972 18 34 00
Posted by: General 19 gen. 2024 : 0

La reunió ha comptat amb la participació dels socis espanyols del projecte intoDBP, coordinat per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA), i experts convidats, i ha servit per recollir opinions contrastades sobre temàtiques com la regulació dels subproductes de desinfecció, el futur de l’aigua potable i les estratègies per augmentar l’ús de l’aigua de l’aixeta per part de la ciutadania davant de l’aigua embotellada.

Tenint en compte que les previsions climàtiques anticipen episodis de sequera cada cop més freqüents i de més durada a la regió mediterrània, és imperatiu cercar fonts alternatives d’aigua potable per millorar la resiliència climàtica respecte a aquest recurs. Solucions com ara la regeneració de l’aigua, la recàrrega d’aqüífers i la dessalinització ja són molt madures i han de ser implementades. En aquest context, sorgeixen nous reptes, com ara la necessitat d’investigar substàncies generades pel mateix tractament, com són els subproductes de la desinfecció, que poden ser diferents dels tradicionalment generats quan l’aigua es recull d’embassaments naturals.

Seguint aquesta línia de treball, Girona ha acollit una trobada del panell d’experts dins del projecte europeu intoDBP, coordinat per l’ICRA-PROP. Un projecte que té com a objectiu crear eines i estratègies innovadores per millorar la gestió de la qualitat de l’aigua per a un ús humà segur i un medi ambient protegit, enfocat als subproductes de la desinfecció. Un altre objectiu del projecte és també promoure l’ús de l’aigua de l’aixeta davant de l’aigua embotellada.

El projecte té com a objectiu crear eines i estratègies innovadores per millorar la gestió de la qualitat de l’aigua

En aquesta reunió han participat entitats com l’Agència Catalana de l’Aigua, CatSalut, Aigües de Barcelona, Catalan Water Partnership, Universitat de Girona (Lèquia), Dileka, Createch360, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, Consorci d’Aigües de Costa Brava i Girona (CACBGi), Cicle de l’Aigua del Ter (CATSA) i Meteocat.

En el marc de la trobada s’han presentat els avenços aconseguits durant el primer any de recerca, a més de recollir opinions dels diferents actors implicats. Entre els temes tractats destaquen la regulació actual, el futur del tractament i de la gestió de l’aigua potable i les estratègies per augmentar l’ús de l’aigua de l’aixeta per part de la ciutadania davant l’aigua embotellada. L’aigua de l’aixeta és l’opció més segura, econòmica i ecològica. Així i tot, les enquestes mostren que només un 50% de la ciutadania utilitza aquesta com a font d’aigua potable. A Girona, novament s’ha posat de manifest l’esforç, la implicació i la tecnologia avançada que tenim al nostre país, cosa que garanteix un subministrament d’aigua segur. Tot i que, de tant en tant, el gust es podria millorar, la seva seguretat és indiscutible.

En el projecte intoDBP, investigadors, petites i grans empreses, experts en comunicació i serveis públics s’uneixen per generar solucions interdisciplinàries, que generin una perspectiva renovada de vigilància de l’aigua potable, donin suport a la presa de decisions a la governança i augmentin la resiliència del sistema. En aquest sentit, un dels punts principals del projecte són les activitats de comunicació, centrades en la participació activa de la comunitat de pràctica, que inclou organismes públics interessats, empreses de serveis d’aigua i empreses privades entre d’altres. El mètode principal de comunicació consisteix en la implementació de panells de parts interessades dels casos d’estudi investigats en el projecte.

Maria José Farré, de l’ICRA-PROP, coordina el projecte intoDBP, que té una durada de quatre anys, i amb un equip format per socis d’Espanya, Irlanda, Xipre, Itàlia, Bèlgica, Israel, Àustria, Estats Units i Austràlia. Entre els socis espanyols reunits a Girona, hi ha les entitats CEAB-CSIC, ISGlobal, S:can Iberia, ATL i el Canal d’Isabel II.

Posted by: General 22 des. 2023 : 0 Tags: ,

Un consorci en què participen els departaments de Qualitat de l’Aire i d’R+D+I del Grup DAM, juntament amb el Catalan Water Partnership (CWP), que actua com a líder, Sorigué (ACSA Obres i Infraestructures), BGeo Open GIS, Aeris Tecnologies Ambientals i Spin, desenvolupa el projecte AtmosphAIr 2.0, que investiga el potencial de la intel·ligència artificial per al control d’emissions a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR).

El potencial de les eines d’intel·ligència artificial al sector de l’aigua és enorme, per la qual cosa cal continuar investigant per implementar solucions tecnològiques en àmbits relacionats amb la qualitat de l’aire i la detecció d’emissions odoríferes a les plantes de tractament d’aigües residuals. Sota aquesta premissa es desenvolupa el projecte AtmosphAIr 2.0.

L’objectiu és millorar la predicció de la generació i l’emissió de contaminants atmosfèrics.

El projecte, cofinançat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme (Mincotur) a la convocatòria d’AEIs del 2023 en el marc dels ajuts Next Generation i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, suposa la continuació del projecte atmosphAIr 1.0, finalitzat el mes d’abril passat, i compta amb una durada de 12 mesos.

Durant aquest període, s’empraran eines d’intel·ligència artificial (IA) amb l’objectiu de millorar la predicció de la generació i l’emissió de contaminants atmosfèrics, com els gasos odorífers i gasos d’efecte hivernacle, a les xarxes de sanejament i plantes depuradores d’aigües residuals . A més, es durà a terme un estudi per avaluar el potencial impacte a l’entorn mitjançant eines avançades de modelatge de dispersió d’emissions. Això permetrà conèixer les variables meteorològiques més significatives, les quals seran integrades a la futura plataforma digital com a components clau dels indicadors d’alertes primerenques. “

A AtmosphAIr 2.0 ampliarem la informació i el coneixement per a diferents condicions d’operació amb l’objectiu de desenvolupar una futura plataforma digital resilient que es testejarà a les EDAR de Torredembarra i Montornés, casos d’estudi del projecte”, expliquen els socis del projecte. De fet, es pretén no només poder establir els punts de les EDAR i col·lectors on es generen aquests gasos, sinó poder predir la seva formació mitjançant eines digitals. “L’objectiu final és dissenyar estratègies de minimització i dur a terme actuacions a les plantes de sanejament que redueixin aquestes emissions i converteixen els efluents, considerats com a residus, en matèries primeres del mateix procés de tractament d’olors seguint un model d’economia circular”, indiquen des de la investigació.

Impacte positiu del projecte

El projecte representarà un impacte positiu, tant econòmic com mediambiental, aportant valor a la cadena de valor del sector de l’aigua, ja que persegueix obtenir més coneixement en l’origen i la generació d’aquests contaminants odorífers, com en els processos involucrats en el sanejament aigües residuals. “L’òxid nitrós (N2O) pot representar fins a un 80% de la petjada de carboni d’una EDAR. A més, el consum energètic dels processos implicats en la gestió de gasos odorífers pot arribar a suposar en plantes grans, fins a un 15-20% del consum d’una EDAR”, afirmen des del consorci.

Per tot això, els socis ressalten que el projecte ajudarà a contribuir a la mitigació del canvi climàtic, avançar en la transició cap a una economia circular i millorar la prevenció i el control de la contaminació. “L’objectiu final és reduir les seves emissions i contribuir a millorar la qualitat de l’aire, evitant efectes adversos en la salut i el benestar no només dels treballadors i població en general, sinó també en el medi ambient”, conclouen els socis.

Posted by: General 19 des. 2023 : 0
L’objectiu del projecte SmartH2Otel és fomentar la gestió sostenible de l’aigua i l’energia als establiments turístics. La segona fase permetrà la integració de sensors i control de sistemes diversos d’aigua i energia unificant-los en una plataforma cloud única que ajudi a la presa de decisions.
El projecte SmartH2Otel pretén estudiar i desenvolupar solucions digitals i innovadores per a la gestió eficient i sostenible del cicle d’aigua en establiments turístics. El seu desenvolupament contempla tres fases d’actuació i acaba d’arrencar la segona, SMARTH2OTEL 2.0, on es consolidaran les dades de les solucions tecnològiques experimentals investigades i s’integraran els sistemes d’aigua i energia principals en una plataforma Cloud pilot de control i ajuda a la presa de decisions.

L’objectiu és fomentar la gestió sostenible de l’aigua i l’energia als establiments turístics

La primera fase del projecte, que va arrencar l’agost del 2022, s’ha desenvolupat amb èxit i ha permès establir les bases de les tecnologies estudiades i complementar el model amb solucions de digitalització per assegurar la sostenibilitat i el monitoratge del conjunt. Aquesta segona fase, expliquen des del consorci,” té com a objectiu consolidar la investigació de la fase anterior per, posteriorment, desenvolupar i implementar les solucions innovadores i digitals per a la gestió eficient del cicle de l’aigua en establiments turístics models, promovent l’economia circular a partir de la reutilització d’aigua i recuperació o generació d’energia renovable”. Per això, durant els pròxims mesos, 7 entitats de Catalunya i el País Basc col·laboraran amb l’objectiu de donar resposta als principals reptes de gestió de l’aigua i l’energia del sector turístic.
Així, SmartH2Otel 2.0 permetrà la integració de sensors i control de sistemes diversos d’aigua i energia, unificant-los a una plataforma cloud única, avançant en l’obtenció d’un sistema de suport a la presa de decisions. A l’actual segona fase del projecte, s’obtindran analítiques i dades reals d’establiments turístics contactats a la fase prèvia, consolidant l’estudi de les tecnologies per a la posterior fase de desenvolupament.
El projecte, coordinat pel Catalan Water Partnership (CWP), compta amb la participació de Leitat, Aeris Tecnologies Ambientals, Lent Enginyers, Ulbis, Nexmachina i el clúster Gaia. Està cofinançat per la Unió Europea i el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, finalitzarà l’abril del 2024. Les entitats participants subratllen la importància de “plantejar un projecte que compti amb una visió global de la gestió del cicle de l’aigua i energètic establiment turístic”, abordant els següents reptes principals de gestió hídrica i energètica que afronta aquest sector. Així, el projecte pretén aportar solucions tecnològiques als reptes següents:
  • Garantir la qualitat de l’aigua en els processos d’una instal·lació turística, especialment les relacionades amb la salut humana, com ara la legionel·la.
  • Minimitzar l’impacte ambiental de les aigües efluents d’aquests establiments, promovent solucions innovadores i avançades (AnMBR, Electrowetland+Mur vertical i mètodes de desinfecció avançada), que afavoreixin la reutilització i l’economia circular.
  • Generar energia a partir dels processos de depuració de l’aigua o altres fonts renovables, augmentant l’eficiència de la gestió del cicle aigua-energia utilitzant sistemes intel·ligents.
  • Digitalitzar la gestió dels subsistemes d’aigua-energia dels establiments turístics per al monitoratge i control intel·ligent dels recursos hídrics i energètics al sector turístic.
La tercera i última fase del projecte consistirà en el desenvolupament experimental a escala pilot en un establiment turístic real, que permetrà validar les tecnologies estudiades a les dues fases anteriors i l’objectiu final de les quals serà dur a terme l’optimització de la gestió del cicle de l’aigua, incorporant les diferents solucions tecnològiques i digitals contemplades a les dues fases anteriors.
Posted by: General 13 des. 2023 : 0 Tags:

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA) i el Bàsquet Girona han anunciat els primers resultats de la seva col·laboració amb l’objectiu de implementar accions de millora de sostenibilitat i aplicar tecnologies innovadores en l’àmbit de la gestió i aprofitament local de l’aigua i els recursos associats.

En aquest context, el darrer juny es van presentar els primers resultats d’aquesta col·laboració, que es reflecteixen en l’estudi titulat “Estudi dels consums d’aigua i energia en el pavelló municipal de Fontajau, Girona”. Aquest treball se centra en l’anàlisi de la sostenibilitat al Pavelló Municipal de Fontajau, a Girona, amb especial atenció als consums d’aigua i electricitat, i ha comptat amb l’estreta col·laboració de l’Ajuntament de Girona.

L’objectiu de la recerca feta entre la col·laboració del Bàsquet Girona i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA) és la millora de la sostenibilitat

L’estudi s’ha realitzat a dues escales diferents. D’una banda, s’ha realitzat una anàlisi més general que ha permès observar l’evolució del consum al llarg dels anys. D’altra banda, s’ha dut a terme una anàlisi més detallada per analitzar els consums d’aigua i energia en cada hora, proporcionant així una visió completa de l’ús d’aquests recursos en el pavelló.

Com a resultat d’aquest anàlisi, s’han formulat diverses recomanacions per millorar la gestió sostenible de les instal·lacions. Aquests suggeriments tenen en compte tant els aspectes econòmics com els beneficis en termes d’estalvi d’aigua. L’Ajuntament de Girona ja està aplicant de manera habitual  algunes de les recomanacions que s’indiquen en l’estudi, que serveix també per assenyalar millores potencials en aquesta instal·lació emblemàtica de la ciutat.

Aquest treball conjunt de l’ICRA-CERCA i el Bàsquet Girona destaca l’interès i l’aposta per la sostenibilitat i la utilització eficient dels recursos en el pavelló municipal de Fontajau, Girona. Amb aquesta col·laboració, es busca contribuir a la preservació del medi ambient i promoure un ús responsable de l’aigua i l’energia en l’àmbit local. Això marca només el principi d’una sèrie d’iniciatives conjuntes que tenen com a objectiu la promoció de la sostenibilitat i l’eficiència en el consum d’aigua i energia.

El treball de recerca inclou també la realització d’un inventari, el control i diagnosis de l’aigua que gasta l’equipament, així com les possibilitats de millora. A més l’Institut implementarà la seva eina, Innowat, una tecnologia desenvolupada dins del projecte europeu R3water, que permet tenir un control de la despesa energètica de les instal·lacions i que ja ha aplicat en estacions depuradores d’aigües residuals i en diversos equipaments municipals, per reduir-ne els costos.

L’ICRA-CERCA i el Bàsquet Girona estan compromesos a continuar treballant junts per implementar les recomanacions derivades d’aquest estudi i promoure la consciència ambiental a través d’accions concretes.

Posted by: General 05 des. 2023 : 0 Tags: , , ,

El 29 de novembre passat el Ministeri d’Indústria i Turisme va publicar la resolució definitiva de la convocatòria del Programa de Suport a les Agrupacions Empresarials Innovadores (AEIs) d’aquest any, on dels 10 projectes presentats, el Catalan Water Partnership ha rebut l’aprovació de 8, sent 6 liderats pel mateix CWP.

El Catalan Water Partnership ha rebut l’aprovació de 8, sent 6 liderats pel propi CWP.

Tots aquests projectes tenen en comú l’aplicació de les tecnologies digitals per fer front a diferents reptes del sector. Alguns d’aquests reptes són per a la millora del procés de tractament com SurVue, que té com a objectiu utilitzar la intel·ligència artificial per disminuir la formació d’escumes en bioreactors i decantadors d’EDAR o AtmosphAIr 2.0, la segona fase del projecte amb el mateix nom. L’objectiu és monitorar i disminuir l’emissió en depuradores de gasos odorífers i causants d’efecte hivernacle. En aquesta convocatòria, la digitalització al sector de l’aigua també actua com a palanca per millorar l’ús i la gestió del cicle de l’aigua en usuaris finals com poden ser el sector turístic o cosmètic. Dos dels projectes d’AEI del CWP en aquesta línia són el projecte de segona fase SmartH2Otel 2.0, que fomenta l’estalvi i la reutilització a hotels, i el projecte Cosme Water Footprint per fomentar l’ús eficient i el control a empreses cosmètiques. Altres sectors on es desenvolupen els projectes d’AEI del CWP són el sector carni, a través del projecte VisceraCutting liderat pel cluster INNOVACC i l’industrial a través del projecte SAGIC, liderat pel Clúster Digital de Catalunya. Els dos projectes restants de la convocatòria d’AEI del 2023 són el ReWaT, que té per objectiu desenvolupar una eina de suport al disseny i la implementació de xarxes urbanes d’aigua regenerada, i el projecte de segona fase SatWater 2.0, que desenvolupa un sistema de predicció dels esdeveniments de pèrdua de qualitat en masses d’aigua superficials.
Els projectes aprovats al CWP suposen un pressupost total de més de 2 milions d’euros que corresponen a un ajut total d’1,5 milions. A més, en total, hi participaran 26 empreses associades, de les quals 21 són PIMES. L’any passat el CWP ja va gestionar 8 projectes en aquesta mateixa convocatòria, fet que confirma la importància de la transformació digital pel sector de l’aigua, consolidant la digitalització com una de les prioritats en l’estratègia del CWP.
Pel que fa al total de pressupost concedit als més de 110 clústers d’Espanya, el Catalan Water Partnership ha aconseguit pràcticament un 4% del total del pressupost assignat a Espanya i un 12,2% del total de Catalunya.

Posted by: General 26 oct. 2023 : 0

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA) ha presentat aquest dijous dia 26 d’octubre 2023 el nou prototip de tractament del projecte europeu RECYCLing waste water from a small and medium sized laundries with advanced Oxidation process (LIFE RECYCLO). L’objectiu principal d’aquest projecte, en el qual l’equip de recerca d’ICRA-CERCA està treballant des de 2021, és la reutilització de les aigües de bugaderia en el propi sistema, mitjançant un tractament d’aigua integrat que permet la seva recirculació, amb el conseqüent estalvi en el consum d’aigua.

El prototip de tractament d’aigües grises del projecte LIFE RECYCLO permetrà estalviar entre un 50 i un 80% d’aigua.

En aquest sentit, la nova solució tecnològica presentada està basada en una oxidació avançada que permet millorar la qualitat de l’aigua que pot degradar més del 90% dels contaminants emergents presents a l’aigua.

Durant l’esdeveniment, no només s’han presentat detalls del projecte, així com els primers resultats de la implementació del prototip, sinó que els assistents han tingut també l’oportunitat de visitar la bugaderia de la Fundació Mas Xirgu (GRUPFRN), on s’ha instal·lat el sistema.

LIFE RECYCLO està coordinat per TREEWATER SAS (França), juntament amb cinc socis més de França, Luxemburg i Espanya, entre ells ICRA-CERCA (Sara Rodríguez-Mozaz, Gianluigi Buttiglieri, Sara Insa, Diana Álvarez i Marta Turull), amb un pressupost total del projecte d’1,48 M€.

El nou prototip de LIFE RECYCLO

El projecte LIFE RECYCLO proposa tractar aigües grises eliminant també microcontaminants químics de manera que l’aigua resultant sigui reutilitzable a les mateixes bugaderies. La tècnica de tractament es basa en un sistema d’oxidació avançat que utilitza peròxid d’hidrogen i llum ultraviolada.

La llum ultraviolada transforma el peròxid d’hidrogen en radicals hidroxils altament reactius, que reaccionen i degraden els contaminants químics. A més, els raigs UV desinfecten l’aigua.

Un altre avantatge d’aquest procés és que produeix pocs residus de tractament i degrada directament els contaminants orgànics, a diferència d’altres tecnologies que només els separen o concentren.

L’objectiu de la solució de RECYCLO és estalviar entre un 50 i un 80% d’aigua, però també eliminar el 90% dels contaminants que s’alliberen de la roba durant el rentat. Després d’un exitós experiment inicial a les instal·lacions de l’empresa TREEWATER a França, aquest sistema patentat segueix el seu procés de desenvolupament i s’ha implantat a la bugaderia del Grup Fundació Ramon Noguera a Espanya (Girona).

Jornada de visibilització de projectes relacionats amb la gestió de l’aigua

La jornada ha servit també per donar visibilitat a altres projectes LIFE relacionats amb la gestió de l’aigua, com el cas de LIFE WAT’SAVEREUSE i LIFE BIODAPH2O. Aquests han pogut exposar els seus pòsters presentant els seus propis projectes.

La presentació ha comptat amb la participació del projecte TREEWATER (empresa francesa de tecnologia de tractament d’aigua), la fundació Mas Xirgu (GRUPFRN) i Pop’Sciences de la Universitat de Lió.

Posted by: General 02 ag. 2023 : 0
  • El  projecte oferirà, per primera vegada, una mirada local sobre els efectes de les onades de calor en l’excés de mortalitat als municipis de comarques gironines els darrers 20 anys.
  • Els resultats permetran als Ajuntaments i gestors sanitaris de les ABS orientar les polítiques públiques de manera equitativa i emprendre mesures molt més eficaces i efectives als seus municipis de cara a l’estiu del 2024.

L’estudi, coliderat per l’Observatori Social, Ambiental i de Salut  de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, i  el Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona, també tindrà en compte diferències geogràfiques, temporals, socioeconòmiques, d’exposició diferencial a la temperatura, als contaminants o a altres variables meteorològiques, com la humitat relativa.  Així mateix, permetrà baixar a una escala geogràfica menor (fins aquest moment els estudis han arribat a escala de província), i conèixer com interaccionen els diversos factors que afecten la mortalitat per calor a aquesta escala.

Per tant, els resultats d’aquest projecte contribuiran a generar evidència, en cas que es confirmin les hipòtesis, que factors com el lloc on es viu, l’edat, les condicions socioeconòmiques, el nivell d’exposició a la contaminació, la procedència de la població estrangera, o les condicions d’infrahabitatge, entre d’altres, generen un impacte diferencial en l’efecte de mortalitat atribuïble a episodis de calor extrema. 

Per altra banda, s’investigarà la possibilitat de redefinir les onades de calor per a àrees petites, considerant altres percentils que no siguin només els de la temperatura màxima, la temperatura mínima i les diferències entre les temperatures diürnes i nocturnes, que és la referència actual del METEOCAT (Servei Meteorològic de Catalunya) i l’AEMET (Agencia Estatal de Meteorología).

La idea és poder establir una escala de perillositat, respecte als seus efectes sobre la mortalitat, de cada onada de calor, en funció del moment en què han tingut lloc, la seva durada i intensitat, segons el nivell socioeconòmic dels habitants del municipi i/o segons l’exposició als contaminants atmosfèrics.

Segons ha apuntat la presidenta delegada de Dipsalut, Maria Puig, “la intenció és poder presentar els resultats d’aquest estudi a principis de 2024 per tal que  aportin informació tant als Ajuntaments com als gestors sanitaris de les ABS que els faciliti la presa de decisions davant les onades de calor de cara a l’estiu de l’any que ve”. Puig ha explicat que d’aquesta manera els ens municipals tindran eines per determinar quines són les àrees i els grups de població més vulnerables a fi que pugin emprendre les mesures preventives que calguin, així com distribuir els recursos i emprendre accions de manera equitativa ajustant-les a una escala i intensitat proporcional al nivell de desavantatge social i ambiental del seu municipi. Tot plegat, segons Maria Puig, “permetrà als Ajuntaments de la demarcació de Girona poder establir accions municipals d’adaptació al canvi climàtic”. 

Els investigadors principals d’aquest projecte son, per part del GRECS de la UDG,  la Dra. Maria Antònia Barceló  i el Dr. Marc Saez . Per part de l’observatori, lideren el projecte Angi Vilà pujolràs, tècnica de salut ambiental, i Xavier Perafita Basart, tècnic de gestió i mineria de dades.

L’Observatori de Dipsalut i el Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la UDG  també han presentat la idea de la recerca a la convocatòria d’ajuts per finançar projectes de recerca per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, que s’ha de resoldre el mes de setembre.

Els resultats permetran als Ajuntaments i gestors sanitaris de les ABS orientar les polítiques públiques i emprendre mesures molt més eficaces i efectives

Especial atenció a l’estiu de 2022

Durant l’any 2022 hi va haver un excés de mortalitat en tot el món, en molts casos només superat per l’excés de 2020, conseqüència de la pandèmia. Segons les dades del sistema de monitorització de la mortalitat diària MoMo, del ISCIII (Instituto de Salud Carlos III del Ministerio de Sanidad) el 2022 l’excés de mortalitat a Espanya va ser de 30.479 víctimes mortals, el tercer més gran des de que es va començar a elaborar el MoMo el 2004.

A Catalunya, el 2022 hi va haver el major excés de mortalitat després del 2003, any de les onades de calor més extremes. La xifra de víctimes va arribar a 2.290, no obstant això, tant el METEOCAT com l’AEMET atribueixen només el 50% d’aquest excés a les onades de calor, que van superar les xifres màximes de temperatura, número d’onades, durada i intensitat, des de 2003.

En el projecte també s’analitzarà si l’altre 50% es pot atribuir a efectes indirectes de la COVID-19, en el sentit de que aquelles persones més vulnerables, conseqüència de la mateixa malaltia van ser les més afectades. Es parteix de la hipòtesi que és molt probable que existeixin altres efectes indirectes de la pandèmia. Podria haver existit un desplaçament de les morts degut a una combinació d’un empitjorant de les malalties cròniques com a conseqüència de la COVID-19 i/o d’una falta de control de les mateixes, i d’un diagnòstic, i per tant d’un control, més tardà en algunes d’aquestes malalties cròniques.

Posted by: General 12 juny 2023 : 0 Tags: , ,

El context actual de crisi climàtica i ambiental fa més necessari que mai tractar les dejeccions ramaderes amb processos sostenibles que permetin obtenir un fertilitzant orgànic de qualitat. D’una banda, malgrat les millores aconseguides els darrers anys, a Catalunya encara hi ha zones amb una elevada producció de purins amb una gestió complexa. D’altra banda, el sector agrícola català necessita fertilitzar-lo amb productes de proximitat, sostenibles i adequats a les necessitats dels cultius. Aquest doble vessant va ser el punt de partida del projecte K-EcoFertilizer (2020-2022), en el marc del qual Emma Company va desenvolupar el seu treball final del Màster en Ciència i Tecnologia dels Recursos Hídrics de la UdG.

Emma Company Masó ha obtingut el premi de la Càtedra Facsa d’innovació al cicle integral de l’aigua de la Universitat Jaume I

El principal objectiu del treball final de màster va ser recuperar fòsfor, potassi i magnesi a partir de la fracció líquida dels purins prèviament tractada amb un procés biològic de nitrificació-desnitrificació (NDN), que actualment està instal·lat a algunes granges catalanes. El fòsfor, el potassi i el magnesi són nutrients essencials per al creixement de les plantes. Els experiments realitzats a escala de laboratori van demostrar que, sense afegir fonts externes de magnesi o fòsfor, la ràtio de recuperació de potassi era molt baixa, menor al 6%. En canvi, amb l’addició d’òxid de magnesi i fosfat sòdic es va poder recuperar fins a un 48% del potassi i obtenir un mineral similar a la k-estruvita (fosfat de potassi i magnesi, MgKPO4·6H2O), un compost que es pot utilitzar com a biofertilitzant.

Un cop aconseguit aquest objectiu, la investigadora va explorar la possibilitat d’obtenir magnesi i fòsfor de la fracció sòlida derivada del tractament (llot). Per fer-ho, es van aplicar dues estratègies de solubilització diferents: 1) l’addició d’un agent quelant del calci (EDTA) i 2) l’acidificació amb processos químics o biològics seguida de l’adsorció dels fosfats amb partícules magnètiques. Aquest plantejament innovador obre camins nous per utilitzar els recursos de magnesi i fòsfor de la mateixa granja, i impulsa encara més l’economia circular en la recuperació simultània de nutrients dels purins. D’aquesta manera, a més de contribuir a la protecció de la qualitat de les aigües i del sòl, es redueix la dependència d’uns recursos minerals finits i que procedeixen majoritàriament de països de fora de la Unió Europea.

El treball, dirigit pels doctors Albert Magrí i Jesús Colprim del grup de recerca Lequia, constitueix un nou impuls a la carrera científica d’Emma Company, que actualment realitza la seva tesi doctoral també en el camp de la recuperació de recursos de les aigües residuals. La investigació va incloure l’aplicació de diferents disciplines científiques, com ara l’enginyeria química i de procés, i tècniques de caracterització, com la difracció de raigs X o la cromatografia iònica. Un altre aspecte clau va ser la col·laboració amb la resta d’entitats participants al projecte K-EcoFertilizer (Granges Terragrisa, la cooperativa agropecuària de Sant Martí de Tous, IRTA Mas Badia i Depurtech), amb transferència entre el sector públic i privat, i entre el sector agrari i el de tractament d’aigües. Els resultats s’han publicat a la prestigiosa revista Science of the Total Environment.

Aquesta col·laboració ha permès a l’ACA entendre millor les causes de la contaminació

El nou cas d’èxit de la plataforma CERCA Ginys ens porta a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i a lInstitut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya que s’encarrega de la planificació i la gestió de l’aigua d’acord amb els principis bàsics de la Directiva marc de l’aigua. L’ACA té el repte de garantir l’ús sostenible dels recursos hídrics al país i de gestionar aquest bé comú en un marc especialment complex actualment.

Per identificar determinats compostos químics, l’ACA col·labora amb l’ICRA, que ofereix un servei integral en matèria d’anàlisi de contaminants en aigües, sobretot a través dels Serveis Científics i Tècnics i, en concret, de la Unitat d’Espectrometria de Masses.

Aquesta col·laboració ha permès a l’ACA entendre millor les causes de la contaminació, arribar a nivells de detecció que fins ara no podien assolir i aplicar mesures de control per solucionar el problema i oferir una millor gestió de l’aigua. A més, la col·laboració amb un centre de recerca com l’ICRA els ha permès accedir a informació avantguardista i de molt valor.

Sobre CERCAGINYS

CERCAGINYS és la plataforma d’accés a les infraestructures científiques i tècniques dels 41 centres CERCA. El web, que justament s’ha fet públic aquest setembre, recull 198 plataformes classificades per categories i per acreditacions de qualitat.

La iniciativa vol optimitzar l’accés a aquestes instal·lacions per a tota la comunitat científica i tecnològica, i, molt especialment, vol evidenciar la possibilitat que el sector privat empresarial i industrial també en faci ús, i accedeixi, així mateix, als serveis de personal tècnic altament qualificat.

La proposta forma part d’un projecte més ampli, vinculat al Pla d’acció d’infraestructures finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació a través de la I-CERCA. L’acord amb el Ministeri reconeix l’existència d’un sistema de centres a Catalunya i obre la porta a la futura creació d’una infraestructura cietíficotècnica singular (ICTS) virtual.

A més del portal, el projecte desenvolupa un protocol de funcionament que inclou tarifes CERCA, destina bona part del pressupost a la reparació i el manteniment d’equipaments i ofereix formació específica en gestió de qualitat, acreditacions, gestió de dades obertes i OpenData.

Els projectes busquen maximitzar la disponibilitat de les masses d’aigua superficials i subterrànies

En l’actual context de sequera, maximitzar la disponibilitat de les masses d’aigua superficials i subterrànies, tant en qualitat com en quantitat, és una responsabilitat, a més de ser un objectiu estratègic a mitjà i llarg termini. Per això, el Catalan Water Partnership, en línia amb les seves línies d’activitat relacionades amb els eixos de suport al canvi estratègic, a l’impuls d’activitats d’R+D i al foment de la digitalització, actualment lidera dos projectes alineats amb aquests eixos per donar resposta a les noves necessitats que, encara que són generades per la situació de sequera actual, es preveu que siguin cada vegada més recurrents en el futur. Es tracta dels projectes SmartLand i SatWater, tots dos finançats pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme (Mincotur) a través de fons Next Generation en el marc del PRTR en la segona convocatòria del programa de suport a les Agrupacions Empresarials Innovadores (AEI) de 2022.

 

El projecte SmartLand té com a objectiu aportar solucions a la problemàtica de la gestió òptima i la bona governança de l’ús de l’aigua entre els diferents usuaris a conques fluvials. L’objectiu principal és l’obtenció d’una eina de gestió i interpretació de dades que permeti obtenir informació útil a partir de dades d’origen divers (explotació agrícola, consums industrials, dades meteorològiques, indicadors ecològics o informació hidrogeològica). La utilització d’aquesta eina permetrà optimitzar la presa de decisions per tal de fer una distribució adequada dels drets d’ús de l’aigua i assegurar la preservació del recurs per al futur.

El projecte SatWater busca explotar el coneixement generat per les imatges de satèl·lits per desenvolupar una eina innovadora que permeti incrementar el coneixement sobre la qualitat de les masses d’aigua, per preveure el seu comportament i paràmetres indicadors de l’estat d’aquesta. El projecte combina models avançats de tractament d’imatges per satèl·lit, dades de qualitat i dades meteorològiques i la interpretació de les diferents tipologies de dades mitjançant algoritmes, per permetre un control predictiu per a tot el sistema d’abastament d’aigua potable, des de la gestió a la captació, el tractament o la xarxa de distribució.

SatWater i SmartLand són només dos exemples de com les tecnologies i eines digitals poden ser aplicades per donar resposta als reptes de l’escassetat d’aigua. L’aposta contínua per l’R+D ha de servir per garantir la disponibilitat de noves solucions per donar respostes concretes i innovadores als persistents i creixents.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty