Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Facsa, empresa espanyola en la gestió del cicle integral de l’aigua, treballa actualment juntament amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la consultora en enginyeria ABM Serveis d’Enginyeria i Consulting SL, en el desenvolupament d’un projecte que permetrà millorar l’eficiència de les infraestructures de sanejament urbà.

Projecte  GESTOR - ICRA

El projecte permetrà millorar l’eficiència de les infraestructures de sanejament urbà

Aquesta iniciativa, anomenada Gestor, persegueix crear un programari avançat capaç de detectar de forma anticipada possibles problemes o necessitats en els sistemes de clavegueram urbà. Un sistema que optimitzarà la gestió de les infraestructures de drenatge i facilitarà la seva adaptació als reptes que marca el canvi climàtic.

Així, mentre ABM s’encarregarà de simular les xarxes de clavegueram, l’ICRA assumirà el desenvolupament de l’eina i Facsa treballarà en la seva validació a la xarxa de clavegueram. A més, Facsa també participarà en els treballs relacionats amb la predicció de descàrregues dels sistemes unitaris de clavegueram (DSU) i la corrosió de la xarxa.

El projecte Gestor posa de manifest el valor de les xarxes de clavegueram, a causa del servei que presten a la comunitat i els possibles riscos que comporta el seu mal funcionament. Aquesta nova eina de suport a la presa de decisions permetrà a més desenvolupar una gestió proactiva dels sistemes de drenatge, anticipant-se a possibles avaries, i reduir així els costos econòmics, socials i ambientals de la xarxa, en detectar amb antelació els possibles errors.

El projecte té un gran potencial d’aplicació nacional i internacional. I és que els quilòmetres de sistema de clavegueram augmenten constantment a nivell mundial en paral·lel al desenvolupament dels països. A més, els sistemes antics de clavegueram necessiten eines predictives de fallades, ja que cada vegada són més freqüents a causa del seu llarg període de funcionament.

El projecte ha estat cofinançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) en la convocatòria Retos-Colaboración del Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad, en el marc del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016.

FONT: ElMundo.es

El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua. Una data que al grup LEQUIA celebrem amb un concurs de fotografia per Twitter i Instagram centrat en la temàtica designada anualment per les Nacions Unides;  el 2017, “Aigua residual”.

V edició del concurs LEQUIA

Foto guanyadora de la tercera edició del concurs, dedicat a “Aigua i treball”. Autor (Instagram): bikbielka.

Dues categories de participació

Com a novetat, la quarta edició ofereix dues categories de participació: la individual, oberta a qualsevol participant major de 18 anys, i la corporativa, per empreses, universitats, centres tecnològics, grups de recerca, associacions, entitats públiques, i qualsevol altre tipus d’organització que vulgui participar en el concurs a través del seu compte/s Twitter o Instagram.

Els participants han de compartir una fotografia per Twitter o Instagram amb l’etiqueta #WorldWaterDayLEQUIAInd (categoria individual) o #WorldWaterDayLEQUIACor (categoria corporativa) entre el divendres 3 de març a les 8:00h i el dimecres 22 de març a les 24:00h. En el tuit també cal mencionar el compte@LEQUIA_UdG i en el post d’Instagram el compte @lequiaudg.

Es concedirà un premi de 100€ per la millor fotografia dins la categoria individual i un lot de llibres tècnics ofert pel Campus UdG Aigua per al guanyador de la categoria corporativa. El jurat valorarà tant la qualitat i originalitat de la fotografia com el fet que reflecteixi els objectius i valors del Dia Mundial de l’Aigua 2017. A més, les webs i xarxes socials del LEQUIA, del Campus UdG Aigua i de la Universitat de Girona, difondran una selecció de les millors fotografies rebudes.

El tema del Dia Mundial de l’Aigua 2017: Aigua residual

L’any 1993, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de març com el primer Dia Mundial de l’Aigua. Vint-i-tres anys després, se celebra a tot el món i cada any es dedica a una temàtica diferent; enguany, a l’aigua residual.

A escala global, el 80% de l’aigua residual procedent de les llars, ciutats, indústries o conreus encara es retornada a la natura sense ésser tractada o reutilitzada. Això comporta un impacte important sobre el medi ambient i una pèrdua de nutrients i de recursos que no ens podem permetre. Enlloc d’abocar l’aigua residual, hem de treballar per reduir-la i reutilitzar-la; només així podrem gestionar-la de manera sostenible.

Us convidem, doncs, a participar al concurs i a omplir Twitter i Instagram de fotografies sobre “aigua residual”! Per inspirar-vos podeu visitar la web de les Nacions Unides dedicada a aquesta celebració, descobrir els recursos en línia de l’Agència Catalana de l’Aigua, o contemplar les fotografies presentades a les edicions 2014, 2015 i 2016 del concurs al nostre Facebook.

No us oblideu de consultar les bases!

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua, organitza per segon any consecutiu una Jornada de Portes Obertes – JPO 2017 del centre el proper dia 22 de març, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua.

La jornada està pensada per a estudiants de Batxillerat i Cicle Formatiu de Grau Superior, relacionats amb la Química, Biologia, Medi Ambient i Tecnologia. Amb la finalitat de donar a conèixer les activitats realitzades en el Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), s’ha dissenyat una jornada de portes obertes que permeti als visitants entendre la investigació relacionada amb el cicle integral de l’aigua. Començant per l’estat del riu Onyar, sovint citat pel freqüent impacte al qual es troba sotmès, proposem un recorregut pels diferents vessants d’estudi desenvolupats en el centre.

Es tracta d’una oportunitat única per comprovar l’estreta relació entre medi i recerca i de la necessitat de la interacció entre diferents disciplines científiques per a respondre preguntes complexes.El programa de la jornada es desenvoluparà al llarg d’una hora i mitja aproximadament en diferents espais del centre. El contingut de l’experiència es basarà en el següent esquema:

1.- Benvinguda. Introducció al problema ecològic dels rius (Sala d’actes)

2.- Avaluació de la contaminació biològica i química del riu Onyar.

Sala de rius experimentals

Sala de rius experimentals

 2.1.- Caracterització físico-química de l’aigua. Es mostraran les tècniques més avançades per a la determinació de paràmetres de control imprescindibles pel coneixement de l’estat ecològic de les masses d’aigua. (Laboratoris L01-L02)

2.2.- Determinació dels contaminants orgànics (fàrmacs, antibiòtics, disruptors endocrins, etc.) en el riu. Es descriurà la realització del pretractament de la mostra: filtració i preconcentració dels compostos objecte d’estudi. Posteriorment, es farà una presa de contacte amb l’equipament vinculat a l’anàlisi: cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses. (Laboratoris L13-L15-L17)

2.3.- Estudi de l’impacte de la contaminació sobre microorganismes. Es donarà una visió general de les tècniques moleculars per a la identificació i recompte de microorganismes, així com les que s’utilitzen per a la quantificació de marcadors gènics relacionats amb la resistència a antibiòtics. (Laboratori L26 i UTBM)

2.4.- Estudi de l’impacte sobre els ecosistemes. Es veurà l’aproximació a l’impacte en els ecosistemes a través de la resposta de la biota en canals artificials. (Sala de rius experimentals )

3.- Tractament de les aigües residuals. S’aprofundirà en la funció i operativa de les depuradores (retorn de l’aigua tractada a riu). Es donaran a conèixer les tecnologies actuals i la innovació desenvolupada en les instal·lacions d’ICRA. (Laboratori L06 Plantes Pilot de tractament d’aigües residuals).

El Catalan Water Partnership (CWP) ha participat a Mèxic en una trobada empresarial i Intercluster

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i Catalan Water Partnership (CWP) han participat a Mèxic en una trobada empresarial i Intercluster per traslladar solucions tecnològiques en l’àmbit de l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua i dels residus a través de acords bilaterals amb empreses mexicanes.

La trobada ha estat organitzat a Mèxic DF per European Cluster Collaboration Platform (ECCP), i s’emmarca en el projecte Low Carbon Business Action Mèxic (LCBAM), finançat i organitzat per la Unió Europea en cooperació amb Mèxic.

Durant l’última setmana d’octubre, el Clúster d’Eficiència Energètica i el Clúster de l’Aigua han tingut més de 50 trobades amb empreses, clústers i associacions mexicanes i europees per tractar la problemàtica de les emissions de CO2 en aquest país.

D’aquestes reunions, han sorgit diverses propostes de col·laboració entre ambdós clústers, així com diversos contactes amb la Cooperation Partnership Agreements (CPAs) per a la introducció de solucions tecnològiques d’empreses catalanes dirigides al mercat mexicà.

ii-forum-lequia

Més de 80 professionals interessats en els reptes i les oportunitats de la purificació del biogàs

El Fòrum LEQUIA va néixer el 2014 amb el doble objectiu de presentar diverses tecnologies en desenvolupament i de crear un espai de trobada i de reflexió al voltant de la col·laboració entre universitat i empresa en l’àmbit de l’aigua. La segona edició va tenir lloc va tenir lloc el passat 15 de desembre a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències, i va tractar els reptes i les oportunitats de la purificació del biogàs, una qüestió de gran interès pel sector de l’aigua però també per la indústria agro-alimentària o el tractament de residus sòlids urbans.

Durant l’esdeveniment es va discutir el potencial de la valorització energètica del biogàs i l’actual marc normatiu, es van presentar casos pràctics i es van avançar els resultats de diversos projectes de recerca i desenvolupament. El programa va comptar amb destacats experts del món acadèmic, empresarial, associatiu i de l’Administració pública com Luis Puchades (Asociación Española del Biogàs), Marc Moliner (Agència Catalana de l’Aigua), Fernando Cabello (Consell Comarcal del Maresme), David Gabriel (Universitat Autònoma de Barcelona), Raúl Muñoz (Universidad de Valladolid), Pilar Icarán (Aqualia), Àngel Freixó (Createch Solutions S.L.), Nicolás de Arescopachaga (CETAQUA) i Joaquín Reina (Energy & Waste). Per part de LEQUIA, grup de recerca organitzador de la jornada, van intervenir Jesús Colprim i Maria Colprim, que varen presentar els resultats del projecte BiogasApp.

En total, més de 80 professionals de diferents punts de l’Estat Espanyol van participar en aquest esdeveniment. El fòrum va tenir un gran ressò però, sobretot, va aconseguir generar debat i complicitats entre els diversos actors implicats en l’aprofitament d’un recurs energètic tant rellevant des del punt de vista mediambiental com és el biogàs.

bacteriophage-309497_640

Els bacteriòfags són agents propagadors de les resistències a antibiòtics

La resistència als antibiòtics constitueix un greu problema per a la salut pública, ja que cada vegada amb més freqüència molts patògens bacterians són resistents al tractament amb aquests fàrmacs. Un informe recent elaborat per l’Organització Mundial de la Salut assenyalava que al voltant de 700.000 persones moren a l’any per infeccions provocades per bacteris resistents als antibiòtics.

El principal problema és que els bacteris intercanvien els seus gens amb promiscuïtat, fet que facilita la dispersió de les resistències entre els seus congèneres. Fins fa poc, aquests intercanvis genètics s’havien estudiat gairebé exclusivament en els plàsmids (uns petits cromosomes que molts bacteris s’intercanvien mitjançant un procés anomenat conjugació), encara que existeixen altres agents que també participen en aquest festí gènic: els virus. La presència de virus amb gens de resistència en el medi ambient constitueix una preocupació afegida a causa de les implicacions clíniques i mediambientals que se’n deriven. Entre aquestes cal destacar que els virus són les entitats biològiques més abundants i diverses al nostre planeta, cosa que facilita la infecció i posterior transferència de gens de resistència als bacteris de l’ambient.

És en aquest context que investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), a Girona, han dirigit un projecte per determinar si els virus que infecten exclusivament bacteris (també coneguts com a bacteriòfags o, més familiarment, fags) contenen gens de resistència als antibiòtics i, per tant, si també contribueixen a la seva disseminació. Part d’aquestes investigacions, cofinançades per la Iniciativa de Programació Conjunta (Water JPI) i pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, s’han publicat a la revista científica Environmental Pollution, on s’han presentat els resultats sobre la detecció de gens que confereixen resistència a diferents classes d’antibiòtics en genomes virals.

Amb l’objectiu d’analitzar tots els ambients on s’han detectat gens de resistència a antibiòtics, s’han estudiat els viromes (els gens de tots els virus en un determinat ambient) de femta humana i animals, així com d’aigües residuals, superficials i marines. De l’estudi d’aquestes mostres es dedueix que els bacteriòfags, especialment els d’ambients d’aigua dolça i marins, contenen una gran varietat de gens de resistència a antibiòtics. Això implica una major dispersió en l’ambient i, en cas de ser transferits a bacteris patògens, un increment de les resistències davant l’arsenal d’antibiòtics disponible. La infecció per un patogen resistent implica més dies d’hospitalització i la necessitat d’utilitzar antibiòtics no convencionals el que augmenta considerablement la despesa sanitària.

L’estudi dut a terme constitueix un pas endavant per conèixer amb més detall les vies implicades en la disseminació dels gens de resistència en l’ambient i poder així dissenyar estratègies més eficaces amb què fer front al problema de la resistència als antibiòtics.

Els proppassats 15, 16 i  17 de novembre, Fira de Barcelona va organitzar la primera edició de Iwater, un esdeveniment que va reunir en una única plataforma negoci, coneixement i networking per als agents vinculats al cicle integral de l’aigua. El saló va abordar des de la innovació, la tecnologia i la sostenibilitat reptes com la gestió eficient de l’aigua, la reutilització, l’estrès hídric i escassetat de recursos, el finançament d’infraestructures o els nous models de col·laboració publico-privada.

general-aim-watintech

Watintech: gestió intel·ligent i descentralitzada de l’aigua mitjançant la integració dinàmica de tecnologies

Amb motiu de visualitzar i reconèixer l’última innovació, el 16 de novembre es van lliurar els Premis Iwater al millor producte, investigació i idea exposats a la sala i es va concedir un guardó especial a la millor iniciativa solidària en l’àmbit de l’aigua.

El guardó a la millor investigació ha recaigut en el projecte europeu “Watintech: gestió intel·ligent i descentralitzada de l’aigua mitjançant la integració dinàmica de tecnologies”, coordinat per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Finançat amb més d’un milió d’euros per la Comunitat Europea i els governs espanyol, danès, italià i portuguès, el projecte proposa combinar tecnologies descentralitzades per recuperar aigua, energia i productes per controlar olors i corrosió de l’aigua residual. Alhora, busca alleugerir la pressió a la qual estan sotmesos els col·lectors gestionant també les aigües pluvials, efluents i corrents de rebuig.

El premi a la millor idea ha estat per a la startup barcelonina Opticits Enginyeria Urbana, una empresa pionera en l’avaluació, millora i gestió de la resiliència dels serveis urbans, inclòs el cicle integral de l’aigua.

En la categoria de millor producte ha resultat guanyador Flygt Concertor, el primer sistema de bombament d’aigua residual del món amb intel·ligència integrada presentat per Xylem.

També s’ha atorgat un Premi Especial Iwater a la millor iniciativa solidària a l’oenagé de Badalona Proactiva Open Arms que assisteix diàriament a l’illa grega de Lesbos als refugiats procedents majoritàriament de Síria ia salvar vides a la Mediterrània.

El canvi climàtic és un dels grans reptes al qual ens enfrontem a l’actualitat. El 2015 la concentració mitjana de diòxid de carboni, el principal gas d’efecte hivernacle, va superar per primera vegada les 400 parts per milió (ppm). Una barrera simbòlica que fa més urgent la necessitat de trobar solucions tecnològiques que reverteixin aquest creixement sostingut. Algunes, com la captura i emmagatzematge de CO2, són mesures pal·liatives no exemptes de controvèrsia. D’altres, com el desenvolupament d’alternatives a la crema de combustibles fòssils, van a l’arrel del problema i proposen canvis substancials en els nostres sistemes energètics i industrials.

Aquest és el cas dels sistemes bioelectroquímics (en anglès, bioelectrochemical systems o BES), una tecnologia emergent que combina processos biològics i electroquímics, i que ha despertat un gran interès per part de la comunitat científica internacional en els últims deu anys . Els BES es aprofiten la capacitat que tenen determinats microorganismes de facilitar processos d’oxidació/reducció a partir de l’alliberació/captura d’electrons d’un elèctrode. Podrien, doncs, reduir el diòxid de carboni a compostos d’interès energètic (com ara el metà) i/o industrial (diversos compostos orgànics de valor afegit), i abordar el problema del canvi climàtic i l’energia d’una manera integrada.

tesilequia

La tesi doctoral de l’LEQUIA demostra la seva capacitat per reduir el CO2 a diferents compostos d’interès energètic i industrial

La tesi doctoral de Pau Batlle Vilanova confirma que els BES són una tecnologia molt prometedora per reduir i transformar les emissions de CO2. L’investigador ha estudiat bacteris capaços d’utilitzar l’elèctrode com a donador d’electrons (biocàtode) i dur a terme la reducció del diòxid de carboni. Els resultants demostren que la producció d’hidrogen a escala laboratori com a compost intermedi és clau, una dada molt interessant per l’avantatge competitiu que suposaria obtenir hidrogen in situ i eliminar així la necessitat de transport i emmagatzematge. Pel que fa als productes finals, Pau Batlle ha aconseguit sintetitzar metà (que pot ser utilitzat com a combustible de vehicles o bé injectat a la xarxa de gas) i compostos líquids orgànics de dos (àcid acètic) i quatre (àcid butíric) carbonis. Val a dir que tant l’àcid acètic com el butíric tenen interès per la indústria alimentària i farmacèutica, i són precursors de dos importants combustibles, l’etanol i el butanol. Ens trobem, doncs, amb uns resultats que esperonen a continuar investigant per explotar tot el potencial dels BES per reduir el CO2 i fer possible la seva escalabilitat industrial.

La tesi porta per títol “Bioelectrochemical transformation of carbon dioxide to target compounds through microbial electrosynthesis” i ha estat dirigida pel Dr. Sebastià Puig, del grup de recerca LEQUIA de la UdG, el Dr. Rafael González-Olmos, ara a l’IQS-URL, i el Dr. Jesús Colprim, també del LEQUIA. La defensa, que està oberta al públic, tindrà lloc el 25 de novembre a les 10:00h, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG.

FONT: Lequia

 

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha rebut aquest divendres una delegació del Perú, composta per un ex secretari general de l’Autoritat Nacional de l’Aigua (ANA), membres de la Universitat Catòlica del Perú i el Ministeri de Cultura, entre d’altres. L’objectiu d’aquesta trobada era conèixer el model de gestió de l’aigua que s’aplica a Catalunya, sobretot en els àmbits del sanejament, la reutilització i la recuperació de acuífers.

edificio-icra

L’ICRA s’ha convertit en un referent en recerca de l’aigua

Els responsables de l’ACA han donat a conèixer la situació del sanejament al nostre país, amb 504 depuradores en servei que sanegen les aigües residuals de més del 97% de la població, i la previsió per al futur de dotar d’infraestructures de sanejament a localitats i petits nuclis de menys de 2.000 habitants que actualment no disposen de depuradora.

Recàrrega de l’aqüífer del delta del Llobregat

En l’àmbit de la reutilització han posat l’accent en els dos centres més importants que hi ha Catalunya: d’una banda, el terciari de la depuradora de Vila-seca i Salou (Tarragona), que ha aportat durant el 2015 un total de 3,5 hm3 d’aigua regenerada a les indústries del Camp de Tarragona, triplicant així la producció en els últims tres anys. D’altra banda, s’ha analitzat l’Estació de Regeneració d’Aigua de la depuradora del Llobregat, una instal·lació destinada a produir fins a 3 m3 / s d’aigua regenerada que es podria destinar per a la recàrrega de l’aqüífer del delta del Llobregat i per evitar la intrusió salina.

Precisament la delegació ha visitat la depuradora del Llobregat per conèixer el funcionament de l’Estació de Regeneració d’Aigua i també les basses de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts.

Perú està ultimant la creació de l’Institut Científic de l’Aigua, una entitat destinada a estudiar i analitzar les diferents alternatives per garantir l’abastament d’aigua en quantitat i qualitat a la zona urbana de la capital, Lima, amb més de 10 milions d’habitants. Precisament aquesta zona del país té problemes ocasionats pel canvi climàtic i per la manca d’infraestructures hidràuliques suficients.

El projecte, que compta amb suport del Banc Mundial, també ha mostrat el seu interès en l’estructura i camps d’investigació de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

FONT: retema.es

SIS CENTRES DE RECERCA I UNIVERSITATS DE CATALUNYA REBEN FONS DE LA UE

Gràcies a les beques del Consell Europeu de Recerca, la Unió Europea pot atreure i mantenir el talent dels joves investigadors a Europa. Sota el marc del programa de Recerca i Innovació de la UE, “Horitzó2020”, aquestes beques ajudaran 325 investigadors a fer realitat les seves idees i projectes. Cal tenir en compte que segons un recent estudi independent, el 71% dels primers projectes finalitzats finançats pel Consell Europeu de Recerca han permès avenços científics importants.

Entre els 325 investigadors seleccionats n’hi ha sis que estan duent els seus projectes en els centres de recerca o universitats catalanes següents: el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREi), la Fundació Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Barcelona Supercomputing Center.

grafè

El grafè s’ha convertit en una revolució en la ciència i la tecnologia de materials.

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua rep 1,5 milions d’euros de la UE per desenvolupar una tecnologia de depuració d’aigua a través del grafè sense productes químics

Entre els projectes seleccionats duts a terme a Catalunya, destaquem el que està duent a terme la doctora Jelena Radjenovic a l’Institut Català de l’Aigua i que ha rebut la quantitat màxima de fons que es pot obtenir amb aquestes, 1,5 milions d’euros en cinc anys.

Segons les Nacions Unides, cada dia s’aboquen més de dos milions de tones de residus en els rius; concretament, en els països en vies de desenvolupament el 70 % dels residus industrials s’hi aboquen sense tractar i, per tant, contaminen l’aigua. La solució a aquest problema demana l’ús de noves tecnologies que siguin sostenibles, resistents i eficients des del punt de vista energètic. La doctora Jelena Radjenović, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), vol desenvolupar una tecnologia pionera per depurar l’aigua sense recórrer als productes químics fent servir sistemes nanoelectroquímics basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic.

La recerca actual sobre l’ús d’elèctrodes de grafè modificat se centra en l’emmagatzematge i la conversió de l’energia. En aquests usos les deficiències del grafè limiten la seva eficàcia, però la doctora Radjenović vol convertir aquest problema en un avantatge per induir la degradació electrocatalítica i l’electro-absorció de les substàncies contaminants. Serà la primera vegada que es faci servir un material cobert de grafè per eliminar els contaminants i els patògens de l’aigua.

Projecte: desenvolupament de sistemes nanoelectroquímics tridimensionals basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic; aquests sistemes es convertiran en els sistemes de tractament de l’aigua del futur (ELECTRON4WATER).