972 18 34 00
Posted by: General 11 març 2021 : 0 Tags:

Volkswagen Navarra ha donat a la Universitat de Girona un total de 57 membranes d’osmosi inversa, utilitzades a la fàbrica per a generar aigua desmineralitzada, necessària en el procés de pintura dels vehicles.

Amb la donació d’aquest material ja emprat i rebutjat després del seu ús per falta de funcionalitat, la fàbrica automobilística col·labora en un projecte d’economia circular que desenvolupa actualment la institució universitària gironina, ha destacat Volkswagen Navarra en una nota.
Les membranes d’osmosi inversa són filtres que s’utilitzen en processos de tractament d’aigües industrials. Presenten un nivell molt alt de filtratge, de manera que únicament deixen passar les molècules d’aigua, eliminant les sals minerals i els bacteris.
El seu ús més conegut, i el que major nombre de filtres empra, és la dessalació d’aigua de mar per obtenir aigua potable o per a reg. Per aquest motiu, Espanya se situa entre els cinc països del món més punters en la utilització d’aquesta tecnologia, amb una de les capacitats instal·lades d’aquest tipus de membranes més elevades.

Raquel García Pacheco i Albert Galizia Amoraga (LEQUIA) al costat de Roberto Salvador Otazu (Volkswagen Navarra)3

En el cas de Volkswagen Navarra, com en el d’altres indústries, les membranes d’osmosi s’empren per produir aigua de molt alta qualitat, utilitzada en el procés industrial de fabricació d’automòbils.
Passats uns anys de funcionament, Volkswagen Navarra rebutja les membranes. No obstant això, l’exclusió de l’ús d’aquestes membranes en processos tan exigents no implica que els filtres estiguin severament danyats.
De fet, segons indica Raquel García Pacheco, investigadora que lidera aquest projecte d’economia circular a la Universitat de Girona, “més de deu anys d’investigació avalen la potencialitat de les membranes rebutjades per ser regenerades i reciclades en filtres amb propietats diferents”.
El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona, a través del projecte DECEMEM-INNOVADORS19 finançat per l’AGAUR i fons europeus FEDER, té com a objectiu final evitar l’enviament de membranes a abocador, utilitzant-per a nous usos.
“Ja hem classificat les membranes. Ara estem aplicant protocols de regeneració i reciclatge, per tal de donar-los una segona vida en un altre tipus de tractament d’aigua”, ha explicat Raquel García.
Gràcies a la donació de les 57 membranes d’osmosi inversa de Volkswagen Navarra, el grup de recerca tindrà l’oportunitat d’ampliar els casos d’estudi en aplicacions com ara la producció d’aigua per a regadiu en un camp de golf i en el tractament d’aigua residual urbana.
A més, a escala pilot, realitzaran assajos per verificar l’aplicació de les membranes reciclades en sistemes compactes de filtració d’aigua per gravetat.
La donació de les 57 membranes per part de Volkswagen Navarra va sorgir arran del coneixement que la investigadora Raquel Pacheco tenia sobre la política ambiental de la fàbrica automobilística, en concret, pel que fa a la reducció de l’aigua emprada en el procés de producció.
“Coneixia el programa ‘Think Blue. Factory’ (actualment dins de l’estratègia goTOzero) i la filosofia mediambiental de Volkswagen Navarra pel que em vaig posar en contacte amb una sola trucada telefònica”, ha detallat García Pacheco.
La investigadora ha destacat, a més, l’efectivitat de la companyia en l’execució de la donació i en la codificació del material.
Per la seva banda, el responsable de manteniment i instal·lacions de la planta d’osmosi de la fàbrica automobilística, Roberto Salvador Otazu, ha subratllat “la importància de la reputació de Volkswagen Navarra quant al seu compromís de reducció d’emissions, de residus i en l’ús sostenible l’aigua, així com en la reutilització de recursos en la línia de processos d’economia circular”.
De fet, Volkswagen Navarra estudia també la recuperació d’una altra part de les seves membranes d’osmosi inversa per a futurs projectes de recuperació de l’aigua abocada.
Posted by: General 24 des. 2020 : 0 Tags: , ,
  • La seu del Centre Blockchain de Catalunya se situarà al recinte del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG).
  • Girona també aspira a construir una facultat i un espai visual dedicat a aquesta tecnologia amb l’ajuda dels fons europeus de recuperació Next Generation EU.

Girona serà finalment la seu del Centre Blockchain de Catalunya. La ciutat ha estat escollida d’entre una llista de cinc finalistes com la millor ubicació en base a les oportunitats que ofereix anar de la mà de la Universitat de Girona per desenvolupar aquesta tecnologia disruptiva.

La decisió s’ha fet pública aquest dimecres en un acte al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, que acollirà la seu del Centre Blockchain de Catalunya.

L’acte ha comptat amb el director del CBC, Quirze Salomó, i la vicepresidenta primera de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca. També hi han participat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, i el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró.

L’Ajuntament de Girona i la UdG han liderat la candidatura de la ciutat per acollir la seu del Centre Blockchain de Catalunya amb el suport de la Diputació de Girona i també de la Cambra de Girona.

Missió del Centre Blockchain de Catalunya

Quirze Salomó director del CBC, Marta Madrenas alcaldessa de Girona, Quim Salvi rector de la Universitat de Giron, Jordi Puigneró conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública i Mònica Roca vicepresidenta primera de la Cambra de Barcelona.

Presentat oficialment el passat mes de setembre, el Centre Blockchain de Catalunya és una entitat liderada per la Cambra de Barcelona, centrada en la promoció de les tecnologies descentralitzades (DLT) al territori mitjançant la difusió, la recerca i el desenvolupament per convertir Catalunya en un referent per a l’atracció d’empreses i talent en aquest sector.

Des de la seva fundació, la voluntat del Centre Blockchain de Catalunya ha estat situar la seva seu fora de la ciutat de Barcelona per posar en valor el potencial del territori més enllà de l’Àrea Metropolitana. La descentralització de l’economia catalana és de fet un dels eixos del projecte Catalunya 30/40 per a la construcció d’un nou model de país.

La creació del CBC s’inscriu en un conveni marc de col·laboració entre la corporació i el Departament de Polítiques Digitals per a l’impuls de les tecnologies digitals avançades i el foment de l’economia digital. A més del desenvolupament d’activitats basades en la tecnologia Blockchain, aquest acord fixa actuacions conjuntes en àmbits com el New Space, la ciberseguretat i la intel·ligència artificial.

 

Una facultat i una experiència visual dedicades al Blockchain

Durant l’acte s’han presentat també dos projectes de futur relacionats: una facultat de Blockchain que se situaria al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona i el Blockchain Experience, un espai amb experiències visuals dedicat a aquesta tecnologia. Ambdós projectes aspiraran a rebre finançament dels fons europeus de recuperació Next Generation EU. En el cas que el projecte de la facultat de Blockchain es materialitzi, el Centre Blockchain de Catalunya situarà allà la seva seu definitiva.

Posted by: General 17 des. 2020 : 0 Tags:

El RAID-CRC redueix un 61 per cent els falsos positius.

Un test dissenyat per l’empresa del Parc GoodGut, denominat RAID-CRC i basat en marcadors bacterians específics de mostres fecals, permet avançar en la detecció precoç de càncer colorectal, frenada per la pandèmia.

L’Hospital de Bellvitge i el Clínic, tots dos de Barcelona, ​​han començat a utilitzar aquest tipus de prova entre pacients amb alguna simptomatologia.

Els dos centres esperen avançar en la detecció precoç d’aquest tipus de càncer, que s’ha convertit en el tercer amb més incidència i mortalitat al món, segons informa GoodGut.

La companyia remet a un estudi publicat recentment per Lancet Oncol que explica que el retard de dues setmanes en el diagnòstic ràpid d’aquesta malaltia al Regne Unit durant l’estat d’alarma ha disminuït més d’un 10 per cent la supervivència dels pacients.

Els marcadors bacterians són la diferència d’aquest test pel que fa als programes de cribratge actuals, que utilitzen els de sang oculta en femta.

El RAID-CRC redueix un 61 per cent els falsos positius i estalvia les corresponents colonoscòpies innecessàries.

“En el moment actual de restriccions en l’accés al sistema sanitari, és prioritari poder identificar aquells pacients que més es beneficiaran d’una colonoscòpia”, ha assenyalat el cap del servei de Gastroenterologia de l’Hospital Clínic, Francesc Balaguer.

El seu homòleg a Bellvitge, Jordi guardiola, ha afegit que aquest nou test pot ser útil en aquest mateix sentit d’optimitzar recursos.

Un estudi a Catalunya amb 500 individus i un altre a alemanya amb 2800 confirmen la reducció d’un 28 per cent de colonoscòpies innecessàries a les cribes d’aquest tipus de càncer.

 

FONT: LaVanguardia

Posted by: General 16 des. 2020 : 0 Tags: , , , ,

Wikiloc és una plataforma amb gairebé 15 anys d’història i que ha experimentat un important creixement en 2020 a causa de l’auge de l’esport a l’aire lliure que s’ha viscut aquest any per la situació tan particular que estem vivint. Les dades són clares, l’App de Wikiloc ha crescut un 68% l’activitat de la comunitat de la seva plataforma durant els mesos de juliol i agost en comparació amb els mateixos mesos de l’any anterior.

A més, com a conseqüència del major interès dels ciutadans per realitzar activitats outdoor, el projecte ha assolit els 7 milions de membres (7.316.902) a la seva comunitat i els 20 milions (20.356.270) de rutes publicades i 36 milion (36.170.396) fotos a l’aire lliure.

Jordi Ramot, fundador i CEO de Wikiloc, afirma: “Gràcies als set milions de persones que ens donen suport dia a dia publicant els seus recorreguts, ara Wikiloc compta amb més de 20 milions de rutes i activitats. Per a nosaltres, és quelcom més que una xifra. D’una banda, és la confirmació que el camí que va començar aquella petita startup espanyola el 2006 és el correcte. D’altra banda, no podem evitar pensar que cadascuna d’aquestes rutes van ser una gran experiència que, un cop ‘pujada’ a Wikiloc, s’ha convertit en l’experiència de moltes altres persones. Aquests 20 milions d’rutes són la xifra que reflecteix un somni complert “.

Wikiloc ofereix fins a 72 modalitats o activitats esportives

Ciclisme i senderisme, les activitats més practicades

Les dades de Wikiloc confirmen que el ciclisme i el senderisme són les activitats amb més dades recollides en la seva plataforma. Dels 20 milions de rutes publicades, més de 6 milions són rutes de senderisme. Just per darrere, molt a prop, hi ha el MTB, que actualment ja suma una mica més de cinc milions. Amb gairebé dos milions de rutes registrades i el segueix el ciclisme de carretera. En quart lloc hi hauria el running amb més d’un milió i mig d’activitats a la plataforma.

Però no cal oblidar que a Wikiloc, una plataforma disponible en 21 idiomes, no només es registren aquests 4 esports, sinó que es comptabilitzen diàriament rutes de fins a 72 modalitats o activitats esportives més que es reparteixen al voltant de tot el món. Totes elles estan visibles de forma gratuïta en el lloc web i l’aplicació per a smartphones de Wikiloc. Rutes registrades pels propis usuaris de la comunitat i que han estat realitzades i gravades prèviament de principi a fi per després compartir-les amb la resta de membres.

Compromís amb el planeta

Wikiloc forma part de la comunitat “1% for the planet” una organització internacional els membres contribueixen almenys amb l’u per cent de les seves vendes anuals a causes ambientals. La seva missió és “construir, donar suport i activar una aliança d’empreses financerament compromeses amb la creació d’un planeta saludable”

Al següent enllaç podeu llegir l’entrevista sencera a Jordi Ramot publicada a la revista digital Maillot i descobrir, exemple, com va ser el procés de naming de l’app.

Posted by: General 16 des. 2020 : 0 Tags: , , , , ,

CompositesWorld, en cooperació amb Gardner Intelligence, va publicar la seva segona enquesta anual d’avaluació comparativa de CW Top Shops. L’enquesta sol·licita a les instal·lacions de fabricació de compostos dades en moltes àrees relacionades amb les seves operacions, inclòs el temps de lliurament de comandes, el temps d’activitat de la màquina, la utilització de la capacitat, els salaris, la retenció de clients, el creixement de les vendes, la rotació laboral, la taxa de rebuig, els materials i processos utilitzats, tecnologies d’inspecció i maquinària emprada, cadena de subministrament, pràctiques de màrqueting, certificacions i més.

Els 98 fabricants de materials compostos que van participar aquest any procedien de tot el món i representaven als principals mercats finals, inclosos l’aeroespacial, automotriu, marí, energètic, de consum i industrial. A les empreses participants se’ls va proporcionar un informe personalitzat que posa les seves dades en perspectiva amb altres que van respondre l’enquesta. Després, cada instal·lació es va classificar per a cada mètrica, el que ens dóna una classificació general per a cada instal·lació. Les 31 millors instal·lacions van obtenir l’etiqueta Top Shops d’aquest any.

Compoxi entre les millor valorades

Les instal·lacions de Compoxi inclouen tallers i oficines i compta amb 16 empleats

En funcionament des de 2007, Compoxi opera actualment en una instal·lació que inclou tallers i oficines, amb 16 empleats i plans de creixement. “Ens descrivim com una empresa d’enginyeria amb capacitat de producció“, diu Marc Gascons, director gerent, i assenyala que, fins a 2018, l’empresa era únicament una planta de producció de petit volum, però en els últims dos anys ha augmentat la seva enginyeria i serveis de disseny. Compoxi pot produir peces directament, dissenyar i fabricar peces noves des de zero o proporcionar “co-enginyeria”, que és un servei intermedi que permet als clients dividir les responsabilitats d’enginyeria amb Compoxi. “Tenim un equip capacitat i molt flexible que proporciona dissenys d’enginyeria per a materials compostos, i això ho combinem amb una producció molt capacitada“.

Aproximadament el 60% del negoci de Compoxi prové dels mercats espacial i aeronàutic. Segons els responsables de l’empresa “Moltes empreses comencen en els mercats industrials i després creixen en qualitat en els processos fins que ingressen al mercat aeroespacial, però vam néixer a l’inrevés“. A partir de la creació de cupons de prova per a Airbus, Compoxi va començar a traduir les seves habilitats en peces espacials i aeroespacials d’ús final, i a partir d’aquí van passar a altres indústries. “El fet que vam créixer directament de la indústria aeroespacial col·loca els nostres nivells d’habilitat i qualitat en un nivell molt alt“.

En l’actualitat, aproximadament el 40% del negoci de Compoxi prové d’altres mercats finals, com l’energia eòlica, els dispositius mèdics, les aplicacions industrials i l’automoció. La diversitat en els mercats finals és la clau de l’èxit, especialment en l’economia de l’era de la pandèmia. “Ens estem involucrant en programes més grans en diferents mercats, i el fet que estiguem equilibrats en diferents mercats serà la clau per a la supervivència i el creixement en els pròxims anys. Es pot veure a través de la pandèmia el fràgil que pot ser una empresa si es basa en un sol sector de la indústria“.

La major part de la feina de Compoxi es realitza amb fibra de carboni / preimpregnació epoxi, amb peces fabricades mitjançant laminat manual i curat en autoclau. L’empresa també té experiència amb RTM, infusió i altres materials com fibra de vidre i altres resines, especialment en aplicacions d’energia eòlica.

Posted by: General 10 nov. 2020 : 0 Tags: , ,

El projecte de recerca ‘Xarxa de Vigilància del SARS-CoV-2 en aigües residuals’, iniciat juntament amb ICRA, UB i Eurecat, confirma la presència generalitzada i creixent de restes genètiques del virus en les aigües residuals analitzades.

El projecte fa controls analítics a 56 depuradores catalanes que sanegen el 80% de les aigües residuals generades a Catalunya. Els resultats, que s’obtenen en 48 hores, ofereixen un indicador més sobre l’evolució de la circulació del virus i l’impacte de les mesures.

La plataforma està oberta al públic i informa dels resultats d’aquests controls.

El projecte ha suposat una inversió de 400.000 euros finançats per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Resultats i evolució territorial

Resultats i evolució territorial

  • A l’inici del desplegament només es detectaven concentracions elevades en aquelles depuradores que assistien les poblacions de Lleida i Fondarella, coincidint amb el brot de principis de juliol al Segrià i al Pla d’Urgell.
  • Des de mitjans d’agost es va poder veure clarament l’increment de les concentracions a la província de Barcelona (sobretot a l’àrea metropolitana) i algunes de depuradores de la província de Girona, especialment en localitats costaneres amb gran afluència de turisme estival.
  • Les darreres anàlisis (octubre) mostren concentracions elevades en la majoria de les depuradores monitorades, el que indica una circulació alta i sostinguda del virus entre la població assistida.

A l’inici del desplegament només es detectaven concentracions elevades al Segrià i al Pla d’Urgell

Coordinació amb el món de la recerca

Aquest és un projecte impulsat pel Departament de Territori, a tracés de l’Agència Catalana de l’Aigua i del Departament de Salut, que ha permès que aquest darrer i el PROCICAT disposin d’informació anticipada per activar els mecanismes i accions que considerin adients al servei de la protecció de la salut.

La xarxa de seguiment per analitzar l’evolució de la Covid19 a Catalunya està coordinada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que ha finançat el projecte amb 400.00 euros, amb els principals centres de recerca catalans com l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), l’Eurecat i la Universitat de Barcelona.

En aquest sentit es compta amb la participació de tres laboratoris, dos d’ells de la Universitat de Barcelona (UB) especialitzats en l’anàlisi de virus en mostres ambientals i clíniques (el laboratori de Biologia Molecular de Virus Entèrics i el laboratori de Virus, Bacteris i Protozous d’interès en Salut Pública i Seguretat Alimentària), i el Center for Omics Sciences (COS) d’Eurecat a Reus.

Aquesta xarxa es suma a la d’altres països europeus (Països Baixos, Suïssa, Regne Unit, Espanya, entre d’altres) que han començat a monitoritzar la concentració de les traces genètiques del SARS-CoV-2 en aigües residuals com a eina per anticipar possibles nous rebrots i per avaluar l’efectivitat de les mesures de contenció implementades.

La component de recerca del projecte català és homologable i posiciona Catalunya entre les iniciatives més avançades dels països europeus en aquest àmbit, tal com es dedueix de la informació aportada a les reunions de la “Surveillance of COVID-19 virus in wastewater: Where we stand” on s’ha constatat que és possible fer detecció avançada del SARS-CoV-2 a partir de l’anàlisi de les aigües residuals i, alhora, la necessitat de fer recerca per tal d’estandaritzar els mètodes amb l’objectiu que els resultats siguin fiables.

  • El 10% dels clústers de tot Europa amb el màxim certificat d’excel·lència són catalans
  • El certificat, al qual hi han accedit amb el suport d’ACCIÓ, és un dels reconeixements mundials més prestigiosos en l’àmbit dels clústers, que analitza indicadors com el finançament, l’estratègia o la qualificació de l’equip que gestiona aquestes organitzacions

El passat 16 d’octubre els clústers catalans Catalan Water Partnership, Packaging ClusterMODACCBeauty Cluster BarcelonaFEMAC i Secpho van rebut el certificat Gold Label per part de l’European Secretariat for Cluster Analysis (ESCA). Es tracta d’un dels reconeixements més prestigiosos al món en l’àmbit dels clústers que certifica l’excel·lència en la gestió d’aquestes organitzacions al qual hi han accedit amb el suport d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement.

Acte de reconeixement de clústers catalans amb el certificat europeu Gold Label

L’acte virtual va ser presidit pel conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, l’Hble. Ramon Tremosa, qui va reafirmar l’important paper d’agents del canvi com són els clústers, especialment en un context com l’actual, protagonitzat per la crisi sanitària i econòmica. Les entitats han acompanyat a les empreses sòcies en el camí cap a la recuperació i les oportunitats de negoci, amb la generació de valor compartit.

A la sessió també hi va participar el director de l’ESCA, Helmut Kergel; el conseller delegat d’ACCIÓ, Joan RomeroJoan  Martí, director de Cluster Development d’ACCIÓ; i els Clusters Managers de les organitzacions guardonades.

Per rebre l’acreditació Gold Label s’analitzen 30 indicadors dels clústers relacionats amb el finançament, la governança, l’estratègia, la composició (que a l’organització hi hagi presència de multinacionals, pimes, startups, universitats o centres tecnològics) o la qualificació de l’equip que el gestiona. El fet de comptar amb aquest certificat permet als clústers augmentar la seva visibilitat i posicionament internacional, així com l’accés a nous punts de trobada amb altres clústers punters europeus per dur a terme projectes conjunts i processos de millora.

L’acreditació Gold Label l’entrega l’European Secretariat for Cluster Analysis (ESCA), associació amb seu a Berlin que agrupa més de 200 experts en clústers i gestiona els processos de certificació i que va néixer fruit de la European Cluster Excellence Initiative (ECEI), iniciativa promoguda el 2009 per la Comissió Europea.

El projecte planeja construir una planta pilot de K-estruvita a una granja. El projecte està finançat pel DARP a través del seu programa de projectes pilot innovadors per a Grups Operatius

Cada vegada és fa més palès que, com a societat, hem de buscar alternatives més sostenibles per tal d’obtenir els nostres recursos. Així, un fertilitzant apreciat com és l’estruvita (fosfat d’amoni i magnesi) ja s’està produint per precipitació química en algunes estacions depuradores d’aigües residuals. És un bon exemple d’economia circular que vincula el sectors agrícola i de tractament de les aigües, i que permet garantir la disponibilitat d’aquest fertilitzant en el futur.

Tanmateix, la precipitació d’un altre compost com la K-estruvita (fosfat de potassi i magnesi) per aquesta mateixa via, planteja encara alguns reptes importants. El primer, la presència d’amoni,

El projecte planeja construir una planta pilot de K-estruvita a una granja

que bloqueja la formació d’aquest darrer mineral. Però, per què és important produir K-estruvita? Que té aquest compost químic que el faci més o menys desitjable que el seu parent, l’estruvita? La resposta la trobem precisament en la primera lletra del seu nom, és a dir, en la “K”, el potassi, un nutrient essencial per al creixement de les plantes però que en excés pot contribuir a la salinització del medi.

Per afavorir la precipitació de K-estruvita respecte a la d’estruvita, el projecte K-ECOFERTILIZER optarà per un tractament mitjançant nitrificació-desnitrificació per tal de desenvolupar a continuació un nou tractament en base el coneixement previ en aquesta matèria del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona. En aquest cas, l’efluent tractat no seran aigües residuals urbanes sinó la fracció líquida resultant d’una unitat de tractament de NDN de dejeccions ramaderes, que té un contingut elevat de potassi, i que, en determinades circumstàncies, cal tractar per prevenir la contaminació del sòl i de les aigües. Es tracta d’una iniciativa innovadora i pionera, tant pel que fa a la tecnologia aplicada com pel fet que està previst construir una planta pilot a peu de granja.

Així doncs, el projecte analitzarà les conseqüències de considerar aquest tractament en el maneig de les dejeccions porcines a nivell d’explotació ramadera, tant des de la vessant del tractament de les dejeccions ramaderes com de l’interès agronòmic del fertilitzant que es produeixi. Durant l’execució es preveu realitzar assajos prospectius als laboratoris del LEQUIA, construir i operar una planta pilot en una granja, i finalment avaluar el material produït com a fertilitzant de cereal.

El K-ECOFERTILIZER, que s’ha iniciat aquest passat mes de juliol, ha rebut finançament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya a través del seu programa de projectes pilots innovadors per a Grups Operatius. El projecte compta amb la participació de Granges Terragrisa, la Fundació Mas Badia (IRTA), l’empresa Depurtech i la Cooperativa Agropecuària de Sant Martí de Tous.

FONT: Lequia

Posted by: General 21 jul. 2020 : 0 Tags: , ,

L’escalfament global està causat en un grau considerable per CO2 emès en activitats humanes basades en la crema de combustibles fòssils. Per lluitar contra els seus efectes, els grans països emissors han acordat 1) reduir les seves emissions de CO2 i 2) desenvolupar tecnologies neutres en carboni per produir biocombustibles i altres productes. S’estan, doncs, fent grans esforços per investigar tant la captura i emmagatzematge de CO2 com la seva conversió per mitjà de processos químics, electroquímics, biològics o inorgànics.

Les tecnologies microbianes electroquímiques (METs) són una alternativa prometedora per capturar i reduir in situ el CO2 a través de l’ús d’electricitat renovable. Microorganismes cultivats en condicions autotròfiques usen CO2 com a acceptor d’electrons i un elèctrode aporta electrons en forma d’electricitat. En aquest procés, conegut com a electrosíntesi microbiana (MES), es produeixen diferents compostos en funció de les possibilitats metabòliques dels microorganismes presents al sistema. El potencial d’aquesta via és alt: un cultiu enriquit de microorganismes electroactius seleccionats pot fer possible la transformació del CO2 en compostos d’alt valor afegit. Tanmateix, encara ens manquen coneixements.

Aquesta tesis doctoral va investigar procediments operacionals fiables per monitoritzar el rendiment de les METs en la producció de substrats per aplicacions econòmicament viables. Es van inocular els càtodes de dos dissenys diferents de sistemes bioelectroquímics (BES), tubular i de placa plana, amb un cultiu enriquit d’una soca carboxidotròfica i es va operar fins a la conversió estable del CO2 en acetat, etanol i petites quantitats de butirat.

Les tecnologies microbianes electroquímiques (METs) són una alternativa prometedora per capturar i reduir in situ el CO2

Els resultats obtinguts estan publicats en revistes científiques internacionals (Green Chemistry, 21, Issue 3, 2019, 684-691) i són molt valuosos pel desenvolupament de les METs:

  • El BES tubular va aconseguir una producció concomitant d’etanol i acetat, que és clau per desencadenar la producció de carboxilats i alcohols de cadena de carboni més llargues i complexes en fermentadors acoplats. El BES de placa plana va mostrar una producció constant d’acetat, així com una alta resiliència davant d’episodis operatius inesperats.
  • Les eficiències culòmbiques i les taxes de producció generals van ser més altes en el disseny de placa plana. Això suggereix la necessitat de millorar la seva maniobrabilitat identificant els valors llindar de paràmetres clau que actuen d’interruptors per activar / inactivar les rutes metabòliques d’interès.
  • Un disseny de reactor més òptim i una alta maduresa de la comunitat electroactiva són claus per obtenir compostos més reduïts i valuosos a partir de CO2 i electricitat.
  • El monitoratge en línia dels paràmetres clau (pH, CO2 dissolt i pressió parcial d’hidrogen) va revelar variacions en el senyal de demanda de corrent i valors de pH correlacionats amb l’esgotament de CO2 i la transició entre rutes productores d’àcid acètic a d’altres que resulten en la producció d’etanol. A més, es van desenvolupar noves estratègies d’inoculació i alimentació del reactor basades en l’enriquiment previ d’elèctrodes amb un biofilm electroactiu i evitant períodes amb baixa disponibilitat de poder reductor, que van mostrar resultats prometedors i que s’haurien d’abordar en futures investigacions sobre la conversió bioelectroquímica de CO2.
  • La monitorització en línia de l’pH i el consum electrònic són variables operatives rellevants per seleccionar de la producció de carboxilats i alcohols, el que obre la porta per desenvolupar nous enfocaments que facilitin el control de les tecnologies electroquímiques microbianes durant la conversió bioelectroquímica de CO2 en biocombustibles.

L’empresa ABB, en col·laboració amb el Catalan Water Partnership (CWP), va organitzar el passat 27 de novembre el seu primer encontre ABB Smart Water Day per donar a conèixer els reptes, tendències i oportunitats que ofereixen la monitorització i el big data per a la transformació digital de el sector de l’aigua. Obtenir dades que aportin valor, col·laboració i cultura de la innovació, són els principals reptes i oportunitats identificats per a la gestió eficient de l’aigua. Per això, ABB es proposa expandir la digitalització en el sector de l’aigua posant a l’abast de tots els agents i empreses solucions fàcils d’utilitzar i fàcils d’instal·lar.

Reptes, tendències i oportunitats per a la transformació digital de sector de l’aigua

El ABB Smart Water Day va comptar amb la participació de diversos agents rellevants de el sector com Gabriel Anzaldi, director de la unitat de Smart Management Systems de Eurecat; David Serra, director de sistemes d’informació d’Aigües de Mataró; Fernando Valero, cap de R + D + I i control de processos d’ATL; Catalina Balseiro, chief innovation manager a Suez; i Xavier Amores, director de l’CWP. Per part d’ABB, van intervenir Marc Gómez, president i conseller delegat a Espanya; Joan Batxiller, director general de vendes i màrqueting a Espanya; Montserrat Grima, cap de l’negoci de servei de Drives per al sud d’Europa; Javier Figueres, local business line manager Measurements & Analytics; Daniel Gomà, màrqueting manager de Drives; i Oriol Valls, business developer digital solutions d’Electrification. Jaime García Cantero, director de continguts d’El País Retina, va aportar la seva visió de la innovació com a contrapunt.

Els convidats, al costat del equip d’ABB a Espanya, van exposar les seves experiències en matèria de digitalització mitjançant ponències i casos d’ús, coincidint en identificar els principals reptes de el sector per a la gestió eficient de l’aigua: dades de valor, col·laboració i cultura de la innovació .

La importància de les dades

La interpretació de les dades i la seva transformació en informació de valor, la integració dels diferents sistemes de gestió, la col·laboració entre actors, així com la integració de nous agents i models de negoci, la captació de talent en digitalització i el canvi en la cultura corporativa, en un sector històricament prudent, són els principals reptes als quals s’enfronten els agents de sector de l’aigua.

Per David Serra “el valor resideix en afegir i connectar les dades”. Xavier Amores ha assenyalat que aquests “no només aporten a l’optimització, millora de la productivitat i control a temps real dels sistemes, sinó que a més generen oportunitats diverses com nous models de negoci i avantatges competitius”. Fernando Valero va apuntar que “fa 26 anys teníem dades puntuals, després evolucionem a sensors, sistemes SCADA, treballant amb tendències i fulls de càlcul, caient així en la bombolla de la’infoxicación’. Ara apliquem tècniques de machine learning i artificial intelligence per transformar totes les dades en coneixement, amb l’objectiu d’assegurar la qualitat i la continuïtat de l’servei als nostres clients”.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty