972 18 34 00
Posted by: General 11 set. 2021 : 0

La farmacèutica HIPRA ha adquirit l’empresa biotecnològica GoodGut, dedicada a la investigació i desenvolupament de proves diagnòstiques per a malalties digestives. Amb aquesta operació, des d’HIPRA asseguren que s’enforteix la divisió de Salut Humana a la vegada que se segueix apostant per la prevenció i per oferir a la societat productes innovadors.

L’empresa GoodGut, ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, va ser fundada per Mariona Serra Pagès, Xavier Aldeguer, Jesús Garcia Gil i Jaume Amat l’any 2014 com una spin off de la Universitat de Girona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta (IDIBGI). Està focalitzada en el desenvolupament de solucions tecnològiques en base a la microbiota intestinal que permetin obtenir un diagnòstic precís, fiable i econòmic pel sistema sanitari, i per millorar la qualitat de vida dels pacients amb una salut digestiva compromesa.

Després de 7 anys, la biotecnològica ha aconseguit portar al mercat tres productes de diagnòstic amb presència a més de 79 centres a l’Estat espanyol; i en té tres més en desenvolupament. Des de GoodGut consideren que amb “aquesta operació culmina l’èxit del nostre projecte, permetent l’expansió a nivell mundial del nostres productes de la mà del soci idoni: potent i del territori”. També destaquen que “aquesta adquisició representa un èxit pel sector biotecnològic on poques startups aconsegueixen expandir i consolidar el seu projecte a través d’una fusió o adquisició, i és un indicador de maduresa de l’ecosistema emprenedor”

L’operació permetrà desenvolupar, produir i comercialitzar proves diagnòstiques innovadores per a detectar malalties del sistema digestiu com el càncer colorectal, el primer amb més incidència i mortalitat a Espanya i tercer arreu del món. També permetran la detecció d’altres malalties inflamatòries intestinals com la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa o la Síndrome de l’Intestí Irritable, una patologia que tarda entre 1 i 5 anys a detectar-se.

Els productes actuals

Mariona Serra, gerent de GoodGut, i Toni Maneu, director de la divisió de Salut Humana d’HIPRA.

RAID-CRC és un test no invasiu, ràpid i de fàcil utilització per a la detecció precoç del càncer colorectal, mitjançant marcadors

bacterians específics en mostres de femta.  Aquest sistema, que complementa el test de sang oculta en femta, detecta el càncer colorectal sense incomoditats per als pacients. Aquesta eina, que està basada en la recerca de la microbiota intestinal com un dels agents causants del càncer de còlon, permet reduir significativament el número de colonoscòpies innecessàries.

RAID-DX és el primer test diagnòstic no invasiu per a la Síndrome de l’Intestí Irritable, capaç de determinar en femta la signatura bacteriana específica d’aquesta patologia.  La Síndrome de l’Intestí Irritable afecta l’11% de la població i es troba dins el rànquing de les 10 malalties més difícils de detectar, ja que el seu diagnòstic es pot allargar entre 1 i 5 anys.

 TestUrGut és un test no invasiu que permet conèixer la microbiota intestinal de cada pacient i rebre l’assessorament d’un especialista per millorar la salut digestiva.

Està previst que GoodGut s’incorpori a HIPRA mantenint la seva estructura. L’acord permetrà seguir investigant en la recerca biomèdica per millorar la qualitat de vida dels pacients que pateixen malalties digestives.

Posted by: General 23 jul. 2021 : 0

La multinacional farmacèutica catalana Hipra ha estat preseleccionada com a entitat líder per rebre finançament del programa Horizon Europe per a dur a terme accions de recerca i innovació per combatre el coronavirus en línia amb el pla europeu de preparació en matèria de biodefensa, la Incubadora HERA. 

Els 11 projectes seleccionats que rebran finançament per valor de 120 M€ estan compostos per 312 equips de recerca de 40 països diferents. 

Instal·lacions de la multinacional Hipra.

El projecte “RBDCOV: RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” que lidera l’empresa Hipra és part d’un consorci on participen 13 socis de 6 països diferents: Bèlgica, Alemanya, Espanya, Itàlia, Turquia i Regne Unit. 

La Comissió Europea va llançar les convocatòries el passat 7 d’abril de 2021 i, concretament, l’empresa Hipra, ha estat preseleccionada a la convocatòria “Vacunes i assaigs clínics terapèutics per augmentar la prevenció i el tractament de la COVID-19″, amb un pressupost total de 60 M€.  

Els consorcis que prosperin col·laboraran en altres iniciatives i projectes rellevants a escala nacional, regional i internacional per treure el màxim rendiment de les sinergies i la complementarietat, i evitar la duplicació dels esforços de recerca. També ajudaran a crear l’Autoritat europea de preparació i resposta davant d’emergències sanitàries (HERA), que permetrà a la UE d’anticipar i afrontar més bé les futures pandèmies. 

Tot i que el finançament dels projectes està encara condicionat per una decisió final de la Comissió Europea i a la signatura dels acords de subvenció durant els propers mesos, els equips ja poden començar la recerca. 

Posted by: General 11 jul. 2021 : 0

Mireia Sallés i Foxà és una jove de 20 anys del petit poble empordanès de Fonteta, conegut per molts, diuen, perquè s’hi fan els millors recuits de la província. Potser d’aquí uns anys tindrà un nou reclam, el de ser la residència d’una important dissenyadora de moda.

Amb un carisma i entusiasme que encomana, Sallés explica que va estudiar l’educació secundària obligatòria i el batxillerat artístic a l’institut La Bisbal, de la capital del Baix Empordà. Allà va descobrir la seva gran passió i el somni que ha perseguit des d’aleshores: el disseny de moda. Tot i això, amb una gran convenció explica que «no em venia de gust estudiar quatre anys més ni anar-me’n a Barcelona, única ciutat on podia estudiar el grau de Disseny». De fet, destaca que «no m’agrada gens la ciutat, m’angoixa», és per això que de seguida va tenir clar que el que havia de fer era desplaçar-se fins a Olot, la capital garrotxina que li oferia un cicle superior de disseny i patronatge a l’institut La Garrotxa.

Mireia Sallés i Foxà al Parc Científic i Tecnològic de la UdG

Després de dos anys de molt esforç i una pandèmia mundial pel mig que va obligar-la a suspendre un Erasmus a la glamurosa ciutat de París, Mireia Sallés va ser una de les dues alumnes de l’INS La Garrotxa que es van presentar a Catskills, un campionat de Catalunya de Formació Professional, celebrat el passat 17 de juny, on els alumnes d’ensenyament professional d’arreu del territori català competeixen en 38 oficis diferents. En els seu cas, el concurs era sobre tecnologia de la moda i es dividia en dues proves que compartien un mateix objectiu: «Havia de dissenyar una brusa i desenvolupar les diferents transformacions a partir d’un patró bàsic, confeccionar-ho i presentar-ho sobre un maniquí». Al campionat hi van participar nou alumnes de diferents instituts de Catalunya i ella en va ser la guanyadora. «Haver guanyat aquest campionat em crea molta satisfacció personal. Estic molt orgullosa de mi mateixa i de tot l’esforç que hi he abocat». I és que no va ser gens fàcil arribar-hi, ja que les restriccions per covid van anul·lar l’esdeveniment, que s’havia de celebrar l’any passat, i van obligar Sallés a esperar tot un curs més amb els nervis a flor de pell. A més, la participació al concurs també requereix un entrenament previ els mesos abans: «Des de l’abril que m’estava preparant per a aquest concurs». El premi de Catskills és la possibilitat de participar als Worldskills, el campionat a escala internacional que, si tot va bé, se celebrarà el mes de desembre a Xangai, «encara que amb la incertesa del moment mai se sap si s’acabaran fent les coses o no», admet Sallés. I reconeix que, tot i la veneració, val més anar fent al dia a dia. De fet, abans haurà de competir a Madrid en representació de Catalunya per aconseguir el seu bitllet per als Worldskills de Xangai.

Ara està treballant al Parc Científic i Tecnològic de la UdG al control de qualitat de The Animals Observatory, una marca de roba infantil, amb l’objectiu de formar-se i aprendre el màxim sobre el sector, encara que la seva gran passió «és el disseny de roba interior i banyadors». I amb total determinació assegura que té «moltes inquietuds emprenadores» i que, algun dia, vol arribar a tenir la seva pròpia marca per tal de poder contribuir a la reducció dels efectes del fastfashion al medi ambient: «Cal reutilitzar la roba perquè les peces tenen moltes funcionalitats, d’una camisa en pots fer una jaqueta!». I reivindica que cal prioritzar la roba local davant les peces de grans multinacionals.

Font: DiarideGirona

Posted by: General 21 abr. 2021 : 0

L’empresa Hipra preveu produir 400 milions de dosis de la seva vacuna contra la Covid-19 durant el 2022. L’ambiciós objectiu ha sigut suficient per atraure l’atenció del president del Govern, Pedro Sánchez, que va visitar les instal·lacions de la firma aquest divendres amb l’objectiu de recolzar els projectes d’aquesta ambiciosa firma, que transita de l’àrea de la salut animal a la humana amb esperances d’aportar una vacuna efectiva l’any que ve. Es tracta d’una vacuna de proteïna recombinant que ha sigut dissenyada per optimitzar la seva seguretat i induir una potent resposta immunitària neutralitzadora del virus de la Covid-19. A més, es conservarà entre 2 i 8 graus centígrads, cosa que facilitarà la seva logística i distribució. Hipra ocupa el sisè lloc en el rànquing mundial de vacunes per a la salut animal i s’està especialitzant progressivament en el desenvolupament de vacunes per a humans.

Els assajos clínics s’iniciaran al juny i s’espera que culminin amb èxit per iniciar la producció l’octubre.

Els assajos clínics s’iniciaran al juny i s’espera que culminin amb èxit per iniciar la producció l’octubre d’aquest mateix any, amb l’objectiu de posar en marxa la seva comercialització a finals del 2021, subjecte a l’obtenció de les autoritzacions oportunes. Segons les projeccions actuals d’Hipra, està previst que es produeixin 400 milions de dosis durant l’any 2022, i per al 2023 es podrien arribar als 1.200 milions de dosis. Compte amb un model d’organització singular, al controlar internament tots els processos de la cadena de valor i és com a referent en la investigació, producció i comercialització de vacunes.

El projecte d’Hipra compta amb el recolzament de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), així com dels Ministeris de Sanitat, Indústria i Ciència i Innovació. En aquests moments, Hipra també està portant a terme una línia d’investigació en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona per al desenvolupament d’una vacuna contra la Covid-19 basada en el mRNA del virus.

Hipra és el laboratori que més vacunes innovadores i tecnològiques ha llançat en els últims 10 anys, amb un total de 22 vacunes. L’empresa va tancar l’exercici 2020 amb una xifra de negoci de 319 milions d’euros i per a aquest 2021 preveu un creixement del 13,5% respecte de l’exercici anterior. En l’actualitat, la plantilla d’Hipra està formada per més de 2.000 persones.

La companyia dedica el 10% de la facturació anual a la investigació i desenvolupament de noves vacunes. Actualment té 39 filials i 11 centres de diagnòstic repartits per tot el món i comercialitza els seus productes a més de 100 països.

La companyia impulsa des del 2019 el projecte Campus Hipra a Aiguaviva, que contempla l’ampliació de les seves actuals instal·lacions en un nou complex que acollirà diferents unitats productives i d’investigació, així com noves àrees de negoci de la companyia en una superfície de 114.000 metres quadrats. El projecte preveu un pla d’inversió de 472 milions d’euros fins al 2026 i la creació directa de 580 llocs de treball altament qualificats.

FONT: DiarideGirona

La farmacèutica veterinària Hipra d’Amer iniciarà el proper mes de juny els assaigs clínics en fase 1 i 2 de la seva vacuna contra el virus de la Covid-19 segons ha anunciat avui al Congrés de Diputats, el president del Govern, Pedro Sánchez que ha comparegut per fer balanç de l’acció del seu executiu de la pandèmia. Sánchez ha confirmat que la multinacional gironina treballa en un projecte basat en una proteïna antígena i que els assaigs preclínics en animals es podrien iniciar en breu per, posteriorment, al juny posar-se en marxa els assaigs. Aquest però, no és l’únic projecte en què està immers Hipra. L’empresa assumirà la fabricació de la vacuna que porta a terme el grup Felipe García de l’Hospital Clínic i, segons ha afirmat Sánchez durant la seva compareixença, els assaigs clínics en fase 1 i 2 en humans es podrien iniciar en el segon trimestre d’aquest any.

També produirà la vacuna de la investigació del grup Felipe García i l’Hospital Clínic

Hipra disposa de tota la tecnologia i capacitat productiva necessària per poder tirar endavant aquesta investigació de vacunes contra el virus i forma part dels projectes que s’han posat en marxa i la suma d’esforços entre l’empresa privada i la ciència.

El president del govern espanyol ha destacat que tots aquests projectes de vacuna ens “omplen d’esperança, optimisme i orgull” i ha posat en relleu que ens “hem de sentir orgullosos de la nostra investigació”. Aquest binomi empresa-ciència està desenvolupament actualment 12 projectes de vacunes contra la Covid-19, 3 dels quals són coordinats pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Fins al moment, 10 projectes ja han rebut 7’8 milions d’euros per part del Ministeri de Ciència i Innovació. Tots són projectes que ja estan en marxa, que han realitzat els seus prototips i que ja estan efectuant els assaigs preclínics en animals necessaris per poder validar l’eficàcia de les vacunes, segons va confirmar el president del Govern.

En el cas d’Hipra, la farmacèutica gironina investiga una vacuna contra la Covid-19 que garanteixi una immunitat de llarga durada -en col·laboració amb el Cínic de Barcelona- i, a la vegada, desenvolupa una línia pròpia de recerca. Durant la primera fase de la pandèmia, l’empresa va col·laborar amb l’Institut Català de la Salut fent anàlisi de PCRs i cedint part de les seves instal·lacions. Durant mesos van processar unes 35.000 PCRs de diferents hospitals de la geografia gironina.

Durant la seva intervenció al Congrés de Diputats, Sánchez ha inclòs Hipra en els cinc “projectes esperançadors” per trobar una vacuna eficaç contra el virus. A banda del d’Hipra hi ha el desenvolupat pel grup de Mariano Esteban que ha obtingut resultats preclínics molt positius en els seus assaigs amb ratolins amb una eficàcia 100% en la protecció davant la infecció del SARS Cov-2. Aquesta vacuna és estable i es pot conservar i administrar en condicions molt avantatjoses, segons paraules de Pedro Sánchez, i per tant, si els resultats són positius els assaigs clínics en humans es podrien iniciar en breu.

Un altre dels projectes és el de Luis Enjuanes que actualment està en converses amb empreses per l’encapsulat de nanopartícules mentre també avança en els assaigs preclínics en ratolins. En el seu cas fins al juny vinent no iniciaria els assaigs. Després va fer menció a la investigació del grup Felipe García de l’Hospital Clínic i que, segons el president del govern, la seva fabricació està a punt d’iniciar-se a les instal·lacions d’Hipra.

Per últim hi ha el projecte del doctor Bonaventura Clotet de l’Institut d’Investigació de la Sida (IrsiCaixa) que ha completat els assaigs preclínics en animals amb un 100% d’eficàcia. També manté negociacions amb diferents empreses per acordar la producció de la seva vacuna.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 16 des. 2020 : 0 Tags: , , ,

Wikiloc és una plataforma amb gairebé 15 anys d’història i que ha experimentat un important creixement en 2020 a causa de l’auge de l’esport a l’aire lliure que s’ha viscut aquest any per la situació tan particular que estem vivint. Les dades són clares, l’App de Wikiloc ha crescut un 68% l’activitat de la comunitat de la seva plataforma durant els mesos de juliol i agost en comparació amb els mateixos mesos de l’any anterior.

A més, com a conseqüència del major interès dels ciutadans per realitzar activitats outdoor, el projecte ha assolit els 7 milions de membres (7.316.902) a la seva comunitat i els 20 milions (20.356.270) de rutes publicades i 36 milion (36.170.396) fotos a l’aire lliure.

Jordi Ramot, fundador i CEO de Wikiloc, afirma: “Gràcies als set milions de persones que ens donen suport dia a dia publicant els seus recorreguts, ara Wikiloc compta amb més de 20 milions de rutes i activitats. Per a nosaltres, és quelcom més que una xifra. D’una banda, és la confirmació que el camí que va començar aquella petita startup espanyola el 2006 és el correcte. D’altra banda, no podem evitar pensar que cadascuna d’aquestes rutes van ser una gran experiència que, un cop ‘pujada’ a Wikiloc, s’ha convertit en l’experiència de moltes altres persones. Aquests 20 milions d’rutes són la xifra que reflecteix un somni complert “.

Wikiloc ofereix fins a 72 modalitats o activitats esportives

Ciclisme i senderisme, les activitats més practicades

Les dades de Wikiloc confirmen que el ciclisme i el senderisme són les activitats amb més dades recollides en la seva plataforma. Dels 20 milions de rutes publicades, més de 6 milions són rutes de senderisme. Just per darrere, molt a prop, hi ha el MTB, que actualment ja suma una mica més de cinc milions. Amb gairebé dos milions de rutes registrades i el segueix el ciclisme de carretera. En quart lloc hi hauria el running amb més d’un milió i mig d’activitats a la plataforma.

Però no cal oblidar que a Wikiloc, una plataforma disponible en 21 idiomes, no només es registren aquests 4 esports, sinó que es comptabilitzen diàriament rutes de fins a 72 modalitats o activitats esportives més que es reparteixen al voltant de tot el món. Totes elles estan visibles de forma gratuïta en el lloc web i l’aplicació per a smartphones de Wikiloc. Rutes registrades pels propis usuaris de la comunitat i que han estat realitzades i gravades prèviament de principi a fi per després compartir-les amb la resta de membres.

Compromís amb el planeta

Wikiloc forma part de la comunitat “1% for the planet” una organització internacional els membres contribueixen almenys amb l’u per cent de les seves vendes anuals a causes ambientals. La seva missió és “construir, donar suport i activar una aliança d’empreses financerament compromeses amb la creació d’un planeta saludable”

Al següent enllaç podeu llegir l’entrevista sencera a Jordi Ramot publicada a la revista digital Maillot i descobrir, exemple, com va ser el procés de naming de l’app.

Posted by: General 16 des. 2020 : 0 Tags: , , ,

CompositesWorld, en cooperació amb Gardner Intelligence, va publicar la seva segona enquesta anual d’avaluació comparativa de CW Top Shops. L’enquesta sol·licita a les instal·lacions de fabricació de compostos dades en moltes àrees relacionades amb les seves operacions, inclòs el temps de lliurament de comandes, el temps d’activitat de la màquina, la utilització de la capacitat, els salaris, la retenció de clients, el creixement de les vendes, la rotació laboral, la taxa de rebuig, els materials i processos utilitzats, tecnologies d’inspecció i maquinària emprada, cadena de subministrament, pràctiques de màrqueting, certificacions i més.

Els 98 fabricants de materials compostos que van participar aquest any procedien de tot el món i representaven als principals mercats finals, inclosos l’aeroespacial, automotriu, marí, energètic, de consum i industrial. A les empreses participants se’ls va proporcionar un informe personalitzat que posa les seves dades en perspectiva amb altres que van respondre l’enquesta. Després, cada instal·lació es va classificar per a cada mètrica, el que ens dóna una classificació general per a cada instal·lació. Les 31 millors instal·lacions van obtenir l’etiqueta Top Shops d’aquest any.

Compoxi entre les millor valorades

Les instal·lacions de Compoxi inclouen tallers i oficines i compta amb 16 empleats

En funcionament des de 2007, Compoxi opera actualment en una instal·lació que inclou tallers i oficines, amb 16 empleats i plans de creixement. “Ens descrivim com una empresa d’enginyeria amb capacitat de producció“, diu Marc Gascons, director gerent, i assenyala que, fins a 2018, l’empresa era únicament una planta de producció de petit volum, però en els últims dos anys ha augmentat la seva enginyeria i serveis de disseny. Compoxi pot produir peces directament, dissenyar i fabricar peces noves des de zero o proporcionar “co-enginyeria”, que és un servei intermedi que permet als clients dividir les responsabilitats d’enginyeria amb Compoxi. “Tenim un equip capacitat i molt flexible que proporciona dissenys d’enginyeria per a materials compostos, i això ho combinem amb una producció molt capacitada“.

Aproximadament el 60% del negoci de Compoxi prové dels mercats espacial i aeronàutic. Segons els responsables de l’empresa “Moltes empreses comencen en els mercats industrials i després creixen en qualitat en els processos fins que ingressen al mercat aeroespacial, però vam néixer a l’inrevés“. A partir de la creació de cupons de prova per a Airbus, Compoxi va començar a traduir les seves habilitats en peces espacials i aeroespacials d’ús final, i a partir d’aquí van passar a altres indústries. “El fet que vam créixer directament de la indústria aeroespacial col·loca els nostres nivells d’habilitat i qualitat en un nivell molt alt“.

En l’actualitat, aproximadament el 40% del negoci de Compoxi prové d’altres mercats finals, com l’energia eòlica, els dispositius mèdics, les aplicacions industrials i l’automoció. La diversitat en els mercats finals és la clau de l’èxit, especialment en l’economia de l’era de la pandèmia. “Ens estem involucrant en programes més grans en diferents mercats, i el fet que estiguem equilibrats en diferents mercats serà la clau per a la supervivència i el creixement en els pròxims anys. Es pot veure a través de la pandèmia el fràgil que pot ser una empresa si es basa en un sol sector de la indústria“.

La major part de la feina de Compoxi es realitza amb fibra de carboni / preimpregnació epoxi, amb peces fabricades mitjançant laminat manual i curat en autoclau. L’empresa també té experiència amb RTM, infusió i altres materials com fibra de vidre i altres resines, especialment en aplicacions d’energia eòlica.

  • El 10% dels clústers de tot Europa amb el màxim certificat d’excel·lència són catalans
  • El certificat, al qual hi han accedit amb el suport d’ACCIÓ, és un dels reconeixements mundials més prestigiosos en l’àmbit dels clústers, que analitza indicadors com el finançament, l’estratègia o la qualificació de l’equip que gestiona aquestes organitzacions

El passat 16 d’octubre els clústers catalans Catalan Water Partnership, Packaging ClusterMODACCBeauty Cluster BarcelonaFEMAC i Secpho van rebut el certificat Gold Label per part de l’European Secretariat for Cluster Analysis (ESCA). Es tracta d’un dels reconeixements més prestigiosos al món en l’àmbit dels clústers que certifica l’excel·lència en la gestió d’aquestes organitzacions al qual hi han accedit amb el suport d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement.

Acte de reconeixement de clústers catalans amb el certificat europeu Gold Label

L’acte virtual va ser presidit pel conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, l’Hble. Ramon Tremosa, qui va reafirmar l’important paper d’agents del canvi com són els clústers, especialment en un context com l’actual, protagonitzat per la crisi sanitària i econòmica. Les entitats han acompanyat a les empreses sòcies en el camí cap a la recuperació i les oportunitats de negoci, amb la generació de valor compartit.

A la sessió també hi va participar el director de l’ESCA, Helmut Kergel; el conseller delegat d’ACCIÓ, Joan RomeroJoan  Martí, director de Cluster Development d’ACCIÓ; i els Clusters Managers de les organitzacions guardonades.

Per rebre l’acreditació Gold Label s’analitzen 30 indicadors dels clústers relacionats amb el finançament, la governança, l’estratègia, la composició (que a l’organització hi hagi presència de multinacionals, pimes, startups, universitats o centres tecnològics) o la qualificació de l’equip que el gestiona. El fet de comptar amb aquest certificat permet als clústers augmentar la seva visibilitat i posicionament internacional, així com l’accés a nous punts de trobada amb altres clústers punters europeus per dur a terme projectes conjunts i processos de millora.

L’acreditació Gold Label l’entrega l’European Secretariat for Cluster Analysis (ESCA), associació amb seu a Berlin que agrupa més de 200 experts en clústers i gestiona els processos de certificació i que va néixer fruit de la European Cluster Excellence Initiative (ECEI), iniciativa promoguda el 2009 per la Comissió Europea.

Posted by: General 16 jul. 2020 : 0 Tags: , , ,

El passat 30 de juny es va transmetre en ‘streaming’ i sense assistència presencial, la gala final dels Premis eWoman 2019, que tenen com a objectiu posar en valor el talent i lideratge femení per avançar en la cultura de la igualtat.

Els Premis eWoman reconeixen la feina de dones líders en l’àmbit professional que no es conformen amb el que hi ha establert i volen canviar les regles. Enguany s’ha premiat diferents dones en tres categories.

En primer lloc, el Premi eWoman Nacional al Negoci Online va ser atorgat a Montserrat Jordi, cofundadora de Wikiloc. Amb aquest reconeixement es busca premiar dones que amb entusiasme, esforç i imaginació s’han guanyat un buit en l’entorn digital i han fet de la xarxa el seu propi terreny.

Wikiloc Outdoor és una aplicació basada en la geolocalització de rutes a l’aire lliure. La guanyadora explica que ha estat una gran sorpresa rebre aquest premi: “És com si estiguessis fent una carrera de llarga distància, tu estàs amb els teus pensaments i el teu esforç, i de sobte algú s’adona que has arribat fins allà i t’aplaudeix. És una excel·lent dosi de motivació”.

Wikiloc amb un model de negoci freemium, ja té 6 milions d’usuaris, 16

Montserrat Jordi, cofundadora de Wikiloc Premi eWoman Nacional al Negoci Online

milions de rutes i 30 milions de fotos i vídeos. Montserrat creu que la clau de l’èxit ha estat que “creiem en les persones i en la seva capacitat de compartir el coneixement per crear alguna cosa que aporti valor a la societat. Cada persona que fa possible l’existència de Wikiloc és algú que es mereix un respecte i un agraïment per voler participar en aquesta aventura”. Montserrat, que pertany a l’equip de direcció d’una empresa del sector tecnològic, assegura que “hem de demostrar que sabem fer les coses bé per generar confiança i que en el futur la gestió d’una sola dona no representi tot el públic femení”.

El Premi eWoman Nacional a la Trajectòria Professional by CaixaBank ha estat per a Te- resa de Pedro, una dona que ha treballat gairebé 50 anys al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Aquest guardó busca posar en valor dones que han confiat en si mateixes i que amb vocació, constància i dedicació s’han convertit en veritables exemples a seguir.

Finalment, es va lliurar el Premi eWoman Nacional al Mèrit Es-portiu by LaLiga a Desirée Vila, atleta paralímpica. Amb aquest guardó es vol valorar l’autenticitat, responsabilitat, evolució, integritat, companyonia i supe- ració de les dones en l’àmbit esportiu.

Un any més es va gaudir en la gala dels Premis eWoman, amb grans dones que són un clar exemple d’èxit. Ara toca esperar a l’edició següent que inclourà una nova categoria, Premi a la Igualtat, per reconèixer la tasca de les persones físiques o jurídiques que han contribuït o destacat en la defensa dels valors que promouen la igualtat, entre homes i dones, i la conciliació laboral.

El Ministeri té previst abonar prop d’un milió d’euros a les dues companyies quan el llistat sigui definitiu

El Ministeri d’Indústria ha fet pública la llista de 183 projectes que es beneficiaran de les subvencions del programa Reindus per impulsar iniciatives industrials. En aquest llistat hi figura dues l’empresa gironina Compoxi, situada al Parc Científic i Tecnològic de Girona. El Ministeri té previst abonar prop d’un milió d’euros a la companyia quan el llistat sigui definitiu.

Compoxi es dedica a la fabricació de compostos de fibra de carboni per a la indústria espacial, aeronàutica i de l’automoció. Segons el llistat del ministeri d’Indústria, rebrà 335.ooo euros per un projecte «d’automatització i adequació del lay out de la planta a la fabricació de components en fibra de carboni per al mercat espacial, aeronàutic, industrial i d’automoció». El juny passat Compoxi, fins llavors filial de la multinacional holandesa Airborne, va ser comprada per la societat de capital risc Integra Capital i de l’empresari Josep Maria Tarragó.

A tota Espanya, la convocatòria del 2019 preveu destinar uns 221 milions d’euros a 183 projectes industrials i permetrà la creació d’uns 1.262 llocs de treball. D’aquests, 26 milions aniran destinats a projectes industrials a Catalunya, entre els quals s’hi inclouen els d0s gironins. Per sectors, els ajuts arribaran a companyies d’àmbits com l’alimentació, la fabricació de productes metàl·lics, el farmacèutic, els vehicles de motor, la metal·lúrgia o la indústria químic, entre d’altres.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty