Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Silvia Osuna, premi Princesa de Girona en investigació científica 2016, treballa en el desenvolupament d’enzims a la carta per a la síntesi i producció de fàrmacs.

Sílvia Osuna obté el guardó Fundació Princesa de Girona

Silvia Osuna, premi Princesa de Girona en investigació científica 2016

Parlar d’enzims, química computacional o biocatàlisi és una cosa tan complicat com apassionant i interessant alhora. I si algú pot donar fe d’això és Sílvia Osuna, una jove investigadora que s’ha lliurat en cos i ànima per esprémer al màxim els beneficis que aquests conceptes aportaran a la societat en un futur immediat. Per aquesta catalana, la disciplina que l’ha portat a aconseguir diverses distincions nacionals i internacionals -entre elles el Princesa de Girona en la categoria d’investigació científica 2016-, permetrà entre altres moltes coses que el preu dels fàrmacs s’abarateixi, de manera que tractar una malaltia serà econòmicament menys costós.

Per abordar aquesta qüestió, és interessant que comprenguem què són els enzims i com es pot actuar sobre elles per aconseguir aquests objectius tan beneficiosos. Segons Osuna, es tracta de molècules formades per cadenes d’aminoàcids que serveixen de catalitzadors, “que són els millors acceleradors de reaccions químiques que hi ha al món”. Si pel que sigui no funcionen, “poden modificar alterant un dels aminoàcids de la cadena i substituint-los per qualsevol dels 19 restants”, afegeix. Per a això és necessària la implicació de grans suports informàtics i tecnològics que ofereixin els càlculs matemàtics necessaris, com els que ofereix el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona. Precisament amb una d’aquestes modificacions es pot arribar a aconseguir la reacció que exerceixen els medicaments sobre el nostre organisme. “Així, seríem capaços de fabricar el medicament de manera més ràpida, més eficient i amb un cost més baix”, reivindica la investigadora, que defensa la tècnica computacional per sobre de l’experimental, perquè la segona “es basa en proves aleatòries, el que significa un procés llarg i costós enfront de l’eficiència dels càlculs dels superordinadors “.

L’equip humà que lidera Sílvia Osuna se sent motivat amb l’objectiu d’aconseguir una gran contribució en el sector farmacèutic, “ja que si podem tenir medicaments més barats, alguns tractaments que són molt cars ara, d’aquí a 10 anys potser no ho seran” . A més cal destacar que l’eficiència de la biocatàlisi pot aplicar-se en qualsevol camp. De fet, “tenir un enzim per a qualsevol reacció és una cosa que interessa, perquè a més d’aconseguir una reacció més ràpida i eficient, també s’aconseguiria més sostenibilitat, ja que seria necessària menys energia per fabricar”, explica la investigadora en química computacional.

Al contrari del que alguns puguin pensar, les indústries farmacèutiques veuen amb bons ulls la tasca d’aquest equip d’investigadors químics, ja que “interessa a qualsevol fabricar alguna cosa mil vegades més barat”.

Una jove atreta per la curiositat

Sílvia Osuna (Castelló d’Empúries, 1983) és una jove investigadora que va aterrar a l’apassionant món de la química computacional atreta per la curiositat de com funcionen els enzims. Segons ella, “l’interès és el que fa que la ciència avanci”. Aquesta gironí va obtenir el grau de doctor en 2010 per la Universitat de Girona. Durant el mateix any es va traslladar a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles gràcies a la beca Marie Curie. El 2013 es va reincorporar a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona. Aquest any va aconseguir el Princesa de Girona en la categoria d’investigació científica 2016. La decisió del jurat va reconèixer a Osuna “la seva investigació enfocada al desenvolupament d’enzims a la carta per a la síntesi i producció de fàrmacs”, així com “l’excel·lència científica, audàcia en el plantejament de la investigació i capacitat d’innovació “.

FONT: LaVanguardia

lactobacillus

Lactobacillus Plantarum

Els problemes periodontals, com la gingivitis o la piorrea, són molt habituals entre la població adulta. Les conseqüències d’una malaltia bucodental poden arribar a tenir un efecte negatiu en les malalties cardiovasculars o l’embaràs.

Però el tractament clàssic pot no ser sempre efectiu al 100%. L’ús d’antibiòtics per combatre els bacteris patògens que causen les malalties periodontals altera tota la flora de la boca, i no sempre té el resultat esperat i per això, els tractaments més avançats combinen l’ús d’antibiòtics com a tractament de xoc amb els probiòtics, que s’apliquen durant un període determinat o com a manteniment de forma regular.

La generació de probiòtics, el ProlacSan®, contraresta els bacteris patògens més agressius i perjudicials per a la salut bucodental, introduint dues soques que substitueixen els bacteris nocives per altres positives, la Lactobacillus Brevis i la Lactobacillus Plantarum. Aquestes són selectives en l’eliminació dels bacteris nocives, pel que no danyen ni eliminen tota la flora, i combaten els bacteris patògens que causen la càries, la gingivitis i l’halitosi o mal alè, entre d’altres problemes bucodentals.

El ProlacSan® és una la fórmula patentada d’AB-Dentalac, desenvolupada per l’empresa AB-Biotics que, a més del mercat europeu, compta amb reconeixement de la propietat intel·lectual en Estats Units, Austràlia i, des de març d’aquest any, a la Xina.

 

SIS CENTRES DE RECERCA I UNIVERSITATS DE CATALUNYA REBEN FONS DE LA UE

Gràcies a les beques del Consell Europeu de Recerca, la Unió Europea pot atreure i mantenir el talent dels joves investigadors a Europa. Sota el marc del programa de Recerca i Innovació de la UE, “Horitzó2020”, aquestes beques ajudaran 325 investigadors a fer realitat les seves idees i projectes. Cal tenir en compte que segons un recent estudi independent, el 71% dels primers projectes finalitzats finançats pel Consell Europeu de Recerca han permès avenços científics importants.

Entre els 325 investigadors seleccionats n’hi ha sis que estan duent els seus projectes en els centres de recerca o universitats catalanes següents: el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREi), la Fundació Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Barcelona Supercomputing Center.

grafè

El grafè s’ha convertit en una revolució en la ciència i la tecnologia de materials.

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua rep 1,5 milions d’euros de la UE per desenvolupar una tecnologia de depuració d’aigua a través del grafè sense productes químics

Entre els projectes seleccionats duts a terme a Catalunya, destaquem el que està duent a terme la doctora Jelena Radjenovic a l’Institut Català de l’Aigua i que ha rebut la quantitat màxima de fons que es pot obtenir amb aquestes, 1,5 milions d’euros en cinc anys.

Segons les Nacions Unides, cada dia s’aboquen més de dos milions de tones de residus en els rius; concretament, en els països en vies de desenvolupament el 70 % dels residus industrials s’hi aboquen sense tractar i, per tant, contaminen l’aigua. La solució a aquest problema demana l’ús de noves tecnologies que siguin sostenibles, resistents i eficients des del punt de vista energètic. La doctora Jelena Radjenović, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), vol desenvolupar una tecnologia pionera per depurar l’aigua sense recórrer als productes químics fent servir sistemes nanoelectroquímics basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic.

La recerca actual sobre l’ús d’elèctrodes de grafè modificat se centra en l’emmagatzematge i la conversió de l’energia. En aquests usos les deficiències del grafè limiten la seva eficàcia, però la doctora Radjenović vol convertir aquest problema en un avantatge per induir la degradació electrocatalítica i l’electro-absorció de les substàncies contaminants. Serà la primera vegada que es faci servir un material cobert de grafè per eliminar els contaminants i els patògens de l’aigua.

Projecte: desenvolupament de sistemes nanoelectroquímics tridimensionals basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic; aquests sistemes es convertiran en els sistemes de tractament de l’aigua del futur (ELECTRON4WATER).

AB Biotics ha accelerat el seu pla d’internacionalització amb l’objectiu d’establir-se com a referent mundial de biotecnologia i investigació genètica. A més, també ha anunciat en el Butlletí Oficiald el Registre Mercantil una ampliació de capital de cinc milions d’euros.

A partir d’aquesta ampliació es captaran els recursos necessaris per continuar aquesta estratègia d’internacionalització, així com per cobrir el finançament a curt i llarg termini o complir les seves previsions.

Els productes d’AB Biotics ja es comercialitzen en 38 països diferents i es pretén acabar l’exercici amb presència a 57. D’altra banda, l’empresa també té previst potencial seva R + D mitjançant l’acceleració dels treballs de registres i les entrades en nous mercats.

“Amb aquesta ampliació de capital l’empresa consolida una etapa tecnològica i es dota dels recursos per mantenir i accelerar un procés de comercialització internacional iniciat el 2012 amb molt bones expectatives en els propers dos anys”, ha assenyalat Alejandro Moncayo, director financer d’AB Biotics.

El Ministeri d’Economia i Competitivitat de l’Estat espanyol ha aprovat el projecte Retos 2016 per al desenvolupament d’un sistema no invasiu per al cribratge de càncer colorectal basat en marcadors bacterians en femtes, el risk assesment intestinal disease for colorectal cancer” (RAID-CRC). Aquesta iniciativa, promoguda per GoodGut, la tercera empresa derivada de la UdG, i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), té com a objectiu validar i desenvolupar el RAID-CRC en un període de tres anys. El govern espanyol ha concedit un total d’1,1 milions d’euros als promotors del nou sistema per a la realització del projecte.

Aquest nou sistema no invasiu, RAID-CRC, s’implementarà com a cribratge en la població de risc mitjà, les persones més grans de 50 anys. Aquest nou test permetrà, a través d’una petita mostra de femta, detectar lesions precancerígenes abans que hi hagi signes clínics. D’aquesta manera, es reduirà el nombre de falsos positius del test de sang oculta en femtes, es generarà un estalvi en colonoscòpies i es farà una correcta prevenció del càncer colorectal. La doctora en farmacologia i membre de l’empresa de biotecnologia GoodGut, Mariona Serra, va explicar ahir que com que el nou sistema funciona millor que l’actual l’objectiu és que pugui substituir-lo. “Actualment, com que hi ha tants falsos positius, es fan també moltes colonoscòpies. Amb el nou sistema s’evita posar gent sana en la situació de risc que suposa la colonoscòpia”, va exposar.

En el procés de validació clínica del producte hi col·laboren el servei de l’aparell digestiu de l’hospital Josep Trueta, liderat pel doctor Xavier Aldeguer; el servei de l’aparell digestiu de l’hospital universitari de Bellvitge, encapçalat pel doctor Jordi Guardiola, i la unitat de consell genètic de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), amb els doctors Gabriel Capellà i Joan Brunet al capdavant.

GoodGut, empresa fundada el 2014, s’ha convertit en un referent a l’Estat en el disseny de sistemes de suport al diagnòstic de malalties digestives. A més d’Aldeguer i Serra, formen part de l’equip Jesús García-Gil, catedràtic de microbiologia, i Jaume Amat, consultor estratègic de Bioemprèn.

FONT: El PuntAvui

Sílvia Osuna Oliveras (Castelló d’Empúries, 1983) ha estat guardonada amb el Premi Fundació Princesa de Girona- Recerca Científica 2016 per la seva contribució a una nova forma de desenvolupament d’enzims -els catalitzadors químics de la vida- que permetrà abaratir la producció de fàrmacs. Osuna que treballa al parc tecnològic de la UdG, va estudiar Química, i va fer la tesi sobre molècules de carboni. Va fer estades de recerca a Los Angeles i per Europa. Va demanar la beca europea Marie Curie, i va poder anar a Los Angeles dos anys. En tornar ha anat demanant beques del Ministeri per anar «sobrevivint», va explicar ahir.

El jurat, reunit en aquesta ocasió a la seu del Consell Valencià de Cultura, va decidir, de forma unànime, premiar Osuna «per la seva recerca enfocada al desenvolupament d’enzims a la carta mitjançant la química computacional per a la síntesi i producció de fàrmacs». El veredicte destaca la premiada «per la seva excel·lència científica, l’audàcia en el plantejament de la seva recerca i la capacitat d’innovació en el desenvolupament d’una nova tecnologia».

La científica altempordanesa va explicar ahir que li van trucar directament de la Fundació per comunicar-li el premi. «Estic molt contenta, no m’ho crec, encara estic al·lucinant», va dir.

Osuna va explicar que l’han premiat per un projecte que fa poc m’ha li havia concedit la Unió Europea que «és per dissenyar enzims per qualsevol reacció que siguin importants i d’interès industrial. La idea és utilitzar els enzims -catalitzadors del nostre cos- i fer-los modificacions perquè facin el que volguem nosaltres. Estan optimitzats per les reaccions del nostre cos i seria fer que fessin altres funcions. Es farien servir per la indústria per sintetitzar qualsevol medicament que sigui d’interès. Com que treballen a temperatura ambient són biodegradables i ofereixen molts avantages respecte als catalitzadors tradicionals que se solen fer servir».

Osuna va indicar que no es pot queixar pel finançament per a la recerca. «Aquest projecte és de 1,5 milions d’euros i començarà d’aquí a un mes. Estic ara molt ocupada. Sí que es veritat que tal com estan les coses no estaria de més més diners però no em puc queixar», va assenyalar. Tot seguit va deixar clar que «el món de la recerca és molt complicat, costa. Fa dos anys jo estava a l’atur. És anar intentant sobreviure i esperant que algun dia les coses s’arreglin». El Premi serà un impuls per a la seva carrera: «És molt important. Se m’estan posant tots els vents a favor».

FONT: Diari de Girona

Sílvia Osuna Oliveras
Nascuda a Castelló d’Empúries el 1983, Sílvia Osuna Oliveras és llicenciada i doctora en química per la Universitat de Girona. Ha realitzat estades d’estudi i recerca a institucions com la University of California a Los Angeles (Estats Units) o la Université Libre de Bruxelles (Bèlgica). Sílvia Osuna Oliveras, del grup de recerca Química Teòrica i Modelatge i Enginyeria Molecular (QTMEM) de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la UdG, s’ha convertit en la investigadora més jove d’aquesta universitat que ha rebut un ajut europeu Starting Grant, en el seu cas, d’1,4 milions, que s’invertiran en una recerca que té per objectiu abaratir el procés de fabricació dels fàrmacs. La seva recerca s’ha centrat en el desenvolupament del projecte MetMoDEzyme, que té com a objectiu desenvolupar un protocol computacional que permeti dissenyar enzims per abaratir els preus de producció dels fàrmacs. Els enzims són els catalitzadors de la natura que fan possible totes les reaccions químiques necessàries per a la vida.

La recerca, amb participació de la Universitat de Girona, vol determinar el cost per metre cúbic dels diferents sistemes

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Clúster de l’Aigua de Catalunya (CWP) -amb la seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona- fa temps que mantenen un acord de col·laboració dedicat a la recerca. Fruit de l’acord, l’ACA i el CWP van decidir fa dues setmanes posar en marxa una anàlisi per buscar quin és el mètode més eficaç per reduir nitrats. Aquesta recerca compta amb la participació de la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Barcelona (UB). El cap del departament de control i qualitat de l’aigua de l’ACA, Antoni Munné, explica que un estudiant de cada universitat formarà part d’aquest estudi que pretén classificar i abstreure la informació que es disposa dels nitrats.

«Hi ha molta informació dels nitrats, tot i que està dispersa. Falta recollir els resultats dels diversos tractaments dels nitrats», destaca Munné, que afegeix que la recerca que ara s’ha engegat pretén determinar quin és el cost per metre cúbic dels diferents sistemes existents per reduir aquesta contaminació de l’aigua. Un dels estudiants farà la recopilació de la informació, mentre que l’altre s’encarregarà del treball de camp perquè visitarà els municipis catalans per conèixer els diferents tractaments de nitrats. Els dos són estudiants de màster; en el cas de la UdG, del màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua.

Tot i que Munné subratlla que la solució definitiva és que els agricultors apliquin menys nitrats, remarca: «Des de l’ACA estem treballant per minimitzar-ne els efectes». Actualment, un dels sistemes que es fa servir és «in situ», ja que es capta l’aigua contaminada a la qual posteriorment s’extreuen els nitrats amb la utilització de tecnologia.Un altre mètode és «in situ» perquè s’injecten al sbl uns microorganismes que serveixen per evitar que més endavant l’aigua quedi contaminada de nitrats. El sistema «in situ» es troba en una fase més experimental, mentre que el mètode «ex situ» ja es fa servir a diversos llocs.

Munné explica que un dels objectius d’aquesta recerca -que es preveu que duri sis mesos- és que l’estudi final faciliti la presa de decisions. «En un futur, quan els ajuntaments ens demanin subvencions per tractar els nitrats, tindrem un criteri per determinar quin és el millor mètode -coneixent el seu cost per metre cúbic- en funció de les condicions de cada població», conclou el cap de departament de l’ACA, que subratlla que s’han de valorar els diferents sistemes tenint en compte, entre altres factors, el tipus de sòl dels municipis.

FONT: Diari de Girona

El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona s’ha convertit en un motor de la recerca i la formació a l’entorn del món de la tecnologia dron. Fa uns vuit mesos, va impulsar la creació d’un laboratori de drons, el primer d’aquestes característiques a Catalunya i un dels primers a tot l’Estat, que dirigeix en l’àmbit tècnic Jordi Guerrero, un empresari i emprenedor que fa més de quatre anys que es dedica a aquesta tecnologia, temps durant el qual, entre altres coses, ha fundat dues start-ups en aquest àmbit.

El laboratori de drons gironí no només vol aprofundir en la investigació en aquest camp i en la formació de personal tècnic, sinó que té la voluntat d’esdevenir un punt de confluència entre els sectors públic i privat per impulsar una tecnologia que cada cop està més en auge i que es preveu que facturi 15.000 milions d’euros anuals i que hagi creat 250.000 nous llocs de treball d’aquí al 2050.

De moment, el laboratori ja ha aconseguit incorporar com a patrons les empreses privades Medplaya i Roberlo i ja ha tancat la contractació i execució de dos projectes. Les perspectives són bones: ja hi ha diversos projectes més emparaulats amb vista al 2017 i n’hi ha que ja s’han presentat en l’àmbit europeu.

El laboratori té un espai interior privilegiat. Una nau de 400 metres quadrats i 12 metres d’altura que permet als futurs pilots entrenar-se indoor, atès que la legislació no els permet fer-ho a l’aire lliure. A hores d’ara, la legislació només permet certificar pilots de drons a les anomenades ATO, les “autoescoles de vol”, un fet paradoxal si es té en compte que són els operadors aeris els que millor coneixen el funcionament i la manipulació dels aparells.

Al centre gironí, que està en via d’obtenir la certificació d’operador aeri, treballen amb drons professionals de fins a 25 quilos de pes i amb una autonomia de vol circumscrita als 120 metres d’altura, que és la màxima permesa per la normativa vigent.

LA FRASE “Abans t’atropellarà un cotxe que no et caurà un dron al cap” Jordi Guerrero DIRECTOR TÈCNIC DEL LABORATORI DE DRONS DEL PARC CIENTÍFIC
El Parc Científic de la UdG ha fomentat la creació del laboratori, segons explica Guerrero, per “resoldre la mancança de serveis que té el sector i per desenvolupar la tecnologia en àmbits que van més enllà de l’ús de drons per a la creació de vídeos”.

Els usos de la tecnologia dron són diversos, perquè, tal com explica Guerrero: “Els drons es poden fer servir per transportar paquets d’una nau industrial a una altra, però també tenen aplicacions en l’àmbit de la seguretat i fins i tot en l’agrari, atès que es poden fer servir per detectar problemes en collites, entre altres coses.” El cost és a l’abast, ja que molts projectes es mouen a l’entorn d’una despesa de 2.000 euros. L’import només s’enfila en el cas de certes aplicacions industrials.

“El sector no és una broma”

El Parc Científic i Tecnològic de la UdG ofereix, avui i demà, el primer curs d’introducció a la tecnologia dels drons, el primer que impartiran professionals a les comarques de Girona.

Durant el curs, organitzat conjuntament pel Parc Científic de la UdG i la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Futur, s’oferiran nocions bàsiques de la tecnologia dron i es farà una explicació sobre la normativa específica que regeix l’ús d’aquesta mena d’aparells. “Explicarem als participants que si en qualsevol plaça del país fan volar un dron s’exposen a rebre una multa considerable, que pot arribar fins als 250.000 euros.” “El sector no és una broma”, rebla Jordi Guerrero, tot i que ell mateix manifesta que els regals d’aquest Nadal han estat drons de totes les mides.

El curs té una durada total de sis hores i s’hi presentaran equips de diverses gammes tecnològiques.

FONT: El PuntAvui

Bona acollida en el primer curs en Tecnologia dels Drons del ParcUdG

El Parc Científic i Tecnològic de la UdG va impartir els passats  14 i 15 de març el primer curs d’introducció a la tecnologia dels drons.

Aquest curs, organitzat conjuntament pel Parc Científic de la UdG i la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Futur, el primer d’aquestes característiques a les comarques de Girona, va reunir una quinzena d’assistents interessats en aquesta nova tecnologia que obre un nou ventall de possibilitats i aplicacions en molts camps.

Per a poder fer més fàcil l’entrada en aquest món, el alumnes van comptar amb les explicacions de Jordi Guerrero, Director Tècnic del Laboratori de Drons del ParcUdG, que va oferir les nocions bàsiques de la tecnologia dron i així com de la restrictiva normativa específica que regeix l’ús d’aquesta mena d’aparells. Llegir més…

Una nova recerca ha trobat una manera per tal de predir millor els efectes químics en els sistemes biològics que podrien reduir la necessitat d’experimentar amb animals.

Els compostos químics produeixen els seus efectes en l’organisme mitjançant la seva interactuació amb un o més receptors o “dianes” moleculars. Aquestes interaccions desencadenen una sèrie de mecanismes biològics que potencialment podrien al seu torn resultar efectes adversos per a la salut. Els científics estan tractant de retratar aquesta cascada d’efectes en models coneguts com a Ruta de Resultats Adversos (de l’anglès “Adverse Outcome Pathways”, AOPs). La idea és que, en el futur, aquests models podrien ajudar a predir els efectes potencials de milers de compostos químics sense necessitat d’experimentar amb animals. No obstant això, actualment l’aplicació dels AOPs a nivell de presa de decisions és encara limitada.

El nou estudi, realitzat per científics de la Universitat de Brunel, de Londres, i AstraZeneca, en col·laboració amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), suposa un pas endavant en la validació d’aquests models, ja que permet incloure aspectes mesurables, i no purament qualitatius, que no s’havien considerat fins ara. Això podria tenir implicacions no només a l’hora de reduir els assajos amb animals, sinó també a l’hora de desenvolupar millors assajos in vitro, ja que inclou una perspectiva cinètica.

Els investigadors d’aquest treball han estudiat els efectes d’un fàrmac antiinflamatori en els peixos per desenvolupar la primera xarxa AOP quantitativa, basada en concentracions plasmàtiques d’aquest compost químic. L’estudi va demostrar que factors com la capacitat dels productes químics per incorporar-se i distribuir-se en l’organisme, la seva potència i la seva interacció simultània amb múltiples receptors juguen un paper crític en la capacitat predictiva dels AOPs.

El doctor Luigi Margiotta-Casaluci, investigador de la Universitat de Brunel i principal autor d’aquest estudi, afirma que “els AOPs tenen un gran potencial per recolzar els científics i els organismes reguladors a l’hora de poder avaluar fins a quin punt són segures les substàncies químiques sense necessitat d’utilitzar test en animals per a cadascuna de les substàncies considerades. Esperem que avanços com els assolits en aquest estudi respecte a la integració en el model d’AOPs d’aspectes quantitatius, i no solament qualitatius, puguin ajudar a descobrir tot el potencial d’aquests models per predir la toxicitat química i recolzar la presa de decisions per a un ús més segur dels productes químics”.

L’article “Les dinàmiques d’exposició interna dirigeixen les Rutes de Resultats Adversos dels glucocorticoides sintètics en els peixos” (“Internal exposure dynamics drive the Adverse Outcome Pathways of synthetic glucocorticoids in fish” està publicat per la revista Scientific Reports del grup editorial Nature. Aquest treball de recerca ha estat subvencionat pel “Biotechnology and Biological Sciences Research Council” (BBSRC) i pel programa de recerca AstraZeneca Global Environment.

Sobre AstraZeneca
AstraZeneca és una companyia farmacèutica global i innovadora centrada en el descobriment, desenvolupament i comercialització de medicaments sota prescripció mèdica, principalment per al tractament de malalties cardiovasculars, metabòliques, respiratòries, inflamatòries, autoinmunes, oncològiques, infeccioses i neurològiques. AstraZeneca opera en més de 100 països i els seus medicaments innovadors són usats per milions de pacients a tot el món.

Sobre Brunel University London
La Brunel University London és una universitat internacional que afronta els desafiaments de la societat a través d’una recerca aplicada i innovadora i a través de programes educatius. Fundada el 1966, la universitat té un gran prestigi en moltes disciplines dins de la recerca, al mateix temps que treballa en col·laboració amb la indústria, la qual cosa contribueix a la innovació global i a canvis polítics.

Sobre ICRA
L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), situat a Girona, es va fundar el 2006 com una iniciativa del Govern de Catalunya per a la recerca multidisciplinària de l’aigua. La característica específica d’ICRA és, doncs, l’aglutinació de la majoria de les àrees estratègiques de recerca de l’aigua (química, ecologia, tecnologia de l’aigua, microbiologia, etc.) en un sol institut, la qual cosa permet la integració i l’impuls a una perspectiva mediterrània dels problemes de l’aigua. Les línies de recerca de l’ICRA estan organitzades en tres àrees principals: recursos i ecosistemes, qualitat de l’aigua, i tecnologies i avaluació.