972 18 34 00
Posted by: General 25 març 2021 : 0

Més de 55 empreses, centres tecnològics i de recerca, universitats i associacions han executat sis projectes de recerca i innovació en la gestió de l’aigua, dins de la Comunitat RIS3CAT Aigua, acreditada per ACCIÓ, que han suposat una inversió de 12 milions d’euros en quatre anys per a l’impuls de l’economia circular en el tractament d’aigües, el monitoratge i suport a la decisió per a la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de tecnologia per a sectors intensius.

Les solucions a aquests reptes han estat abordades de forma específica en els projectes Digestake, liderat per la Universitat de Girona-Lequia; Eflucomp, Regireu i Imaqua, coordinats per Eurecat; Elde, encapçalat per la Universitat Politècnica de Catalunya-INTEXTER, i Watertur, liderat pel Català Water Partnership.

La Comunitat RIS3CAT Aigua finalitzarà la seva activitat aquest mes d’abril

Liderada pel centre tecnològic Eurecat, la Comunitat RIS3CAT Aigua finalitzarà la seva activitat aquest mes d’abril amb un balanç “centrat en establir sinergies entre les empreses, potenciant la investigació i dinamitzant el sector, per garantir la salut i el benestar de les persones i de l’ medi ambient, reduir el cost de gestió de l’aigua, conservar el recurs natural i transformar els models de gestió cap a una economia circular “, destaca el director de la Unitat d’aigua, Aire i Terra de Eurecat, Xavier Martínez Lladó.

La seva execució “ha permès preparar el sector de l’aigua per superar els reptes econòmics, ambientals i socials de futur, adquirint les capacitats i desenvolupant els serveis i productes necessaris per donar resposta a les problemàtiques actuals i futures relacionades amb la gestió de l’aigua”, afegeix Martínez Lladó, que posa en relleu que “també ha servit per desenvolupar productes i solucions que han de ser internacionalitzades i exportades a altres països”.

En concret, el projecte DigesTake ha investigat la valorització dels efluents líquids i gasosos de la digestió anaeròbia dels fangs de depuradores urbanes. Amb aquesta finalitat, s’han posat en marxa cinc plantes pilots i un prototip que aprofiten l’alt contingut de nutrients d’aquests efluents, principalment, carboni, nitrogen, fòsfor i potassi, per obtenir fertilitzants agrícoles i convertir el diòxid de carboni de l’biogàs en productes químics amb valor afegit.

Per la seva banda, el projecte Regireu ha permès generar nou coneixement i desenvolupar tecnologies innovadores i competitives en l’àmbit de la regeneració d’aigües residuals. Entre les diferents tecnologies demostrades en el projecte, s’ha validat un sistema de depuració d’aigües industrials innovador combinant les tecnologies de llit mòbil amb un sistema de reactor de membranes on s’ha duplicat la capacitat i reduït un 40 per cent el consum energètic respecte a sistemes convencionals.

El projecte IMAQUA s’ha centrat en l’elaboració d’eines innovadores per a la gestió de la qualitat i quantitat d’aigua en xarxes de distribució. En el marc de el projecte, s’han desenvolupat solucions físiques per a la monitorització en línia de contaminants específics com mostrejadors ceràmics passius i tecnologia òptica. També s’han desenvolupat solucions digitals per a predir el comportament de les xarxes de distribució i l’evolució de la qualitat d’aigua dins de les mateixes. Les tecnologies de el projecte han estat demostrades en les xarxes de distribució d’aigua de Sabadell i en un segment de la xarxa de Barcelona, ​​aconseguint reduir en un 10 per cent els cabals incontrolats dins d’aquestes xarxes.

La depuració d’afluents industrials mitjançant la combinació de tecnologies electroquímiques i electrocoagulació ha estat l’eix de el projecte ELDE, on s’han construït dos pilots per tractar efluents dels sectors químic, adober i paperer, aconseguint reduccions de més de l’70 per cent de l’contingut de matèria orgànica dels efluents i eliminant totalment el color i la terbolesa, obtenint d’aquesta manera aigua adequada per a reutilitzar. A més, s’ha aconseguit reduir el consum dels tractaments respecte als mètodes tradicionals.

L’impuls de la implantació de tecnologia intel·ligent per gestionar l’aigua en els establiments hotelers ha estat l’eix de el projecte WATERTUR, el qual ha pogut demostrar les tecnologies de bioreactor anaerobi de membrana i murs verticals acoblats a sistemes bioelectroquímicos per tractar els efluents de el sector, recuperant energia a través de la producció de biogàs. A més, s’ha desenvolupat una eina per al control intel·ligent de l’aigua de piscines i s’ha patentat una eina web d’avaluació de l’impacte ambiental de l’activitat dels hotels.

EFLUCOMP ha investigat i aplicat tecnologies que permeten el tractament òptim d’efluents de composició complexa, és a dir, aigües residuals amb una salinitat molt elevada, presència de contaminants tòxics o matèria orgànica de difícil eliminació. Aquests efluents són característics de sectors intensius en generació d’aigües residuals, com és el cas dels hospitals, la indústria petroquímica, abocadors de residus o la indústria metal·lúrgica i minera, entre altres.

La Comunitat RIS3CAT Aigua és una de les comunitats RIS3CAT acreditades per la Generalitat de Catalunya a través d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa-, una estratègia que en el període 2014-2020 ha comptat amb un pressupost total de 53 milions d’euros, unes ajudes gestionades per ACCIÓ i part de les quals provenen de Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea. En concret, aquesta Comunitat i els seus projectes del pla d’actuació han estat cofinançats per la Unió Europea a través de Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) amb una dotació de 4.061.042,48 euros.

Posted by: General 19 març 2021 : 0
La revista científica internacional Journal of Hazardous Materials acaba de publicar un estudi sobre el coronavirus en mitjans aquosos, liderat per la Università de Salern i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). L’estudi revisa especialment els mètodes per a la determinació de partícules viables de virus i la quantificació de COVs i, en particular, de SARS-CoV-2 a l’aigua potable i en aigües residuals. I confirma que la detecció de virus en aigües és molt valuós per conèixer el risc microbiològic entre la població.
L’estudi Coronavirus in water mitjana: Analysis, fate, disinfection and Epidemiological applications, liderat per Vincenzo Naddeo, de la Università di Salerno, i per Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que aborda l’anàlisi i la vigilància del SARS-CoV-2 en mitjans aquosos, acaba d’aparèixer a la revista internacional Journal of Hazardous Materials, elaborat per un equip integrat per nou investigadors, sis centres universitaris i sis estats (Itàlia, Espanya, Filipines, Corea, Emirats Àrabs i Estats Units). Del fet de la gran atenció suscitada per aquest tema, els investigadors sotmeten a un rigorós escrutini uns 300 treballs de tot el món que examinen el destí del coronavirus (COVs) en sistemes d’aigua.
Entre les conclusions finals destaca especialment la següent:
  • Les mostres (Pori exemple, lloc representatiu, tipus de mostres, emmagatzematge de mostres) i els processos (per exemple, concentració i mètodes de quantificació) afecten la mesura de la concentració del coronavirus incloent el SARS-CoV-2 en aigües residuals. Això és necessari per explotar i implementar el potencial significatiu de l’WBE (Wastewater based Epidemiology o anàlisi d’aigües residuals amb fins epidemiològics) com una eina eficaç de vigilància. Es recomana fer 24 hores de mostreig permanent i anàlisis repetides per aconseguir resultats robustos i consistents.
En aquest context, Damià Barceló declara que “la Comissió Europea ha posat en marxa un programa de vigilància del Covid-19 en aigües residuals amb els Estats membre que els porten a terme i que estableixin comparacions amb les dades de salut, el que a Catalunya ja estem fent i que la Comissió desconeixia”. Barceló necessita que “ha mostrat un gran interès per saber com ho estem fent a Catalunya des de fa més d’un any”.
El diagnòstic dels experts posi en qüestió especialment els mètodes per a la determinació de partícules viables de virus i la quantificació de COVs i, en particular, de SARS-CoV-2 a l’aigua potable i en aigües residuals al voltant de l’debat sobre els mètodes de concentració i els mètodes de detecció emergents. L’anàlisi de l’estabilitat mediambiental de COVs, amb una atenció especial al SARS-CoV-2, i l’eficàcia dels mètodes de desinfecció es veuen revisats a fons. El resultat és una visió global de la situació i circumscriu les bases per a un debat i una anàlisi ulteriors sobre el risc associat a la presència del SARS-CoV-2 en mitjans aquosos.
Les dades examinades indiquen que la detecció de virus en aigües residuals i en aigua natural proporcionen una eina potencialment molt valuosa per a l’apreciació del risc microbiològic quantitatiu (QMRA) i per l’epidemiologia basada en aigües residuals (WBE) amb l’objectiu d’avaluar els nivells de circulació de virus entre la població. Els assajos de virions viables en mitjans aquosos proporcionen informació sobre la seva integritat, capacitat de replicació (en espècies d’amfitrió si cal) i en el seu potencial infectivitat. Aquí es presenten i s’examinen els reptes i els problemes crítics rellevants pel que fa a la detecció del coronavirus en diferents matrius d’aigua tant amb mètodes directes com a substitutius, així com la implementació d’eines epidemiològiques.
Holanda, Austràlia, Finlàndia, França, Itàlia, Portugal i Espanya han posat en marxa programes de control de les aigües residuals. S’han sumat esforços públics i privats per controlar la presència de virus en aigües residuals, a Itàlia, especialment afectada per la Covid-19, i a Holanda, que té monitorat el control de més de 300 plantes de tractament d’aigües residuals. Sobretot com a eina d’indicador epidemiològic de la disseminació de virus.

Altres conclusions que destaca aquest estudi són:

  • L’ús excessiu de desinfectants va associat a problemes de salut mediambiental i humana i, per això, per a la desinfecció del SARS-CoV-2 es recomanen dosis convencionals dels desinfectants habituals per al sanejament i el tractament de les aigües residuals.
  • Els avenços aconseguits durant aquesta pandèmia dins el procés de monitoratge basat en el WBE es poden estendre a altres aplicacions, per exemple, al monitoratge de patologies, com la diabetis, l’obesitat i la hipertensió.
  • Un coneixement acurat del comportament del virus en el medi ambient es pot implementar dins d’un model precís i informatiu que també pot utilitzar dades basades en l’WBE. Aquest model pot ajudar a desenvolupar aproximacions tecnològiques i polítiques pràctiques necessàries per mitigar les conseqüències sobre la salut pública i l’economia causades per les actuals epidèmies de virus o altres brots potencialment possibles.

L’estudi internacional Coronavirus in water mitjana: Analysis, fate, disinfection and Epidemiological applications està signat per: Vincenzo Naddeo, de la Università di Salerno; Damià Barceló, director de l’ICRA; Antonio Buonerba, de la Università di Salerno; Mary Vermi Aizza Corpuz, de el Centre Universitari per la Previsione i Prevenzione Grandi Rischi, de la Università de Salern i la Università di Napoli Federico II; Florencio Ballesteros, de la University of the Philippines; Kwang-El Choo, de Kyungpook National University, Corea; Shadi W. Hasa, de la Khalifa University of Science and Technology d’Abu Dhabi; Gregory V. Korshin, de la University of Washington; i Vincenzo Belgiorno, de la Università di Salerno.

 

Posted by: General 11 març 2021 : 0 Tags: ,

Volkswagen Navarra ha donat a la Universitat de Girona un total de 57 membranes d’osmosi inversa, utilitzades a la fàbrica per a generar aigua desmineralitzada, necessària en el procés de pintura dels vehicles.

Amb la donació d’aquest material ja emprat i rebutjat després del seu ús per falta de funcionalitat, la fàbrica automobilística col·labora en un projecte d’economia circular que desenvolupa actualment la institució universitària gironina, ha destacat Volkswagen Navarra en una nota.
Les membranes d’osmosi inversa són filtres que s’utilitzen en processos de tractament d’aigües industrials. Presenten un nivell molt alt de filtratge, de manera que únicament deixen passar les molècules d’aigua, eliminant les sals minerals i els bacteris.
El seu ús més conegut, i el que major nombre de filtres empra, és la dessalació d’aigua de mar per obtenir aigua potable o per a reg. Per aquest motiu, Espanya se situa entre els cinc països del món més punters en la utilització d’aquesta tecnologia, amb una de les capacitats instal·lades d’aquest tipus de membranes més elevades.

Raquel García Pacheco i Albert Galizia Amoraga (LEQUIA) al costat de Roberto Salvador Otazu (Volkswagen Navarra)3

En el cas de Volkswagen Navarra, com en el d’altres indústries, les membranes d’osmosi s’empren per produir aigua de molt alta qualitat, utilitzada en el procés industrial de fabricació d’automòbils.
Passats uns anys de funcionament, Volkswagen Navarra rebutja les membranes. No obstant això, l’exclusió de l’ús d’aquestes membranes en processos tan exigents no implica que els filtres estiguin severament danyats.
De fet, segons indica Raquel García Pacheco, investigadora que lidera aquest projecte d’economia circular a la Universitat de Girona, “més de deu anys d’investigació avalen la potencialitat de les membranes rebutjades per ser regenerades i reciclades en filtres amb propietats diferents”.
El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona, a través del projecte DECEMEM-INNOVADORS19 finançat per l’AGAUR i fons europeus FEDER, té com a objectiu final evitar l’enviament de membranes a abocador, utilitzant-per a nous usos.
“Ja hem classificat les membranes. Ara estem aplicant protocols de regeneració i reciclatge, per tal de donar-los una segona vida en un altre tipus de tractament d’aigua”, ha explicat Raquel García.
Gràcies a la donació de les 57 membranes d’osmosi inversa de Volkswagen Navarra, el grup de recerca tindrà l’oportunitat d’ampliar els casos d’estudi en aplicacions com ara la producció d’aigua per a regadiu en un camp de golf i en el tractament d’aigua residual urbana.
A més, a escala pilot, realitzaran assajos per verificar l’aplicació de les membranes reciclades en sistemes compactes de filtració d’aigua per gravetat.
La donació de les 57 membranes per part de Volkswagen Navarra va sorgir arran del coneixement que la investigadora Raquel Pacheco tenia sobre la política ambiental de la fàbrica automobilística, en concret, pel que fa a la reducció de l’aigua emprada en el procés de producció.
“Coneixia el programa ‘Think Blue. Factory’ (actualment dins de l’estratègia goTOzero) i la filosofia mediambiental de Volkswagen Navarra pel que em vaig posar en contacte amb una sola trucada telefònica”, ha detallat García Pacheco.
La investigadora ha destacat, a més, l’efectivitat de la companyia en l’execució de la donació i en la codificació del material.
Per la seva banda, el responsable de manteniment i instal·lacions de la planta d’osmosi de la fàbrica automobilística, Roberto Salvador Otazu, ha subratllat “la importància de la reputació de Volkswagen Navarra quant al seu compromís de reducció d’emissions, de residus i en l’ús sostenible l’aigua, així com en la reutilització de recursos en la línia de processos d’economia circular”.
De fet, Volkswagen Navarra estudia també la recuperació d’una altra part de les seves membranes d’osmosi inversa per a futurs projectes de recuperació de l’aigua abocada.
Posted by: General 02 març 2021 : 0

El Catalan Water Partnership (CWP), va obtenir ajudes europees per valor de més de 800.000 € per a sis projectes que tenen un pressupost total de 14,54 M€. Es tracta de convocatòries de l’any 2019 que van ser resoltes durant tot l’any 2020 de manera definitiva, i va posicionar al CWP com el clúster català que més èxit va tenir en l’obtenció de finançament europeu, amb projectes aprovats en convocatòries com Horizon 2020, LIFE + i COSME GO International. De fet, de la trentena de propostes aprovades als clústers catalans, sis van ser projectes del Clúster català de l’aigua i van representar més del 30% del total d’ajudes europees aprovades als clústers a Catalunya.

D’aquests sis projectes destaquem el SEA4VALUE, coordinat per Eurecat, que té com a objectiu recuperar metalls i minerals valuosos com el bor, el magnesi o el liti de les salmorres resultants de les plantes de dessalinització d’aigua de mar. Es recolliran mostres d’aquest residu en més de 100 plantes dessalinitzadores d’aigua de mar de tot el món per analitzar i estudiar la seva composició i recuperar els metalls i minerals que puguin ser útils en sectors com la construcció, la química, l’automoció, l’aeronàutica o la maquinària. L’objectiu final és aplicar una política d’economia circular i reduir la dependència de les importacions d’aquests metalls d’altres parts de món.

Un altre dels projectes aprovats és el Galatea, que busca implementar sistemes més sostenibles i intel·ligents en ports, drassanes, vaixells i vigilància marítima. Amb l’ajuda europea obtinguda es finançaran projectes de pimes catalanes orientades a aquest repte en forma de cupons que gestiona el mateix Catalan Water Partnership.

El tercer dels projectes que van rebre fons europeus té com a objectiu impulsar mesures d’estalvi i reutilització d’aigua al sector turístic, està liderat per l’Euroregió i compta amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua, Eurecat i els clústers de l’aigua de França i les Illes Balears, a més del català.

També va ser aprovat el projecte INTERREG SUDOE Aquifer, que té com a objectiu principal promoure instruments innovadors per a la gestió integrada de les aigües subterrànies en un context d’escassetat creixent de recursos hídrics, coordinat pel IGME i en el qual també participa la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de Delta del Llobregat.

Finalment, el Clúster CWP també va obtenir finançament per a dos projectes d’internacionalització d’una cinquantena de pimes; per una banda el Green Small Smart City per ciutats mitjanes que apostin per la sostenibilitat i el model “smart city”, i el projecte Welliance, que vol acompanyar en missions a Mèxic, EUA i Sud-àfrica a empreses de cinc clústers europeus que poden vendre solucions, productes i tecnologies orientades al mercat turístic.

Aquests sis projectes, juntament amb el HYDROUSA, en el qual participava el CWP des de l’any 2018, configuren una cartera de set projectes europeus en marxa a hores d’ara, juntament amb una vintena d’iniciatives i projectes d’R+D, digitalització, internacionalització i canvi estratègic impulsats per les empreses del sector i amb el suport d’altres administracions a Catalunya i l’Estat.

La investigadora Raquel Garcia Pacheco lidera un projecte que, partint d’anteriors projectes de recerca, desenvolupa una tecnologia per allargar la vida útil de les membranes utilitzades per les dessaladores en els tractaments de potabilització d’aigua. A escala global, cada any es llencen directament als abocadors més d’un milió de filtres utilitzats en aquestes plantes. Aquesta investigació vol revertir aquesta situació i reaprofitar-los en altres plantes de tractament d’aigües.

El projecte ha rebut el suport d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa depenent del Departament d’Empresa i Coneixement- mitjançant el programa TECNIOspring PLUS, que finança el 100% de la contractació d’investigadors i promou la incorporació de talent experimentat a les empreses i agents d’R+D catalans. El centre tecnològic LEQUIA va contractar la investigadora l’any 2019 gràcies a aquest ajut per desenvolupar conjuntament el projecte.

El projecte permetrà optimitzar el procés de reciclatge al minimitzar el seu consum de recursos i energia

Una planta dessaladora de grans dimensions pot tenir fins a unes 20.000 membranes instal·lades per a la seva funció de tractament d’aigua de mar. Aquesta aigua dessalada té multitud d’usos, els principals dels quals són l’abastiment d’aigua potable i el regadiu. Aquestes membranes es renoven cada cinc o deu anys i es llencen directament als abocadors o a les incineradores. El reciclatge de membranes permet oferir-los un nou ús per tal que es puguin tornar a utilitzar en altres instal·lacions més petites dedicades a la producció d’aigua per al reg o processos industrials, així com per al tractament d’aigües residuals.

Segons Garcia Pacheco “som capaços de regenerar les membranes sense alterar significativament les seves propietats inicials, però també les reciclem convertint-les en nous productes”. Les membranes reciclades, doncs, “tracten més aigua i segueixen separant els virus i les bactèries. A més, en funció del tipus de producte reciclat, també són capaces de seguir separant les sals”.

El projecte de la investigadora li ha permès treballar en un primer any a Austràlia, a la University of New South Wales, on ha desenvolupat un nou sistema de porta-membranes reciclades que s’ha presentat a les oficines de patents europees. Aquest porta-membranes permet crear sistemes compactes de tractament d’aigües per a les zones rurals aïllades amb difícil accés. A més, també permetrà optimitzar el procés de reciclatge al minimitzar el seu consum de recursos i energia.

En el segon any del projecte, ja al centre LEQUIA de la Universitat de Girona, ha pogut tenir una aplicació industrial a l’empresa TELWESA gràcies a la donació de membranes usades per part de Sacyr Agua, que també els van facilitar els seus pilots de reciclatge desenvolupats en un projecte europeu anterior; i al suport d’IMDEA Agua per a les proves inicials de laboratori.

Amb TELWESA hem provat les membranes regenerades en les seves instal·lacions per tractar aigües residuals d’abocador (els lixiviats)”, explica la investigadora. El resultat és que “la meitat de la instal·lació ha estat funcionant amb aquest tipus de membranes durant un any i la producció d’aigua i la seva qualitat ha estat similar a la de les membranes comercials”.

En aquest tipus d’instal·lacions, afegeix Garcia Pacheco, “la freqüència de canvi de filtres és molt més alta, cada un o dos anys; i té un elevat cost econòmic i ambiental”. Així doncs, la tecnologia que han desenvolupat ofereix una via pròpia de l’economia circular que regenera bona part de les primeres propietats de la membrana.

Actualment, la investigadora Raquel Garcia Pacheco i el centre tecnològic LEQUIA mantenen la vinculació gràcies a l’ajut INNOVADORS 2019 concedit per l’Agaur i els fons europeus FEDER on preveuen la posada en marxa d’una spin-off que doni continuïtat al projecte inicial. “El gran avantatge del programa Tecniospring, a banda d’unes bones condicions econòmiques per investigar, és que t’orienta a una aplicació industrial i et dirigeix a fer alguna cosa útil per a la societat”, valora la investigadora.

La farmacèutica veterinària Hipra d’Amer iniciarà el proper mes de juny els assaigs clínics en fase 1 i 2 de la seva vacuna contra el virus de la Covid-19 segons ha anunciat avui al Congrés de Diputats, el president del Govern, Pedro Sánchez que ha comparegut per fer balanç de l’acció del seu executiu de la pandèmia. Sánchez ha confirmat que la multinacional gironina treballa en un projecte basat en una proteïna antígena i que els assaigs preclínics en animals es podrien iniciar en breu per, posteriorment, al juny posar-se en marxa els assaigs. Aquest però, no és l’únic projecte en què està immers Hipra. L’empresa assumirà la fabricació de la vacuna que porta a terme el grup Felipe García de l’Hospital Clínic i, segons ha afirmat Sánchez durant la seva compareixença, els assaigs clínics en fase 1 i 2 en humans es podrien iniciar en el segon trimestre d’aquest any.

També produirà la vacuna de la investigació del grup Felipe García i l’Hospital Clínic

Hipra disposa de tota la tecnologia i capacitat productiva necessària per poder tirar endavant aquesta investigació de vacunes contra el virus i forma part dels projectes que s’han posat en marxa i la suma d’esforços entre l’empresa privada i la ciència.

El president del govern espanyol ha destacat que tots aquests projectes de vacuna ens “omplen d’esperança, optimisme i orgull” i ha posat en relleu que ens “hem de sentir orgullosos de la nostra investigació”. Aquest binomi empresa-ciència està desenvolupament actualment 12 projectes de vacunes contra la Covid-19, 3 dels quals són coordinats pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Fins al moment, 10 projectes ja han rebut 7’8 milions d’euros per part del Ministeri de Ciència i Innovació. Tots són projectes que ja estan en marxa, que han realitzat els seus prototips i que ja estan efectuant els assaigs preclínics en animals necessaris per poder validar l’eficàcia de les vacunes, segons va confirmar el president del Govern.

En el cas d’Hipra, la farmacèutica gironina investiga una vacuna contra la Covid-19 que garanteixi una immunitat de llarga durada -en col·laboració amb el Cínic de Barcelona- i, a la vegada, desenvolupa una línia pròpia de recerca. Durant la primera fase de la pandèmia, l’empresa va col·laborar amb l’Institut Català de la Salut fent anàlisi de PCRs i cedint part de les seves instal·lacions. Durant mesos van processar unes 35.000 PCRs de diferents hospitals de la geografia gironina.

Durant la seva intervenció al Congrés de Diputats, Sánchez ha inclòs Hipra en els cinc “projectes esperançadors” per trobar una vacuna eficaç contra el virus. A banda del d’Hipra hi ha el desenvolupat pel grup de Mariano Esteban que ha obtingut resultats preclínics molt positius en els seus assaigs amb ratolins amb una eficàcia 100% en la protecció davant la infecció del SARS Cov-2. Aquesta vacuna és estable i es pot conservar i administrar en condicions molt avantatjoses, segons paraules de Pedro Sánchez, i per tant, si els resultats són positius els assaigs clínics en humans es podrien iniciar en breu.

Un altre dels projectes és el de Luis Enjuanes que actualment està en converses amb empreses per l’encapsulat de nanopartícules mentre també avança en els assaigs preclínics en ratolins. En el seu cas fins al juny vinent no iniciaria els assaigs. Després va fer menció a la investigació del grup Felipe García de l’Hospital Clínic i que, segons el president del govern, la seva fabricació està a punt d’iniciar-se a les instal·lacions d’Hipra.

Per últim hi ha el projecte del doctor Bonaventura Clotet de l’Institut d’Investigació de la Sida (IrsiCaixa) que ha completat els assaigs preclínics en animals amb un 100% d’eficàcia. També manté negociacions amb diferents empreses per acordar la producció de la seva vacuna.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 21 febr. 2021 : 0 Tags: ,

Les analítiques de les restes de virus a les depuradores “avisen” amb uns dies d’antelació dels pics dels casos que es produiran i es converteixen en aliades en la lluita contra la pandèmia

“Les aigües residuals ens avisen virus SARS-CoV-2”, diu Carme Chacón, sotsdirectora de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Les analítiques efectuades en mostres de les aigües residuals de les estacions depuradores de Catalunya s’han convertit en un dels instruments més rellevants per conèixer la presència del coronavirus, la seva distribució territorial i l’evolució que va experimentant al llarg del temps.
Els experts sostenen que aquest seguiment serà en el futur un instrument decisiu per a activar les alertes primerenques davant pandèmies.
El genoma del virus pot ser detectat en les aigües residuals abans que es registrin puntes de contagis en persones i la seva incidència sigui apreciada en els centres assistencials o hospitalaris.
Així ho indiquen les conclusions comparatives de les més de 1.000 mostres d’aigües residuals preses en 56 estacions depuradores catalanes durant aquests mesos.
Les aigües grises que discorren pels claveguerams i sistemes de sanejament que arriben a les depuradores per al seu sanejament són un mirall gairebé perfecte de la prevalença del virus en la població. Són un testimoni que mesura de forma contínua les restes de la SARS-CoV-2 ja degradades.
 “No tota la població passa pels hospitals, però tota la població si s’excreta aigües residuals cada dia”, explica Chacón per explicar l’avantatge comparatiu d’aquest mètode. El virus és excretat, en general, per persones asimptomàtiques, presimptomàtiques i simptomàtiques. El genoma es pot detectar en aquestes aigües entre 4 i 21 dies abans de l’aparició de casos simptomàtics en la població, segons els informes de l’OMS.

Les analítiques de les restes de virus a les depuradores “avisen” amb uns dies d’antelació dels pics dels casos.

Els responsables de Salut de l’Administració catalana han anat descobrint sobre la marxa les possibilitats d’aquest sistema de detecció precoç. Per identificar els virus, la Generalitat compta amb laboratoris, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la xarxa de 56 estacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que cobreix el 80% del territori català.
La tasca d’aquests mesos ha estat un procés d’aprenentatge que ha permès crear i consolidar la metodologia, homogeneïtzar la informació i disposar de dades regularment.
Tota la informació disponible és analitzada i serveix per fer un seguiment, setmana a setmana, de la presència de les restes de virus, conèixer al detall l’evolució en les diferents comarques o conques de Catalunya i comparar la incidència en les diferents depuradores amb les dades sobre prevalença de la malaltia en persones (casos registrats, proves de PCR donades com a positives …).
L’anàlisi estadística serveix per elaborar gràfiques que estan contribuint a establir una clara relació entre les restes de virus presents en les aigües i l’aparició de pics de la malaltia setmanes després. Les analítiques són un fidel reflex de la malaltia. “Hem detectat (en depuradores) que zones on ha augmentat la prevalença de virus es corresponen amb àrees on, al cap d’una setmana o deu dies, hi ha hagut pics de persones contagiades”.
“Hem vist clarament aquesta relació, la qual cosa permet dirigir actuacions. Territoris on hi ha hagut una alta prevalença de virus en aigües residuals han tingut aquest pic de contagis al cap d’uns dies, visible en un augment de PCR positius o entrades de persones contagiats en el sistema sanitari. Com diuen els científics, és ‘de llibre’, subratlla Chacón.
Tot aquest paral·lelisme s’ha apreciat de manera retrospectiva. Però també s’ha constatat ja la capacitat de detecció anticipada, com en el cas de Lleida, a la fi de la primera gran brot de virus, i a Puigcerdà, quan es va poder apreciar la circulació de virus diversos dies abans que creixessin els contagis, segons ens explica Marc Moliner, cap de departament en l’àrea de sanejament de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Aprofitar les possibilitats d’anticipació

En els moments actuals, les possibilitats d’anticipació estan condicionades (minvades) pel fet que la pandèmia està en una fase de mitigació, és a dir, el virus està present a tot el territori (encara que des d’unes setmanes va lleugerament a la baixa).
“Aquest sistema ens servirà com a indicador de l’alerta molt preponderant quan entrem en una fase de plena contenció de la pandèmia, quan tinguem zones en què la incidència de la pandèmia baixi a menys de 50 casos per 100.000 habitants”, afegeix Chacón.
Aquest instrument de vigilància dotarà el sistema sanitari català d’una nova capacitat d’anticipació i resposta, segons coincideixen Carme Chacón i Marc Moliner. D’aquí la necessitat de mantenir aquests controls de les aigües residuals en les estacions depuradores. Seran un indicador addicional de seguiment de l’evolució i tendències de la circulació de virus SARS-CoV-2 en els diferents territoris, complementari als indicadors clínics i epidemiològics de la pandèmia. No obstant això, el potencial d’aquest sistema es podrà visualitzar millor i desplegar en tots els seus extrems en una fase de contenció de l’epidèmia, quan ja sigui baixa la prevalença del virus en humans i la presència de restes de virus en les aigües vagi en descens o mostri un ritme basal. En aquestes circumstàncies, tan aviat com es detecti una punta o una pujada rellevant de virus en una determinada zona del territori -mentre en la resta roman establir, es pot decretar l’alarma. “Podrem actuar amb urgència”, diu Chacón.
Llavors, es disposarà d’una gran capacitat de maniobra per actuar, ja que s’haurà detectat la punta de l’iceberg abans que hagin aparegut símptomes de malaltia en la població: abans que s’hagi apreciat l’arribada massiva de persones a centres mèdics i hospitalaris.
“Aquest sistema té una doble potencialitat. Vam guanyar temps d’anticipació, en la fase en què s’està excretant i encara no hi ha constància ni registre de persones malaltes. Però, a més, té en compte els casos asimptomàtics, que per definició passen inadvertits pel diagnòstic clínic. En aquest sentit, es pot subestimar la circulació de virus en la població i fer pensar, erròniament, que hi ha menys virus circulant, quan en realitat hi pugui haver més dels que pensàvem”, diu Moliner.
A Catalunya les mostres es recullen dilluns i dimarts; a continuació, es duen a laboratori (es filtren i es fa el PCR) i es disposa dels resultats dijous a la tarda.
 En el futur “si en els resultats de cada divendres, veiem en algun lloc una pujada sobtada de restes de virus, podrem focalitzar l’acció en aquell punt i concentrar la recerca de la presència de virus en humans en aquella zona, amb cribratges dirigits i altres accions”, indica la sotsdirectora de l’Agència de Salut.
Aquesta anticipació és el que permetrà guanyar temps i posar en marxa els dispositius per a “buscar les persones infectades, als seus contactes, prescriure aïllament, fer PCR, cribratges prospectius, o planificar altres actuacions, com aïllaments, i tallar la cadena de transmissió”, assenyala Chacón.

Més difícil és extrapolar a partir de les restes genètics presents en l’aigua residual quantes persones poden estar infectades. “Això és difícil perquè unes persones excreten molt i altres poc i, a més, tant el virus com el seu material genètic es degrada al llarg de la xarxa de sanejament”, afegeix Moliner.

Mentrestant, la presència de les restes de virus segueix sent persistent i amb nivells elevats a Catalunya. Totes les zones del territori es registren. “Però no podem comparar unes zones amb altres dient que aquesta presència és més gran en una zona que en una altra. Cada àrea de sanejament és diferent; hi ha xarxes amb més o menys dilució”, precisa Moliner.

No obstant això, en les últimes setmanes s’aprecia una lleugera tendència a la baixa a Catalunya. De les 45 estacions mostrejades aquesta setmana, el virus estava a l’alça en el 13% d’elles; romania estable en el 69%, i disminuïa al 18%.

Però no hi ha motius per a l’eufòria. Al voltant de Barcelona, ​​per exemple, la circulació dels virus mostrava aquesta setmana increments significatius a Montcada i Reixac, Gavà / Viladecans i Viladecans i la Geltrú.

FONT: LaVanguardia

Posted by: General 18 febr. 2021 : 0

L’investigador del grup de recerca Química bioinspirada Xavi Ribas

Entre els trenta investigadors del sistema universitari català que acaba de destingir ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) hi torna a figurar el nom de Xavi Ribas. L’investigador del grup de recerca Química bioinspirada, supramolecular i catàlisi (QBIS-CAT) de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona és el tercer cop que rep la distinció ICREA Academia. El talent investigador del químic de la UdG ja va ser reconegut els anys 2010 i 2015.

Amb el reconeixement com a investigadors ICREA Acadèmia, Xavi Ribas i la resta de guardonats reben cadascún d’ells una ajuda 40.000 euros anuals durant els propers cinc anys. Així, per exemple, Ribas forma part d’aquest grup de manera ininterrompuda des de l’any 2010.

Actualment, hi ha quatre investigadors de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona amb el reconeixement com a investigadors ICREA: Xavi Ribas (2020), Anna Company (2019), Albert Poater (2019) i Miquel Costas (2018).

Les distincions de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançat) estan destinades al professorat universitari que fa recerca i docència que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora.

 

Posted by: General 17 febr. 2021 : 0 Tags: ,

La companyia biotecnològica amb seu al Parc Científic de Girona, que ja compta amb una petita instal·lació a Las Palmas, està construïnt ara una nova planta de produció de 5.000 metres quadrats. Allà hi elaborarà hidrolitzat de col·lagen de peix, que es comercialitzarà sota la marca Oceancoll. L’objectiu de la firma és vendre el producte tant a nivell industrial com al de petit consumidor a través de la plataforma Amazon.

El col·lagen és una proteïna comuna a tots els animals i la més abundant del cos humà. S’utilitza com a suplement nutricional per motius saludables i estètics, com ara la prevenció de les arrugues de la pell.

A la nova planta hi elaborarà hidrolitzat de col·lagen de peix,

Segons BDF Natural Ingredients, «prevé el desenvolupament d’osteoporosi i sarcopènia; ajuda a el creixement muscular i la formació d’articulacions sana; millora l’elasticitat de la pell i la qualitat de les ungles i els cabells, entre d’altres avantatges».

Diversos dels processos de fabricació de la línia Oceancoll es faran amb energia solar, i en un futur, també eòlica. «Contribuim així a un model de producció més sostenible», asseguren fonts de l’empresa.

A més, les fonts de matèria primera utilitzades pel col·lagen són subproductes de la indústria pesquera, treballant així en un model d’economia circular».

La companyia, originària de Cassà de la Selva, emmarca la producció d’hidrolitzat de col·lagen de peix en un pla d’expansió. A banda de l’aposta per aquest producte «saludable i amb altes previsions de creixement», la firma també ha anunciat la recent obertura d’una filial a Miami, un hub estratègic a la regió. També preveu l’obertura d’una nova oficina comercial a la Xina, «un mercat clau pel creixemment de l’empresa en el continent asiàtic en els propers anys».

Fundada al 1999 per la família Bosch, va iniciar la seBiotecnologia

Amb el pas dels anys els ingredients amb un grau tecnològic van anar agafant pes dins de l’empresa, acompanyats d’importants inversions en I+D+i. D’aquesta manera l’empresa va centrar tots els seus esforços en crear barreges innovadores i de valor afegit tant per al mercat nacional com internacional.

El canvi de rumb va suposar passar de treballar exclusivament en el mercat nacional fins arribar a més de 50 països en diversos continents, sempre en el sector de l’alimentació.

Amb la irrupció de la covid-19, la companyia va decidir tirar endavant un projecte per potenciar el teletreball, oferint als seus empleatts la possibilitat de desenvolupar un pla de treball mentre viatjaven en una autocaravana acompanyats de familiars o amics. La iniciativa va tenir èxit i, de fet, ha suposat part de la gènesi per la posterior posada en marxa de la nova línia de col·lagen de peix.va activitat econòmica de disseny i fabricació d’ingredients alimentaris per a les indústries locals de Girona.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 10 febr. 2021 : 0 Tags: ,

El projecte del Generation kWh ha aconseguit tot el finançament necessari per tirar endavant les tres plantes de producció d’energia renovable previstes. Actualment en formen part 4.610 persones que, en conjunt, han aportat 4.548.900 euros. Així, la planta fotovoltaica de La Serra, a Anglesola (Lleida), ja té també el finançament que necessitava. Actualment el projecte està a l’espera de tràmits administratius, per poder començar a construir-lo.

El Generation kWh aconsegueix el finançament per a les tres plantes de generació renovable

Ara s’entrarà en un procés de revisió, reflexió i creació, per idear un nou Generation, on les persones puguin unir esforços per generar energia renovable. Es vol adaptar a la realitat actual, en què ja no hi ha barreres per a l’autoproducció individual, i en què les comunitats energètiques estan començant a aflorar.

El Generation kWh és un sistema de finançament de plantes fotovoltaiques a partir d’aportacions que es van retornant al llarg de 25 anys. Mentrestant, al llarg d’aquests anys, la persona que ha aportat té una part de l’energia a preu de cost de les plantes del Generation kWh. Va néixer l’any 2015 com a una alternativa col·lectiva per superar la retirada d’incentius als projectes renovables i les barreres a l’autoproducció individual.

Les dues plantes fotovoltaiques del Generation kWh que ja estan en funcionament són la d’Alcolea del Río, a Sevilla, que va suposar una inversió de 2 milions d’euros, i la de Fontivsolar, a Fontiveros (Ávila), amb una inversió final de 800.000 euros. Entre les dues produeixen, aproximadament, 5 GWh l’any, que equival a l’ús energètic aproximat d’uns 2.000 habitatges. Quan es posi en marxa la tercera planta, la de La Serra, a Lleida, a través del Generation kWh es generaran una mitjana de 9.400.000 kWh anualment. Això equival a l’ús energètic aproximat d’unes 3.750 llars.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty