Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

El servei Girona Emprèn de l’Ajuntament de Girona, amb la col·laboració del Parc Científic, va organitzar aquest cicle de xerrades sobre noves tendències i el seu impacte en la competitivitat de l’empresa i la generació de nous models de negoci.

Cicle Noves tendències

Guillem Alsina es va centrar en les tecnologies d’APPs, intel·ligència artificial, impressió 3D, robòtica, realitat virtual, realitat augmentada i drons.

En aquesta darrera xerrada del cicle, Guillem Alsina es va centrar en parlar de tecnologies que ha considerat d’interès per les empreses gironines: APPs, intel·ligència artificial, impressió 3D, robòtica, realitat virtual, realitat augmentada i drons. L’objectiu de la sessió ha estat proporcionar una visió del futur tecnològic, per tal que els empresaris i les empresàries puguin conèixer quines eines disposen per innovar i decidir quina s’ajusta més al seu negoci i aporta més valor.

Alsina va definir cada tecnologia i va mostrar alguns exemples reals d’aplicació d’aquestes, des d’astronautes entrenant per una missió a Mart a través de realitat virtual, fins a bots conversacionals que atenen consultes de clients de la nostra empresa mitjançant intel·ligència artificial.

Al final de la sessió, durant el torn de preguntes, es va generar un debat sobre les implicacions que generen aquestes tecnologies sobre la societat. Vist des d’un punt de vista ètic, la destrucció de llocs de treball que suposa l’aplicació de tecnologies més productives, la dificultat d’adaptació a la tecnologia i els usos a que es destinen algunes d’aquestes innovacions.

Amb aquesta xerrada finalitza el cicle de noves tendències i empresa el qual ha comptat amb quatre xerrades sobre noves tecnologies amb l’objectiu de fomentar la innovació a les empreses gironines.

 

 

Aquestes han estat les xerrades que s’han dut a terme durant el cicle de noves tendències i empresa:

Conferència: Big Data: ús i aplicacions pràctiques a càrrec de Josep Navarro Martorell, responsable de desenvolupament de negoci a l’àrea de Catalunya de Helwet Packard Enterprise. Expert en IT, Business Intelligence, Data Warehouse i Big Data.

oportunitats-empresarials-de-la-open-innovation

Conferència: Oportunitats empresarials de la Open Innovation a càrrec de de Roger Font, director del Departament de Consutoria Tecnològica d’Eurecat.

banner-iot

Conferència: La Internet de les coses en el model de negoci a càrrec d’Esteve Farrés, responsable de l’àrea Hardware de l’empresa Ubikwa.

tecnologies-per-a-la-competitivitat-empresarial

Conferència: Tecnologies per a la competitivitat empresarial a càrrec de Guillem Alsina, periodista especialitzat en tecnología i redactor en cap de YCOM.

El Catalan Water Partnership (CWP) ha participat a Mèxic en una trobada empresarial i Intercluster

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i Catalan Water Partnership (CWP) han participat a Mèxic en una trobada empresarial i Intercluster per traslladar solucions tecnològiques en l’àmbit de l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua i dels residus a través de acords bilaterals amb empreses mexicanes.

La trobada ha estat organitzat a Mèxic DF per European Cluster Collaboration Platform (ECCP), i s’emmarca en el projecte Low Carbon Business Action Mèxic (LCBAM), finançat i organitzat per la Unió Europea en cooperació amb Mèxic.

Durant l’última setmana d’octubre, el Clúster d’Eficiència Energètica i el Clúster de l’Aigua han tingut més de 50 trobades amb empreses, clústers i associacions mexicanes i europees per tractar la problemàtica de les emissions de CO2 en aquest país.

D’aquestes reunions, han sorgit diverses propostes de col·laboració entre ambdós clústers, així com diversos contactes amb la Cooperation Partnership Agreements (CPAs) per a la introducció de solucions tecnològiques d’empreses catalanes dirigides al mercat mexicà.

ii-forum-lequia

Més de 80 professionals interessats en els reptes i les oportunitats de la purificació del biogàs

El Fòrum LEQUIA va néixer el 2014 amb el doble objectiu de presentar diverses tecnologies en desenvolupament i de crear un espai de trobada i de reflexió al voltant de la col·laboració entre universitat i empresa en l’àmbit de l’aigua. La segona edició va tenir lloc va tenir lloc el passat 15 de desembre a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències, i va tractar els reptes i les oportunitats de la purificació del biogàs, una qüestió de gran interès pel sector de l’aigua però també per la indústria agro-alimentària o el tractament de residus sòlids urbans.

Durant l’esdeveniment es va discutir el potencial de la valorització energètica del biogàs i l’actual marc normatiu, es van presentar casos pràctics i es van avançar els resultats de diversos projectes de recerca i desenvolupament. El programa va comptar amb destacats experts del món acadèmic, empresarial, associatiu i de l’Administració pública com Luis Puchades (Asociación Española del Biogàs), Marc Moliner (Agència Catalana de l’Aigua), Fernando Cabello (Consell Comarcal del Maresme), David Gabriel (Universitat Autònoma de Barcelona), Raúl Muñoz (Universidad de Valladolid), Pilar Icarán (Aqualia), Àngel Freixó (Createch Solutions S.L.), Nicolás de Arescopachaga (CETAQUA) i Joaquín Reina (Energy & Waste). Per part de LEQUIA, grup de recerca organitzador de la jornada, van intervenir Jesús Colprim i Maria Colprim, que varen presentar els resultats del projecte BiogasApp.

En total, més de 80 professionals de diferents punts de l’Estat Espanyol van participar en aquest esdeveniment. El fòrum va tenir un gran ressò però, sobretot, va aconseguir generar debat i complicitats entre els diversos actors implicats en l’aprofitament d’un recurs energètic tant rellevant des del punt de vista mediambiental com és el biogàs.

bacteriophage-309497_640

Els bacteriòfags són agents propagadors de les resistències a antibiòtics

La resistència als antibiòtics constitueix un greu problema per a la salut pública, ja que cada vegada amb més freqüència molts patògens bacterians són resistents al tractament amb aquests fàrmacs. Un informe recent elaborat per l’Organització Mundial de la Salut assenyalava que al voltant de 700.000 persones moren a l’any per infeccions provocades per bacteris resistents als antibiòtics.

El principal problema és que els bacteris intercanvien els seus gens amb promiscuïtat, fet que facilita la dispersió de les resistències entre els seus congèneres. Fins fa poc, aquests intercanvis genètics s’havien estudiat gairebé exclusivament en els plàsmids (uns petits cromosomes que molts bacteris s’intercanvien mitjançant un procés anomenat conjugació), encara que existeixen altres agents que també participen en aquest festí gènic: els virus. La presència de virus amb gens de resistència en el medi ambient constitueix una preocupació afegida a causa de les implicacions clíniques i mediambientals que se’n deriven. Entre aquestes cal destacar que els virus són les entitats biològiques més abundants i diverses al nostre planeta, cosa que facilita la infecció i posterior transferència de gens de resistència als bacteris de l’ambient.

És en aquest context que investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), a Girona, han dirigit un projecte per determinar si els virus que infecten exclusivament bacteris (també coneguts com a bacteriòfags o, més familiarment, fags) contenen gens de resistència als antibiòtics i, per tant, si també contribueixen a la seva disseminació. Part d’aquestes investigacions, cofinançades per la Iniciativa de Programació Conjunta (Water JPI) i pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, s’han publicat a la revista científica Environmental Pollution, on s’han presentat els resultats sobre la detecció de gens que confereixen resistència a diferents classes d’antibiòtics en genomes virals.

Amb l’objectiu d’analitzar tots els ambients on s’han detectat gens de resistència a antibiòtics, s’han estudiat els viromes (els gens de tots els virus en un determinat ambient) de femta humana i animals, així com d’aigües residuals, superficials i marines. De l’estudi d’aquestes mostres es dedueix que els bacteriòfags, especialment els d’ambients d’aigua dolça i marins, contenen una gran varietat de gens de resistència a antibiòtics. Això implica una major dispersió en l’ambient i, en cas de ser transferits a bacteris patògens, un increment de les resistències davant l’arsenal d’antibiòtics disponible. La infecció per un patogen resistent implica més dies d’hospitalització i la necessitat d’utilitzar antibiòtics no convencionals el que augmenta considerablement la despesa sanitària.

L’estudi dut a terme constitueix un pas endavant per conèixer amb més detall les vies implicades en la disseminació dels gens de resistència en l’ambient i poder així dissenyar estratègies més eficaces amb què fer front al problema de la resistència als antibiòtics.

Silvia Osuna, premi Princesa de Girona en investigació científica 2016, treballa en el desenvolupament d’enzims a la carta per a la síntesi i producció de fàrmacs.

Sílvia Osuna obté el guardó Fundació Princesa de Girona

Silvia Osuna, premi Princesa de Girona en investigació científica 2016

Parlar d’enzims, química computacional o biocatàlisi és una cosa tan complicat com apassionant i interessant alhora. I si algú pot donar fe d’això és Sílvia Osuna, una jove investigadora que s’ha lliurat en cos i ànima per esprémer al màxim els beneficis que aquests conceptes aportaran a la societat en un futur immediat. Per aquesta catalana, la disciplina que l’ha portat a aconseguir diverses distincions nacionals i internacionals -entre elles el Princesa de Girona en la categoria d’investigació científica 2016-, permetrà entre altres moltes coses que el preu dels fàrmacs s’abarateixi, de manera que tractar una malaltia serà econòmicament menys costós.

Per abordar aquesta qüestió, és interessant que comprenguem què són els enzims i com es pot actuar sobre elles per aconseguir aquests objectius tan beneficiosos. Segons Osuna, es tracta de molècules formades per cadenes d’aminoàcids que serveixen de catalitzadors, “que són els millors acceleradors de reaccions químiques que hi ha al món”. Si pel que sigui no funcionen, “poden modificar alterant un dels aminoàcids de la cadena i substituint-los per qualsevol dels 19 restants”, afegeix. Per a això és necessària la implicació de grans suports informàtics i tecnològics que ofereixin els càlculs matemàtics necessaris, com els que ofereix el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona. Precisament amb una d’aquestes modificacions es pot arribar a aconseguir la reacció que exerceixen els medicaments sobre el nostre organisme. “Així, seríem capaços de fabricar el medicament de manera més ràpida, més eficient i amb un cost més baix”, reivindica la investigadora, que defensa la tècnica computacional per sobre de l’experimental, perquè la segona “es basa en proves aleatòries, el que significa un procés llarg i costós enfront de l’eficiència dels càlculs dels superordinadors “.

L’equip humà que lidera Sílvia Osuna se sent motivat amb l’objectiu d’aconseguir una gran contribució en el sector farmacèutic, “ja que si podem tenir medicaments més barats, alguns tractaments que són molt cars ara, d’aquí a 10 anys potser no ho seran” . A més cal destacar que l’eficiència de la biocatàlisi pot aplicar-se en qualsevol camp. De fet, “tenir un enzim per a qualsevol reacció és una cosa que interessa, perquè a més d’aconseguir una reacció més ràpida i eficient, també s’aconseguiria més sostenibilitat, ja que seria necessària menys energia per fabricar”, explica la investigadora en química computacional.

Al contrari del que alguns puguin pensar, les indústries farmacèutiques veuen amb bons ulls la tasca d’aquest equip d’investigadors químics, ja que “interessa a qualsevol fabricar alguna cosa mil vegades més barat”.

Una jove atreta per la curiositat

Sílvia Osuna (Castelló d’Empúries, 1983) és una jove investigadora que va aterrar a l’apassionant món de la química computacional atreta per la curiositat de com funcionen els enzims. Segons ella, “l’interès és el que fa que la ciència avanci”. Aquesta gironí va obtenir el grau de doctor en 2010 per la Universitat de Girona. Durant el mateix any es va traslladar a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles gràcies a la beca Marie Curie. El 2013 es va reincorporar a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona. Aquest any va aconseguir el Princesa de Girona en la categoria d’investigació científica 2016. La decisió del jurat va reconèixer a Osuna “la seva investigació enfocada al desenvolupament d’enzims a la carta per a la síntesi i producció de fàrmacs”, així com “l’excel·lència científica, audàcia en el plantejament de la investigació i capacitat d’innovació “.

FONT: LaVanguardia

Un equip d’investigadors de VICOROB guanya la competició internacional de detecció automàtica de lesions d’esclerosi múltiple en imatges de ressonància magnètica celebrada en el marc de la prestigiosa conferència MICCAI 2016.

vicorob-miccai16

MICCAI 2016, international Conference on Medical Image Computing and Computer Assisted Intervention

Investigadors de l’institut de recerca VICOROB de la Universitat de Girona (i més concretament del NIC: NeuroImage Computing Group), participen en una competició internacional de desenvolupament d’eines automàtiques per a la detecció i segmentació de lesions d’esclerosi múltiple en imatges de ressonància magnètica, obtenint els millors resultats de tots els participants.

La competició, titulada “MS segmentation challenge using a data management and processing infrastructure” i celebrada dins de la prestigiosa conferència MICCAI 2016, 19th International Conference on Medical Image Computing and Computer Assisted Intervention, va acollir 13 participants de diferents institucions d’arreu del món. L’equip de la UdG, composat pels investigadors Sergi Valverde, Eloy Roura, Mariano Cabezas, Sandra González-Villà, i els professors Xavier Lladó, Arnau Oliver i Joaquim Salvi, hi ha participat amb dues eines informàtiques amb estratègies diferents. Les dues han encapçalat els resultats de detecció i segmentació de lesions. Aquesta recerca s’emmarca dins dels projectes BiomarkEM.cat i NICOLE, finançats respectivament per la Fundació La Marató de TV3 i pel Ministerio de Economia y Competitivitat dins dels projectes I+D+i Retos de la Sociedad.

La recerca es realitza en col·laboració de radiòlegs i neuròlegs de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT), Hospital Vall Hebron, Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i Institut de Recerca de la Vall d’Hebron. L’objectiu d’aquests projectes és el de desenvolupar un software aplicable a la pràctica clínica en les unitats especialitzades d’esclerosi múltiple i centres de radiologia que permeti, mitjançant ressonància magnètica, identificar de forma més senzilla, ràpida i automàtica les lesions característiques d’aquesta malaltia, quantificar el grau d’atròfia cerebral dels pacients afectats i, a més, facilitar la quantificació i la valoració d’aquestes alteracions al llarg del temps. Això permetrà, en un futur, poder utilitzar aquesta tecnologia en la monitorització més objectiva i automàtica dels efectes dels diferents tractaments en l’esclerosi múltiple.

Dades

Els objectius de la competició han estat múltiples. En primer lloc l’avaluació de l’estat de l’art dels mètodes de segmentació avançada en una mateixa base de dades i seguint un protocol estàndard. La base de dades d’imatges utilitzada ha estat multicèntrica, formada per 38 pacients de quatre centres diferents, amb escàners diferents de 1,5T o 3T i a on cada pacient ha estat anotat manualment per un conjunt de set experts. Durant la competició s’ha avaluat tant la detecció de lesions (el nombre de lesions detectades per pacient) com la segmentació de la lesió (el grau de precisió en què s’han delineat les lesions). A més d’aquesta avaluació clàssica, l’objectiu d’aquest repte ha estat també proporcionar una infraestructura comuna en el qual s’han avaluat tots els algoritmes, permetent una comparació justa en termes de funcionament, de comparació del temps d’execució i la garantia de què tots els algoritmes s’han executat amb els mateixos paràmetres per a cada pacient (és a dir, una segmentació automàtica de veritat).

FONT: VICOROB

Equip Goodgut

L’equip de Goodgut ha aixecat capital del programa Retos de Investigación 2016 i Neotec 2015

L’spin-off biotecnològica de la Universitat de Girona (UdG) i del IDIBDI Goodgut ha rebut una ajuda de 1,1 milions d’euros del programa Retos de Investigación 2016 per part del Ministeri d’Economia i Competitivitat per validar i desenvolupar un sistema no invasiu per al cribratge de càncer colorectal. També ha rebut suport dels ajuts Neotec 2015 del CDTI de 175.000 euros, que invertirà en consolidar les diferents línies d’investigació de l’empresa i el laboratori ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

El nou test que desenvolupa GoodGut està basat en el mètode RAID-CRC (Risk Assessment Intestinal Disease-colorectal cancer), que utilitza marcadors bacterians en femta per detectar lesions precanceroses abans que hagi signes clínics de càncer colorectal. Aquest sistema de detecció va sorgir d’un estudi dirigit per Xavier Aldeguer (cofundador de la spin-off i cap del servei de digestiu a l’Hospital Trueta) i Jesús García-Gil (cofundador de l’spin-off i Catedràtic en Microbiologia a la Universitat de Girona) on es va observar una correlació molt elevada entre l’aparició d’una sèrie de bacteris en femta i el càncer colorectal.

L’empresa ja està finalitzant la fase de validació clínica, que ha fet amb més de 500 pacients en diversos centres de Catalunya (l’Hospital de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, el Consorci Hospitalari de Vic, l’Hospital Dr. Trueta de Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària), i espera presentar resultats al desembre o gener. “Aquesta fase ens permet veure com el perfil bacterià es comporta amb totes les poblacions de risc de càncer colorectal”, explica la doctora Mariona Serra, cofundadora i CEO de GoodGut.

“Hem d’esperar els resultats per saber en quina població de risc funcionen millor els marcadors, però el nostre objectiu és focalitzar-nos en la població de risc mitjà, que són persones majors de 50 anys”, comenta Serra. Després d’aquesta fase, GoodGut vol fer un tercer estudi clínic exclusivament amb aquesta població de risc, on destinarà part del finançament rebut del programa Reptes.

Actualment, l’únic mètode per diagnosticar el càncer colorectal és la colonoscòpia, una tècnica invasiva que suposa un cost en temps i diners elevat. Per reduir el nombre de colonoscòpies s’utilitza com cribratge previ a la població de risc mitjà (majors de 50 anys) el test de sang oculta en femta, però la seva baixa especificitat fa que el 30% de les colonoscòpies hagin estat mal indicades. Així, el test desenvolupat per GoodGut, que podria estar al mercat en 2019, s’implementaria amb l’objectiu de reduir el nombre de falsos positius generats pel test de sang oculta en femta i millorar la prevenció del càncer colorectal.

Paral·lelament, l’empresa segueix desenvolupant un sistema no invasiu de detecció de malalties inflamatòries intestinals tant en malalts de Crohn com amb colitis ulcerosa. També en fase clínica, el sistema s’està testant amb pacients de l’hospital de Bellvitge i l’Hospital Dr. Trueta i pròximament començarà l’assaig a l’Hospital Germans Trias i Pujol. El dispositiu que l’empresa desenvolupa permetria un diagnòstic diferencial, amb monitoratge i predicció dels tractaments terapèutics i quirúrgics. “En base als resultats d’aquest estudi, dissenyarem un assaig de més envergadura enfocat a les poblacions de més risc”, explica Mariona Serra.

FONT: biotech-spain.com

lactobacillus

Lactobacillus Plantarum

Els problemes periodontals, com la gingivitis o la piorrea, són molt habituals entre la població adulta. Les conseqüències d’una malaltia bucodental poden arribar a tenir un efecte negatiu en les malalties cardiovasculars o l’embaràs.

Però el tractament clàssic pot no ser sempre efectiu al 100%. L’ús d’antibiòtics per combatre els bacteris patògens que causen les malalties periodontals altera tota la flora de la boca, i no sempre té el resultat esperat i per això, els tractaments més avançats combinen l’ús d’antibiòtics com a tractament de xoc amb els probiòtics, que s’apliquen durant un període determinat o com a manteniment de forma regular.

La generació de probiòtics, el ProlacSan®, contraresta els bacteris patògens més agressius i perjudicials per a la salut bucodental, introduint dues soques que substitueixen els bacteris nocives per altres positives, la Lactobacillus Brevis i la Lactobacillus Plantarum. Aquestes són selectives en l’eliminació dels bacteris nocives, pel que no danyen ni eliminen tota la flora, i combaten els bacteris patògens que causen la càries, la gingivitis i l’halitosi o mal alè, entre d’altres problemes bucodentals.

El ProlacSan® és una la fórmula patentada d’AB-Dentalac, desenvolupada per l’empresa AB-Biotics que, a més del mercat europeu, compta amb reconeixement de la propietat intel·lectual en Estats Units, Austràlia i, des de març d’aquest any, a la Xina.

 

Sergi Audivert i Miquel Àngel Bonachera Abbiotics

Sergi Audivert i Miquel Àngel Bonachera Abbiotics, fundadors d’AB-Biotics

L’empresa biotecnològica catalana AB Biotics ha ampliat capital per 4.787.339,20 milions d’euros amb l’emissió de 2.992.087 noves accions amb un valor nominal de 0,05 euros per títol ia un preu d’emissió de 1,6 euros per acció , ha informat aquest dimecres en un comunicat.

Els recursos aconseguits aniran dirigits a l’execució del Pla de Negoci i Pla d’Internacionalització, així com a enfortir l’estructura operativa de l’empresa per poder donar resposta al creixement previst en els propers anys.

El Pla d’Internacionalització té com a objectiu incrementar el nombre de socis i mercats; l’empresa va tancar 2015 amb presència a 38 països i espera acabar 2016 estant en més de 60 mercats.

AB Biotics, fundada el 2004 i que cotitza en el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) des de 2010, ha crescut a doble dígit en els últims tres anys, i augura que el Pla d’internacionalització permetrà consolidar aquest creixement fins a aconseguir resultats nets “en un futur pròxim “.

Els consellers delegats de la companyia, Miquel Àngel Bonachera i Sergi Audivert, han coincidit que aquesta operació també permetrà enfortir el balanç de la companyia i incrementar la seva flexibilitat financera per complir els objectius estratègics de vendes en un termini de tres anys.

FONT: LaVanguardia

Eurecat

Eurecat és el principal Centre Tecnològic de Catalunya

Eurecat, el Centre Tecnològic de Catalunya, que agrupa els sis grans centres de recerca i innovació del sector al Principat, ha aconseguit fregar el milió i mig d’euros en
ingressos només a través de la venda dels seus projectes de recerca. Tal com va avançar a l’ARA Oriol Alcoba, responsable de transferència tecnològica i patents d’Eurecat, aquesta agrupació de centres tecnològics va aconseguir finançament privat directe per valor d’1,4 milions d’euros a través de la venda i llicència de tecnologia.

Actualment Eurecat té registrades una vuitantena de patents entre tots els seus centres però la majoria ja provenen del període anterior a la integració. Alcoba detalla que aquest any, però, el centre ha patentat set noves tecnologies internacionals i que en té cinc més en tràmit. L’activitat dels centres tecnològics com Eurecat no només consisteix a impulsar la recerca i innovació dels seus centres, sinó que per força implica donar un valor econòmic als resultats d’aquestes investigacions. El responsable de transferència tecnològica d’aquest centre destaca la importància del registre de patents d’una entitat com aquesta perquè treballen “colze a colze amb la indústria catalana, que té poca capacitat de recerca”. Alcoba explica que un dels motius pels quals Catalunya té un índex de registre de patents baix és per l’efecte seu. “Hi ha algunes grans empreses instal·lades a Catalunya que fan aquí la recerca però que tenen la seu social a Madrid i que, per tant, queden registrades a la capital espanyola”, aclareix.

La creació d’empreses

Tal com explica Alcoba, la recerca pot transformar-se en ingressos a través de la llicència de patents i serveis, la concessió de pilots amb empreses o per l’èxit dels seus spin-off, és a dir, els seus projectes convertits en start-ups. Eurecat ha llançat set projectes d’aquests tipus fins ara, entre els quals n’hi ha de coneguts, com és el cas de Torrot, la moto elèctrica amb bateries impulsada pel fabricant de bicicletes. Alcoba avança que Eurecat té previst llançar un altre projecte en forma de spin-off aquest any.

Aquest centre tecnològic involucra uns 450 professionals i la seva activitat implica una facturació d’uns 45 milions entre finançament públic i privat.

FONT: Ara.cat