Va deixar una bona feina en una empresa de Vancouver i fins i tot va rebutjar l’oferta de Google per instal·lar-se a Silicon Valley. I és que la ciutat de Girona i el seu entorn «atrau molt». Tocat pel nou esperit col·laboratiu, va fundar Wikiloc per compartir amb el món la seva passió per l’aire lliure

Ara ja té tres milions llargs d’usuaris registrats. Fins i tot Apple el convida a les fires i actes que organitza. I és que Wikiloc, l’empresa que encomana la passió gironina per l’aire lliure arreu del món, és un model d’èxit de la nova economia col·laborativa basada en les noves tecnologies. Nascuda l’any 2006 al Parc Científic de la UdG, Wikiloc té 9 treballadors i més de 3.300.000 usuaris registrats. El projecte ja arriba a tots els països del món i continua creixent sense que se li conegui un sostre. La possibilitat de compartir les excursions a peu o en bicicleta triomfa entre una comunitat àvida de descobrir rutes que han fet altres persones, veure les fotos, llegir comentaris i recomanacions. Ramot ens prega que el tractem de tu a l’entrevista.

Fins i tot Apple el convida a les fires i actes que organitza. I és que Wikiloc, l’empresa que encomana la passió gironina per l’aire lliure arreu del món, és un model d’èxit de la nova economia col·laborativa basada en les noves tecnologies. Nascuda l’any 2006 al Parc Científic de la UdG, Wikiloc té 9 treballadors i més de 3.300.000 usuaris registrats. El projecte ja arriba a tots els països del món i continua creixent sense que se li conegui un sostre. La possibilitat de compartir les excursions a peu o en bicicleta triomfa entre una comunitat àvida de descobrir rutes que han fet altres persones, veure les fotos, llegir comentaris i recomanacions. Ramot ens prega que el tractem de tu a l’entrevista.

Jordi Ramot, fundador de Wikiloc

Quan et vaig entrevistar el 2009 acababes de guanyar el premi Desafiament de Geoturisme de National Geographic. Aleshores Wikiloc tenia 80.000 usuaris registrats. Ara supera de llarg els 3.300.000. T’ho esperaves?

No. Tenim un creixement any a any impensable en el millor dels somnis. I ens adonem que tenim molt recorregut per fer a països com Brasil, França o Itàlia. Hi ha potencial per créixer molt més arreu del món i això ens motiva.

He calculat que Wikiloc creix ara mateix a un ritme de mig milió d’usuaris registrats anuals.

De fet, creixem més, perquè tot plegat ha estat bastant exponencial. Cada vegada més gent entra a la plataforma. Aquest últim any el creixement s’acosta al milió d’usuaris.

On és el sostre?

No ho sabem. Estem preparats per créixer. Tant de bo el sostre sigui molt més amunt. Comencem cada dia com si fos el primer. En comptes de partir de la idea que ja hem assolit fites, cada dia ens plantegem de nou què hem de fer.

Facebook supera els dos mil milions d’usuaris. Per quin costat creu que pot créixer Wikiloc?

Facebook és un dels grans titans. Nosaltres ens movem restringits al segment de gent que aprecia el turisme actiu, la muntanya, el ciclisme… Hi ha cada vegada més gent que fa activitat a l’aire lliure i està tot per fer a molts països. Ens faria il·lusió tenir als Estats Units, Nova Zelanda o Austràlia la mateixa presència que tenim a Itàlia o al Brasil.

Costa més entrar als Estats Units?

Sí, perquè hi ha competència, però estem contents perquè veiem que anem creixent a tot arreu.

Quin és el vostre valor afegit? Per què la gent ve amb vosaltres?

La filosofia i identitat de Wikiloc és la mateixa ara que l’any 2006, quan vam aparèixer a la xarxa. Som una wikipèdia per compartir itineraris amb fotografies i punts d’interès. L’important no és el cronòmetre. La idea és gaudir del trajecte i que els altres puguin seguir el recorregut. Intentem fer les aplicacions molt simples. Que siguin senzilles d’usar. Que el mòbil no s’interposi entre nosaltres i la natura.

Hi ha altres aplicacions que fan això mateix?

Sí. Tenim molta competència. A França, a Alemanya… N’hi ha d’enormes amb equips de 150 persones, mentre nosaltres som 9 persones. Tot i això, a nivell d’usuaris i de distribució de rutes de tot el món, estem molt ben posicionats, i ho hem fet amb un projecte genuïnament gironí.

Quins és el vostre secret?

No fixar-nos gaire en la competència, perquè si t’hi fixes sempre acabes essent el segon i anant a remolc del que fa l’altre. Cada dia tots els que treballem aquí dediquem per torns una hora o més a atendre l’usuari, a respondre dubtes que ens plantegen. Fem suport a l’usuari. Escoltem molt la gent.

El maquinari informàtic ha de créixer constantment?

Tractem moltes dades de milers i milers de rutes i milers i milers de fotografies. I no ens agrada oferir fotografies petites. Aquest any hem fet un esforç molt gran per poder oferir les fotografies a bona resolució. Hi ha famílies que passen les fotos de les rutes a la pantalla del televisor. Ja anem cap als 13 milions de fotografies.

On teniu els servidors?

Abans els teníem als Estats Units, però ara ja ho tenim tot a Europa i garantim la protecció de dades. A Irlanda i Alemanya. De manera completament segura.

La gent ja ha compartit a Wikiloc quasi vuit milions de rutes. Quants sistemes de transport hi ha representats a Wikiloc?

N’hi ha 72. N’hi ha amb segway per la muntanya, i amb bicicleta BTT amb una sola roda…

Heu arribat a tots els països del món?

Sí. Exportem arreu la passió gironina per l’aire lliure.

També a Corea del Nord?

Sí. A l’Àsia hi ha molta afició.

És cert que no vols guanyar diners?

A veure: quan arrenques un projecte has de superar l’etapa que jo en dic de l’angoixa econòmica. Perquè les factures de lloguer de locals i de servidors i moltes altres són molt quantioses i arriben cada mes. Però després arribes a un punt que veus que ja pots sobreviure. Des de fa uns anys ja aixequem el cap. La il·lusió màxima seria d’aquí a vint anys poder mirar enrere i veure que Wikiloc és com Lonely Planet o la Viquipèdia, que s’ha convertit en una comunitat a nivell mundial i té a tots els països usuaris i activitats. Això passa per davant de qualsevol recompensa econòmica. Causar un impacte positiu a milions de persones, haver contribuït a canviar el món, és el que m’agradaria explicar als nets.

És cert que no vol publicitat?

Sí, és cert. Vam estar molts anys sense publicitat per no contaminar l’experiència de l’usuari. Wikiloc va néixer sense ànim de lucre. Vam obrir un canal de donacions i molta gent va fer aportacions i encara avui hi ha gent que ens fa aportacions a canvi de res. Increïble. I molt il·lusionant. Ens havien dit que als Estats Units sí, però a Espanya ningú no dona res a canvi de res. Nosaltres tenim grups d’excursionistes que ens fan donacions bastant importants. Això recomforta. Vol dir que hi ha gent que no vol que desapareixem. Estem oferint un valor que la gent aprecia.

Però ara estan lligats a la publicitat. Serà per sempre?

Tinc l’esperança de poder eliminar la publicitat en un futur. La publicitat és el que veig més molest. És cobrar a terceres persones, l’anunciant, per serveis que jo ofereixo a primeres persones, l’usuari. Millor cobrar directament a l’usuari, no? Hauríem de poder oferir nosaltres un valor que l’usuari estigui disposat a pagar.

Pel que dius, a la llarga desapareixerà la publicitat però es reforçarà l’opció de pagament?

Sí.

Jo mateix soc usuari de pagament i m’agrada perquè no existeix la renovació automàtica.

Ja, però ens arriben queixes de gent que es troba a mitja excursió i justament aquell dia li ha caducat la subscripció, i entenem que això molesta molt. Ho estem estudiant. En qualsevol cas, sempre es podrà cancel·lar la subscripció.

Tens una estimació del valor econòmic actual de Wikiloc?

No. Sé quan consumeix mensualment. Aquí hi ha màquines, talent, un equip, però hi ha un intangible que jo valoro molt que és la marca. Ha costat molt arribar fins aquí. L’opinió positiva de molta gent d’arreu del món té un valor altíssim, tot i que també rebem crítiques.

I el valor de les dades dels usuaris que atresora?

Això és intocable. Les dades dels usuaris són sagrades. No hem enviat mai publicitat personalitzada. I això que ens han fet ofertes molt sucoses de fabricants de roba o material de muntanya, però això seria faltar la confiança. I la confiança costa molt de guanyar i es perd en un segon.

I si vingués un grup i pagués una milionada per l’empresa?

No. No ho sé. L’únic que puc dir és que si vingués un grup d’aquests afins com Lonely Planet o Google i ens oferís ampliar… No ho sé. El que no acceptaríem és el que ha passat amb altres. Tripadvisor va comprar un projecte americà semblant al nostre, Everytrail, i el va abandonar. Van comprar l’equip tècnic i van abandonar el projecte. No sabem per què.

M’han dit que vas rebutjar una oferta de Google per instal·lar-te a Silicon Valley?

Bé. Va ser a l’inici del projecte. I no va ser una oferta formal. Vam anar a la seu de Google a Silicon Valey convidats a recollir el premi a la millor iniciativa en l’ús de Google Maps i diversos enginyers em van oferir de quedar-me a treballar allà. Però vaig entendre que el projecte de Wikiloc no l’hagués pogut continuar de la mateixa manera. I a més a més, què carai, Girona tira molt. A mi m’agrada molt sortir a l’aire lliure i aquí tenim de tot. Crec que des de Girona es poden fer grans coses, si bé és cert que hi ha dificultats de finançament i per trobar capital risc. A Silicon Valley una sortida en bicicleta en grup aplega gent de Facebook, gent de Google, gent d’Instagram, un enginyer de sistemes, un advocat… i resulta molt enriquidora. Però aquí al Parc també fem jornades de programació i de mica en mica ens anem dinamitzant. També podem fer feina de qualitat.

Creus que un món millor és possible?

Queda malament dir-ho, però crec que no hem estat mai tan bé com ara. Estic llegint el llibre Homo Sàpiens, de Yuval Noah Harari. T’obre molt el punt de vista. El problema és que tot el dia llegim notícies negatives als mitjans de comunicació. Però passen moltes coses bones. Jo soc optimista.

Què demanaria a la política?

Que s’erradiqui la mentida. L’engany deliberat.

FONT: Diari de Girona