Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

pràctiques a les empresa

Es busquen empreses per acollir estudiants en pràtiques de Biologia, Biotecnologia, Ciències Ambientals i Química

La Facultat de Ciències de la Universitat de Girona busca empreses per col·laborar en la millora de la formació dels estudiants  pel que fa a la seva experiència en un entorn empresarial. La finalitat és que sigui una col·laboració amb sinèrgia ja que, per una banda, l’estada de l’estudiant a la l’ empresa incideix directament  en la seva professionalització i, per l’altra, que la seva aportació pugui  incidir d’alguna manera – per petita que sigui – en la bona marxa de la empresa

Pel que fa a les pràctiques dels estudiants de Ciències, estan cursant entre 3r i 4rt curs dels següents estudis:

  • Grau en Biologia
  • Grau en Química
  • Grau en Biotecnologia
  • Grau en Ciències Ambientals
  • Doble titulació Biologia / Biotecnologia
  • Doble titulació Biologia / Ciències Ambientals

Dates i terminis:

  • El termini de proposta de places per a acollir estudiants de la Facultat de Ciències en pràctiques  serà del  dia 1 al 26 de març de 2017.
  • Publicació de la llista definitiva de places. (27 de març).
  • Els estudiants s’inscriuen com a candidats. (del 28 de març al 7 d’abril)
  • L’empresa/institució selecciona els candidats. (del 8 al 25 d’abril)
  • La Facultat valida els estudiants seleccionats per l’empresa institució. (28 d’abril)
  • S’inicien els tràmits per a formalitzar el conveni de cooperació educativa (del 4 de maig al 30 de juny)

Aspectes més rellevants referents a les pràctiques en empreses:

  • Durada. La estades de pràctiques tindran una durada exacte de 150h.
  • Període de pràctiques a l’empresa:  entre el  30 de maig i el 31 d’agost (2017) i/o entre  el 15 de setembre (2017) i el 31 de maig (2018).
  • Els estudiants no han de rebre necessàriament cap retribució.
  • L’estudiant queda cobert per l’assegurança escolar.

Per més informació de l’oferta de places poden consultar la guia

Per a qualsevol dubte, pregunta, comentari, suggeriment o per obtenir més informació sobre el tema es poden adreçar a:

Coordinació d’Estudis (Sra. Magda Arbat- Sra. Roser Collell )
Facultat de Ciències  – Universitat de Girona
Tel.: 972 418280               A/e: fc.empresa@udg.edu

Equip Goodgut

L’equip de Goodgut ha aixecat capital del programa Retos de Investigación 2016 i Neotec 2015

L’spin-off biotecnològica de la Universitat de Girona (UdG) i del IDIBDI Goodgut ha rebut una ajuda de 1,1 milions d’euros del programa Retos de Investigación 2016 per part del Ministeri d’Economia i Competitivitat per validar i desenvolupar un sistema no invasiu per al cribratge de càncer colorectal. També ha rebut suport dels ajuts Neotec 2015 del CDTI de 175.000 euros, que invertirà en consolidar les diferents línies d’investigació de l’empresa i el laboratori ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

El nou test que desenvolupa GoodGut està basat en el mètode RAID-CRC (Risk Assessment Intestinal Disease-colorectal cancer), que utilitza marcadors bacterians en femta per detectar lesions precanceroses abans que hagi signes clínics de càncer colorectal. Aquest sistema de detecció va sorgir d’un estudi dirigit per Xavier Aldeguer (cofundador de la spin-off i cap del servei de digestiu a l’Hospital Trueta) i Jesús García-Gil (cofundador de l’spin-off i Catedràtic en Microbiologia a la Universitat de Girona) on es va observar una correlació molt elevada entre l’aparició d’una sèrie de bacteris en femta i el càncer colorectal.

L’empresa ja està finalitzant la fase de validació clínica, que ha fet amb més de 500 pacients en diversos centres de Catalunya (l’Hospital de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, el Consorci Hospitalari de Vic, l’Hospital Dr. Trueta de Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària), i espera presentar resultats al desembre o gener. “Aquesta fase ens permet veure com el perfil bacterià es comporta amb totes les poblacions de risc de càncer colorectal”, explica la doctora Mariona Serra, cofundadora i CEO de GoodGut.

“Hem d’esperar els resultats per saber en quina població de risc funcionen millor els marcadors, però el nostre objectiu és focalitzar-nos en la població de risc mitjà, que són persones majors de 50 anys”, comenta Serra. Després d’aquesta fase, GoodGut vol fer un tercer estudi clínic exclusivament amb aquesta població de risc, on destinarà part del finançament rebut del programa Reptes.

Actualment, l’únic mètode per diagnosticar el càncer colorectal és la colonoscòpia, una tècnica invasiva que suposa un cost en temps i diners elevat. Per reduir el nombre de colonoscòpies s’utilitza com cribratge previ a la població de risc mitjà (majors de 50 anys) el test de sang oculta en femta, però la seva baixa especificitat fa que el 30% de les colonoscòpies hagin estat mal indicades. Així, el test desenvolupat per GoodGut, que podria estar al mercat en 2019, s’implementaria amb l’objectiu de reduir el nombre de falsos positius generats pel test de sang oculta en femta i millorar la prevenció del càncer colorectal.

Paral·lelament, l’empresa segueix desenvolupant un sistema no invasiu de detecció de malalties inflamatòries intestinals tant en malalts de Crohn com amb colitis ulcerosa. També en fase clínica, el sistema s’està testant amb pacients de l’hospital de Bellvitge i l’Hospital Dr. Trueta i pròximament començarà l’assaig a l’Hospital Germans Trias i Pujol. El dispositiu que l’empresa desenvolupa permetria un diagnòstic diferencial, amb monitoratge i predicció dels tractaments terapèutics i quirúrgics. “En base als resultats d’aquest estudi, dissenyarem un assaig de més envergadura enfocat a les poblacions de més risc”, explica Mariona Serra.

FONT: biotech-spain.com

 

Tinc un idea és un programa que retrata de forma innovadora aquelles persones, projectes i iniciatives que aporten talent, viabilitat i valor social, que amb més de 4 anys en antena per La 2 de TVE a Catalunya, és l’espai televisiu de referència dels emprenedors i emprenedores de Catalunya.

Cada setmana diversos testimonis expliquen la seva experiència personal i empresarial a l’hora de tirar endavant les seves iniciatives. Ho fan juntament amb altres professionals, experts i persones dels seu entorn familiar que ajuden entendre la seva experiència vital i professional.

En aquesta ocasió entrevisten el president de l’Associació Joves Emprenedors Catalunya, AIJEC, Eloi Palà, que és també director de l’empresa Sevibe Cells ubicada al Parc Científic. El director mèdic del centre, Josep Maria Pujal, explica quina és la feina que es fa al laboratori.

 
lactobacillus

Lactobacillus Plantarum

Els problemes periodontals, com la gingivitis o la piorrea, són molt habituals entre la població adulta. Les conseqüències d’una malaltia bucodental poden arribar a tenir un efecte negatiu en les malalties cardiovasculars o l’embaràs.

Però el tractament clàssic pot no ser sempre efectiu al 100%. L’ús d’antibiòtics per combatre els bacteris patògens que causen les malalties periodontals altera tota la flora de la boca, i no sempre té el resultat esperat i per això, els tractaments més avançats combinen l’ús d’antibiòtics com a tractament de xoc amb els probiòtics, que s’apliquen durant un període determinat o com a manteniment de forma regular.

La generació de probiòtics, el ProlacSan®, contraresta els bacteris patògens més agressius i perjudicials per a la salut bucodental, introduint dues soques que substitueixen els bacteris nocives per altres positives, la Lactobacillus Brevis i la Lactobacillus Plantarum. Aquestes són selectives en l’eliminació dels bacteris nocives, pel que no danyen ni eliminen tota la flora, i combaten els bacteris patògens que causen la càries, la gingivitis i l’halitosi o mal alè, entre d’altres problemes bucodentals.

El ProlacSan® és una la fórmula patentada d’AB-Dentalac, desenvolupada per l’empresa AB-Biotics que, a més del mercat europeu, compta amb reconeixement de la propietat intel·lectual en Estats Units, Austràlia i, des de març d’aquest any, a la Xina.

 

Sergi Audivert i Miquel Àngel Bonachera Abbiotics

Sergi Audivert i Miquel Àngel Bonachera Abbiotics, fundadors d’AB-Biotics

L’empresa biotecnològica catalana AB Biotics ha ampliat capital per 4.787.339,20 milions d’euros amb l’emissió de 2.992.087 noves accions amb un valor nominal de 0,05 euros per títol ia un preu d’emissió de 1,6 euros per acció , ha informat aquest dimecres en un comunicat.

Els recursos aconseguits aniran dirigits a l’execució del Pla de Negoci i Pla d’Internacionalització, així com a enfortir l’estructura operativa de l’empresa per poder donar resposta al creixement previst en els propers anys.

El Pla d’Internacionalització té com a objectiu incrementar el nombre de socis i mercats; l’empresa va tancar 2015 amb presència a 38 països i espera acabar 2016 estant en més de 60 mercats.

AB Biotics, fundada el 2004 i que cotitza en el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) des de 2010, ha crescut a doble dígit en els últims tres anys, i augura que el Pla d’internacionalització permetrà consolidar aquest creixement fins a aconseguir resultats nets “en un futur pròxim “.

Els consellers delegats de la companyia, Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert, han coincidit que aquesta operació també permetrà enfortir el balanç de la companyia i incrementar la seva flexibilitat financera per complir els objectius estratègics de vendes en un termini de tres anys.

FONT: LaVanguardia

AB Biotics ha accelerat el seu pla d’internacionalització amb l’objectiu d’establir-se com a referent mundial de biotecnologia i investigació genètica. A més, també ha anunciat en el Butlletí Oficiald el Registre Mercantil una ampliació de capital de cinc milions d’euros.

A partir d’aquesta ampliació es captaran els recursos necessaris per continuar aquesta estratègia d’internacionalització, així com per cobrir el finançament a curt i llarg termini o complir les seves previsions.

Els productes d’AB Biotics ja es comercialitzen en 38 països diferents i es pretén acabar l’exercici amb presència a 57. D’altra banda, l’empresa també té previst potencial seva R + D mitjançant l’acceleració dels treballs de registres i les entrades en nous mercats.

“Amb aquesta ampliació de capital l’empresa consolida una etapa tecnològica i es dota dels recursos per mantenir i accelerar un procés de comercialització internacional iniciat el 2012 amb molt bones expectatives en els propers dos anys”, ha assenyalat Alejandro Moncayo, director financer d’AB Biotics.

El Ministeri d’Economia i Competitivitat de l’Estat espanyol ha aprovat el projecte Retos 2016 per al desenvolupament d’un sistema no invasiu per al cribratge de càncer colorectal basat en marcadors bacterians en femtes, el risk assesment intestinal disease for colorectal cancer” (RAID-CRC). Aquesta iniciativa, promoguda per GoodGut, la tercera empresa derivada de la UdG, i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), té com a objectiu validar i desenvolupar el RAID-CRC en un període de tres anys. El govern espanyol ha concedit un total d’1,1 milions d’euros als promotors del nou sistema per a la realització del projecte.

Aquest nou sistema no invasiu, RAID-CRC, s’implementarà com a cribratge en la població de risc mitjà, les persones més grans de 50 anys. Aquest nou test permetrà, a través d’una petita mostra de femta, detectar lesions precancerígenes abans que hi hagi signes clínics. D’aquesta manera, es reduirà el nombre de falsos positius del test de sang oculta en femtes, es generarà un estalvi en colonoscòpies i es farà una correcta prevenció del càncer colorectal. La doctora en farmacologia i membre de l’empresa de biotecnologia GoodGut, Mariona Serra, va explicar ahir que com que el nou sistema funciona millor que l’actual l’objectiu és que pugui substituir-lo. “Actualment, com que hi ha tants falsos positius, es fan també moltes colonoscòpies. Amb el nou sistema s’evita posar gent sana en la situació de risc que suposa la colonoscòpia”, va exposar.

En el procés de validació clínica del producte hi col·laboren el servei de l’aparell digestiu de l’hospital Josep Trueta, liderat pel doctor Xavier Aldeguer; el servei de l’aparell digestiu de l’hospital universitari de Bellvitge, encapçalat pel doctor Jordi Guardiola, i la unitat de consell genètic de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), amb els doctors Gabriel Capellà i Joan Brunet al capdavant.

GoodGut, empresa fundada el 2014, s’ha convertit en un referent a l’Estat en el disseny de sistemes de suport al diagnòstic de malalties digestives. A més d’Aldeguer i Serra, formen part de l’equip Jesús García-Gil, catedràtic de microbiologia, i Jaume Amat, consultor estratègic de Bioemprèn.

FONT: El PuntAvui

Durant l’Assemblea General de l’APTE, celebrada al Parc Científic-Tecnològic d’Almeria (PITA) s’han presentat les dades estadístiques de l’evolució dels parcs científics i tecnològics membres de l’Associació.

A l’Assemblea s’han presentat les dades estadístiques que elabora cada any l’Associació i que serveixen per analitzar l’evolució dels parcs científics i tecnològics espanyols, dades que resulten molt positius en l’últim exercici.

L’APTE va finalitzar 2015 amb un total de 69 membres: 49 parcs científics i tecnològics Socis, és a dir, plenament operatius; 16 Afiliats; 2 entitats col·laboradores i 2 membres Socis d’Honor.

Els parcs Socis d’APTE van tancar l’any passat amb un total de 7.736 empreses i entitats instal·lades als seus recintes, la qual cosa suposa una pujada del 19,9% respecte a l’any anterior. Del total d’empreses, 314 són de capital estranger i 974 són empreses en incubació, amb menys de 3 anys d’antiguitat. A més, els parcs van sumar 910 entitats, entre empreses de nova creació i instal·lades als parcs. Llegir més…

Sílvia Osuna Oliveras (Castelló d’Empúries, 1983) ha estat guardonada amb el Premi Fundació Princesa de Girona- Recerca Científica 2016 per la seva contribució a una nova forma de desenvolupament d’enzims -els catalitzadors químics de la vida- que permetrà abaratir la producció de fàrmacs. Osuna que treballa al parc tecnològic de la UdG, va estudiar Química, i va fer la tesi sobre molècules de carboni. Va fer estades de recerca a Los Angeles i per Europa. Va demanar la beca europea Marie Curie, i va poder anar a Los Angeles dos anys. En tornar ha anat demanant beques del Ministeri per anar «sobrevivint», va explicar ahir.

El jurat, reunit en aquesta ocasió a la seu del Consell Valencià de Cultura, va decidir, de forma unànime, premiar Osuna «per la seva recerca enfocada al desenvolupament d’enzims a la carta mitjançant la química computacional per a la síntesi i producció de fàrmacs». El veredicte destaca la premiada «per la seva excel·lència científica, l’audàcia en el plantejament de la seva recerca i la capacitat d’innovació en el desenvolupament d’una nova tecnologia».

La científica altempordanesa va explicar ahir que li van trucar directament de la Fundació per comunicar-li el premi. «Estic molt contenta, no m’ho crec, encara estic al·lucinant», va dir.

Osuna va explicar que l’han premiat per un projecte que fa poc m’ha li havia concedit la Unió Europea que «és per dissenyar enzims per qualsevol reacció que siguin importants i d’interès industrial. La idea és utilitzar els enzims -catalitzadors del nostre cos- i fer-los modificacions perquè facin el que volguem nosaltres. Estan optimitzats per les reaccions del nostre cos i seria fer que fessin altres funcions. Es farien servir per la indústria per sintetitzar qualsevol medicament que sigui d’interès. Com que treballen a temperatura ambient són biodegradables i ofereixen molts avantages respecte als catalitzadors tradicionals que se solen fer servir».

Osuna va indicar que no es pot queixar pel finançament per a la recerca. «Aquest projecte és de 1,5 milions d’euros i començarà d’aquí a un mes. Estic ara molt ocupada. Sí que es veritat que tal com estan les coses no estaria de més més diners però no em puc queixar», va assenyalar. Tot seguit va deixar clar que «el món de la recerca és molt complicat, costa. Fa dos anys jo estava a l’atur. És anar intentant sobreviure i esperant que algun dia les coses s’arreglin». El Premi serà un impuls per a la seva carrera: «És molt important. Se m’estan posant tots els vents a favor».

FONT: Diari de Girona

Sílvia Osuna Oliveras
Nascuda a Castelló d’Empúries el 1983, Sílvia Osuna Oliveras és llicenciada i doctora en química per la Universitat de Girona. Ha realitzat estades d’estudi i recerca a institucions com la University of California a Los Angeles (Estats Units) o la Université Libre de Bruxelles (Bèlgica). Sílvia Osuna Oliveras, del grup de recerca Química Teòrica i Modelatge i Enginyeria Molecular (QTMEM) de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la UdG, s’ha convertit en la investigadora més jove d’aquesta universitat que ha rebut un ajut europeu Starting Grant, en el seu cas, d’1,4 milions, que s’invertiran en una recerca que té per objectiu abaratir el procés de fabricació dels fàrmacs. La seva recerca s’ha centrat en el desenvolupament del projecte MetMoDEzyme, que té com a objectiu desenvolupar un protocol computacional que permeti dissenyar enzims per abaratir els preus de producció dels fàrmacs. Els enzims són els catalitzadors de la natura que fan possible totes les reaccions químiques necessàries per a la vida.

El doctor Josep-Maria Pujal dóna a conèixer en aquesta entrevista el treball que es fa a un dels laboratoris capdavanters de processament cel·lular de Catalunya, l’únic acreditat pels EUA (AABB Accredited) i ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Les cèl·lules mare del cordó umbilical s’obtenen en el moment del part i es poden criogenitzar per al seu ús futur en el tractament de malalties tant del mateix donant, com del seu nucli familiar.

Quina feina realitzen al laboratori de processament cel·lular?

El procés no comença només al laboratori, sinó que s’inicia abans, quan les famílies han estat informades dels beneficis de criopreservar les cèl·lules progenitores. Un cop han decidit conservar aquestes cèl·lules, llavors s’inicia el procés. el segon pas es produeix en el moment del part, quan es realitza la recol·lecció de la mostra de sang de cordó umbilical per part de l’equip mèdic. el processament de la mostra al laboratori és un procés molt rigorós i comença per recepcionar les mostres que ens arriben diàriament de tot Espanya. en primer lloc, s’examinen els diferents tipus i el nombre de cèl·lules contingudes en la sang de cordó umbilical.

Seguidament, s’extreuen els glòbuls vermells, es redueix el volum final, i finalment es criopreserva la mostra en vapors de nitrogen a uns -196ºC, la qual cosa permet la conservació de les propietats d’aquestes cèl·lules a través del temps. Per exemple, si jo hagués tingut les cèl·lules mare del dia del meu naixement criopreservades, a hores d’ara podria disposar de cèl·lules meves a zero dies de vida.

Per tant, amb un potencial de creixement molt més alt que les cèl·lules del meu organisme a dia d’avui. Llegir més…