972 18 34 00
Posted by: General 26 gen. 2022 : 0 Tags: ,

“RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” (RBDCOV) és un nou projecte, en el marc del programa Horizon Europe, que està liderat per la farmacèutica biotecnològica HIPRA. Engegat l’1 de desembre, l’objectiu de RBDCOV és provar l’eficàcia, tolerabilitat i seguretat de la vacuna recombinant COVID-19 d’HIPRA en població infantil (incloent-hi adolescents) i en persones immunocompromeses. Els assaigs tindran una durada de 2 anys i mig. 

Per dur a terme aquest projecte, HIPRA treballarà amb un consorci internacional que inclou empreses i institucions de cinc països europeus: Espanya (IRSICAIXAFUNDACIÓ HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRONFUNDACIÓN FILS DE LUCHA CONTRA ELSIDA (FLS)IDIBAPSIDIBGIASPHALIONVINCES CONSULTINGZABALA INNOVATION), Regne Unit (VERISTAT INTERNATIONAL), Itàlia (FONDAZIONE PENTA), Alemanya (EUROPEAN AIDS TREATMENT GROUP), i Turquia (METPHARM ARASTIRMA GELISTIRME SAGLIK DANISMANLIK). El projecte gestionarà un pressupost de 9.779.211,25 euros.

La vacuna d’HIPRA contra la COVID-19 s’estudiarà  en infants, adolescents i pacients immunocompromesos

El projecte RBDCOV preveu la realització de dos assaigs clínics, un en un grup de persones amb el sistema immune compromès i un segon estudi en un o varis grups de nens i adolescents. El projecte RBDCOV contribuirà al desenvolupament de la vacuna d’HIPRA, que té per objectiu protegir de la COVID greu incloent les persones immunocompromeses i garantir una resposta immunitària a llarg termini. 

Així mateix, el projecte també contempla que la vacuna sigui accessible per a les campanyes de vacunació a tot el món gràcies a la seva conservació entre 2 i 8º C, que facilita el seu emmagatzematge i distribució. 

La vacuna contra la COVID-19 que està desenvolupant HIPRA és una vacuna de proteïna recombinant adjuvada, basada en un heterodímer de fusió del domini d’unió al receptor (RBD) que conté les variants B.1.1.7 (alfa) i B.1.351 (beta) del SARS-CoV-2. 

El programa marc Horizon Europe és el programa europeu més gran de recerca i innovació (2021-2027), i entre les seves prioritats figura el suport a la recerca urgent sobre el coronavirus i les seves variants. La Comissió Europea ha seleccionat onze projectes en què participaran 312 equips de recerca de 40 països. RBDCOV és un dels projectes seleccionats que donarà suport a assaigs clínics per a una nova vacuna que pugui arribar més enllà de les fronteres d’Europa, creant vincles amb altres iniciatives europees. 

La mateixa comissària europea d’Innovació i Investigació, Mariya Gabriel, va anunciar l’any passat l’aprovació del projecte RBDCOV juntament amb 10 iniciatives més, destacant que la inversió en innovació és clau per afrontar la lluita contra la crisi del coronavirus i enfortir les infraestructures de recerca actuals per a l’actual pandèmia i futures crisis. 

Posted by: General 15 nov. 2021 : 0 Tags: ,

La Universitat de Girona (UdG) coordina una proposta de la convocatòria de projectes de Diagnòstic digital del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea (UE), per a la diagnosi precoç del càncer de pell o melanoma. El projecte iToBoS, dirigit pel catedràtic de visió per computador Rafael García, ha estat un dels cinc finançats per la UE, d’entre les 158 propostes que s’han presentat a aquesta convocatòria tan competitiva.

El grup de recerca Vicorob coordina aquest projecte de recerca internacional, liderat per García, amb l’objectiu de crear una eina per a la detecció precoç dels tumors de pell. Finançat pel programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea, el projecte iToBoS desenvoluparà un escàner corporal que farà una avaluació integral dels pacients i permetrà detectar diferents tipus de càncer de pell de manera avançada i personalitzada. El projecte té un pressupost total de 12 milions d’euros i acabarà el 2025.

Intel·ligència artificial

El catedràtic de visió per computador de la UdG Rafael García, que lidera el grup iToBoS

Entre els plans, hi ha el d’idear un sistema d’intel·ligència artificial capaç d’integrar informació procedent de diferents fonts: des d’imatges de la superfície cutània del pacient, les seves dades demogràfiques i registres mèdics fins a la informació genòmica a través d’una mostra de saliva. A més, la recerca permetrà desenvolupar un sistema d’intel·ligència artificial per assistir els professionals de la salut en la realització d’un diagnòstic integral del càncer de pell personalitzat per a cada pacient. S’espera que l’avenç contribueixi a millorar les taxes de detecció i a generar diagnòstics altament individualitzats.

L’eina es basa en les tendències més recents en intel·ligència artificial per combinar dades ja disponibles i obtingudes amb tecnologies existents actualment (imatges dermatoscòpiques) amb informació adquirida a partir de l’innovador escàner d’iToBoS. A més, els algoritmes integraran dades addicionals del pacient –historial mèdic, genòmica, edat, sexe…– per avaluar les pigues d’acord amb les característiques de cada pacient.

A més, amb les exploracions successives sistemàtiques d’un pacient, el sistema també podrà detectar els canvis que es produeixen en les pigues dels pacients, integrant aquesta informació en el sistema d’intel·ligència artificial que es desenvoluparà. L’enfocament global que proposa el projecte permetrà calcular de manera holística el risc de cada individu, tot diagnosticant abans i amb més precisió les malalties de la pell. Així, preveuen augmentar l’efectivitat i l’eficiència en la presa de decisions clíniques personalitzades.

Un equip internacional de dinou socis
La Universitat de Girona lidera el consorci internacional de dinou organitzacions que formen part del projecte. S’hi troben cinc centres de recerca de destacat nivell científic i acadèmic (Universitat de Girona; Leibniz Universität Hannover – Alemanya; MTA SZTAKI Hungarian Academy of Sciences – Hongria; Fraunhofer HHI – Alemanya; i National Technical University of Athens – Grècia), quatre empreses multinacionals (Bosch – Espanya, IBM – Israel, Barco – Bèlgica i RICOH – Espanya), sis pimes (OptoTune – Suïssa, Coronis Computing – Espanya, Trilateral Research – Irlanda, V7 – Regne Unit, Isahit – França i Torus Actions – França), tres hospitals (Hospital Clínic de Barcelona, Università degli Studi di Trieste – Itàlia i The University of Queensland – Austràlia) i l’associació de pacients Melanoma Patient Network Europe, amb seu a Suècia.
Un tipus de càncer comú i en augment
El càncer de pell és la neoplàsia maligna humana més comuna i la seva incidència ha augmentat en els darrers deu anys. Dels diferents tipus de càncer de pell, el melanoma constitueix la primera causa de mort. Segons les estadístiques més recents, el melanoma cutani és el sisè tipus de càncer més comú a Europa, amb més de 144.000 casos nous diagnosticats l’any 2018.Afortunadament, el melanoma es pot curar si es tracta en una etapa primerenca. Més de el 90 % dels pacients amb melanoma segueixen vius després de 5 anys, si es tracten a temps. Si s’ha produït una disseminació de les cèl·lules canceroses (melanoma metastàtic), la proporció de pacients vius després de 5 anys pot ser del 23 % o menys. Per aquests motiu, un diagnòstic ràpid és essencial per garantir que es dugui a terme el tractament abans que es produeixi la disseminació local i metastàtica.
Posted by: General 07 oct. 2021 : 0

Merlin és un nou projecte europeu que busca solucions noves per restaurar les funcions dels ecosistemes d’aigua dolça com, per exemple, millorar la retenció de les inundacions. La investigació compta amb quatre partners espanyols: l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la consultora ambiental i-Catalist, la Universitat del País Basc i la Diputació Foral de Guipúscoa.

Les catàstrofes causades per les recents inundacions al centre d’Europa han mostrat com interactuen el canvi climàtic i l’enginyeria fluvial, així com la importància de restaurar i renaturalitzar els sistemes fluvials i les seves planes d’inundació associades. Precisament per trobar solucions naturals contra les inundacions acaba de posar-se en marxa el projecte internacional Merlin finançat per la UE amb 21 milions d’euros, en què participen quatre entitats espanyoles, entre elles l’ICRA.

El projecte europeu busca solucions noves per restaurar les funcions dels ecosistemes d’aigua dolça

Merlin (Mainstreaming Ecological Restoration of Freshwater-related ecosystems in a Landscape context: Innovation, upscaling and transformation) busca solucions noves i àmpliament aplicables per restaurar les funcions dels ecosistemes d’aigua dolça, per exemple per millorar la retenció de les inundacions i emmagatzemar el diòxid de carboni. El projecte està coordinat per la Universitat de Duisburg-Essen (UDE) i participen 44 socis de tot Europa, entre ells universitats, instituts de recerca, organitzacions de conservació de la naturalesa i parts interessades d’empreses, governs i municipis. Els partners espanyols són l’ICRA, i-Catalist, la Universitat del País Basc i la Diputació de Guipúscoa. Tal com explica Sebastian Birk, del Grup de Treball d’Ecologia Aquàtica de la UDE i coordinador del projecte juntament amb el professor Daniel Hering, “són molts els sectors econòmics i socials que es beneficien de la restauració, i aquesta requereix la contribució de molts actors”. En aquest sentit, segons Vicenç Acuña, cap de l’Àrea de Recursos i Ecosistemes de l’ICRA, “la nostra tasca consistirà en la quantificació de la demanda de serveis ambientals en l’àmbit europeu, per veure en quines zones s’han d’invertir més recursos a renaturalitzar o restaurar ecosistemes. Això permetrà realitzar les inversions de restauració o renaturalització allà on hi hagi una major demanda social per fer-ho, i no allà on es decideixi des d’un punt de vista d’oportunitat tècnica o política, facilitant així doncs la seva acceptació social”.

10 milions d’euros del finançament de la UE es destinaran a restaurar, des de Finlàndia fins a Israel, 17 zones de rierols, rius, pantans i aiguamolls per aconseguir arribar a un estat gairebé natural. Aquests grans projectes s’ampliaran amb el finançament de la UE i es convertiran en models europeus. “Un dels objectius és la cooperació amb les indústries que poden beneficiar-se de la restauració, per exemple, l’agricultura, la producció d’aigua potable i les companyies d’assegurances”, explica Daniel Hering. Els efectes de les mesures es comptabilitzaran econòmicament i ecològicament.

A Espanya, el projecte de restauració subvencionat és l’enderrocament de diverses preses al riu Deba, Guipúscoa, en el tram fluvial entre Mendaro i Arrasate, associades a minicentrals hidràuliques.

Posted by: General 07 oct. 2021 : 0

El passat 16 de setembre va començar el nou projecte europeu COSME, AEWEN (African-EU Water and Energy Network), el qual el seu objectiu és desenvolupar i implementar una estratègia conjunta d’internacionalització per ajudar a les PYMES europees a internacionalitzar-se en tres països africans específics seleccionats (Marroc, Senegal i Tunísia) i ajudar a respondre la demanda africana de solucions d’energia i aigües verdes. El projecte AEWEN tindrà una duració de 30 mesos, fins a març de 2024.

Ajudar a respondre a la demanda africana de solucions verdes
Segons l’Agència Internacional de l’Energia, el ràpid creixement econòmic i demogràfic d’Àfrica tindrà profundes repercussions en el sector energètic. Aquesta tendència, junt amb el descens dels costos de les principals tecnologies renovables, donarà lloc a un nou període de dinamisme entre els responsables polítics i les comunitats empresarials africanes, obrint noves vies d’innovació i creixement. Al mateix temps, les inversions dels agents públics i privats relacionats amb la consecució dels objectius dels ODS en matèria de subministrar d’aigua, sanejament i gestió dels recursos hídrics a Àfrica creen noves oportunitats perquè les empreses de la UE col·laborin amb les organitzacions locals en la consecució d’aquests objectius. Això dona a Àfrica un enorme potencial relacionat no només amb la transició energètica, sinó també amb les innovacions en el sector de l’aigua. Tant les infraestructures energètiques com les hídriques estan estretament relacionades i, en molts casos, les autoritats i/o agències publiques locals són responsables de totes dues infraestructures i subministraments.

3 països africans associats

Pla de projectes AEWEN

El Marroc, el Senegal i Tunísia han estat seleccionats com els tres països objectius del projecte a causa del seu creixement previst en el sector de les energies renovables i a la seva bona classificació en l’estudi “Doing Business” 2020 del Banc Mundial.
• el Marroc aspira a aconseguir un 52% d’energia renovable per al 2030 (enfront del 34% actual) i ha posat en marxa un Programa Prioritari de Subministrament d’Aigua Potable (que destinarà més de 10.000 milions d’euros entre 2020 i 2027) i ocupa el lloc 53 de 190 països del món quant a la facilitat per a fer negocis.
• Tunísia aspira a aconseguir el 30% d’energia renovable en el 2030 (enfront del 3% en 2019). A més, té una gran necessitat d’inversió en el sector de l’aigua (per exemple, en 2020, les autoritats tunisianes van signar contractes per valor de 38 milions d’euros amb el Banc Europeu d’Inversions, i s’esperen més inversions en el sector de l’aigua en els pròxims anys). Tunísia ocupa el lloc 78/190 quant a la facilitat per a fer negocis.
• el Senegal aspira a aconseguir el 30% d’energia renovable en el 2025 (enfront del 22% actual) i ocupa el lloc 123/190 quant a la facilitat per a fer negocis.

4 clústers europeus experimentats

En aquest context, el projecte AEWEN integra quatre clústers europeus ben establerts i especialitzats en àrees complementàries de l’energia i l’aigua. Aquests quatre clústers tenen experiència prèvia en projectes internacionals i comparteixen una visió comuna dels serveis d’internacionalització per a fer costat a les seves PIMES. Els clústers implicats són: Tenerrdis  com a coordinador del projecte i amb seu en Grenoble, França, ENVIRONMENT PARK  amb seu a Torí, Itàlia, l’Asociación Catalana del Agua (CWP), amb seu a Girona, Espanya i Tweed  amb seu a Lieja, Bèlgica.
La trajectòria anterior, les activitats dutes a terme a Àfrica i les connexions ja existents en el continent donen a les agrupacions l’experiència necessària per a executar aquest nou projecte. En conjunt, estan involucrant a més de 400 PIME europees.

Posted by: General 29 set. 2021 : 0 Tags: ,

Més de 220 persones han assistit a l’EU-ISMET 2021, que ha tingut lloc entre el 13 i el 15 de setembre de manera virtual. La darrera edició del congrés es va fer a Newcastle l’any 2018.

El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG) ha organitzat la cinquena edició del congrés europeu de la International Society for Microbial Electrochemistry and Technology, l’EU-ISMET 2021. L’esdeveniment ha tingut lloc de manera virtual entre el 13 i el 15 de setembre a causa de la crisi de la covid-19. Malgrat aquestes circumstàncies, s’han superat les 220 inscripcions i l’esdeveniment ha situat la UdG a l’avantguarda de la recerca en tecnologies electromicrobianes.

L’electroquímica microbiana acobla metabolismes microbians amb sistemes electroquímics. Les tecnologies basades en aquest concepte cada vegada desperten més l’interès en la comunitat científica per les seves múltiples aplicacions en tractament d’aigües, síntesi de compostos per la indústria química o obtenció de biocombustibles, entre altres. Tot i així, encara es troben en fase de desenvolupament i cal una inversió important en recerca per a introduir-les al mercat.


La UdG, un referent en tecnologies electromicrobianes

Més de 220 persones han assistit a l’EU-ISMET 2021


El Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) és un grup de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona dedicat al desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit del medi ambient. Àmpliament conegut per la seva activitat de més de vint-i-cinc anys de recerca en tractament d’aigües, en la darrera dècada, el LEQUIA s’ha anat posicionant com un dels grups referents en electroquímica microbiana al sud d’Europa.

El professor agregat Serra Húnter i chairman de la cinquena edició del EU-ISMET, Sebastià Puig, ha estat reconegut pel programa ICREA Acadèmia per l’excel·lència de la seva recerca en aquest àmbit. Actualment, Puig és l’investigador principal de dos projectes europeus centrats en aquestes tecnologies (BioRECO2VER i l’ELECTRA). En electroquímica microbiana, el grup també compta amb dos projectes d’abast nacional (COOMET i RITA). A més, els investigadors del LEQUIA han publicat els resultats de la seva recerca en aquest àmbit en gairebé un centenar d’articles en revistes internacionals d’alt impacte i en set tesis doctorals (quatre de les quals, premiades); i han generat tres patents industrials propietats de la UdG i d’empreses clients.

Aquests bons indicadors no haurien estat possibles sense les importants aliances teixides tant amb altres grups i institucions de recerca com amb empreses privades. Així, en els dos projectes europeus esmentats anteriorment, la col·laboració amb el grup d’ecologia molecular microbiana de la pròpia Universitat de Girona (geMM; Dr. Lluís Bañeras), que també participa en l’organització del EU-ISMET 2021, ha estat clau per a identificar i caracteritzar els microorganismes utilitzats. Pel que fa a l’escalatge de les tecnologies desenvolupades, s’ha treballat estretament amb grans organitzacions empresarials del sector de l’aigua i l’energia com són el grup Suez o FCC Aqualia.

Impacte a Girona i al món
La darrera edició del congrés EU-ISMET es va celebrar el 2018 a la ciutat anglesa de Newcastle. El EU-ISMET 2021 es tracta, doncs, del primer congrés europeu post-pandèmia en tecnologies electromicrobianes. Entre els seus ponents, s’hi ha comptat científics reconeguts a nivell mundial, com Helen de Wever (VITO, Bèlgica), Sarah Glaven (NRL, Estats Units), Korneel Rabaey (UGent, Bèlgica) o Miriam Rosenbaum (HKI, Alemanya).

A més, el 16 de setembre, ha tingut lloc, a Girona una reunió del projecte  ELECTRA, una iniciativa de la Comissió Europea i de la Fundació Nacional de la Ciència de la Xina per desenvolupar i validar sistemes bioelectroquímics de bioremediació d’aigua i sòls a diferents escales. Tot això, sumat a l’increment sostingut de l’activitat de recerca en aquest àmbit en els darrers anys, ha enfilat la xifra de congressistes per damunt dels 220.

L’impacte del congrés a Girona no ha quedat restringit a la comunitat científica, sinó que també s’ha ubicat d’una manera molt significativa en el teixit empresarial i en el sistema educatiu no universitari de les comarques gironines. D’una banda, els treballs que s’hi ha presentat tenen interès per un sector tan rellevant a la demarcació com és el de l’aigua, amb nombroses empreses i entitats que han endegat projectes innovadors com ara el Consorci Costa Brava o Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i amb una associació empresarial – el Clúster Català de l’Aigua – que té la seu precisament a la nostra ciutat.

D’altra banda, conjuntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (ICE) i el Campus UdG Aigua, el LEQUIA ha endegat una activitat de divulgació amb instituts d’educació secundària de les comarques gironines (“Dissenya la teva pila bioelectroquímica!”) per difondre i treballar els principis dels sistemes bioelectroquímics d’una manera dinàmica i innovadora. Tot i els entrebancs ocasionats per la covid-19, l’activitat ha tirat endavant i durant el congrés s’han presentats els treballs realitzats.

Posted by: General 23 jul. 2021 : 0 Tags: , ,
  • Catalunya, Balears i Occitània aposten per l’estalvi i la reutilització en el marc del projecte europeu LIFE Wat’savereuse, que impulsa l’EUREGIO Pirineus Mediterrània, amb el suport de la Unió Europea
  • L’Agència Catalana de l’Aigua, el Clúster català de l’Aigua (CWP) i Eurecat van presentar el projecte amb la participació dels ajuntaments de zones turístiques com Tossa de Mar, Lloret de Mar, Llançà, l’Ametlla de Mar i del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona
  • S’han explicat les iniciatives en matèria de reutilització i la necessitat de conscienciar el turisme sobre la importància de l’estalvi d’aigua en una conca amb escassos recursos i períodes de sequera recurrents
  • L’ACA, Eurecat i el Catalan Water Partnership són els socis d’aquesta iniciativa a Catalunya, que té una durada de tres anys i un pressupost d’1,5 milions d’euros
L’Euroregió Pirineus Mediterrània, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA),  i el Catalan Water Partnership (CWP) han celebrat recentment la primera reunió amb ajuntaments, operadors de la demanda d’aigua i altres entitats per a presentar el projecte europeu Life Wat ‘Savereuse, destinat a fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en el sector turístic.
Aquest projecte, on també participen les Illes Balears i Occitània, té una durada de tres anys (2020-2023), està coordinat per l’Euroregió i compta amb un pressupost d’1,5 milions d’euros.

El projecte busca millorar la gestió de l’aigua i promoure la reutilització i l’eficiència en el consum d’aigua

La trobada, feta per via telemàtica, ha comptat amb la participació de diversos ajuntaments costaners, entre ells Tossa i Lloret de Mar, Llançà i l’Ametlla de Mar, a més del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, als quals se’ls hi ha explicat el projecte i la necessitat de fomentar l’estalvi i la reutilització per a usos turístics.9
Precisament en aquest projecte es fixa aconseguir la implicació / col·laboració (no econòmica) d’un mínim de cinc municipis turístics de cadascuna de les regions (Catalunya, Balears i Occitània) per col·laborar en la difusió -a partir del 2022 – de les campanyes de sensibilització a favor de l’estalvi d’aigua entre els diferents sectors (turistes / comunitats locals / operadors del sector turístic i del sector de l’aigua, i autoritats locals i regionals). Tenint en compte els efectes de la pandèmia, el projecte pretén ser un motor per a la reactivació econòmica i fomentar un nou model basat en el consum sostenible d’aigua.
L’objectiu de la reunió amb els ajuntaments i entitats regionals ha servit, precisament, per establir una comunicació bidireccional contínua per compartir els objectius, l’estratègia de comunicació, les accions i els avanços del projecte. També es van analitzar propostes de mesures i incentius per millorar la gestió de l’aigua i promoure la reutilització i l’eficiència en el consum d’aigua. Cal tenir en compte que el projecte Wat’SaveReuse preveu la implementació d’un mínim de cinc solucions o alternatives tecnològiques o de bones pràctiques per a la reutilització d’aigua.
Catalunya està condicionada pel clima mediterrani. En els últims 20 anys s’han viscut 5 períodes de sequera, que s’han pogut superar gràcies a la disponibilitat de recursos no convencionals (dessalinització i aigua regenerada).
L’estalvi d’aigua entre la ciutadania està clarament consolidat des de 2008 i amb la participació catalana en el projecte Wat’Savereuse es pretén que el turisme sigui conscient de la necessitat de fer un consum responsable d’aigua i recórrer a tecnologies com la reutilització per a usos que no requereixin aigua potable.
Posted by: General 15 abr. 2021 : 0 Tags: , , , ,
Potenciar el paper de l’R+D+I és fonamental perquè l’aigua sigui una de les claus en la recuperació post-COVID. És per això que INVESTAGUA ha dedicat una de les sessions de la seva quarta jornada a la necessitat d’invertir en R + D + i en aigua en què diferents experts han ressaltat que, en un moment en què la ciència gaudeix de major prestigi que mai entre la nostra societat, és moment que les polítiques d’inversió acompanyin l’ingent esforç dels nostres investigadors.
En primer lloc, ha intervingut Félix Francés, president de PTEA, a qui iAgua va entrevistar a primers d’any a iAgua Magazine 32 després del seu nomenament, per parlar de la investigació a Espanya com a palanca en la recuperació post COVID, així com les necessitats d’inversió. “Un dels nostres objectius en la PTEA és incrementar el nombre de socis per aconseguir més representativitat dins del sector”, ha començat. Pel que fa a la situació de l’R + D + I a Espanya, Félix ha assenyalat que “som el país que major retorn d’inversió ha tingut en el sector de la recerca: 52 milions d’euros en el període 2014-2019” i que “tenim excel·lents equips d’investigació en el sector de l’aigua”, però, la despesa és d’aproximadament 200 milions d’euros anys, havent-hi “un ampli marge d’increment d’investigació en el sector”. Així, ha assenyalat quatre raons per invertir en R + D + i en aigua a casa nostra: un context internacional propici per a això, és un sector estratègic, hi ha excel·lents equips i un marge d’increment en la inversió: “La investigació ha estat, és i serà sent un sector estratègic al país”.

Xavier Amores, cluster manager del Catalan Water Partnership

A continuació, Xavier Amores, director de Catalan Water Partnership, ha parlat sobre el paper de l’empresa en la recerca en el marc de la recuperació. “L’R+D és una manera d’invertir diners per obtenir coneixement, i la innovació és el coneixement per obtenir més diners”, ha comentat. Així, Xavier Amores ha assenyalat que “el percentatge del PIB que s’inverteix en R + D a Espanya segueix sent baix”, en concret, en 2019 era de solament un 1,25%. De fet, per arribar al 3% que ens vam marcar en l’Estratègia 2020 hauríem d’haver invertit 21.800 milions d’euros anuals més. “El sector de l’aigua és clau per a la majoria dels sectors a Espanya”, ha assenyalat. Així mateix, el director de CWP ha compartit els cinc reptes claus per a la competitivitat de les empreses en aquest àmbit: respondre al canvi permanent, Open Innovation, noves oportunitats de negoci, transformació digital i internacionalitzar tecnologies innovadores. En aquest sentit, des de la CWP impulsen noves estratègies i projectes de màrqueting digital innovadors per a les pimes del sector de l’aigua, com el projecte WATERTUR sobre la investigació per a la gestió intel·ligent i sostenibles del cicle de l’aigua en hotels; o WAT’SAVEREUSE, amb la finalitat de promocionar la reutilització i estalvi d’aigua en el sector turístic de la Mediterrània.
La sessió també ha comptat amb Juan Carlos García, Clúster 5 Clima / Clúster 6 Bioeconomia i Medi Ambient d’Horizon Europe de CDTI, que ha presentat els instruments de finançament de la recerca en aigua en el marc de la recuperació. Així, ha centrat la seva intervenció en l’Horitzó Europa, el principal programa de la Unió Europa en recerca i innovació per als pròxims sis anys, i que compta amb una inversió de 95.000 milions d’euros. En aquest sentit, aquest compta amb sis Clústers, dels quals el Clúster 6 referit a la Bioeconomia i Medi Ambient recull sis àrees d’intervenció (observació mediambiental, biodiversitat, agricultura, ecosistemes alimentaris, oceans, bioseguretat i sistemes circulars). A mode de conclusió, Joan Carles ha assenyalat la necessitat de buscar oportunitats en diverses destinacions i clústers i ha anunciat que hi haurà “dues partenariats directament reaccionades amb l’aigua que sortiran el 2021 i 2022”.
Per la seva banda, Borja Sanz, Urban Water Business Manager d’Hidroconta, ha parlat d’innovació i digitalització en la recuperació, ressaltant la transformació experimentada per la mateixa companyia a causa de les necessitats de sector: “Hem passat de ser una empresa fabricant i venedora de comptadors mecànics a evolucionar al mercat de l’aigua urbana”. Borja ha assenyalat que, a causa de la pandèmia, el sector ha experimentat un increment de demanda per part del mercat de tecnologies IOT i de digitalització: “Són les tecnologies de digitalització què ens han d’ajudar a posar eines al mercat per a l’optimització del recurs hídric”. Així, ha explicat les implicacions de la inversió en digitalització i la gamma que Hidroconta té a disposició dels seus clients: “Ens ha canviat en la producció i fabricació de tots els nostres equips, en el nostre producte”, ha comentat.
Finalment, Alberto Garrido, catedràtic d’Economia Agrària i Recursos Naturals i Vicerector de Qualitat i Eficiència de la Universitat Politècnica de Madrid, ha parlat sobre el paper de la universitat centrant-se en la Comunitat d’UPM Water. En aquest sentit, la universitat ofereix coneixement a aplicar en la presa de decisions, solucions tecnològiques, neutralitat, interdisciplinarietat i equipament científic. En aquest sentit, ha assenyalat que des d’UPM Water es persegueix, entre altres qüestions, promoure, transferir i divulgar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic.
La sessió ha finalitzat amb una ronda de preguntes en què els ponents han respost a les qüestions i dubtes plantejats pels delegats en què han assenyalat que “si tinguéssim més investigació i hi hagués més desenvolupament hi hauria més oportunitats professionals”, ha comentat Alberto Garrido, el que es trasllada a una atracció de joves que vulguin aprendre i formar-se en aquest àmbit.
FONT: iagua.es
Posted by: General 25 març 2021 : 0

Més de 55 empreses, centres tecnològics i de recerca, universitats i associacions han executat sis projectes de recerca i innovació en la gestió de l’aigua, dins de la Comunitat RIS3CAT Aigua, acreditada per ACCIÓ, que han suposat una inversió de 12 milions d’euros en quatre anys per a l’impuls de l’economia circular en el tractament d’aigües, el monitoratge i suport a la decisió per a la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de tecnologia per a sectors intensius.

Les solucions a aquests reptes han estat abordades de forma específica en els projectes Digestake, liderat per la Universitat de Girona-Lequia; Eflucomp, Regireu i Imaqua, coordinats per Eurecat; Elde, encapçalat per la Universitat Politècnica de Catalunya-INTEXTER, i Watertur, liderat pel Català Water Partnership.

La Comunitat RIS3CAT Aigua finalitzarà la seva activitat aquest mes d’abril

Liderada pel centre tecnològic Eurecat, la Comunitat RIS3CAT Aigua finalitzarà la seva activitat aquest mes d’abril amb un balanç “centrat en establir sinergies entre les empreses, potenciant la investigació i dinamitzant el sector, per garantir la salut i el benestar de les persones i de l’ medi ambient, reduir el cost de gestió de l’aigua, conservar el recurs natural i transformar els models de gestió cap a una economia circular “, destaca el director de la Unitat d’aigua, Aire i Terra de Eurecat, Xavier Martínez Lladó.

La seva execució “ha permès preparar el sector de l’aigua per superar els reptes econòmics, ambientals i socials de futur, adquirint les capacitats i desenvolupant els serveis i productes necessaris per donar resposta a les problemàtiques actuals i futures relacionades amb la gestió de l’aigua”, afegeix Martínez Lladó, que posa en relleu que “també ha servit per desenvolupar productes i solucions que han de ser internacionalitzades i exportades a altres països”.

En concret, el projecte DigesTake ha investigat la valorització dels efluents líquids i gasosos de la digestió anaeròbia dels fangs de depuradores urbanes. Amb aquesta finalitat, s’han posat en marxa cinc plantes pilots i un prototip que aprofiten l’alt contingut de nutrients d’aquests efluents, principalment, carboni, nitrogen, fòsfor i potassi, per obtenir fertilitzants agrícoles i convertir el diòxid de carboni de l’biogàs en productes químics amb valor afegit.

Per la seva banda, el projecte Regireu ha permès generar nou coneixement i desenvolupar tecnologies innovadores i competitives en l’àmbit de la regeneració d’aigües residuals. Entre les diferents tecnologies demostrades en el projecte, s’ha validat un sistema de depuració d’aigües industrials innovador combinant les tecnologies de llit mòbil amb un sistema de reactor de membranes on s’ha duplicat la capacitat i reduït un 40 per cent el consum energètic respecte a sistemes convencionals.

El projecte IMAQUA s’ha centrat en l’elaboració d’eines innovadores per a la gestió de la qualitat i quantitat d’aigua en xarxes de distribució. En el marc de el projecte, s’han desenvolupat solucions físiques per a la monitorització en línia de contaminants específics com mostrejadors ceràmics passius i tecnologia òptica. També s’han desenvolupat solucions digitals per a predir el comportament de les xarxes de distribució i l’evolució de la qualitat d’aigua dins de les mateixes. Les tecnologies de el projecte han estat demostrades en les xarxes de distribució d’aigua de Sabadell i en un segment de la xarxa de Barcelona, ​​aconseguint reduir en un 10 per cent els cabals incontrolats dins d’aquestes xarxes.

La depuració d’afluents industrials mitjançant la combinació de tecnologies electroquímiques i electrocoagulació ha estat l’eix de el projecte ELDE, on s’han construït dos pilots per tractar efluents dels sectors químic, adober i paperer, aconseguint reduccions de més de l’70 per cent de l’contingut de matèria orgànica dels efluents i eliminant totalment el color i la terbolesa, obtenint d’aquesta manera aigua adequada per a reutilitzar. A més, s’ha aconseguit reduir el consum dels tractaments respecte als mètodes tradicionals.

L’impuls de la implantació de tecnologia intel·ligent per gestionar l’aigua en els establiments hotelers ha estat l’eix de el projecte WATERTUR, el qual ha pogut demostrar les tecnologies de bioreactor anaerobi de membrana i murs verticals acoblats a sistemes bioelectroquímicos per tractar els efluents de el sector, recuperant energia a través de la producció de biogàs. A més, s’ha desenvolupat una eina per al control intel·ligent de l’aigua de piscines i s’ha patentat una eina web d’avaluació de l’impacte ambiental de l’activitat dels hotels.

EFLUCOMP ha investigat i aplicat tecnologies que permeten el tractament òptim d’efluents de composició complexa, és a dir, aigües residuals amb una salinitat molt elevada, presència de contaminants tòxics o matèria orgànica de difícil eliminació. Aquests efluents són característics de sectors intensius en generació d’aigües residuals, com és el cas dels hospitals, la indústria petroquímica, abocadors de residus o la indústria metal·lúrgica i minera, entre altres.

La Comunitat RIS3CAT Aigua és una de les comunitats RIS3CAT acreditades per la Generalitat de Catalunya a través d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa-, una estratègia que en el període 2014-2020 ha comptat amb un pressupost total de 53 milions d’euros, unes ajudes gestionades per ACCIÓ i part de les quals provenen de Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea. En concret, aquesta Comunitat i els seus projectes del pla d’actuació han estat cofinançats per la Unió Europea a través de Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) amb una dotació de 4.061.042,48 euros.

Posted by: General 25 febr. 2021 : 0 Tags: , , , , , , , , ,

La investigadora Raquel Garcia Pacheco lidera un projecte que, partint d’anteriors projectes de recerca, desenvolupa una tecnologia per allargar la vida útil de les membranes utilitzades per les dessaladores en els tractaments de potabilització d’aigua. A escala global, cada any es llencen directament als abocadors més d’un milió de filtres utilitzats en aquestes plantes. Aquesta investigació vol revertir aquesta situació i reaprofitar-los en altres plantes de tractament d’aigües.

El projecte ha rebut el suport d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa depenent del Departament d’Empresa i Coneixement- mitjançant el programa TECNIOspring PLUS, que finança el 100% de la contractació d’investigadors i promou la incorporació de talent experimentat a les empreses i agents d’R+D catalans. El centre tecnològic LEQUIA va contractar la investigadora l’any 2019 gràcies a aquest ajut per desenvolupar conjuntament el projecte.

El projecte permetrà optimitzar el procés de reciclatge al minimitzar el seu consum de recursos i energia

Una planta dessaladora de grans dimensions pot tenir fins a unes 20.000 membranes instal·lades per a la seva funció de tractament d’aigua de mar. Aquesta aigua dessalada té multitud d’usos, els principals dels quals són l’abastiment d’aigua potable i el regadiu. Aquestes membranes es renoven cada cinc o deu anys i es llencen directament als abocadors o a les incineradores. El reciclatge de membranes permet oferir-los un nou ús per tal que es puguin tornar a utilitzar en altres instal·lacions més petites dedicades a la producció d’aigua per al reg o processos industrials, així com per al tractament d’aigües residuals.

Segons Garcia Pacheco “som capaços de regenerar les membranes sense alterar significativament les seves propietats inicials, però també les reciclem convertint-les en nous productes”. Les membranes reciclades, doncs, “tracten més aigua i segueixen separant els virus i les bactèries. A més, en funció del tipus de producte reciclat, també són capaces de seguir separant les sals”.

El projecte de la investigadora li ha permès treballar en un primer any a Austràlia, a la University of New South Wales, on ha desenvolupat un nou sistema de porta-membranes reciclades que s’ha presentat a les oficines de patents europees. Aquest porta-membranes permet crear sistemes compactes de tractament d’aigües per a les zones rurals aïllades amb difícil accés. A més, també permetrà optimitzar el procés de reciclatge al minimitzar el seu consum de recursos i energia.

En el segon any del projecte, ja al centre LEQUIA de la Universitat de Girona, ha pogut tenir una aplicació industrial a l’empresa TELWESA gràcies a la donació de membranes usades per part de Sacyr Agua, que també els van facilitar els seus pilots de reciclatge desenvolupats en un projecte europeu anterior; i al suport d’IMDEA Agua per a les proves inicials de laboratori.

Amb TELWESA hem provat les membranes regenerades en les seves instal·lacions per tractar aigües residuals d’abocador (els lixiviats)”, explica la investigadora. El resultat és que “la meitat de la instal·lació ha estat funcionant amb aquest tipus de membranes durant un any i la producció d’aigua i la seva qualitat ha estat similar a la de les membranes comercials”.

En aquest tipus d’instal·lacions, afegeix Garcia Pacheco, “la freqüència de canvi de filtres és molt més alta, cada un o dos anys; i té un elevat cost econòmic i ambiental”. Així doncs, la tecnologia que han desenvolupat ofereix una via pròpia de l’economia circular que regenera bona part de les primeres propietats de la membrana.

Actualment, la investigadora Raquel Garcia Pacheco i el centre tecnològic LEQUIA mantenen la vinculació gràcies a l’ajut INNOVADORS 2019 concedit per l’Agaur i els fons europeus FEDER on preveuen la posada en marxa d’una spin-off que doni continuïtat al projecte inicial. “El gran avantatge del programa Tecniospring, a banda d’unes bones condicions econòmiques per investigar, és que t’orienta a una aplicació industrial i et dirigeix a fer alguna cosa útil per a la societat”, valora la investigadora.

  • El 10% dels clústers de tot Europa amb el màxim certificat d’excel·lència són catalans
  • El certificat, al qual hi han accedit amb el suport d’ACCIÓ, és un dels reconeixements mundials més prestigiosos en l’àmbit dels clústers, que analitza indicadors com el finançament, l’estratègia o la qualificació de l’equip que gestiona aquestes organitzacions

El passat 16 d’octubre els clústers catalans Catalan Water Partnership, Packaging ClusterMODACCBeauty Cluster BarcelonaFEMAC i Secpho van rebut el certificat Gold Label per part de l’European Secretariat for Cluster Analysis (ESCA). Es tracta d’un dels reconeixements més prestigiosos al món en l’àmbit dels clústers que certifica l’excel·lència en la gestió d’aquestes organitzacions al qual hi han accedit amb el suport d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement.

Acte de reconeixement de clústers catalans amb el certificat europeu Gold Label

L’acte virtual va ser presidit pel conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, l’Hble. Ramon Tremosa, qui va reafirmar l’important paper d’agents del canvi com són els clústers, especialment en un context com l’actual, protagonitzat per la crisi sanitària i econòmica. Les entitats han acompanyat a les empreses sòcies en el camí cap a la recuperació i les oportunitats de negoci, amb la generació de valor compartit.

A la sessió també hi va participar el director de l’ESCA, Helmut Kergel; el conseller delegat d’ACCIÓ, Joan RomeroJoan  Martí, director de Cluster Development d’ACCIÓ; i els Clusters Managers de les organitzacions guardonades.

Per rebre l’acreditació Gold Label s’analitzen 30 indicadors dels clústers relacionats amb el finançament, la governança, l’estratègia, la composició (que a l’organització hi hagi presència de multinacionals, pimes, startups, universitats o centres tecnològics) o la qualificació de l’equip que el gestiona. El fet de comptar amb aquest certificat permet als clústers augmentar la seva visibilitat i posicionament internacional, així com l’accés a nous punts de trobada amb altres clústers punters europeus per dur a terme projectes conjunts i processos de millora.

L’acreditació Gold Label l’entrega l’European Secretariat for Cluster Analysis (ESCA), associació amb seu a Berlin que agrupa més de 200 experts en clústers i gestiona els processos de certificació i que va néixer fruit de la European Cluster Excellence Initiative (ECEI), iniciativa promoguda el 2009 per la Comissió Europea.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty