Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Facsa, empresa espanyola en la gestió del cicle integral de l’aigua, treballa actualment juntament amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la consultora en enginyeria ABM Serveis d’Enginyeria i Consulting SL, en el desenvolupament d’un projecte que permetrà millorar l’eficiència de les infraestructures de sanejament urbà.

Projecte  GESTOR - ICRA

El projecte permetrà millorar l’eficiència de les infraestructures de sanejament urbà

Aquesta iniciativa, anomenada Gestor, persegueix crear un programari avançat capaç de detectar de forma anticipada possibles problemes o necessitats en els sistemes de clavegueram urbà. Un sistema que optimitzarà la gestió de les infraestructures de drenatge i facilitarà la seva adaptació als reptes que marca el canvi climàtic.

Així, mentre ABM s’encarregarà de simular les xarxes de clavegueram, l’ICRA assumirà el desenvolupament de l’eina i Facsa treballarà en la seva validació a la xarxa de clavegueram. A més, Facsa també participarà en els treballs relacionats amb la predicció de descàrregues dels sistemes unitaris de clavegueram (DSU) i la corrosió de la xarxa.

El projecte Gestor posa de manifest el valor de les xarxes de clavegueram, a causa del servei que presten a la comunitat i els possibles riscos que comporta el seu mal funcionament. Aquesta nova eina de suport a la presa de decisions permetrà a més desenvolupar una gestió proactiva dels sistemes de drenatge, anticipant-se a possibles avaries, i reduir així els costos econòmics, socials i ambientals de la xarxa, en detectar amb antelació els possibles errors.

El projecte té un gran potencial d’aplicació nacional i internacional. I és que els quilòmetres de sistema de clavegueram augmenten constantment a nivell mundial en paral·lel al desenvolupament dels països. A més, els sistemes antics de clavegueram necessiten eines predictives de fallades, ja que cada vegada són més freqüents a causa del seu llarg període de funcionament.

El projecte ha estat cofinançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) en la convocatòria Retos-Colaboración del Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad, en el marc del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016.

FONT: ElMundo.es

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua, organitza per segon any consecutiu una Jornada de Portes Obertes – JPO 2017 del centre el proper dia 22 de març, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua.

La jornada està pensada per a estudiants de Batxillerat i Cicle Formatiu de Grau Superior, relacionats amb la Química, Biologia, Medi Ambient i Tecnologia. Amb la finalitat de donar a conèixer les activitats realitzades en el Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), s’ha dissenyat una jornada de portes obertes que permeti als visitants entendre la investigació relacionada amb el cicle integral de l’aigua. Començant per l’estat del riu Onyar, sovint citat pel freqüent impacte al qual es troba sotmès, proposem un recorregut pels diferents vessants d’estudi desenvolupats en el centre.

Es tracta d’una oportunitat única per comprovar l’estreta relació entre medi i recerca i de la necessitat de la interacció entre diferents disciplines científiques per a respondre preguntes complexes.El programa de la jornada es desenvoluparà al llarg d’una hora i mitja aproximadament en diferents espais del centre. El contingut de l’experiència es basarà en el següent esquema:

1.- Benvinguda. Introducció al problema ecològic dels rius (Sala d’actes)

2.- Avaluació de la contaminació biològica i química del riu Onyar.

Sala de rius experimentals

Sala de rius experimentals

 2.1.- Caracterització físico-química de l’aigua. Es mostraran les tècniques més avançades per a la determinació de paràmetres de control imprescindibles pel coneixement de l’estat ecològic de les masses d’aigua. (Laboratoris L01-L02)

2.2.- Determinació dels contaminants orgànics (fàrmacs, antibiòtics, disruptors endocrins, etc.) en el riu. Es descriurà la realització del pretractament de la mostra: filtració i preconcentració dels compostos objecte d’estudi. Posteriorment, es farà una presa de contacte amb l’equipament vinculat a l’anàlisi: cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses. (Laboratoris L13-L15-L17)

2.3.- Estudi de l’impacte de la contaminació sobre microorganismes. Es donarà una visió general de les tècniques moleculars per a la identificació i recompte de microorganismes, així com les que s’utilitzen per a la quantificació de marcadors gènics relacionats amb la resistència a antibiòtics. (Laboratori L26 i UTBM)

2.4.- Estudi de l’impacte sobre els ecosistemes. Es veurà l’aproximació a l’impacte en els ecosistemes a través de la resposta de la biota en canals artificials. (Sala de rius experimentals )

3.- Tractament de les aigües residuals. S’aprofundirà en la funció i operativa de les depuradores (retorn de l’aigua tractada a riu). Es donaran a conèixer les tecnologies actuals i la innovació desenvolupada en les instal·lacions d’ICRA. (Laboratori L06 Plantes Pilot de tractament d’aigües residuals).

El Catalan Water Partnership (CWP) ha participat a Mèxic en una trobada empresarial i Intercluster

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i Catalan Water Partnership (CWP) han participat a Mèxic en una trobada empresarial i Intercluster per traslladar solucions tecnològiques en l’àmbit de l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua i dels residus a través de acords bilaterals amb empreses mexicanes.

La trobada ha estat organitzat a Mèxic DF per European Cluster Collaboration Platform (ECCP), i s’emmarca en el projecte Low Carbon Business Action Mèxic (LCBAM), finançat i organitzat per la Unió Europea en cooperació amb Mèxic.

Durant l’última setmana d’octubre, el Clúster d’Eficiència Energètica i el Clúster de l’Aigua han tingut més de 50 trobades amb empreses, clústers i associacions mexicanes i europees per tractar la problemàtica de les emissions de CO2 en aquest país.

D’aquestes reunions, han sorgit diverses propostes de col·laboració entre ambdós clústers, així com diversos contactes amb la Cooperation Partnership Agreements (CPAs) per a la introducció de solucions tecnològiques d’empreses catalanes dirigides al mercat mexicà.

Els proppassats 15, 16 i  17 de novembre, Fira de Barcelona va organitzar la primera edició de Iwater, un esdeveniment que va reunir en una única plataforma negoci, coneixement i networking per als agents vinculats al cicle integral de l’aigua. El saló va abordar des de la innovació, la tecnologia i la sostenibilitat reptes com la gestió eficient de l’aigua, la reutilització, l’estrès hídric i escassetat de recursos, el finançament d’infraestructures o els nous models de col·laboració publico-privada.

general-aim-watintech

Watintech: gestió intel·ligent i descentralitzada de l’aigua mitjançant la integració dinàmica de tecnologies

Amb motiu de visualitzar i reconèixer l’última innovació, el 16 de novembre es van lliurar els Premis Iwater al millor producte, investigació i idea exposats a la sala i es va concedir un guardó especial a la millor iniciativa solidària en l’àmbit de l’aigua.

El guardó a la millor investigació ha recaigut en el projecte europeu “Watintech: gestió intel·ligent i descentralitzada de l’aigua mitjançant la integració dinàmica de tecnologies”, coordinat per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Finançat amb més d’un milió d’euros per la Comunitat Europea i els governs espanyol, danès, italià i portuguès, el projecte proposa combinar tecnologies descentralitzades per recuperar aigua, energia i productes per controlar olors i corrosió de l’aigua residual. Alhora, busca alleugerir la pressió a la qual estan sotmesos els col·lectors gestionant també les aigües pluvials, efluents i corrents de rebuig.

El premi a la millor idea ha estat per a la startup barcelonina Opticits Enginyeria Urbana, una empresa pionera en l’avaluació, millora i gestió de la resiliència dels serveis urbans, inclòs el cicle integral de l’aigua.

En la categoria de millor producte ha resultat guanyador Flygt Concertor, el primer sistema de bombament d’aigua residual del món amb intel·ligència integrada presentat per Xylem.

També s’ha atorgat un Premi Especial Iwater a la millor iniciativa solidària a l’oenagé de Badalona Proactiva Open Arms que assisteix diàriament a l’illa grega de Lesbos als refugiats procedents majoritàriament de Síria ia salvar vides a la Mediterrània.

Una tècnica innovadora desenvolupada per l’empresa Hydrokemós amb la col·laboració de l’organisme de salut de la Diputació de Girona, el Dipsalut, permet eliminar l’aigua dels nitrats causats pels purins de les granges d’animals. Llegir més…

Actualment, el LEQUIA participa a 6 projectes col·laboratius de R+D+I: un projecte de la convocatòria Water 2014-2015 del programa Horizon 2020 (INNOQUA), una xarxa Marie Curie de Doctorats Industrials Europeus (TreatRec), tres projectes del programa Environment del VII Programa Marc (ManureEcoMine, DemEaumed i R3-Water) i un projecte de la convocatòria Water JPI WaterWorks 2014 (Watintech). A més, el grup acull 3 beques postdoctorals Marie Curie del programa COFUND “TECNIOSPRING”: REUCITY, SSAMBRA i OMBREUSE. Llegir més…

Sílvia Osuna Oliveras (Castelló d’Empúries, 1983) ha estat guardonada amb el Premi Fundació Princesa de Girona- Recerca Científica 2016 per la seva contribució a una nova forma de desenvolupament d’enzims -els catalitzadors químics de la vida- que permetrà abaratir la producció de fàrmacs. Osuna que treballa al parc tecnològic de la UdG, va estudiar Química, i va fer la tesi sobre molècules de carboni. Va fer estades de recerca a Los Angeles i per Europa. Va demanar la beca europea Marie Curie, i va poder anar a Los Angeles dos anys. En tornar ha anat demanant beques del Ministeri per anar «sobrevivint», va explicar ahir.

El jurat, reunit en aquesta ocasió a la seu del Consell Valencià de Cultura, va decidir, de forma unànime, premiar Osuna «per la seva recerca enfocada al desenvolupament d’enzims a la carta mitjançant la química computacional per a la síntesi i producció de fàrmacs». El veredicte destaca la premiada «per la seva excel·lència científica, l’audàcia en el plantejament de la seva recerca i la capacitat d’innovació en el desenvolupament d’una nova tecnologia».

La científica altempordanesa va explicar ahir que li van trucar directament de la Fundació per comunicar-li el premi. «Estic molt contenta, no m’ho crec, encara estic al·lucinant», va dir.

Osuna va explicar que l’han premiat per un projecte que fa poc m’ha li havia concedit la Unió Europea que «és per dissenyar enzims per qualsevol reacció que siguin importants i d’interès industrial. La idea és utilitzar els enzims -catalitzadors del nostre cos- i fer-los modificacions perquè facin el que volguem nosaltres. Estan optimitzats per les reaccions del nostre cos i seria fer que fessin altres funcions. Es farien servir per la indústria per sintetitzar qualsevol medicament que sigui d’interès. Com que treballen a temperatura ambient són biodegradables i ofereixen molts avantages respecte als catalitzadors tradicionals que se solen fer servir».

Osuna va indicar que no es pot queixar pel finançament per a la recerca. «Aquest projecte és de 1,5 milions d’euros i començarà d’aquí a un mes. Estic ara molt ocupada. Sí que es veritat que tal com estan les coses no estaria de més més diners però no em puc queixar», va assenyalar. Tot seguit va deixar clar que «el món de la recerca és molt complicat, costa. Fa dos anys jo estava a l’atur. És anar intentant sobreviure i esperant que algun dia les coses s’arreglin». El Premi serà un impuls per a la seva carrera: «És molt important. Se m’estan posant tots els vents a favor».

FONT: Diari de Girona

Sílvia Osuna Oliveras
Nascuda a Castelló d’Empúries el 1983, Sílvia Osuna Oliveras és llicenciada i doctora en química per la Universitat de Girona. Ha realitzat estades d’estudi i recerca a institucions com la University of California a Los Angeles (Estats Units) o la Université Libre de Bruxelles (Bèlgica). Sílvia Osuna Oliveras, del grup de recerca Química Teòrica i Modelatge i Enginyeria Molecular (QTMEM) de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la UdG, s’ha convertit en la investigadora més jove d’aquesta universitat que ha rebut un ajut europeu Starting Grant, en el seu cas, d’1,4 milions, que s’invertiran en una recerca que té per objectiu abaratir el procés de fabricació dels fàrmacs. La seva recerca s’ha centrat en el desenvolupament del projecte MetMoDEzyme, que té com a objectiu desenvolupar un protocol computacional que permeti dissenyar enzims per abaratir els preus de producció dels fàrmacs. Els enzims són els catalitzadors de la natura que fan possible totes les reaccions químiques necessàries per a la vida.

L’start-up gironina presenta una xarxa social que aposta per destacar els moments rellevants de la nostra vida de forma privada.
L’start-up Lideralia va presentar dissabte 2 d’abril a l’Auditori de Girona, la seva nova app Mylife, una xarxa social privada pensada per recopilar moments únics ordenats de forma cronològica.
Dos dies més tard, més de 1.500 persones ja s’han descarregat l’aplicació i les previsions són arribar a les 15.000 descàrregues a finals de setmana. Tot un èxit per a una empresa gironina que es va crear fa poc més de dos anys.

Mylife serveix per compartir fotografies, enllaços, records i comentaris, però només en els cercles que triï l’usuari. En un moment el que sembla que tot és públic i que tenim una excés de fotografies i continguts als nostres dispositius, Mylife ens permet destacar els moments més especials i compartir-los amb qui nosaltres decidim de forma privada. El target és molt ampli: tothom pot utilitzar aquesta xarxa. A més, és molt intuïtiva i els continguts s’ordenen de forma cronològica. Com diu el director de Lideralia, Jordi Martínez, Mylife és “com portar la teva vida a la butxaca”. “És la primera xarxa social que ens pot unir diferents generacions, tant els fills com els pares i els avis: el nexe comú és compartir records”, assenyala Martínez. Llegir més…

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb la seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona, lidera un nou projecte -seleccionat pel programa europeu Water JPI- que pretén desenvolupar un sistema flexible i integrat de tecnologies per aprofitar els recursos procedents de les aigües residuals i les pluvials, a més de facilitar una gestió intel·ligent de l’aigua a nivell urbà. El projecte compta amb un pressupost de més d’un milió d’euros i en la seva execució col·laboren centres de recerca danesos, italians i portuguesos al costat de l’empresa espanyola Acciona Agua. D’aquesta manera, queda coberta tota la cadena, des de la recerca bàsica fins a l’explotació al mercat.

El projecte, coordinat pel doctor Ignasi Rodríguez-Roda, proposa la combinació de diferents conceptes relacionats amb el tractament descentralitzat en el col·lector d’aigües pluvials per a la recuperació i producció de recursos valuosos com l’aigua, l’energia (metà) i els productes químics d’alt valor afegit per al seu ús a nivell local i en funció de les necessitats. Aquest plantejament tindrà un efecte positiu per a la gestió de les infraestructures centralitzades existents d’aigües residuals enfront d’episodis dinàmics, com són les tempestes combinades amb llargs períodes de sequera. També s’analitzarà l’impacte d’aquesta activitat en les característiques de l’aigua residual que són transportades pel col·lector fins a l’estació depuradora d’aigües residuals.

El projecte està estructurat al voltant de cinc blocs de treball, entre els quals hi ha l’estudi de la producció d’aigua regenerada a partir de la filtració per osmosi, l’estudi de la recuperació d’energia en un reactor anaeròbic de membranes a partir de l’aigua residual i l’estudi sobre la possibilitat de produir sosa càustica i oxigen.

FONT: Diari de Girona

Una nova recerca ha trobat una manera per tal de predir millor els efectes químics en els sistemes biològics que podrien reduir la necessitat d’experimentar amb animals.

Els compostos químics produeixen els seus efectes en l’organisme mitjançant la seva interactuació amb un o més receptors o “dianes” moleculars. Aquestes interaccions desencadenen una sèrie de mecanismes biològics que potencialment podrien al seu torn resultar efectes adversos per a la salut. Els científics estan tractant de retratar aquesta cascada d’efectes en models coneguts com a Ruta de Resultats Adversos (de l’anglès “Adverse Outcome Pathways”, AOPs). La idea és que, en el futur, aquests models podrien ajudar a predir els efectes potencials de milers de compostos químics sense necessitat d’experimentar amb animals. No obstant això, actualment l’aplicació dels AOPs a nivell de presa de decisions és encara limitada.

El nou estudi, realitzat per científics de la Universitat de Brunel, de Londres, i AstraZeneca, en col·laboració amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), suposa un pas endavant en la validació d’aquests models, ja que permet incloure aspectes mesurables, i no purament qualitatius, que no s’havien considerat fins ara. Això podria tenir implicacions no només a l’hora de reduir els assajos amb animals, sinó també a l’hora de desenvolupar millors assajos in vitro, ja que inclou una perspectiva cinètica.

Els investigadors d’aquest treball han estudiat els efectes d’un fàrmac antiinflamatori en els peixos per desenvolupar la primera xarxa AOP quantitativa, basada en concentracions plasmàtiques d’aquest compost químic. L’estudi va demostrar que factors com la capacitat dels productes químics per incorporar-se i distribuir-se en l’organisme, la seva potència i la seva interacció simultània amb múltiples receptors juguen un paper crític en la capacitat predictiva dels AOPs.

El doctor Luigi Margiotta-Casaluci, investigador de la Universitat de Brunel i principal autor d’aquest estudi, afirma que “els AOPs tenen un gran potencial per recolzar els científics i els organismes reguladors a l’hora de poder avaluar fins a quin punt són segures les substàncies químiques sense necessitat d’utilitzar test en animals per a cadascuna de les substàncies considerades. Esperem que avanços com els assolits en aquest estudi respecte a la integració en el model d’AOPs d’aspectes quantitatius, i no solament qualitatius, puguin ajudar a descobrir tot el potencial d’aquests models per predir la toxicitat química i recolzar la presa de decisions per a un ús més segur dels productes químics”.

L’article “Les dinàmiques d’exposició interna dirigeixen les Rutes de Resultats Adversos dels glucocorticoides sintètics en els peixos” (“Internal exposure dynamics drive the Adverse Outcome Pathways of synthetic glucocorticoids in fish” està publicat per la revista Scientific Reports del grup editorial Nature. Aquest treball de recerca ha estat subvencionat pel “Biotechnology and Biological Sciences Research Council” (BBSRC) i pel programa de recerca AstraZeneca Global Environment.

Sobre AstraZeneca
AstraZeneca és una companyia farmacèutica global i innovadora centrada en el descobriment, desenvolupament i comercialització de medicaments sota prescripció mèdica, principalment per al tractament de malalties cardiovasculars, metabòliques, respiratòries, inflamatòries, autoinmunes, oncològiques, infeccioses i neurològiques. AstraZeneca opera en més de 100 països i els seus medicaments innovadors són usats per milions de pacients a tot el món.

Sobre Brunel University London
La Brunel University London és una universitat internacional que afronta els desafiaments de la societat a través d’una recerca aplicada i innovadora i a través de programes educatius. Fundada el 1966, la universitat té un gran prestigi en moltes disciplines dins de la recerca, al mateix temps que treballa en col·laboració amb la indústria, la qual cosa contribueix a la innovació global i a canvis polítics.

Sobre ICRA
L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), situat a Girona, es va fundar el 2006 com una iniciativa del Govern de Catalunya per a la recerca multidisciplinària de l’aigua. La característica específica d’ICRA és, doncs, l’aglutinació de la majoria de les àrees estratègiques de recerca de l’aigua (química, ecologia, tecnologia de l’aigua, microbiologia, etc.) en un sol institut, la qual cosa permet la integració i l’impuls a una perspectiva mediterrània dels problemes de l’aigua. Les línies de recerca de l’ICRA estan organitzades en tres àrees principals: recursos i ecosistemes, qualitat de l’aigua, i tecnologies i avaluació.