Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

MERBOTS

MERBOTS té com a objectiu avançar en el desenvolupament de sistemes d’intervenció submarina. Foto: @UJI_noticias

Els treballs es duen a terme de forma coordinada per l’UJI, la Universitat de Girona i la Universitat de les Illes Balears

L’equip de recerca en robòtica submarina de la Universitat Jaume I està realitzant del 27 de febrer al 10 de març les proves d’integració del projecte MERBOTS, en el qual s’han treballat aspectes per al desenvolupament d’un nou robot d’intervenció submarí que puga auxiliar als arqueòlegs en els seus estudis subaquàtics.

Els treballs s’estan duent a terme de forma coordinada per l’UJI juntament amb el Centre de Recerca de Robòtica Submarina de la Universitat de Girona i el Grup de Robòtica Submarina de la Universitat de les Illes Balears, els quals són responsables del sistema de manipulació, el vehicle mòbil, i el sistema de visió, respectivament.

Les proves d’integració, que s’estan desenvolupant amb èxit en aigua dolça en el Centre de Recerca de Robòtica Submarina de la Universitat de Girona, culminaran a la fi del mes de març quan el sistema es valide en el mar.

Les empreses Sixtemia Mobile Studio, CodiTramuntana i Eurecat Centre Tecnològic, amb seus al Parc Científic i Tecnològic de la UdG,  van estar seleccionades per tenir un estand en el Congrés Mundial del Mòbil (WMC), gràcies al suport d’ACCIO. La fira , que es va celebrar del 27 de febrer al 2 de març al recinte firal de Gran Via, va comptar en aquesta edició amb 105 empreses catalanes.

Per a Coditramuntana aquesta va ser la seva tercera participació. Situada al Congress Square de l’Stand Catalonia, l’equip de desenvolupadors experts en plataformes mòbil iOS, Android i Windows, presentaven la capacitat de fer software a mida per clients com SEAT, FC Barcelona, Ribas y Asociados, Fluidra, MTG, etc. També van exhibir dos productes: el Suitevent, aplicacions per a tot tipus d’esdeveniments, i Sportravelling, una plataforma web i aplicació centrada en el turisme i l’esport. D’aquesta edició destaquen la bona acollida al detectar la necessitat de les empreses de tenir equips experts en determinades tecnologies per a poder col·laborar en pics de feina.

coditramuntana-mwc17-8

Coditramuntatna i Eurecat a l’Stand Catalonia del MWC

Sixtemia Mobile Studio per la seva banda, acumula ja cinc edicions a la major fira de tecnologia mòbil del món. Ubicats al pavelló APP Planet, on compartien espai amb gegants com Google, Yahoo…, van aprofitar per presentar els seus productes i conèixer quines són les innovacions que vindran.

En aquesta nova edició presentaven els seu projectes més destacats com ara l’app de còmics Còmic ORN, el servei Mobappi d’apps per ajuntaments així comi l’app pròpia Estrenos.

El Centre TECNIO, Eurecat va estar present present a l’Estand Catalonia i al Catalonia Drones on va presentar la seva oferta tecnològica en camps com l’analítica de Big Data, la intel·ligència artificial o la ciberseguretat. En concret presentava els casos d’èxit com el del Centre d’Excel·lència en Big Data aplicats a la mobilitat urbana, tecnologies mòbils que contribueixen a potenciar els hàbits de vida saludables, mitjançant un smartphone, un joc, una pulsera i una samarreta intel·ligent, el Big Data, amb fins industrials per a la millora de la salut i la qualitat de vida així com els avenços en realitat augmentada aplicada a la indústria 4.0.

També va presentar, a la Drone Zone, la capacitat industrial de la robòtica aèria i el seu cas d’èxit en la inspecció del clavegueram a Barcelona

L’edició d’enguany del Mobile World Congress 2017, va superar de nou les previsions i va batre el seu rècord al rebre 108.000 visitants.  La tecnologia 5G, la IoT, els robots i els drons han estat les novetats més destacades a la fira més important del món en tecnologia que, ja no només és mòbil i obre les seves portes als nous paradigmes que estan canviant el món.

L’empresa Claitec, ubicada al Parc Científic de Girona, es dedica a elaborar sistemes electrònics per minimitzar els accidents laborals. El producte estrella és un dispositiu que evita atropellaments dels carretons mecàniques als operaris que van a peu per magatzems i naus industrials que ja s’ha implantat als EUA i Austràlia.

Equip-de-Claitec

Claitex elabora sistemes electrònics per minimitzar els accidents laborals

Fins fa quatre anys, quan un treballador anava lligat a una línia de vida amb un arnés i queia, passaven dues coses: la primera és que se salvava d’estavellar-se perquè quedava penjat; la segona és que ningú podia saber que estava penjat i el seu rescat depenia de quan el veiessin els companys. L’enginyer Ricard Chetrit va adonar-se d’aquest fet i altres de similars i el 2013 va fundar a Girona l’empresa Claitec, dedicada precisament a dissenyar solucions tecnològiques en matèria de prevenció de riscos laborals que pràcticament fan desaparèixer els accidents a la feina i ja els han fet tancar importants contractes als EUA, Austràlia i la Xina. De fet, el 50% de la seva facturació ja prové del mercat exterior.

La joia de la corona de Claitec és un dispositiu d’alterta de vianants pensat per a grans magatzems i naus industrials i de distribució que evita atropellaments, topades i altres accidents de gravetat. Es tracta d’un aparell connectat al carretó que avisa el conductor de la presència de vianants i, si cal, atura la màquina. Cada vianant també porta penjat un dispositiu que funciona per radiofreqüència i permet al carretó detectar-lo.

Actualment, l’empresa es troba dissenyant la segona generació d’aquest sistema per incorporar les millores que els mateixos usuaris els han recomanat, fonamentalment que els vianants també rebin senyals a través del dispositiu (una llum, una vibració i un so). I és que Claitec funciona molt per feedback, de manera que són els mateixos clients i usuaris els que ajuden a perfeccionar els productes aportant idees.

Nestlé, Mercadona, Cargill, Saica, Chep, L’Oreal, Rio Tinto o FCC són algunes de les empreses que a Europa, EUA o Austràlia estan actualment utilitzant els seus sistemes de prevenció de riscos laborals. Sobretot perquè Claitec s’ha centrat a dissenyar dispositius que aporten molta més seguretat del mínim que reclama la llei i són les grans empreses multinacionals les que prioritzen els seus productes per evitar que la sinistralitat laboral afecti la seva imatge de marca. La darrera a sumar-se al carro ha sigut Ikea. Claitec ha instal·lat el seu sistema a la central de Tarragona i així qualsevol incidència que es produeixi en una botiga de Catalunya es reportarà a tots els Ikea del món. «Per tant, té una repercussió en àmbit global bestial, per això estan tan sensibilitzats perquè no poden tenir cap accident», explica Chetrit.

Des de la seva fundació, el 2013, Claitec ha sigut una empresa rendible. Si el primer any el tancava amb una facturació de 350.000 euros, el 2016 ja eren 1,1 milions i les perspectives són ascendents. L’empresa té cinc treballadors a temps complet més dos col·laboradors i l’objectiu és eixamplar la plantilla fins a situar-se amb 12 persones l’any 2018, sobretot enginyers industrials i de telecomunicacions.

FONT: Diari de Girona

Facsa, empresa espanyola en la gestió del cicle integral de l’aigua, treballa actualment juntament amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la consultora en enginyeria ABM Serveis d’Enginyeria i Consulting SL, en el desenvolupament d’un projecte que permetrà millorar l’eficiència de les infraestructures de sanejament urbà.

Projecte  GESTOR - ICRA

El projecte permetrà millorar l’eficiència de les infraestructures de sanejament urbà

Aquesta iniciativa, anomenada Gestor, persegueix crear un programari avançat capaç de detectar de forma anticipada possibles problemes o necessitats en els sistemes de clavegueram urbà. Un sistema que optimitzarà la gestió de les infraestructures de drenatge i facilitarà la seva adaptació als reptes que marca el canvi climàtic.

Així, mentre ABM s’encarregarà de simular les xarxes de clavegueram, l’ICRA assumirà el desenvolupament de l’eina i Facsa treballarà en la seva validació a la xarxa de clavegueram. A més, Facsa també participarà en els treballs relacionats amb la predicció de descàrregues dels sistemes unitaris de clavegueram (DSU) i la corrosió de la xarxa.

El projecte Gestor posa de manifest el valor de les xarxes de clavegueram, a causa del servei que presten a la comunitat i els possibles riscos que comporta el seu mal funcionament. Aquesta nova eina de suport a la presa de decisions permetrà a més desenvolupar una gestió proactiva dels sistemes de drenatge, anticipant-se a possibles avaries, i reduir així els costos econòmics, socials i ambientals de la xarxa, en detectar amb antelació els possibles errors.

El projecte té un gran potencial d’aplicació nacional i internacional. I és que els quilòmetres de sistema de clavegueram augmenten constantment a nivell mundial en paral·lel al desenvolupament dels països. A més, els sistemes antics de clavegueram necessiten eines predictives de fallades, ja que cada vegada són més freqüents a causa del seu llarg període de funcionament.

El projecte ha estat cofinançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) en la convocatòria Retos-Colaboración del Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad, en el marc del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016.

FONT: ElMundo.es

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua, organitza per segon any consecutiu una Jornada de Portes Obertes – JPO 2017 del centre el proper dia 22 de març, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua.

La jornada està pensada per a estudiants de Batxillerat i Cicle Formatiu de Grau Superior, relacionats amb la Química, Biologia, Medi Ambient i Tecnologia. Amb la finalitat de donar a conèixer les activitats realitzades en el Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), s’ha dissenyat una jornada de portes obertes que permeti als visitants entendre la investigació relacionada amb el cicle integral de l’aigua. Començant per l’estat del riu Onyar, sovint citat pel freqüent impacte al qual es troba sotmès, proposem un recorregut pels diferents vessants d’estudi desenvolupats en el centre.

Es tracta d’una oportunitat única per comprovar l’estreta relació entre medi i recerca i de la necessitat de la interacció entre diferents disciplines científiques per a respondre preguntes complexes.El programa de la jornada es desenvoluparà al llarg d’una hora i mitja aproximadament en diferents espais del centre. El contingut de l’experiència es basarà en el següent esquema:

1.- Benvinguda. Introducció al problema ecològic dels rius (Sala d’actes)

2.- Avaluació de la contaminació biològica i química del riu Onyar.

Sala de rius experimentals

Sala de rius experimentals

 2.1.- Caracterització físico-química de l’aigua. Es mostraran les tècniques més avançades per a la determinació de paràmetres de control imprescindibles pel coneixement de l’estat ecològic de les masses d’aigua. (Laboratoris L01-L02)

2.2.- Determinació dels contaminants orgànics (fàrmacs, antibiòtics, disruptors endocrins, etc.) en el riu. Es descriurà la realització del pretractament de la mostra: filtració i preconcentració dels compostos objecte d’estudi. Posteriorment, es farà una presa de contacte amb l’equipament vinculat a l’anàlisi: cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses. (Laboratoris L13-L15-L17)

2.3.- Estudi de l’impacte de la contaminació sobre microorganismes. Es donarà una visió general de les tècniques moleculars per a la identificació i recompte de microorganismes, així com les que s’utilitzen per a la quantificació de marcadors gènics relacionats amb la resistència a antibiòtics. (Laboratori L26 i UTBM)

2.4.- Estudi de l’impacte sobre els ecosistemes. Es veurà l’aproximació a l’impacte en els ecosistemes a través de la resposta de la biota en canals artificials. (Sala de rius experimentals )

3.- Tractament de les aigües residuals. S’aprofundirà en la funció i operativa de les depuradores (retorn de l’aigua tractada a riu). Es donaran a conèixer les tecnologies actuals i la innovació desenvolupada en les instal·lacions d’ICRA. (Laboratori L06 Plantes Pilot de tractament d’aigües residuals).


El DRONLab participa de forma destacada en un projecte internacional amb el Govern d’Andorra i el MassachusettsInstitute of Technology (MIT)

L’energia és imprescindible per al desenvolupament mundial i, gràcies a ella es pot realitzar gran part de l’activitat que s’hi desenvolupa. I tot ser una font de benestar és, a la vegada, la principal causa dels problemes mediambientals i reptes als quals ens enfrontem.

És per això que investigadors de MIT de Boston, el govern Andorrà i el DRONLab (Laboratori de Drons del ParcUdG), van treballar conjuntament en un projecte que està duent a terme el propi MIT. El grup, format per 3 investigadors de les tres institucions, amb la participació del DRONLab per Jordi Guerrero, van estar treballant durant una setmana utilitzant tecnologia DRON aplicant diferents sensors per la realitzaciód’anàlisis energètics d’edificis i la seva recreació en 3d.

 La finalitat d’aquest mapeig és ajudar a tècnics del govern andorrà a entendre i descobrir quèsucceeix en aquests edificis mitjançant una vista aèria, d’entorn. Les noves normatives obliguen a què el disseny d’edificis ha de considerar els aspectes d’estalvi d’energia, però en edificis antics les pèrdues energètiques produïdes són molt grans i constitueixen un desaprofitament, que en un conjunt és enorme, contribuint d’aquesta forma a un major impacte al medi ambient degut al major consum de recursos contaminants.

Per altra banda, el projecte també està orientat a la recreació d’un model en 3D de diferents edificis en base a imatges captades des del DRON, mitjançant tècniques de mosaics georeferenciats que permetent reproduir l’edifici i l’entorn que l’envolta amb precisió centimètrica.

Aquesta quantitat d’informació obtinguda del model digital, permetrà realitzar mesures amb gran precisió i inspeccionar aquells elements de difícil accés. La generació d’aquests models també permet recrear entorns virtuals.

Aquesta tipologia de projectes posa de rellevància la importància de tenir equipaments i infraestructures especialitzades en noves tecnologies com el DRONLab del ParcUdG.

 

El Catalan Water Partnership (CWP) ha participat a Mèxic en una trobada empresarial i Intercluster

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i Catalan Water Partnership (CWP) han participat a Mèxic en una trobada empresarial i Intercluster per traslladar solucions tecnològiques en l’àmbit de l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua i dels residus a través de acords bilaterals amb empreses mexicanes.

La trobada ha estat organitzat a Mèxic DF per European Cluster Collaboration Platform (ECCP), i s’emmarca en el projecte Low Carbon Business Action Mèxic (LCBAM), finançat i organitzat per la Unió Europea en cooperació amb Mèxic.

Durant l’última setmana d’octubre, el Clúster d’Eficiència Energètica i el Clúster de l’Aigua han tingut més de 50 trobades amb empreses, clústers i associacions mexicanes i europees per tractar la problemàtica de les emissions de CO2 en aquest país.

D’aquestes reunions, han sorgit diverses propostes de col·laboració entre ambdós clústers, així com diversos contactes amb la Cooperation Partnership Agreements (CPAs) per a la introducció de solucions tecnològiques d’empreses catalanes dirigides al mercat mexicà.

ii-forum-lequia

Més de 80 professionals interessats en els reptes i les oportunitats de la purificació del biogàs

El Fòrum LEQUIA va néixer el 2014 amb el doble objectiu de presentar diverses tecnologies en desenvolupament i de crear un espai de trobada i de reflexió al voltant de la col·laboració entre universitat i empresa en l’àmbit de l’aigua. La segona edició va tenir lloc va tenir lloc el passat 15 de desembre a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències, i va tractar els reptes i les oportunitats de la purificació del biogàs, una qüestió de gran interès pel sector de l’aigua però també per la indústria agro-alimentària o el tractament de residus sòlids urbans.

Durant l’esdeveniment es va discutir el potencial de la valorització energètica del biogàs i l’actual marc normatiu, es van presentar casos pràctics i es van avançar els resultats de diversos projectes de recerca i desenvolupament. El programa va comptar amb destacats experts del món acadèmic, empresarial, associatiu i de l’Administració pública com Luis Puchades (Asociación Española del Biogàs), Marc Moliner (Agència Catalana de l’Aigua), Fernando Cabello (Consell Comarcal del Maresme), David Gabriel (Universitat Autònoma de Barcelona), Raúl Muñoz (Universidad de Valladolid), Pilar Icarán (Aqualia), Àngel Freixó (Createch Solutions S.L.), Nicolás de Arescopachaga (CETAQUA) i Joaquín Reina (Energy & Waste). Per part de LEQUIA, grup de recerca organitzador de la jornada, van intervenir Jesús Colprim i Maria Colprim, que varen presentar els resultats del projecte BiogasApp.

En total, més de 80 professionals de diferents punts de l’Estat Espanyol van participar en aquest esdeveniment. El fòrum va tenir un gran ressò però, sobretot, va aconseguir generar debat i complicitats entre els diversos actors implicats en l’aprofitament d’un recurs energètic tant rellevant des del punt de vista mediambiental com és el biogàs.

bacteriophage-309497_640

Els bacteriòfags són agents propagadors de les resistències a antibiòtics

La resistència als antibiòtics constitueix un greu problema per a la salut pública, ja que cada vegada amb més freqüència molts patògens bacterians són resistents al tractament amb aquests fàrmacs. Un informe recent elaborat per l’Organització Mundial de la Salut assenyalava que al voltant de 700.000 persones moren a l’any per infeccions provocades per bacteris resistents als antibiòtics.

El principal problema és que els bacteris intercanvien els seus gens amb promiscuïtat, fet que facilita la dispersió de les resistències entre els seus congèneres. Fins fa poc, aquests intercanvis genètics s’havien estudiat gairebé exclusivament en els plàsmids (uns petits cromosomes que molts bacteris s’intercanvien mitjançant un procés anomenat conjugació), encara que existeixen altres agents que també participen en aquest festí gènic: els virus. La presència de virus amb gens de resistència en el medi ambient constitueix una preocupació afegida a causa de les implicacions clíniques i mediambientals que se’n deriven. Entre aquestes cal destacar que els virus són les entitats biològiques més abundants i diverses al nostre planeta, cosa que facilita la infecció i posterior transferència de gens de resistència als bacteris de l’ambient.

És en aquest context que investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), a Girona, han dirigit un projecte per determinar si els virus que infecten exclusivament bacteris (també coneguts com a bacteriòfags o, més familiarment, fags) contenen gens de resistència als antibiòtics i, per tant, si també contribueixen a la seva disseminació. Part d’aquestes investigacions, cofinançades per la Iniciativa de Programació Conjunta (Water JPI) i pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, s’han publicat a la revista científica Environmental Pollution, on s’han presentat els resultats sobre la detecció de gens que confereixen resistència a diferents classes d’antibiòtics en genomes virals.

Amb l’objectiu d’analitzar tots els ambients on s’han detectat gens de resistència a antibiòtics, s’han estudiat els viromes (els gens de tots els virus en un determinat ambient) de femta humana i animals, així com d’aigües residuals, superficials i marines. De l’estudi d’aquestes mostres es dedueix que els bacteriòfags, especialment els d’ambients d’aigua dolça i marins, contenen una gran varietat de gens de resistència a antibiòtics. Això implica una major dispersió en l’ambient i, en cas de ser transferits a bacteris patògens, un increment de les resistències davant l’arsenal d’antibiòtics disponible. La infecció per un patogen resistent implica més dies d’hospitalització i la necessitat d’utilitzar antibiòtics no convencionals el que augmenta considerablement la despesa sanitària.

L’estudi dut a terme constitueix un pas endavant per conèixer amb més detall les vies implicades en la disseminació dels gens de resistència en l’ambient i poder així dissenyar estratègies més eficaces amb què fer front al problema de la resistència als antibiòtics.

Silvia Osuna, premi Princesa de Girona en investigació científica 2016, treballa en el desenvolupament d’enzims a la carta per a la síntesi i producció de fàrmacs.

Sílvia Osuna obté el guardó Fundació Princesa de Girona

Silvia Osuna, premi Princesa de Girona en investigació científica 2016

Parlar d’enzims, química computacional o biocatàlisi és una cosa tan complicat com apassionant i interessant alhora. I si algú pot donar fe d’això és Sílvia Osuna, una jove investigadora que s’ha lliurat en cos i ànima per esprémer al màxim els beneficis que aquests conceptes aportaran a la societat en un futur immediat. Per aquesta catalana, la disciplina que l’ha portat a aconseguir diverses distincions nacionals i internacionals -entre elles el Princesa de Girona en la categoria d’investigació científica 2016-, permetrà entre altres moltes coses que el preu dels fàrmacs s’abarateixi, de manera que tractar una malaltia serà econòmicament menys costós.

Per abordar aquesta qüestió, és interessant que comprenguem què són els enzims i com es pot actuar sobre elles per aconseguir aquests objectius tan beneficiosos. Segons Osuna, es tracta de molècules formades per cadenes d’aminoàcids que serveixen de catalitzadors, “que són els millors acceleradors de reaccions químiques que hi ha al món”. Si pel que sigui no funcionen, “poden modificar alterant un dels aminoàcids de la cadena i substituint-los per qualsevol dels 19 restants”, afegeix. Per a això és necessària la implicació de grans suports informàtics i tecnològics que ofereixin els càlculs matemàtics necessaris, com els que ofereix el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona. Precisament amb una d’aquestes modificacions es pot arribar a aconseguir la reacció que exerceixen els medicaments sobre el nostre organisme. “Així, seríem capaços de fabricar el medicament de manera més ràpida, més eficient i amb un cost més baix”, reivindica la investigadora, que defensa la tècnica computacional per sobre de l’experimental, perquè la segona “es basa en proves aleatòries, el que significa un procés llarg i costós enfront de l’eficiència dels càlculs dels superordinadors “.

L’equip humà que lidera Sílvia Osuna se sent motivat amb l’objectiu d’aconseguir una gran contribució en el sector farmacèutic, “ja que si podem tenir medicaments més barats, alguns tractaments que són molt cars ara, d’aquí a 10 anys potser no ho seran” . A més cal destacar que l’eficiència de la biocatàlisi pot aplicar-se en qualsevol camp. De fet, “tenir un enzim per a qualsevol reacció és una cosa que interessa, perquè a més d’aconseguir una reacció més ràpida i eficient, també s’aconseguiria més sostenibilitat, ja que seria necessària menys energia per fabricar”, explica la investigadora en química computacional.

Al contrari del que alguns puguin pensar, les indústries farmacèutiques veuen amb bons ulls la tasca d’aquest equip d’investigadors químics, ja que “interessa a qualsevol fabricar alguna cosa mil vegades més barat”.

Una jove atreta per la curiositat

Sílvia Osuna (Castelló d’Empúries, 1983) és una jove investigadora que va aterrar a l’apassionant món de la química computacional atreta per la curiositat de com funcionen els enzims. Segons ella, “l’interès és el que fa que la ciència avanci”. Aquesta gironí va obtenir el grau de doctor en 2010 per la Universitat de Girona. Durant el mateix any es va traslladar a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles gràcies a la beca Marie Curie. El 2013 es va reincorporar a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona. Aquest any va aconseguir el Princesa de Girona en la categoria d’investigació científica 2016. La decisió del jurat va reconèixer a Osuna “la seva investigació enfocada al desenvolupament d’enzims a la carta per a la síntesi i producció de fàrmacs”, així com “l’excel·lència científica, audàcia en el plantejament de la investigació i capacitat d’innovació “.

FONT: LaVanguardia