972 18 34 00
Posted by: General 22 oct. 2021 : 0 Tags:

Del 18 al 28 d’octubre, representants de la Kenyatta University (Kenya) han visitat la Universitat de Girona (UdG) en el marc del programa Erasmus K107 dedicat a la mobilitat entre països associats al programa. Un dels objectius de la visita ha estat conèixer les estratègies d’innovació de la institució i teixir vincles entres les dues institucions. Les relacions entre la Kenyatta University i la Universitat de Girona es remonten a l’any 2017, data des de la qual el Campus Turisme de la UdG ha intervingut en diversos projectes col·laboratius.

La visita es va centrar en el marc del programa Erasmus K107 dedicat a la mobilitat entre països associats al programa

A través d’aquest intercanvi, han visitat la UdG el rector de la Kenyatta University, Paul Kuria Wainaina; la vicerectora Wanjohi Joyce Waceke; la directora del Global Tourism Resilience and Crisis Management Center for Eastern Africa (GTRCMC – EA), Esther Munyiri, i el gerent, Kennedy Monari. Per part de la UdG, el responsable de l’acollida ha estat el coordinador del Màster Erasmus Mundus: European Master’s in Tourism Management (EMTM) i Director Científic del Campus Turisme, Jaume Guia.

L’arribada de la delegació de Kenya a la UdG ha tingut lloc el dimarts 19 d’octubre amb una rebuda institucional per part del rector, Quim Salvi. Juntament amb el vicerector de Comunicació i Relacions Exteriors, José Antonio Donaire; la cap  de l’Oficina Internacional, Laura Ripoll, i el professor Jaume Guia, han intercanviat informació respectiva a les dues universitat i han debatut possibles vies de col·laboració.

El matí del dia 20 d’octubre, la delegació kenyana ha visitat les instal·lacions del Parc Científic i Tecnològic de la UdG com a espai de coneixement, investigació i innovació. La directora del Parc, Anna Albar, els ha rebut i el responsable d’innovació, Xavier Xirgu, els ha presentat el Parc com un generador d’economia del coneixement. La visita per les instal·lacions s’ha completat amb una trobada amb l’empresa Wikiloc, responsable de la plataforma oberta de rutes geo-referenciades que porta el mateix nom i amb seu al Parc.

En aquesta jornada, el vicerector de Projectes Estratègics, Josep Calbó, ha presentat els Campus Sectorials de la UdG a la comitiva. Com a estructura de la mateixa Universitat, els Campus s’han presentat com a plataforma relacional que faciliten, de manera proactiva, la connexió entre les empreses i institucions del sector socioeconòmic del territori i la Universitat de Girona. Aquesta visió estratègica i innovadora de resoldre reptes i enfocar solucions ha resultat molt atractiva per la delegació de Kenya, que ha manifestat interès per conèixer més a fons aquesta visó transversal i disruptiva de com utilitzar la quàdruple hèlix com a eina per interferir en el territori.

Més enllà de conèixer la resta de les instal·lacions de la UdG, la delegació de Kenya aprofitarà el seu viatge per conèixer altres institucions com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Autònoma de Madrid, l’Ambaixada de Kenya i el Ministeri de Turisme, entre d’altres institucions.

Aquesta visita d’alt nivell obre vincles i noves perspectives per la UdG, que pretén iniciar programes i projectes amb una institució com la Kenyatta University, capdavantera al seu país i que compta amb més de 60.000 estudiants.

Posted by: General 07 oct. 2021 : 0

Merlin és un nou projecte europeu que busca solucions noves per restaurar les funcions dels ecosistemes d’aigua dolça com, per exemple, millorar la retenció de les inundacions. La investigació compta amb quatre partners espanyols: l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la consultora ambiental i-Catalist, la Universitat del País Basc i la Diputació Foral de Guipúscoa.

Les catàstrofes causades per les recents inundacions al centre d’Europa han mostrat com interactuen el canvi climàtic i l’enginyeria fluvial, així com la importància de restaurar i renaturalitzar els sistemes fluvials i les seves planes d’inundació associades. Precisament per trobar solucions naturals contra les inundacions acaba de posar-se en marxa el projecte internacional Merlin finançat per la UE amb 21 milions d’euros, en què participen quatre entitats espanyoles, entre elles l’ICRA.

El projecte europeu busca solucions noves per restaurar les funcions dels ecosistemes d’aigua dolça

Merlin (Mainstreaming Ecological Restoration of Freshwater-related ecosystems in a Landscape context: Innovation, upscaling and transformation) busca solucions noves i àmpliament aplicables per restaurar les funcions dels ecosistemes d’aigua dolça, per exemple per millorar la retenció de les inundacions i emmagatzemar el diòxid de carboni. El projecte està coordinat per la Universitat de Duisburg-Essen (UDE) i participen 44 socis de tot Europa, entre ells universitats, instituts de recerca, organitzacions de conservació de la naturalesa i parts interessades d’empreses, governs i municipis. Els partners espanyols són l’ICRA, i-Catalist, la Universitat del País Basc i la Diputació de Guipúscoa. Tal com explica Sebastian Birk, del Grup de Treball d’Ecologia Aquàtica de la UDE i coordinador del projecte juntament amb el professor Daniel Hering, “són molts els sectors econòmics i socials que es beneficien de la restauració, i aquesta requereix la contribució de molts actors”. En aquest sentit, segons Vicenç Acuña, cap de l’Àrea de Recursos i Ecosistemes de l’ICRA, “la nostra tasca consistirà en la quantificació de la demanda de serveis ambientals en l’àmbit europeu, per veure en quines zones s’han d’invertir més recursos a renaturalitzar o restaurar ecosistemes. Això permetrà realitzar les inversions de restauració o renaturalització allà on hi hagi una major demanda social per fer-ho, i no allà on es decideixi des d’un punt de vista d’oportunitat tècnica o política, facilitant així doncs la seva acceptació social”.

10 milions d’euros del finançament de la UE es destinaran a restaurar, des de Finlàndia fins a Israel, 17 zones de rierols, rius, pantans i aiguamolls per aconseguir arribar a un estat gairebé natural. Aquests grans projectes s’ampliaran amb el finançament de la UE i es convertiran en models europeus. “Un dels objectius és la cooperació amb les indústries que poden beneficiar-se de la restauració, per exemple, l’agricultura, la producció d’aigua potable i les companyies d’assegurances”, explica Daniel Hering. Els efectes de les mesures es comptabilitzaran econòmicament i ecològicament.

A Espanya, el projecte de restauració subvencionat és l’enderrocament de diverses preses al riu Deba, Guipúscoa, en el tram fluvial entre Mendaro i Arrasate, associades a minicentrals hidràuliques.

Posted by: General 07 oct. 2021 : 0 Tags:

El passat 16 de setembre va començar el nou projecte europeu COSME, AEWEN (African-EU Water and Energy Network), el qual el seu objectiu és desenvolupar i implementar una estratègia conjunta d’internacionalització per ajudar a les PYMES europees a internacionalitzar-se en tres països africans específics seleccionats (Marroc, Senegal i Tunísia) i ajudar a respondre la demanda africana de solucions d’energia i aigües verdes. El projecte AEWEN tindrà una duració de 30 mesos, fins a març de 2024.

Ajudar a respondre a la demanda africana de solucions verdes
Segons l’Agència Internacional de l’Energia, el ràpid creixement econòmic i demogràfic d’Àfrica tindrà profundes repercussions en el sector energètic. Aquesta tendència, junt amb el descens dels costos de les principals tecnologies renovables, donarà lloc a un nou període de dinamisme entre els responsables polítics i les comunitats empresarials africanes, obrint noves vies d’innovació i creixement. Al mateix temps, les inversions dels agents públics i privats relacionats amb la consecució dels objectius dels ODS en matèria de subministrar d’aigua, sanejament i gestió dels recursos hídrics a Àfrica creen noves oportunitats perquè les empreses de la UE col·laborin amb les organitzacions locals en la consecució d’aquests objectius. Això dona a Àfrica un enorme potencial relacionat no només amb la transició energètica, sinó també amb les innovacions en el sector de l’aigua. Tant les infraestructures energètiques com les hídriques estan estretament relacionades i, en molts casos, les autoritats i/o agències publiques locals són responsables de totes dues infraestructures i subministraments.

3 països africans associats

Pla de projectes AEWEN

El Marroc, el Senegal i Tunísia han estat seleccionats com els tres països objectius del projecte a causa del seu creixement previst en el sector de les energies renovables i a la seva bona classificació en l’estudi “Doing Business” 2020 del Banc Mundial.
• el Marroc aspira a aconseguir un 52% d’energia renovable per al 2030 (enfront del 34% actual) i ha posat en marxa un Programa Prioritari de Subministrament d’Aigua Potable (que destinarà més de 10.000 milions d’euros entre 2020 i 2027) i ocupa el lloc 53 de 190 països del món quant a la facilitat per a fer negocis.
• Tunísia aspira a aconseguir el 30% d’energia renovable en el 2030 (enfront del 3% en 2019). A més, té una gran necessitat d’inversió en el sector de l’aigua (per exemple, en 2020, les autoritats tunisianes van signar contractes per valor de 38 milions d’euros amb el Banc Europeu d’Inversions, i s’esperen més inversions en el sector de l’aigua en els pròxims anys). Tunísia ocupa el lloc 78/190 quant a la facilitat per a fer negocis.
• el Senegal aspira a aconseguir el 30% d’energia renovable en el 2025 (enfront del 22% actual) i ocupa el lloc 123/190 quant a la facilitat per a fer negocis.

4 clústers europeus experimentats

En aquest context, el projecte AEWEN integra quatre clústers europeus ben establerts i especialitzats en àrees complementàries de l’energia i l’aigua. Aquests quatre clústers tenen experiència prèvia en projectes internacionals i comparteixen una visió comuna dels serveis d’internacionalització per a fer costat a les seves PIMES. Els clústers implicats són: Tenerrdis  com a coordinador del projecte i amb seu en Grenoble, França, ENVIRONMENT PARK  amb seu a Torí, Itàlia, l’Asociación Catalana del Agua (CWP), amb seu a Girona, Espanya i Tweed  amb seu a Lieja, Bèlgica.
La trajectòria anterior, les activitats dutes a terme a Àfrica i les connexions ja existents en el continent donen a les agrupacions l’experiència necessària per a executar aquest nou projecte. En conjunt, estan involucrant a més de 400 PIME europees.

Posted by: General 30 set. 2021 : 0 Tags:

L’eficàcia de les tecnologies instal·lades a les plantes de tractament de dejeccions ramaderes (purins i fems) per eliminar o concentrar nutrients i per generar fertilitzants orgànics d’elevat valor agrícola ha estat àmpliament demostrada.

A dia d’avui, però, la informació disponible sobre la capacitat d’aquests sistemes per reduir la concentració d’altres contaminants, com és el cas dels fàrmacs i antibiòtics d’origen veterinari, és molt limitada. En part, la manca d’informació es deu al fet que en el marc regulador espanyol no existeix cap mesura que fixi les quantitats màximes permeses d’aquests contaminants emergents.

En aquesta qüestió, la Unió Europea ha proposat prendre algunes mesures, dins el marc de el Pla d’Acció de la Contaminació Zero de la UE, com l’entrada en vigor de l’reglament de medicaments veterinaris i pinsos medicamentosos. Aquesta normativa pretén reduir el consum d’antibiòtics veterinaris i la restricció d’altres només per al consum humà. Així, a partir de el 28 de gener de 2022 serà obligatòria la farmacovigilància d’antibiòtics veterinaris i es revisaran les normes relatives a l’avaluació del seu risc a el medi ambient.

En aquest context, el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) acaben de presentar una guia tècnica que recull els resultats d’un estudi sobre la presència de fàrmacs i antibiòtics d’ús veterinari en dejeccions ramaderes i fa recomanacions sobre la forma en què aquests contaminants es poden reduir amb les tecnologies actuals aplicades en el tractament dels purins.

Detalls de la Guia

El manual pretén ser una eina per orientar les empreses del sector ramader sobre quines tecnologies són més efectives

El manual pretén ser una eina per orientar les empreses de el sector ramader sobre quines tecnologies són més efectives i proposar estratègies de mitigació per evitar que la utilització de purins no suposi un risc per al medi ambient, la salut animal, i la salut pública.

La guia Demostració de la capacitat de reducció d’antibiòtics en tecnologies de tractament de purins: Guia tècnica d’assessorament per al sector ramader recull els resultats obtinguts en tres plantes reals de tractament de dejeccions ramaderes a la Catalunya Central.

Segons Meritxell Gros, investigadora de l’ICRA: “l’estudi confirma que, tot i les millores que en els últims anys s’han fet en el sector ramader per reduir el subministrament de fàrmacs i antibiòtics, les concentracions de fàrmacs i antibiòtics en purins de porc i fem de vaca detectades són destacables, de fins mg / L en fraccions líquides i de mg / kg en les sòlides “. Aquestes concentracions són més altes en purins porcins. “Els compostos detectats amb més freqüència són els antibiòtics del grup de les tetraciclines, fluoroquinolones, macròlids, lincosamidas i tiamulina, que s’utilitzen per al tractament de malalties gastrointestinals i respiratòries, juntament amb el flubendazol, un fàrmac per tractar els paràsits intestinals, i l’antiinflamatori flunixina “, afegeix Gros.

Quatre tecnologies consolidades

L’estudi realitzat pel consorci format pel CT BETA i l’ICRA s’ha realitzat en el marc de el projecte “Ajuts a les activitats de Demostració” del programa de desenvolupament rural 2014-2020 de el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. El treball se centra precisament en avaluar l’eficàcia de quatre tecnologies consolidades per reduir la presència de fàrmacs, antibiòtics i gens de resistència a antibiòtics en purins d’origen porcí i boví.

Una d’aquestes tecnologies és la separació de fases, que consisteix a separar la fracció líquida i sòlida dels purins. Una altra tècnica és la digestió anaeròbia, per degradar la matèria orgànica, produir biogàs per generar energia i un digerit sòlid que es pot valoritzar com bio-fertilitzant. La tercera tecnologia avaluada és la nitrificació-desnitrificació, que permet reduir les concentracions de nitrogen i matèria orgànica de les fraccions líquides de purins.

I, en quart lloc, s’ha estudiat el compostatge, per reduir la matèria orgànica biodegradable de la fracció sòlida i obtenir un producte amb un elevat contingut de nutrients que pugui ser valoritzat com biofertilitzant en l’agricultura.

També s’ha avaluat un tractament innovador, l’osmosi inversa, que concentra sals i nutrients i obté un corrent líquida, anomenada permeat, amb un baix contingut en sòlids, matèria coloidal, ions, fàrmacs i antibiòtics. Finalment, aquest treball també analitza la necessitat d’implementar tecnologies de tractament addicionals per minimitzar el risc potencial associat a l’ús dels productes obtinguts com a fertilitzants en agricultura.

“Els resultats dels casos d’estudi demostren que, tot i que les tecnologies per al tractament de dejeccions ramaderes estudiades hagin estat dissenyades per a la concentració o eliminació de nutrients, aquestes també poden ser útils per a la reducció de la concentració de fàrmacs i antibiòtics d’origen veterinari “, explica Lídia Paredes, investigadora de l’CT BETA.

Recomanacions per al sector ramader

La guia tècnica conclou amb una sèrie de recomanacions per al sector ramader, pel que fa a la gestió de les dejeccions ramaderes i la seva valorització com a fertilitzants agrícoles.

En primer lloc, constata que els sistemes de separació de fases sòlid-líquid o els d’osmosi inversa permeten obtenir efluents líquids (concentrat en el cas d’osmosi) i fraccions sòlides en el cas de la separació, amb continguts elevats d’aquests compostos. A més, amb l’osmosi obtenen efluents amb baixa concentració de fàrmacs i antibiòtics.

En la investigació es va comprovar que, durant l’etapa d’osmosi, l’eliminació de fàrmacs i antibiòtics era alta (més de l’90%); en el compostatge, els percentatges d’eliminació eren moderats-alts (més de l’70%); durant la nitrificació-desnitrificació eren moderats (entre el 40% i el 80%) i amb la digestió anaeròbia eren moderats-baixos (10-60% amb algunes excepcions de compostos amb eliminacions altes).

En segon lloc, la investigació determina que els tractaments basats en el procés de nitrificació-desnitrificació (NDN), que s’utilitzen per eliminar nitrogen de les fraccions líquides dels purins, també són particularment eficients per a la reducció de fàrmacs i antibiòtics en fraccions líquides.

Una tercera conclusió apunta que els sistemes de digestió anaeròbia (DA) presenten, de forma general, rendiments d’eliminació de fàrmacs i antibiòtics baixos i, per tant, es recomana l’aplicació de sistemes complementaris de post-tractament.

Finalment, l’estudi també conclou que el compostatge és l’opció preferent per tractar la fracció sòlida de purins i fems i els llots deshidratats de el procés de NDN, perquè aquesta tecnologia presenta un alt rendiment per reduir la concentració de fàrmacs i antibiòtics. Aquest punt és d’especial interès, ja que la major part dels fàrmacs i antibiòtics es concentren en aquesta fracció.

“Tal com apunta l’estudi, el potencial d’aplicabilitat d’aquestes tecnologies és molt elevat a Catalunya, on hi ha més de 20.000 explotacions ramaderes. En el disseny de noves plantes de tractament de purins seria convenient que es tinguessin en compte els resultats d’aquesta investigació “, apunta Parets.

Les noves plantes d’incloure, a més de l’eliminació de nutrients, la reducció i l’eliminació de fàrmacs, d’antibiòtics i de gens de resistència als antibiòtics.

Posted by: General 29 set. 2021 : 0 Tags: , , ,

Més de 220 persones han assistit a l’EU-ISMET 2021, que ha tingut lloc entre el 13 i el 15 de setembre de manera virtual. La darrera edició del congrés es va fer a Newcastle l’any 2018.

El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG) ha organitzat la cinquena edició del congrés europeu de la International Society for Microbial Electrochemistry and Technology, l’EU-ISMET 2021. L’esdeveniment ha tingut lloc de manera virtual entre el 13 i el 15 de setembre a causa de la crisi de la covid-19. Malgrat aquestes circumstàncies, s’han superat les 220 inscripcions i l’esdeveniment ha situat la UdG a l’avantguarda de la recerca en tecnologies electromicrobianes.

L’electroquímica microbiana acobla metabolismes microbians amb sistemes electroquímics. Les tecnologies basades en aquest concepte cada vegada desperten més l’interès en la comunitat científica per les seves múltiples aplicacions en tractament d’aigües, síntesi de compostos per la indústria química o obtenció de biocombustibles, entre altres. Tot i així, encara es troben en fase de desenvolupament i cal una inversió important en recerca per a introduir-les al mercat.


La UdG, un referent en tecnologies electromicrobianes

Més de 220 persones han assistit a l’EU-ISMET 2021


El Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) és un grup de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona dedicat al desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit del medi ambient. Àmpliament conegut per la seva activitat de més de vint-i-cinc anys de recerca en tractament d’aigües, en la darrera dècada, el LEQUIA s’ha anat posicionant com un dels grups referents en electroquímica microbiana al sud d’Europa.

El professor agregat Serra Húnter i chairman de la cinquena edició del EU-ISMET, Sebastià Puig, ha estat reconegut pel programa ICREA Acadèmia per l’excel·lència de la seva recerca en aquest àmbit. Actualment, Puig és l’investigador principal de dos projectes europeus centrats en aquestes tecnologies (BioRECO2VER i l’ELECTRA). En electroquímica microbiana, el grup també compta amb dos projectes d’abast nacional (COOMET i RITA). A més, els investigadors del LEQUIA han publicat els resultats de la seva recerca en aquest àmbit en gairebé un centenar d’articles en revistes internacionals d’alt impacte i en set tesis doctorals (quatre de les quals, premiades); i han generat tres patents industrials propietats de la UdG i d’empreses clients.

Aquests bons indicadors no haurien estat possibles sense les importants aliances teixides tant amb altres grups i institucions de recerca com amb empreses privades. Així, en els dos projectes europeus esmentats anteriorment, la col·laboració amb el grup d’ecologia molecular microbiana de la pròpia Universitat de Girona (geMM; Dr. Lluís Bañeras), que també participa en l’organització del EU-ISMET 2021, ha estat clau per a identificar i caracteritzar els microorganismes utilitzats. Pel que fa a l’escalatge de les tecnologies desenvolupades, s’ha treballat estretament amb grans organitzacions empresarials del sector de l’aigua i l’energia com són el grup Suez o FCC Aqualia.

Impacte a Girona i al món
La darrera edició del congrés EU-ISMET es va celebrar el 2018 a la ciutat anglesa de Newcastle. El EU-ISMET 2021 es tracta, doncs, del primer congrés europeu post-pandèmia en tecnologies electromicrobianes. Entre els seus ponents, s’hi ha comptat científics reconeguts a nivell mundial, com Helen de Wever (VITO, Bèlgica), Sarah Glaven (NRL, Estats Units), Korneel Rabaey (UGent, Bèlgica) o Miriam Rosenbaum (HKI, Alemanya).

A més, el 16 de setembre, ha tingut lloc, a Girona una reunió del projecte  ELECTRA, una iniciativa de la Comissió Europea i de la Fundació Nacional de la Ciència de la Xina per desenvolupar i validar sistemes bioelectroquímics de bioremediació d’aigua i sòls a diferents escales. Tot això, sumat a l’increment sostingut de l’activitat de recerca en aquest àmbit en els darrers anys, ha enfilat la xifra de congressistes per damunt dels 220.

L’impacte del congrés a Girona no ha quedat restringit a la comunitat científica, sinó que també s’ha ubicat d’una manera molt significativa en el teixit empresarial i en el sistema educatiu no universitari de les comarques gironines. D’una banda, els treballs que s’hi ha presentat tenen interès per un sector tan rellevant a la demarcació com és el de l’aigua, amb nombroses empreses i entitats que han endegat projectes innovadors com ara el Consorci Costa Brava o Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i amb una associació empresarial – el Clúster Català de l’Aigua – que té la seu precisament a la nostra ciutat.

D’altra banda, conjuntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (ICE) i el Campus UdG Aigua, el LEQUIA ha endegat una activitat de divulgació amb instituts d’educació secundària de les comarques gironines (“Dissenya la teva pila bioelectroquímica!”) per difondre i treballar els principis dels sistemes bioelectroquímics d’una manera dinàmica i innovadora. Tot i els entrebancs ocasionats per la covid-19, l’activitat ha tirat endavant i durant el congrés s’han presentats els treballs realitzats.

Posted by: General 29 set. 2021 : 0 Tags:

Iniciatives ciutadanes comunitàries, organitzacions, ajuntaments, universitats i professionals de sector de tot l’estat, entre les quals Som Energia, hem llançat la Coalició per l’Energia Comunitària, per a assegurar que el procés de transició energètica cap a un futur 100% renovable al què Espanya s’enfronta compti amb el paper protagonista de la ciutadania i els agents locals.

La democratització del sector energètic és indispensable per assolir objectius ambiciosos, tant de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, com d’implantació d’energies renovables pel territori en termes de justícia social. Per aquest motiu, neix la Coalició per l’Energia Comunitària per a impulsar un canvi de model energètic en mans de la ciutadania. Els preus abusius que ha assolit la llum durant aquests mesos són una mostra més de la desigualtat del sistema elèctric i energètic actual, i un indicador de la gran oposició de les grans empreses per transformar de manera radical el model energètic.

La Coalició per l’Energia Comunitària s’ha creat per assegurar la democratització de el sector energètic

Entre els membres de la Coalició per l’Energia Comunitària, es troben AeioLuz, Amics de la Terra, els Ajuntament de Cadis i San Juan del Puerto, Comunitat Energètica del Riu Monachil, Ecounion, l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient, MUTI, l’Observatori Eòlic de Galícia, la Plataforma per un Nou Model Energètic, Sapiens Energia, la Xarxa per la Sobirania Energètica, persones investigadores i docents de la Universitat Politècnica de Madrid i Som Energia.

En aquests moments, el Govern segueix tramitant l’obligat procés de transposició de les Directives sobre energia renovable (RED II, 2018/2001) i sobre el mercat de l’electricitat (EMD, 2019/944), tot i que el termini donat per la Unió Europea va finalitzar fa mesos. Les organitzacions denunciem aquesta tardança, així com la falta de consideració davant el paper crucial que exerceix l’energia comunitària, obstaculitzada pel tradicional model oligopòlic de el sector energètic espanyol, el qual està paralitzant una transició energètica social i mediambientalment justa i transformadora.

La Coalició per l’Energia Comunitària s’ha creat per assegurar la democratització de el sector energètic a través de la participació activa i protagonista de la ciutadania, entitats públiques locals i pimes. Entre les seves principals mesures, des de la Coalició reclamem al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic:

  • Mesures urgents per assegurar un futur 100% renovable i lliure de combustibles fòssils i energia nuclear.
  • El dret de la ciutadania a produir, emmagatzemar, intercanviar, vendre i gestionar energia renovable de manera individual i col·lectiva.
  • La implementació d’un marc regulador que promogui comunitats d’energia, faciliti el seu accés al mercat i l’adhesió de la ciutadania.
  • La definició i monitorització d’objectius concrets pel que fa a la capacitat instal·lada per prosumidors i comunitats energètiques a nivell estatal, autonòmic i municipal.
  • Un impuls a la reducció del consum energètic de tots els sectors i l’aplicació de mesures d’eficiència energètica.
  • Assegurar una transició energètica justa, prioritzant la participació dels sectors més vulnerables i que es troben infrarepresentats en el sector energètic, i prestant especial atenció a les zones rurals.

A la Coalició ja hem començat a desenvolupar la nostra activitat, a través de propostes concretes, entre les quals es destaquen:

  • El seguiment de la transposició de les directives a la legislació espanyola, per assegurar, entre altres coses, una correcta definició dels termes «comunitats d’energies renovables» i «comunitats ciutadanes d’energia», que garanteixin una participació majoritària de la ciutadania i de petits actors locals.
  • L’impuls de la veu de la ciutadania perquè les persones responsables polítiques prenguin les decisions adequades per a assegurar una transició ecològica justa.
  • La promoció de projectes energètics de caire local i públic, enfocats a abordar les necessitats socioeconòmiques i ambientals locals, basats en una pertinença voluntària i oberta, controlada democràticament i amb una participació econòmica justa i equitativa per a cada persona.
  • L’intercanvi de bones pràctiques entre iniciatives d’energia comunitària de tot el territori.

Una vintena d’expositors i uns cinquanta conferenciants van participar al Parc Científic i Tecnològic de la UdG en la BxCat , la primera fira que s’organitza a Catalunya sobre la tecnologia de transmissió de dades en cadenes de blocs, o blockchaning. La trobada va tenir com a principal objectiu les explicacions sobre els camps en què es pot aplicar aquest sistema, caracteritzat pel fet que garanteix que les dades compartides són “incorruptibles”, és a dir, ningú les pot modificar. S’aplica, per exemple, en la traçabilitat alimentària, el vot digital, el reciclatge o l’esport. “Permet generar confiança”, va dir ahir a l’ACN el president del CBCat, Quirze Salomó, impulsor del certamen. “El blockchain permet que el consumidor ara també sigui auditor del producte que comprarà”, va explicar el fundador de la consultoria Bitfaktor, Andreu Crous. També remarca que el blockchain és una revolució per al món del màrqueting i la publicitat, perquè permet “saber què vol el consumidor, anar a l’empresa i donar-li tota aquella informació en temps real”.

Ponència “Impact of the blockchain on the veracity of the data”

El blockhcain és un sector en auge: a l’Observatori Blockchain de Catalunya ja han identificat un ecosistema de més de 80 empreses i institucions que hi estan relacionades a Catalunya, mentre «fa només dos anys n’eren unes 30», apunta Salomó. «És un mercat que s’està accelerant», va remarcar el president del CBCat.

«L’ecosistema català d’empreses especialitzades en blockchain no ha parat de créixer en els darrers anys i el BxCat és un espai idoni per donar-se a conèixer, explicar el seu projecte i crear sinergies», va constatar el director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat, Daniel Marco.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va remarcar la importància d’aquesta fira per la ciutat: «de ben segur que iniciatives com aquesta ajudaran a atreure empreses i talent», va afirmar Madrenas.

En aquest sentit es va pronunciar Quirze Salomó, que va remarcar que «la indústria de la blockchain necessita molt talent». Respecte d’aquesta qüestió, Salomó va deixar clar que «en aquests moments hi ha un dèficit de talent». «Hi ha molts projectes que necessiten professionals i no els tenen».

Per això, el president del CBCat va defensar que «la Universitat de Girona és clau per nosaltres», especialment per impulsar «la creació de nou talent que conegui la tecnologia blockchain», va subratllar Salomó.

Posted by: General 11 set. 2021 : 0 Tags:

La farmacèutica HIPRA ha adquirit l’empresa biotecnològica GoodGut, dedicada a la investigació i desenvolupament de proves diagnòstiques per a malalties digestives. Amb aquesta operació, des d’HIPRA asseguren que s’enforteix la divisió de Salut Humana a la vegada que se segueix apostant per la prevenció i per oferir a la societat productes innovadors.

L’empresa GoodGut, ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, va ser fundada per Mariona Serra Pagès, Xavier Aldeguer, Jesús Garcia Gil i Jaume Amat l’any 2014 com una spin off de la Universitat de Girona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta (IDIBGI). Està focalitzada en el desenvolupament de solucions tecnològiques en base a la microbiota intestinal que permetin obtenir un diagnòstic precís, fiable i econòmic pel sistema sanitari, i per millorar la qualitat de vida dels pacients amb una salut digestiva compromesa.

Després de 7 anys, la biotecnològica ha aconseguit portar al mercat tres productes de diagnòstic amb presència a més de 79 centres a l’Estat espanyol; i en té tres més en desenvolupament. Des de GoodGut consideren que amb “aquesta operació culmina l’èxit del nostre projecte, permetent l’expansió a nivell mundial del nostres productes de la mà del soci idoni: potent i del territori”. També destaquen que “aquesta adquisició representa un èxit pel sector biotecnològic on poques startups aconsegueixen expandir i consolidar el seu projecte a través d’una fusió o adquisició, i és un indicador de maduresa de l’ecosistema emprenedor”

L’operació permetrà desenvolupar, produir i comercialitzar proves diagnòstiques innovadores per a detectar malalties del sistema digestiu com el càncer colorectal, el primer amb més incidència i mortalitat a Espanya i tercer arreu del món. També permetran la detecció d’altres malalties inflamatòries intestinals com la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa o la Síndrome de l’Intestí Irritable, una patologia que tarda entre 1 i 5 anys a detectar-se.

Els productes actuals

Mariona Serra, gerent de GoodGut, i Toni Maneu, director de la divisió de Salut Humana d’HIPRA.

RAID-CRC és un test no invasiu, ràpid i de fàcil utilització per a la detecció precoç del càncer colorectal, mitjançant marcadors

bacterians específics en mostres de femta.  Aquest sistema, que complementa el test de sang oculta en femta, detecta el càncer colorectal sense incomoditats per als pacients. Aquesta eina, que està basada en la recerca de la microbiota intestinal com un dels agents causants del càncer de còlon, permet reduir significativament el número de colonoscòpies innecessàries.

RAID-DX és el primer test diagnòstic no invasiu per a la Síndrome de l’Intestí Irritable, capaç de determinar en femta la signatura bacteriana específica d’aquesta patologia.  La Síndrome de l’Intestí Irritable afecta l’11% de la població i es troba dins el rànquing de les 10 malalties més difícils de detectar, ja que el seu diagnòstic es pot allargar entre 1 i 5 anys.

 TestUrGut és un test no invasiu que permet conèixer la microbiota intestinal de cada pacient i rebre l’assessorament d’un especialista per millorar la salut digestiva.

Està previst que GoodGut s’incorpori a HIPRA mantenint la seva estructura. L’acord permetrà seguir investigant en la recerca biomèdica per millorar la qualitat de vida dels pacients que pateixen malalties digestives.

TELWESA ha estat adjudicatària del subministrament d’un prototip basat en piles bioelectroquímiques per al grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG) en el marc del projecte europeu Bioreco2ver. Aquest projecte està subvencionat per fons de la Unió Europea en el marc Horizon 2020.
Objectius del projecte
L’objectiu d’alt nivell de BioRECO2VER és demostrar la viabilitat tècnica de processos biotecnològics anaeròbics i microaeròbics no fotosintètics més eficients energèticament i sostenibles per a la captura i conversió de CO₂ de fonts puntuals industrials en dos valuosos productes químics de plataforma, és a dir, isobutè i lactat.

L’objectiu és demostrar la viabilitat tècnica de processos biotecnològics anaeròbics i microaeróbicos

Per superar diverses de les barreres tècniques i econòmiques existents per a la conversió de CO₂ mitjançant la biotecnologia industrial, el projecte se centra a minimitzar els costos de pretractament de gas, maximitzar la transferència de gas a bioreactors, prevenir la inhibició del producte, minimitzar els costos de recuperació del producte, reduir la petjada i millorar l’escalabilitat.
Amb aquesta finalitat, s’investiga un procés enzimàtic híbrid per a la captura de CO₂ de fonts puntuals industrials i la conversió del CO₂ capturat en els productes finals objectiu es realitzarà a través de 3 plataformes microbianes patentades diferents que són representatives d’una gamma molt més àmplia de productes i aplicacions.
El desenvolupament i l’optimització dels bio processos es duran a terme al llarg de 2 línies: fermentació i sistemes bioelectroquímics. Les 3 plataformes microbianes avançaran a TRL 4, i la solució més prometedora per a cada producte objectiu es validarà en TRL 5 a gasos d’escapament reals.
Per preparar-se per a la implementació industrial i contribuir a l’acceptació pública, les activitats tecnològiques es complementaran amb el disseny de plantes virtuals, avaluacions econòmiques i de sostenibilitat i una àmplia difusió. Totes les activitats seran executades per un grup ben equilibrat i experimentat de 2 organitzacions de recerca i tecnologia, 2 universitats, 4 pimes i 4 grans indústries.
Les piles bioelectroquímiques s’han obert pas en l’última dècada en el món de recerca bàsica tant per al tractament de gasos (syngas) com per al tractament d’aigües ja siguin de potabilització (eliminació de nitrats) o residuals.
En aquest sentit, el grup LEQUIA de la UdG és un referent a nivell mundial de l’ús d’aquesta tecnologia per transformar el CO₂ en productes orgànics de cadena llarga amb alt valor afegit (isobutè i lactat).

La Universitat de Girona i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) organitzaran la sisena edició del Congrés Internacional en Ecotecnologies per al Tractament d’Aigües Residuals . Aquest esdeveniment servirà per situar Girona com a hub europeu en la recerca de l’aigua. L’objectiu és potenciar la col·laboració público-privada que acosti al mercat real les tecnologies que es presentin durant el congrés. L’EcoSTP es farà a Girona del 26 al 30 de juny del 2023 i en ell es presentaran les novetats en tecnologies sostenibles per al tractament, la reutilització i recuperació d’aigües residuals urbanes i industrials. La previsió és que hi participin uns 400 experts d’arreu del món.

'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

La seu de l’ICRA al ParcUdG

Es tracta d’un esdeveniment internacional que servirà per projectar totes les innovacions tecnològiques que permetin tractar, reciclar i reutilitzar les aigües residuals en zones urbanes i industrials. Aquest és un dels principals reptes que hi ha en les grans ciutats, sobretot mediterrànies, en què els recursos hídrics cada vegada van més a la baixa. Els impulsors d’aquesta iniciativa són el catedràtic d’enginyeria química de la UdG i membre del grup de recerca LEQUIA, Ignasi Rodríguez-Roda, i la cap de l’Àrea de Tecnologies i Avaluació (TiA) de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Maite Pijuan. Els dos representen grups i institucions amb una llarga trajectòria de recerca en tractament d’aigües residuals.

En el congrés es tindran en compte aspectes socioeconòmics associats al sector i també el potencial de comercialització que tingui cada tecnologia. Durant cinc dies es faran ponències, tallers, cursos i taules rodones sobre temes relacionats amb el tractament d’aigües residuals. Alguns dels temes que es tractaran són la recuperació de nutrients, la digitalització, la percepció social de la reutilització d’aigua o el paper que tenen aquestes aigües en les pandèmies. A més, per primera vegada hi haurà una sessió adreçada a les empreses noves que tenen una base tecnològica perquè, segons detalla Ignasi Rodríguez-Roda, «la rellevància del sector de l’aigua a les comarques gironines no es limita a l’àmbit estrictament acadèmic». «A més de l’existència de l’Agència Catalana de l’Aigua, al nostre territori també hi trobem empreses importants del sector de l’aigua i grups de recerca en altres universitats i centres tecnològics», afegeix Maite Pijuan.

La idea és que durant tot el congrés es fomentin les relacions entre institucions, empreses públiques, emprenedors i el sector privat. Tot plegat ha de facilitar que els resultats de recerques en noves tecnologies per al tractament d’aigües arribin al mercat real.

De fet, a Girona també hi ha el Clúster Català de l’Aigua (CWP), una de les associacions empresarials més importants del sector. D’altra banda, el Consorci Costa Brava, Trargisa o Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa) han fet projectes pioners i innovadors en aquest àmbit. Tot plegat fa posicionar Girona com un territori referent en el tractament d’aigües.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty