972 18 34 00
Posted by: General 04 abr. 2024 : 0 Tags:
El clúster de l’aigua Catalan Water Partnership (CWP) ha impulsat un projecte de ‘big data’ que permetrà compartir dades de més de 2.700 quilòmetres de canonades per generar un sistema per reduir el risc d’avaries i minimitzar fuites d’aigua. Per fer-ho, s’ha creat un consorci amb les empreses de la xarxa d’aigua de Terrassa, Vic, Manresa i Mataró –que arriben a 260.000 llars de Catalunya en conjunt– i enginyeries i empreses tecnològiques especialitzades en solucions digitals pel cicle urbà de l’aigua.
La iniciativa, anomenada Fluent, aglutina les dades del sistema de canonades d’aigua de les quatre companyies participants. A partir del big data, es vol adquirir el màxim coneixement i les dades sobre l’estat de les canonades. Un algorisme podrà identificar les zones o les canonades amb més risc de patir avaries, i així poder millorar la planificació d’obres de renovació.
Reduir aigua no registrada i minimitzar fuites

Mitjançant el big data s’optimitzaran 2.700 km de canonades per reduir fuites.

L’objectiu principal de Fluent és reduir el volum d’aigua no registrada (ANR) o el que també s’anomena usos no mesurats (subcontatges, usos municipals, pèrdues, captacions il·legals, dipòsits contraincendis), que voreja el 25% al conjunt de sistemes de canonades de Catalunya, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua.
El clúster calcula que un 10% són fuites. En el cas de les empreses d’aigües que cedeixen les dades a Fluent, el percentatge d’aigua no registrada és del 12,2% d’Aigües de Mataró i Aigües Vic, el 22%, a Terrassa i el 18,4% d’Aigües Manresa. Són càlculs provinents de les prop de 3.000 avaries detectades el darrer any per part de les companyies.
Fluent, “un pas més en la digitalització del cicle de l’aigua”
El clúster manager del CWP, Xavier Amores, assegura que “Fluent és un pas més en la digitalització del cicle de l’aigua”. La iniciativa «vol contribuir a la gestió d’un recurs escàs com l’aigua, més avui en un context de sequera», explica en un comunicat. “Per això, les solucions digitals poden ajudar a preveure i avançar-nos de manera més clara les possibles avaries i millorar el rendiment de la xarxa”.
L’agència per la competitivitat de l’empresa, ACCIÓ, ha ofert una ajuda de 65.600 euros per al projecte. Els diners provenen del programa per a Iniciatives de Reforç de la Competitivitat destinades al desenvolupament de projectes en cooperació, impulsats pels clústers del programa Catalunya Clústers.
Posted by: General, General 26 març 2024 : 0
El projecte LIFE Wat’savereuse, iniciat el 2020 amb la participació d’institucions dels territoris de Catalunya, Illes Balears i Occitània (França), ha arribat a la conclusió amb èxit. El consorci, liderat per l’Euroregió Pirineus Mediterrani, comptava amb la participació de l’Agència Catalana de l’Aigua, Eurecat i el Catalan Water Partnership a l’àmbit català, amb ABAQUA, AETIB i el Cliq-IB pel que fa a les Illes Balears i amb AD ‘OCC i AquaValley a Occitània. L’objectiu del projecte era sensibilitzar turistes, allotjaments, comunitats locals i autoritats regionals sobre la importància de l’estalvi i la reutilització de l’aigua a l’àmbit turístic.

L’objectiu és sensibilitzar turistes, allotjaments, comunitats locals i autoritats regionals sobre la importància de l’estalvi i la reutilització de l’aigua a l’àmbit turístic

Durant els tres anys i mig d’execució, el projecte ha desenvolupat una sèrie de campanyes de comunicació que han abastat una àmplia gamma de recursos i tècniques. Això ha inclòs la distribució de fullets informatius i altres materials visuals destinats a fomentar un ús sostenible de l’aigua entre els turistes. A més, s’han produït vídeos promocionals per sensibilitzar la població sobre l’escassetat d’aigua i s’han organitzat diverses jornades adreçades als responsables d’allotjaments turístics dels territoris implicats. Aquestes jornades han subratllat la importància crítica d’una gestió eficient i sostenible de l’aigua i han presentat tecnologies per a l’estalvi i la reutilització, així com casos d’èxit aplicats al sector. Cal destacar que aquestes jornades es van organitzar en col·laboració amb associacions del sector i ens locals, aconseguint una àmplia difusió i participació.
L’acte final del projecte va tenir lloc a Palma (Mallorca) el 21 de març passat, coincidint amb les celebracions del Dia Mundial de l’Aigua. Al llarg de la jornada van intervenir autoritats de les tres regions participants, ens locals i exponents de la Comissió Europea, manifestant un ferm compromís amb la sostenibilitat relacionada amb l’ús de l’aigua a l’activitat turística. Durant l’esdeveniment, Xavier Bernard-Sans, secretari general de l’Euroregió Pirineus Mediterrani, va presentar els resultats més destacats del projecte. Es va posar en relleu que LIFE Wat’savereuse ha aconseguit sensibilitzar més de 14 milions de turistes i més de 3.000 establiments hotelers durant el seu període d’execució, subratllant la seva contribució significativa a la conscienciació sobre la importància de la gestió sostenible aigua al sector turístic. Pel que fa a les polítiques regionals, es va posar èmfasi en els ajuts destinats a impulsar projectes d’estalvi i reutilització d’aigua als allotjaments turístics de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya i en una línia d’ajuda similar ja anunciada a escala d’Illes Balears.
Aquest projecte ha suposat un pas ferm cap a la gestió sostenible de l’aigua a la indústria turística i ha marcat un precedent en la col·laboració transnacional per abordar els reptes mediambientals en el context del turisme. El seu llegat perdurarà en les polítiques i pràctiques futures, promocionant un ús responsable i eficient dels recursos hídrics a les regions participants.
Posted by: General 22 març 2024 : 0 Tags: ,
Manel Poch, catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Girona i investigador del grup de recerca LEQUIA, ha rebut un premi de l’Associació Catalana Amics de l’Aigua en reconeixement de la seva trajectòria professional. El guardó es va atorgar el dijous 21 de març a Barcelona.
El guardó reconeix la trajectòria professional de Manel Poch a l’àmbit de l’aigua, especialitzada en processos de modelització i en l’aplicació de la intel·ligència artificial – dos camps en què ha estat líder. Entre la llarga llista d’aportacions a la millora de la gestió de l’aigua, destaca el primer model matemàtic capaç d’explicar l’evolució de la qualitat de l’aigua del riu Llobregat; un sistema de control intel·ligent que s’ha instal·lat a més de cent depuradores de tot el món; diversos estudis per determinar la tecnologia de depuració més adequada per nuclis petits; i sistemes d’ajuda a la decisió per optimitzar el funcionament de les potabilitzadores i depuradores d’aigües residuals que tenen en compte factors ambientals, tecnològics i econòmics.

Manuel Poch reconegut per la seva trajectòria professional

Manel Poch és llicenciat i doctor en ciències químiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva carrera investigadora s’ha desenvolupat principalment a la Universitat Autònoma de Barcelona (1979-1994), a la Universitat de Girona, on és catedràtic d’enginyeria química des de 1996, i a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, on va ser cap de l’Àrea d’Avaluació i Tecnologies del 2009 al 2012. També ha estat professor visitant a la Universitat de Lund (Suècia) i ha col·laborat amb alguns dels principals grups i centres de recerca en tractament d’aigües a tot el món. Compte amb més de 180 articles científics publicats.
Més enllà de l’excel·lència acadèmica, destaca la seva col·laboració amb els actors principals de la gestió i el tractament de l’aigua al nostre país, tant de l’àmbit públic com privat. En aquest sentit, la voluntat de transferir a la societat la investigació duta a terme a la Universitat ha estat una constant al llarg de la seva carrera. És un dels fundadors de l’empresa Spinoff SISLTech SL i ha dirigit diversos doctorats industrials. Un altre tret diferenciador de la recerca és el caràcter multidisciplinari dels projectes que ha liderat, amb experiències de l’àmbit de l’enginyeria química, les ciències ambientals, la informàtica, les ciències socials o l’economia.
Els Premis de l’Aigua volen estimular totes aquelles iniciatives, actuacions o trajectòries que tinguin alguna cosa a veure amb la voluntat de l’associació de millorar la relació de la població catalana amb l’aigua i el seu entorn natural. S’entreguen cada any el 21 de març, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l’Aigua. La cerimònia del 2024 ha tingut lloc al saló d’actes de l’edifici El Vagó, al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.
Posted by: General 15 març 2024 : 0 Tags:

La combinació de l’escassetat d’aigua amb la contaminació de l’aigua disponible planteja reptes importants per l’Administració i la societat. Aquest problema s’agreuja a les zones rurals, que tenen un accés limitat als serveis de gestió de l’aigua. L’agricultura moderna i les pràctiques productives de la ramaderia intensiva contribueixen de manera significativa a la contaminació de l’aigua per nitrats. Això comporta una necessitat urgent de desenvolupar solucions sostenibles descentralitzades.

Aquesta tesi doctoral se centra en l’eliminació de nitrats per mitjà de l’electro-bioremediació de l’aigua, una tecnologia que aprofita la capacitat d’alguns microorganismes per intercanviar electrons amb un material sòlid. Així, el nitrat es redueix a dinitrogen gas (que és innocu) fent servir un càtode com a donador d’electrons. Aquest procés innovador elimina la necessitat d’afegir productes químics a l’aigua com a agents reductors, una pràctica comuna en tractaments convencionals, i evita així la generació de residus. A més, l’energia requerida és mínima.

Alba Ceballos-Escalera ha investigat el desenvolupament de processos d’electro-bioremediació per l’eliminació de nitrat a diferents escales. El treball experimental es va iniciar al laboratori i va concloure amb el tractament d’aigua subterrània contaminada en una planta pilot ubicada a Navata (Alt Empordà). Els resultats principals són:

  • Millora de la reducció del nitrat fins a 5.0 kg NO3m-3d-1 (HRTcat7 h) a escala laboratori i fins a 1.0 kg NO3 m-3d-1 (HRTcat 0.7 h) a escala de planta pilot (tractament d’aigua subterrània contaminada amb nitrats in situ). L’eliminació òptima dels nitrats té lloc a pH 6 i a 35ºC amb una demanda relativament baixa d’energia (4-6 kWh kg-1 NO3). La despesa operativa (OPEX) és 0.40 € m-3. Per assolir aquesta fita, la investigadora va estudiar el disseny del reactor, la matriu d’aigua i reptes relacionats amb l’operació en un entorn rellevant real.
  • Demostració de la possibilitat de tractar aigua contaminada amb coexistència de nitrat i arsenit. L’arsenit es va oxidar de manera eficient a arseniat com un pas crític per la seva eliminació, reduint d’aquesta manera la seva toxicitat.
  • Integració del procés de desinfecció electroquímica en un sistema d’electro-bioremediació d’una etapa, obtenint un efluent que compleix amb els paràmetres de qualitat de l’aigua de boca, no només pel que fa als límits de nitrats i nitrits sinó també pel que fa als patògens.
  • Desenvolupament d’un reactor de descalcificació electroquímic sense membranes com a pre-tractament per a l’eliminació de nitrats per electro-bioremediació. La presència de calç en l’aigua subterrània pot afectar el rendiment de l’electro-bioremediació.

Aquests resultats constitueixen un pas significatiu per aprofitar tot el potencial de l’electro-bioremediació per tractar la contaminació d’aigües subterrànies per nitrats, i demostren la seva sostenibilitat ambiental i competitivitat econòmica. A més, s’ha provat que la tecnologia és prou versàtil per tractar diferents contaminants com l’arsenit i els patògens. S’obre, doncs, el camí per dur a terme més tasques de R+D que condueixen a la implementació de la tecnologia a escala real i a la seva comercialització. La tesis, ha estat dirigida pels Drs. Sebastià Puig, Maria Dolors Balaguer i Narcís Pous del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental de la Universitat de Girona (LEQUIA).

Posted by: General 29 febr. 2024 : 0

L’escassetat d’aigua és una preocupació creixent a les conques Mediterrànies a causa d’un clima cada vegada més sec i calorós. Els seus efectes ja s’estan notant en diferents sectors de la societat, de l’agricultura a la indústria, en la producció energètica o en el subministrament i consum domèstics.

De l’aigua que plou en una conca, un part s’evapora directament o és transpirada per les plantes (“aigua verda”), mentre que la resta pot fluir superficialment o subterràniament cap a aqüífers i rius (“aigua blava”). En relació a això, alguns estudis mostren que la proporció d’aigua blava respecte a la verda està disminuint degut a l’augment de temperatura i d’evapotranspiració. A més, en les darreres dècades, l’abandonament de terres agrícoles i d’àrees forestals gestionades ha provocat reforestació i augment de vegetació en moltes conques, cosa que ha contribuït a reduir encara més aquesta proporció i, per tant, la disponibilitat d’aigua dels rius.

L’aclarida és una pràctica de gestió forestal habitual

L’aclarida és una pràctica de gestió forestal habitual que es pot realitzar, segons els objectius, de manera més o menys intensiva i selectiva. Sovint, les aclarides tenen la intenció de prevenir incendis o de facilitar la crescuda d’arbres grans i resistents a episodis d’estrès hídric. Ara, a més, es poden plantejar com una mesura per augmentar la producció d’aigua blava en un context de creixent escassetat hídrica.

Malgrat això, encara hi ha pocs estudis que hagin quantificat l’efectivitat de les aclarides en la producció d’aigua blava, i com aquesta varia en funció de la seva intensitat i del tipus de bosc. Un estudi publicat recentment per un equip d’investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA), amb Xavier Garcia i Vicenç Acuña al capdavant, aborda aquestes qüestions. A més, l’estudi quantifica el valor en l’espai de l’aigua produïda per les aclarides a diferents conques internes de Catalunya, i compara aquests beneficis amb els costos econòmics de l’aclarida. Així, l’estudi contribueix amb dades a la discussió sobre la viabilitat econòmica d’aquest tipus d’actuacions de gestió.

La incorporació de beneficis de les aclarides com ara la producció de fusta, la reducció del risc d’incendi forestal o una major resiliència enfront del canvi climàtic podrien garantir-ne la viabilitat econòmica

Les simulacions del model SWAT+ mostren augments d’aigua blava del 5% en escenaris d’aclarida lleugera (retirada del 10% de la biomassa forestal aèria), però també augments de fins al 35% en escenaris d’aclarida intensa (retirada del 50% de la biomassa forestal aèria). Els boscos de coníferes serien els més sensibles a les accions d’aclarida, amb augments del 45% d’aigua blava per aclarides intenses, que es comparen amb el 27% dels boscos d’esclerofil·les i el 2% dels boscos caducifolis.

Tot i l’augment d’aigua blava en els escenaris avaluats, en la majoria de boscos els costos d’aclarida superarien els beneficis econòmics de l’aigua produïda amb quocients B/C entre el 0% i el 25%. Per tant, el valor de l’aigua produïda no podria justificar, per si sol, les actuacions d’aclarida. La incorporació d’altres beneficis de les aclarides com ara la producció de fusta, la reducció del risc d’incendi forestal o una major resiliència enfront del canvi climàtic podrien garantir-ne la viabilitat econòmica. El treball també dona suport al desenvolupament de sistemes per recompensar els propietaris forestals pels recursos hídrics extra que generin els seus esforços de gestió.

Posted by: General 27 febr. 2024 : 0 Tags: ,
El projecte SurVue té com a objectiu adquirir nous coneixements per crear un sistema de detecció i monitoratge d’escumes en decantadors i reactors biològics d’EDAR, mitjançant la utilització combinada de visió per computador i anàlisi d’imatges per mitjà d’intel·ligència artificial.
Aquesta solució permetrà anticipar i donar resposta al procés de formació d’escumes, optimitzant el funcionament de la planta.
Desenvolupament del projecte
Avui dia, els socis del projecte han fet un estudi sobre les causes de formació i els mètodes de control d’escumes a EDAR.
En paral·lel amb les tasques d’aquest estudi teòric, ja s’han definit les necessitats de monitoratge, algorismes i elements que es necessitaran per validar el sistema de captació i interpretació d’imatges, aplicats en entorns reals. Per aquesta segona tasca, s’ha treballat sobre la base de la informació extreta d’una mostra representativa de plantes EDAR reals, amb diferents envergadures conformacions i característiques.
Les tasques del projecte prossegueixen amb l’objectiu de dissenyar i implementar un sistema de control de la formació d’escumes, que funcioni d’acord amb la interpretació d’un conjunt de variables tant internes com exògenes, i és operatiu al cost més baix possible i capaç d’actuar de forma autònoma.
Com a activitat final del projecte, es dissenyarà una plataforma telemàtica que sigui capaç d’interactuar de forma remota amb l’usuari i permeti prendre decisions i obtenir informació en temps real. Així doncs, el projecte SurVue permetrà a les entitats gestores d’EDARs optimitzar processos i minimitzar costos, facilitant un control més gran de la formació d’escumes no desitjades i facilitant l’anticipació a aquest fenomen.
El projecte SurVue està liderat pel Catalan Water Partnership, participat per la Companyia General d’Aigües de Catalunya i les empreses MF Tècnima i Inloc Robotics, i ha rebut finançament del Ministeri d’Indústria i Turisme a través de la convocatòria d’Agrupacions Empresarials Innovadores de l’any 2023.

El projecte rep el finançament del Ministeri de Ciència i Innovació, l’Agència Estatal d’Innovació (AEI) i els fons europeus Next Generation. A més, el consorci ha desenvolupat noves tecnologies que permeten aprofitar matèries primeres renovables, com les aigües residuals i el CO₂, per generar combustibles renovables.

Hi participen els grups de recerca LEQUIA i gEMM de la Universitat de Girona

La bioelectroconversió de primeres matèries renovables com l’aigua residual i el CO₂ en biocombustibles sostenibles és una solució atractiva per assolir la descarbonització i l’economia circular. Al voltant d’aquest eix gira el projecte Gaia, una iniciativa que avança amb pas ferm.

Concretament, aquest projecte té com a objectiu desenvolupar una nova solució eficient energèticament per obtenir un biocombustible líquid (bio butanol) i un biocombustible gas (biometà) basat en tecnològiques electroquímiques microbianes.

Després de 18 mesos de treball intens, Facsa, el Centre Tecnològic Leitat (coordinador del projecte) i la Universitat de Girona (grups de recerca LEQUIA i gEMM) han presentat els primers resultats d’aquest innovador projecte.

La primera etapa s’ha centrat a millorar els materials de l’elèctrode i la geometria del reactor mitjançant la fabricació additiva, amb l’objectiu de millorar la biologia del procés. Amb això s’ha dissenyat i construït un nou reactor que actualment s’està validant a escala de laboratori.

Gràcies a això, es durà a terme anàlisi tecno econòmica, una avaluació de la seva replicabilitat i el seu impacte social que permetran analitzar i identificar els aspectes clau per a la posterior comercialització industrial. L’avaluació social és crucial per promoure l’acceptació pública i la consciència social d’aquestes noves tecnologies clau per aconseguir una societat més sostenible.

Cal destacar que els resultats del projecte, juntament amb un pla d’explotació, establiran el full de ruta per a la implementació de la tecnologia al mercat a curt i mitjà termini. A més, el consorci multidisciplinari de Gaia té tota l’experiència necessària per garantir la implementació amb èxit del projecte.

El projecte ha estat integrat dins del marc de la convocatòria “Projectes d’R+D+I a Línies estratègiques 2021”.

La reunió ha comptat amb la participació dels socis espanyols del projecte intoDBP, coordinat per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA), i experts convidats, i ha servit per recollir opinions contrastades sobre temàtiques com la regulació dels subproductes de desinfecció, el futur de l’aigua potable i les estratègies per augmentar l’ús de l’aigua de l’aixeta per part de la ciutadania davant de l’aigua embotellada.

Tenint en compte que les previsions climàtiques anticipen episodis de sequera cada cop més freqüents i de més durada a la regió mediterrània, és imperatiu cercar fonts alternatives d’aigua potable per millorar la resiliència climàtica respecte a aquest recurs. Solucions com ara la regeneració de l’aigua, la recàrrega d’aqüífers i la dessalinització ja són molt madures i han de ser implementades. En aquest context, sorgeixen nous reptes, com ara la necessitat d’investigar substàncies generades pel mateix tractament, com són els subproductes de la desinfecció, que poden ser diferents dels tradicionalment generats quan l’aigua es recull d’embassaments naturals.

Seguint aquesta línia de treball, Girona ha acollit una trobada del panell d’experts dins del projecte europeu intoDBP, coordinat per l’ICRA-PROP. Un projecte que té com a objectiu crear eines i estratègies innovadores per millorar la gestió de la qualitat de l’aigua per a un ús humà segur i un medi ambient protegit, enfocat als subproductes de la desinfecció. Un altre objectiu del projecte és també promoure l’ús de l’aigua de l’aixeta davant de l’aigua embotellada.

El projecte té com a objectiu crear eines i estratègies innovadores per millorar la gestió de la qualitat de l’aigua

En aquesta reunió han participat entitats com l’Agència Catalana de l’Aigua, CatSalut, Aigües de Barcelona, Catalan Water Partnership, Universitat de Girona (Lèquia), Dileka, Createch360, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, Consorci d’Aigües de Costa Brava i Girona (CACBGi), Cicle de l’Aigua del Ter (CATSA) i Meteocat.

En el marc de la trobada s’han presentat els avenços aconseguits durant el primer any de recerca, a més de recollir opinions dels diferents actors implicats. Entre els temes tractats destaquen la regulació actual, el futur del tractament i de la gestió de l’aigua potable i les estratègies per augmentar l’ús de l’aigua de l’aixeta per part de la ciutadania davant l’aigua embotellada. L’aigua de l’aixeta és l’opció més segura, econòmica i ecològica. Així i tot, les enquestes mostren que només un 50% de la ciutadania utilitza aquesta com a font d’aigua potable. A Girona, novament s’ha posat de manifest l’esforç, la implicació i la tecnologia avançada que tenim al nostre país, cosa que garanteix un subministrament d’aigua segur. Tot i que, de tant en tant, el gust es podria millorar, la seva seguretat és indiscutible.

En el projecte intoDBP, investigadors, petites i grans empreses, experts en comunicació i serveis públics s’uneixen per generar solucions interdisciplinàries, que generin una perspectiva renovada de vigilància de l’aigua potable, donin suport a la presa de decisions a la governança i augmentin la resiliència del sistema. En aquest sentit, un dels punts principals del projecte són les activitats de comunicació, centrades en la participació activa de la comunitat de pràctica, que inclou organismes públics interessats, empreses de serveis d’aigua i empreses privades entre d’altres. El mètode principal de comunicació consisteix en la implementació de panells de parts interessades dels casos d’estudi investigats en el projecte.

Maria José Farré, de l’ICRA-PROP, coordina el projecte intoDBP, que té una durada de quatre anys, i amb un equip format per socis d’Espanya, Irlanda, Xipre, Itàlia, Bèlgica, Israel, Àustria, Estats Units i Austràlia. Entre els socis espanyols reunits a Girona, hi ha les entitats CEAB-CSIC, ISGlobal, S:can Iberia, ATL i el Canal d’Isabel II.

Un consorci en què participen els departaments de Qualitat de l’Aire i d’R+D+I del Grup DAM, juntament amb el Catalan Water Partnership (CWP), que actua com a líder, Sorigué (ACSA Obres i Infraestructures), BGeo Open GIS, Aeris Tecnologies Ambientals i Spin, desenvolupa el projecte AtmosphAIr 2.0, que investiga el potencial de la intel·ligència artificial per al control d’emissions a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR).

El potencial de les eines d’intel·ligència artificial al sector de l’aigua és enorme, per la qual cosa cal continuar investigant per implementar solucions tecnològiques en àmbits relacionats amb la qualitat de l’aire i la detecció d’emissions odoríferes a les plantes de tractament d’aigües residuals. Sota aquesta premissa es desenvolupa el projecte AtmosphAIr 2.0.

L’objectiu és millorar la predicció de la generació i l’emissió de contaminants atmosfèrics.

El projecte, cofinançat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme (Mincotur) a la convocatòria d’AEIs del 2023 en el marc dels ajuts Next Generation i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, suposa la continuació del projecte atmosphAIr 1.0, finalitzat el mes d’abril passat, i compta amb una durada de 12 mesos.

Durant aquest període, s’empraran eines d’intel·ligència artificial (IA) amb l’objectiu de millorar la predicció de la generació i l’emissió de contaminants atmosfèrics, com els gasos odorífers i gasos d’efecte hivernacle, a les xarxes de sanejament i plantes depuradores d’aigües residuals . A més, es durà a terme un estudi per avaluar el potencial impacte a l’entorn mitjançant eines avançades de modelatge de dispersió d’emissions. Això permetrà conèixer les variables meteorològiques més significatives, les quals seran integrades a la futura plataforma digital com a components clau dels indicadors d’alertes primerenques. “

A AtmosphAIr 2.0 ampliarem la informació i el coneixement per a diferents condicions d’operació amb l’objectiu de desenvolupar una futura plataforma digital resilient que es testejarà a les EDAR de Torredembarra i Montornés, casos d’estudi del projecte”, expliquen els socis del projecte. De fet, es pretén no només poder establir els punts de les EDAR i col·lectors on es generen aquests gasos, sinó poder predir la seva formació mitjançant eines digitals. “L’objectiu final és dissenyar estratègies de minimització i dur a terme actuacions a les plantes de sanejament que redueixin aquestes emissions i converteixen els efluents, considerats com a residus, en matèries primeres del mateix procés de tractament d’olors seguint un model d’economia circular”, indiquen des de la investigació.

Impacte positiu del projecte

El projecte representarà un impacte positiu, tant econòmic com mediambiental, aportant valor a la cadena de valor del sector de l’aigua, ja que persegueix obtenir més coneixement en l’origen i la generació d’aquests contaminants odorífers, com en els processos involucrats en el sanejament aigües residuals. “L’òxid nitrós (N2O) pot representar fins a un 80% de la petjada de carboni d’una EDAR. A més, el consum energètic dels processos implicats en la gestió de gasos odorífers pot arribar a suposar en plantes grans, fins a un 15-20% del consum d’una EDAR”, afirmen des del consorci.

Per tot això, els socis ressalten que el projecte ajudarà a contribuir a la mitigació del canvi climàtic, avançar en la transició cap a una economia circular i millorar la prevenció i el control de la contaminació. “L’objectiu final és reduir les seves emissions i contribuir a millorar la qualitat de l’aire, evitant efectes adversos en la salut i el benestar no només dels treballadors i població en general, sinó també en el medi ambient”, conclouen els socis.

Posted by: General 19 des. 2023 : 0
L’objectiu del projecte SmartH2Otel és fomentar la gestió sostenible de l’aigua i l’energia als establiments turístics. La segona fase permetrà la integració de sensors i control de sistemes diversos d’aigua i energia unificant-los en una plataforma cloud única que ajudi a la presa de decisions.
El projecte SmartH2Otel pretén estudiar i desenvolupar solucions digitals i innovadores per a la gestió eficient i sostenible del cicle d’aigua en establiments turístics. El seu desenvolupament contempla tres fases d’actuació i acaba d’arrencar la segona, SMARTH2OTEL 2.0, on es consolidaran les dades de les solucions tecnològiques experimentals investigades i s’integraran els sistemes d’aigua i energia principals en una plataforma Cloud pilot de control i ajuda a la presa de decisions.

L’objectiu és fomentar la gestió sostenible de l’aigua i l’energia als establiments turístics

La primera fase del projecte, que va arrencar l’agost del 2022, s’ha desenvolupat amb èxit i ha permès establir les bases de les tecnologies estudiades i complementar el model amb solucions de digitalització per assegurar la sostenibilitat i el monitoratge del conjunt. Aquesta segona fase, expliquen des del consorci,” té com a objectiu consolidar la investigació de la fase anterior per, posteriorment, desenvolupar i implementar les solucions innovadores i digitals per a la gestió eficient del cicle de l’aigua en establiments turístics models, promovent l’economia circular a partir de la reutilització d’aigua i recuperació o generació d’energia renovable”. Per això, durant els pròxims mesos, 7 entitats de Catalunya i el País Basc col·laboraran amb l’objectiu de donar resposta als principals reptes de gestió de l’aigua i l’energia del sector turístic.
Així, SmartH2Otel 2.0 permetrà la integració de sensors i control de sistemes diversos d’aigua i energia, unificant-los a una plataforma cloud única, avançant en l’obtenció d’un sistema de suport a la presa de decisions. A l’actual segona fase del projecte, s’obtindran analítiques i dades reals d’establiments turístics contactats a la fase prèvia, consolidant l’estudi de les tecnologies per a la posterior fase de desenvolupament.
El projecte, coordinat pel Catalan Water Partnership (CWP), compta amb la participació de Leitat, Aeris Tecnologies Ambientals, Lent Enginyers, Ulbis, Nexmachina i el clúster Gaia. Està cofinançat per la Unió Europea i el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, finalitzarà l’abril del 2024. Les entitats participants subratllen la importància de “plantejar un projecte que compti amb una visió global de la gestió del cicle de l’aigua i energètic establiment turístic”, abordant els següents reptes principals de gestió hídrica i energètica que afronta aquest sector. Així, el projecte pretén aportar solucions tecnològiques als reptes següents:
  • Garantir la qualitat de l’aigua en els processos d’una instal·lació turística, especialment les relacionades amb la salut humana, com ara la legionel·la.
  • Minimitzar l’impacte ambiental de les aigües efluents d’aquests establiments, promovent solucions innovadores i avançades (AnMBR, Electrowetland+Mur vertical i mètodes de desinfecció avançada), que afavoreixin la reutilització i l’economia circular.
  • Generar energia a partir dels processos de depuració de l’aigua o altres fonts renovables, augmentant l’eficiència de la gestió del cicle aigua-energia utilitzant sistemes intel·ligents.
  • Digitalitzar la gestió dels subsistemes d’aigua-energia dels establiments turístics per al monitoratge i control intel·ligent dels recursos hídrics i energètics al sector turístic.
La tercera i última fase del projecte consistirà en el desenvolupament experimental a escala pilot en un establiment turístic real, que permetrà validar les tecnologies estudiades a les dues fases anteriors i l’objectiu final de les quals serà dur a terme l’optimització de la gestió del cicle de l’aigua, incorporant les diferents solucions tecnològiques i digitals contemplades a les dues fases anteriors.
301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty