Júlia Vilar, que regenta el restaurant Le Bistrot de Girona, es va apuntar fa un any a la moneda local Res. “A la gent li agrada. Hi ha qui ve perquè la fem servir “, assegura Vilar, de 34 anys. El Res -el nom deriva de la romana res publica (cosa pública) – és una moneda complementària o social, un mitjà de canvi dissenyat per augmentar el comerç a la zona, municipi o regió.
A Catalunya operen 26 d’elles, segons la base de dades de Julio Gisbert, expert en monedes socials. I encara que algunes són petites xarxes semblants als sistemes de bescanvi, altres aglutinen un nombre cada vegada més gran de negocis i particulars. En alguns casos, creixen per oferir una sortida als aturats per la crisi, però en altres ajuden a promocionar el comerç local.
El Res agrupa en l’actualitat a 375 petites empreses, davant de les 202 de finals de 2013. Avui la fan servir 3.000 ciutadans. El valor de les transaccions -un Res equival a un euro ha passat de 624856-1.500.000 d’unitats, segons Social Currencies Management, que la gestiona. Avui es pot usar a Girona, Figueres i Olot. La Cooperativa Integral Catalana i les seves xarxes d’intercanvi sumen 8.000 usuaris de la moneda Eco, 2.000 més que l’any anterior. D’aquests, 700 són autoocupats, segons Jordi Flores, membre de la cooperativa.
El marc normatiu és escàs. Andreu Honzawa, coordinador de projectes de la Social Trade Organisation, una fundació internacional que promou aquestes monedes, recomana tributar l’IVA en les transaccions en què participen empreses. La crisi ha afavorit el seu creixement.
El cas més clar és el dels sistemes d’intercanvi locals, que funcionen com un circuit tancat i, per això, no es poden canviar per euros. Els seus usuaris les fan servir per intercanviar els productes i serveis que necessiten per al dia a dia. Honzawa explica que “poden ajudar a les persones a viure amb menys euros”, i faciliten que les empreses mantinguin clients.
Font: ElPais