972 18 34 00
Posted by: General 09 març 2020 : 0 Tags: , , , ,

El Ministeri té previst abonar prop d’un milió d’euros a les dues companyies quan el llistat sigui definitiu

El Ministeri d’Indústria ha fet pública la llista de 183 projectes que es beneficiaran de les subvencions del programa Reindus per impulsar iniciatives industrials. En aquest llistat hi figura dues l’empresa gironina Compoxi, situada al Parc Científic i Tecnològic de Girona. El Ministeri té previst abonar prop d’un milió d’euros a la companyia quan el llistat sigui definitiu.

Compoxi es dedica a la fabricació de compostos de fibra de carboni per a la indústria espacial, aeronàutica i de l’automoció. Segons el llistat del ministeri d’Indústria, rebrà 335.ooo euros per un projecte «d’automatització i adequació del lay out de la planta a la fabricació de components en fibra de carboni per al mercat espacial, aeronàutic, industrial i d’automoció». El juny passat Compoxi, fins llavors filial de la multinacional holandesa Airborne, va ser comprada per la societat de capital risc Integra Capital i de l’empresari Josep Maria Tarragó.

A tota Espanya, la convocatòria del 2019 preveu destinar uns 221 milions d’euros a 183 projectes industrials i permetrà la creació d’uns 1.262 llocs de treball. D’aquests, 26 milions aniran destinats a projectes industrials a Catalunya, entre els quals s’hi inclouen els d0s gironins. Per sectors, els ajuts arribaran a companyies d’àmbits com l’alimentació, la fabricació de productes metàl·lics, el farmacèutic, els vehicles de motor, la metal·lúrgia o la indústria químic, entre d’altres.

Posted by: General 10 febr. 2020 : 0

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) aborda amb el projecte pioner Electron4Water la depuració d’aigües residuals mirant d’abaratir els costos sense fer servir productes químics.

Un projecte que es desenvolupa quan l’ICRA aborda el desè aniversari de la seva seu a Girona alertant de la necessitat d’aconseguir més fons de les administracions per a recerca.

El director de l’ICRA, Damià Barceló, destaca la importància d’aconseguir una bona qualitat de l’aigua, sigui la residual o la potable, que, sens dubte, beneficiarà el nostre entorn.

Aquest treball requereix importants fons per a la recerca: “La darrera gran inversió en recerca es va fer en el període 2010-2011 i en el marc de la subvenció nominativa, que és quan l’ICRA es va poder dotar de l’equipament científic necessari per posar funcionament diverses línies de recerca”, destaca, afegint-hi que “si en cinc anys no hi ha una inversió potent per a la investigació, el país perdrà posicions en l’àmbit internacional”.

Tecnologia pionera

Equip de recerca del projecte Electron4Water

Damià Barceló explica que l’ICRA aposta per la tecnologia puntera i destaca que un d’aquests projectes és l’Electron4Water. Aquest projecte proposa una tecnologia pionera per depurar l’aigua sense recórrer als productes químics fent servir sistemes nanoelectroquímics basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic. El grafè és un material que es caracteritza per posseir una alta conductivitat tèrmica i elèctrica i per combinar una alta flexibilitat i lleugeresa amb una duresa extrema.

L’objectiu principal del projecte és desenvolupar reactors compactes i modulars de baix cost, que no siguin químics, capaços d’operar, alimentats de forma autònoma per panells fotovoltaics. Aquests nous sistemes de tractament seran un avenç en un camp en què les tecnologies de tractament d’aigües i aigües residuals són en gran part deficients: eliminació de contaminants persistents, tòxics i carcinògens del cicle de l’aigua.

Jelena Radjenovic, investigadora principal del projecte, que forma part de l’àrea de Tecnologies i Avaluació de l’ICRA, explica que “la recerca actual sobre l’ús d’elèctrodes de grafè modificat se centra en l’emmagatzematge i la conversió de l’energia”.

En aquests usos, les deficiències del grafè en limiten l’eficàcia, però l’Electron4Water vol convertir aquest problema en un avantatge per induir la degradació electrocatalítica i l’electroabsorció de les substàncies contaminants.

Serà la primera vegada que es faci servir un material cobert de grafè per eliminar els contaminants i els patògens de l’aigua.

Sinergies amb la UdG

El rector de la UdG, Quim Salvi, destaca el gran treball que es fa des de l’ICRA i el repte que representa col·laborar més intensament “en benefici mutu i en benefici de la societat, especialment ara quan tots els indicadors ambientals i climàtics ens porten a un futur en què l’aigua i la seva qualitat seran determinants”.

L’ICRA va ser creat per la Generalitat l’octubre del 2006 en el marc del programa de centres de recerca com una fundació privada que té com a patrons el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, la UdG i l’ACA.

FONT: El PuntAvui

Posted by: General 24 gen. 2020 : 0 Tags: , ,

El mètode permet disposar de resultats de cèl·lules viables en menys d’una jornada laboral enfront dels 10 dies de la tècnica de cultiu, cosa que el fa ideal per a:

  • Seguiment d’instal·lacions problemàtiques.
  • Verificació de l’eficàcia de les accions de neteja i desinfecció.
  • Avaluació ràpida de la càrrega de Legionel·la en instal·lacions durant brots.

El mètode permet disposar de resultats de cèl·lules viables en menys d’una jornada laboral

MICROBIALLaboratoris MBL aposta per donar el millor servei i més ràpid al sector agroalimentari i ambiental, motiu pel qual aplica mètodes basats en PCR sense deixar de banda els assajos que donen compliment a la legislació sectorial. A més de Legionel·la per PCR, Laboratoris MBL ha obtingut l’acreditació per a la detecció ràpida de Salmonel·la en aliments, paràmetres microbiològics de potabilitat d’aigua i indicadors de la seguretat alimentària.

L’acreditació obtinguda pel laboratori d’assajos de MICROBIAL avala la idoneïtat dels Kits fabricats per la companyia per a la seva implantació en laboratoris que cerquen una alta productivitat.

Actualment Microbial – Laboratoris MBL treballa per aconseguir l’ampliació de l’abast d’acreditació en assajos de PCR punters de la línia analítica anomenada “Foods forensics” (l’autenticació d’espècies i la detecció d’ADN de porc en aliments HALAL amb límits de detecció de 0,0001%) i de seguretat alimentària (detecció d’E. coli productora de toxines Shiga i la detecció i quantificació de Norovirus i Hepatitis A en aliments i aigua).

Posted by: General 23 oct. 2019 : 0

Més de 70 experts internacionals han analitzat durant una trobada organitzada per l’ICRA les possibilitats d’ampliar l’ús de l’aigua regenerada més enllà de les aplicacions tradicionals, com el regadiu i l’ús industrial, fins a incloure la reutilització potable

És segur regenerar aigua per a consum humà ?, és viable econòmicament ?, ho acceptarà la població? Són algunes de les qüestions que prop d’un centenar de científics i experts nacionals i internacionals del sector de l’aigua han analitzat a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), a Girona.

Sala de Rius Artificials

Sota el títol International experiences in potable reuse. What and how can we best learn? la trobada ha analitzat casos pràctics de reutilització d’aigua potable en regions amb escassetat d’aigua a tot el món. El workshop va estar emmarcat en el programa d’activitats del desè aniversari de l’ICRA.

Els experts reunits per l’entitat catalana especialitzada en el cicle de l’aigua han plantejat les necessitats i oportunitats d’adaptació dels coneixements, en particular tecnologia, supervisió i gestió de riscos a l’àmbit de l’aigua.

Un eix de la trobada ha estat també elaborar un full de ruta per a la implicació de les parts interessades i l’adaptació de les polítiques en un context de canvi climàtic, que implica un major estrès hídric en moltes regions del planeta.

Wolfgang Gernjak, professor d’investigació ICREA a ICRA, assenyala per a El Àgora que un dels factors que tindrà importància en el recorregut de l’ús potable de les aigües regenerades serà la percepció / acceptació de la societat al consum d’aquestes aigües.

experiències internacionals
Gernjak, ha exposat que internacionalment l’ús de l’aigua regenerada per a ús potable ha augmentat considerablement en els últims anys. És una pràctica que, correctament gestionada, pot ser implementada d’una manera segura i contribueix substancialment al sistema d’abastament de recursos hídrics a ciutats a tot el món amb climatologies semblants a Espanya.

Tots els estudis realitzats a nivell europeu apunten que Espanya és el país amb major potencial de reutilització d’aigua. De fet, el nostre país és ja el que més reutilitza de tota la Unió Europea. No obstant, la utilització per a consum humà en el nostre país encara no es contempla en la legislació corresponent, recorda l’expert.

David Sedlak de de la Universitat de Califòrnia a Berkeley ha apuntat durant la jornada organitzada per l’ICRA que, a mesura que les estratègies de gestió dels proveïments d’aigua afronten la incerteses associades al canvi climàtic i les demandes canviants dels usuaris, nombroses regions dels EUA estan adoptant noves estratègies per ampliar les seves fonts de recursos locals.

En particular, l’episodi de sequera tan intens i prolongat que ha experimentat Califòrnia entre 2012 i 2016 va portar a les empreses d’aigua a ampliar l’ús de l’aigua regenerada més enllà de les aplicacions tradicionals, com el regadiu i l’ús industrial, fins a incloure la reutilització potable.

Fins i tot les empreses ubicades en zones amb abundància d’aigua estan considerant la reutilització potable com una forma de diversificar el seu catàleg de fonts de subministrament i resoldre també unes majors exigències de l’abocament de nutrients a cursos d’aigua sensibles.

Sedlakde ha ressaltat que hi ha molts sistemes de tractament diferents, incloent sistemes d’osmosi inversa o altres. “Tots els sistemes implementats operen sense donar evidència d’impactes negatius de salut en la població, algun d’ells des de diverses dècades”.

El professor de la Universitat de Califòrnia ha posat èmfasi en la “legitimació de tecnologies” i en les diferents motivacions que fan que la ciutadania accepti solucions tecnològiques per a la reutilització potable l’aigua regenerada.

La jornada va finalitzar amb una taula rodona en què van participar els professors Rafael Mujeriego, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i president de l’Associació Espanyola de Reutilització Sostenible de l’Aigua (ASERSA) i Paul Lant de la Universitat de Queensland, Austràlia.

En la discussió es va manifestar un consens a la sala sobre que les restriccions legals a la reutilització potable l’aigua a Espanya probablement no reflecteixin la realitat actual del coneixement internacional i nacional del sector de l’aigua.

També es va acordar que l’ús d’aigua regenerada a Espanya es podria implementar, amb la deguda precaució, si se superessin les barreres legislatives i institucionals.

Els experts van destacar que la posada en marxa d’una estratègia en aquest sentit exigeix ​​el compromís de totes les parts i implica un impuls institucional, decisions polítiques, planificació i implicació.

La reutilització d’aigües regenerades potables és, segons el parer dels experts assistents a la trobada de l’ICRA, un assumpte que va més enllà de l’abastament urbà. Transcendeix també al medi ambient en permetre restablir cabals naturals de lleres fluvials severament explotats, com poden ser els rius del sistema Ter-Llobregat.

Què són les aigües regenerades?

La reutilització d’aigua és el procés que permet tornar a utilitzar l’aigua que ha tingut anteriorment un ús municipal o industrial. Per poder oferir aquest segon ús útil a aquestes aigües és necessari aplicar un tractament addicional al tractament convencional de depuració.

Les aigües tractades per a la seva reutilització es denominen aigües regenerades.

En els sistemes de proveïment d’aigua convencional urbana, l’aigua d’un riu, llac o aqüífer es tracta per complir amb els estàndards d’aigua potable abans de distribuir-se per a tots els usos.

Una vegada que l’aigua és usada, es converteix en aigua residual.

Les aigües residuals són conduïdes a una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) on són tractades en diferents fases abans de tornar a ser abocades al medi.

La depuració d’aigües residuals d’ús domèstic és necessària per a protegir la salut i el medi ambient, ja que contenen contaminants com microorganismes, patògens, nutrients, químics i matèria orgànica.

Les aigües residuals, tant municipals com industrials, una vegada que han passat per les diferents fases del procés de depuració, són majorment abocades al medi natural.

No obstant això, cada vegada és més habitual la seva reutilització i tot apunta que en el futur, l’aigua regenerada serà molt més utilitzada.

Perquè la seva reutilització sigui possible han de rebre tractaments addicionals. Aquests tractaments poden usar diferents processos tecnològics o la combinació de diversos d’ells.

L’elecció d’aquests depèn de factors com contaminants específics, quantitat o qualitat d’aigües residuals entrants, l’ús posterior previst de l’aigua, els costos i altres factors com l’ús d’energia i les opcions disponibles per a l’eliminació de les deixalles.

Posted by: General, General 23 oct. 2019 : 0

Tal dia com avui ara fa deu anys es va inaugurar l’edifici H2O, seu de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ubicada al Parc Científic de la UdG. Un equipament que naixia amb la missió d’esdevenir un pol de referència nacional i internacional en l’àmbit de la recerca de l’aigua, amb els seus més de 6000mi 20 laboratoris destinats a la investigació i transmissió del coneixement.

Laboratoris de la seu de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

En 10 anys s’ha fet molta feina i són moltes les fites assolides en camps com la reutilització de l’aigua de consum de boca, temes de contaminació química i microbiològica o l’estat dels rius. –explica Damià Barceló, director de l’ICRA–. Tot i que el procés de recerca és lent, ja que cada projecte pot durar entre 3 i 4 anys, són molts els avenços aconseguits en l’última dècada. Avui dia, per exemple, es té molta més informació sobre l’estat de l’aigua i els contaminants emergents que hi podem trobar com són els perfluorats, els microplàstics, pesticides o antibiòtics.”

L’objectiu de l’ICRA és respondre d’una manera global, eficient i competitiva als problemes actuals vinculats al cicle integral de l’aigua i transmetre el coneixement cap a les empreses i les administracions responsables de la seva gestió. És el cas, per exemple, del programa de recerca PLAS-MED que, actualment, és portat a terme per un equip d’investigadors de l’ICRA i en el qual s’avaluen els riscos alimentaris i per a la salut que poden tenir els microplàstics.

Per abordar amb èxit tota la seva tasca, l’ICRA compta amb unes instal·lacions úniques i tecnologies punteres com la Sala de Rius Artificials, la primera que es va construir a Europa i l’única que es troba actualment a Catalunya, amb la qual es poden recrear les condicions de diferents ecosistemes fluvials  per analitzar, entre d’altres, com responen els rius en situacions de sequera o investigar la presència de fàrmacs.

Per donar a conèixer tota la seva tasca i commemorar el 10è aniversari de l’Edifici H2O, l’ICRA té previst organitzar un acte oficial d’aniversari el proper mes de novembre que compartirà amb tota la ciutadania i el poble de Girona.

Posted by: General 23 set. 2019 : 0 Tags: ,

Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership

El projecte desenvolupat per GAIA, el Catalan Water Partnership (CWP) – amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona–, Zinnae, Innovae, Depuració d’Aigües del Mediterrani i SASTESA sobre la viabilitat del desenvolupament i utilització d’un bessó digital per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’aigua, ha guanyat el Premi al Millor Projecte de Col·laboració Intercluster al Congrés Nacional de Clústers celebrat el 19 de setembre a Madrid en la categoria d’Agrupacions Empresarials Innovadores de 2018. Organitza els premis el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme com a reconeixement a les millors iniciatives per a la innovació en col·laboració.

Les tecnologies de Bessó Digital –consistents en la creació d’una rèplica exacta d’un producte, servei o procés– presenten un alt potencial de valor afegit a les infraestructures del cicle de l’aigua i en especial al seu manteniment, assenyalen des del CWP. S’observa que la seva aplicació pot suposar un augment clar en l’eficiència de les infraestructures, augmentar la seva disponibilitat, ampliar la seva vida útil i reduir els costos associats de manteniment i explotació.

Posted by: General 09 jul. 2019 : 0 Tags: , , ,

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, acaba de crear a través del projecte europeu NOWELTIES un “laboratori ‘de doctorands per a la recerca de nous materials i tecnologies innovadores en l’àmbit del tractament d’aigües residuals.

La necessitat de fer front a les conseqüències del canvi climàtic, i als cada vegada més freqüents períodes d’escassetat d’aigua, comporta un notable increment de la demanda de solucions tecnològiques per al sector del tractament d’aigües i la recerca de nous professionals capacitats i interdisciplinaris que puguin fer front als futurs desafiaments d’aquest sector i aplicar a la pràctica les directives relacionades amb aquest àmbit.

Amb aquest objectiu l’ICRA ha desenvolupat projecte NOWELTIES, dins el programa Maria Sklodowska Curie, una plataforma (European Joint Doctorate) que ofereix oportunitats de formació avançada per a experts en tractament d’aigües del futur i, al seu torn, inclou un programa d’investigació per el desenvolupament de nous materials i tecnologies (tractaments biològics avançats, processos d’oxidació innovadors, sistemes híbrids) que permetin satisfer les diverses demandes de tractament d’aigües residuals.

 El projecte de recerca està compost per un total de 14 projectes individuals

El projecte de recerca està compost per un total de 14 projectes individuals.

Aquestes tecnologies permetran controlar la contaminació per microcontaminants orgànics, com són els pesticides, fàrmacs, hormones, compostos perfluorats o disruptors endocrins, que actualment no són eliminats per les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) en el procés de recuperació de l’aigua.

“Amb el tractament convencional de tractament d’aigües residuals l’eliminació d’aquests contaminants emergents és baixa i insuficient” – explica la Dra. Mira Petrovic, responsable de línia d’investigació de Contaminants en Aigües Residuals de l’ICRA i investigadora principal del projecte NOWELTIES. “El projecte ajudarà a acabar amb les mancances tecnològiques i les necessitats de coneixement existents en aquest àmbit. S’aprofitaran eficaçment els recursos per a la recerca de nous materials i tecnologies i es crearà una plataforma que ofereixi oportunitats d’estudis d’avantguarda per a la formació dels experts en tractament d’aigües del demà “- afegeix la Dra. Petrovic.

El projecte de recerca està compost per un total de 14 projectes individuals, en el marc de les següents tesis doctorals, que a partir del mes de setembre es desenvoluparan en institucions i centres d’investigació d’Espanya, Itàlia, Alemanya, Sèrbia i Croàcia:

  • Tesi doctoral 1: Understanding biotransformation mechanisms of OMPs during anoxic biological Wastewater treatment (Comprensió dels mecanismes de biotransformació dels OMPs -Organic micropollutants o microcontaminants orgànics- durant el tractament biològic anòxic d’aigües residuals).
    Institució d’acollida: Universitat de Santiago de Compostel·la, Espanya.
  • Tesi doctoral 2: Studying the Bioavailability and biodegradability of OMPs during treatment (Estudi de la biodisponibilitat i la biodegradabilitat dels OMPs durant el tractament).
    Institució d’acollida: RWTH Aachen University, Alemanya.
  • Tesi doctoral 3: Coupling the new concept of sequential biofiltration with in situ electron acceptor delivery for enhanced OMP removal and effective attenuation of disinfection by-product precursors (Combinació del nou concepte de biofiltració seqüencial amb el lliurament in situ de acceptadors d’electrons per millorar la eliminació de OMPs i l’atenuació efectiva dels precursors de subproductes de la desinfecció).
    Institució d’acollida: Technical University of Munich, Alemanya.
  • Tesi doctoral 4: Design, development and characterization of atmospheric plasma system for Wastewater treatment (Disseny, desenvolupament i caracterització de sistemes de plasma atmosfèric per al tractament d’aigües residuals).
    Institució d’acollida: Institute of Physics, Belgrad, Sèrbia.
  • Tesi doctoral 5: Understanding transformation of OMPs during plasma treatment and its ecotoxicological Implications (Comprensió de la transformació dels OMP durant el tractament amb plasma i les seves implicacions ecotoxicològiques).
    Institució d’acollida: Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Girona, Espanya.
  • Tesi doctoral 6: Application of UV LEDs AOPs for the efficient removal of OMPs from waste water (Aplicació de AOPs de LEDs UV per a l’eliminació eficient de OMPs d’aigües residuals).
    Institució d’acollida: Facultat de Chemical Engineering and Technology, Zagreb, Croàcia
  • Tesi doctoral 7: Surface modification and functionalisation of adsorbent materials (Modificació de la superfície i funcionalització dels materials adsorbents).
    Institució d’acollida: Facultat de Technology and Metallurgy, Belgrad, Sèrbia.
  • Tesi doctoral 8: A green microwave – assisted synthesis of Au / TiO2 / grafè s’oxidi nano-hybrids for visible light-induced photocatalysis (Una microones verda – síntesi assistida de nanohíbrids d’òxid d’Au / TiO2 / grafè per a la fotocatàlisi induïda per la llum visible).
    Institució d’acollida: Facultat de Mechanical Engineering and Naval Architecture, Zagreb, Croàcia.
  • Tesi doctoral 9: Removal of OMPs by nanophotocatalysts and nanobiocatalysts immobilized into magnetic Suports (Eliminació d’OMP per nanofotocatalizadores i nanobiocatalizadores immobilitzats en suports magnètics)
    Institució d’acollida: Universitat de Santiago de Compostel·la, Espanya
  • Tesi doctoral 10: Novell TiO2-based composite co-Catalysts for solar driven water purification (Nous co-catalitzadors compostos basats en TiO2 per a la purificació d’aigua impulsada per energia solar)
    Institució d’acollida: Facultat de Chemical Engineering and Technology, Zagreb, Croàcia
  • Tesi doctoral 11: Studying the enhancement of the removal of OMPs from Wastewater by adding powder activated carbon in an MBR (Estudi de la millora de l’eliminació dels OMP de les aigües residuals mitjançant l’addició de carbó activat en pols en un MBR)
    Institució d’acollida: University of Ferrara, Itàlia
  • Tesi doctoral 12: Design of hybrid nano-Engineered reductive bioprocesses for Wastewater treatment and biogàs generation (Disseny de bioprocessos híbrids reductors de nanoenginyeria per al tractament d’aigües residuals i la generació de biogàs.)
    Institució d’acollida: Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Girona, Espanya
  • Tesi doctoral 13: Development of hybrid treatment system by INTEGRATING nanocatalyst and adsorptive composites in situ in sequential biofiltration Systems (Desenvolupament d’un sistema de tractament híbrid mitjançant la integració de nanocatalitzadors i compostos adsorbents in situ en sistemes de biofiltració seqüencial)
    Institució d’acollida: Technical University of Munich, Alemanya
  • Tesi doctoral 14: Hybrid ozone-ceramic membrane process: increasing hydroxyl radical yield and OMP reduction while Reducing membrane fouling (Procés híbrid de membranes ceràmiques d’ozó: augment del rendiment dels radicals hidroxil i reducció del OMP, alhora que es redueix l’embrutiment de la membrana).
    Institució d’acollida: Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Girona, Espanya.

El projecte NOWELTIES, amb un pressupost de 3.422.141,64 € i una durada de quatre anys, forma part del programa Accions Marie Sklodowska-Curie, una de les línies del programa d’ajudes a la investigació Horitzó 2020 de la Unió Europea. El projecte està coordinat per l’ICRA i compta amb la participació de la Universitat de Santiago de Compostel·la, RWTH Aachen University, Technical University of Munich, Institute of Physics Belgrade, University of Zagreb, University of Belgrade i University of Ferrara, així com la Universitat de Girona com una de les organitzacions associades.

GoodGut celebra el seu cinquè aniversari amb diverses fites empresarials, mèdiques  i científiques assolides. Amb la mirada posada en finalitzar la validació clínica del RAID-CRC, el primer test no invasiu per al diagnòstic precoç del càncer colorectal a partir de la microbiota intestinal, l’empresa biotecnològica acaba de posar en marxa una ampliació de capital de 400.000 euros. Els petits inversors, metges, pacients i societat en general poden accedir amb tiquets a partir de 500 euros a la plataforma especialitzada en salut Capital Cell.

Des de la seva creació el 2014, de la mà de Jesús García-Gil, Xavier Aldeguer i Mariona Serra, GoodGut ha aconseguit tenir tres productes amb marcatge CE: RAID-Dx, test diagnòstic no invasiu per a la Síndrome de l’Intestí Irritable (SII); RAID-Monitor, test no invasiu per monitoritzar l’activitat de la MII (MII), i TestUrGut, un test no invasiu que permet conèixer la microbiota intestinal.

També ha obtingut la llicència de fabricant de producte de diagnòstic in vitro atorgada per l’Agència Espanyola del Medicament i Producte Sanitari (AEMPS) i la certificació del sistema de qualitat ISO 13485.

Recentment, GoodGut ha signat un acord de distribució amb Palex Medical, empresa líder en productes de diagnòstic in vitro en malalties digestives a Espanya i Portugal.

Mariona Serra, CEO de la companyia, explica que “donem l’oportunitat a sumar-se a aquest impuls final que ens permetrà entrar al valuós mercat del producte de diagnòstic in vitro i fer que la detecció precoç de les malalties digestives estigui a l’abast de tots” .

Al llarg d’aquests anys, GoodGut ha aixecat finançament per més de 2,5 milions d’euros de Caixa Capital Risc, l’Institut Català de Finances, així com la Comissió Europea i el Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol a través de programes competitius del H2020 i RETOS para la innovación.

GoodGut_Palex

GoodGut signa un acord de distribució amb Palex Medical

Posted by: General 17 juny 2019 : 0 Tags:

compoxi

D’esquerra a dreta, Marc Gascons, Mario Sans (Integra) i Pep Vicens, a la planta de Compoxi.

La societat de capital risc especialitzada en pimes industrials s’uneix a l’exvicepresident de Ficosa i dos directius per fer-se amb Compoxi, l’antiga Airborne Composites.

Aliança a tres bandes per comprar la filial gironí de la multinacional holandesa de materials compostos avançats Airborne.

La societat de capital risc Integra Capital s’ha unit a l’empresari Josep Maria Tarragó ia dos directius de la pròpia signatura per fer-se amb l’antiga Airborne Composites, l’actual Compoxi, una empresa amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona ( UdG) que dissenya i fabrica estructures i components de materials compostos -sobretot, de fibra de carboni- per a la indústria aeronàutica, espacial i automobilística, entre d’altres sectors.

L’aquaponia intregra sistemes hidropònics (conreus sense sòl) amb l’aqüicultura (cria de peix en captivitat). Aquesta tecnologia per a produir peix i verdures redueix la demanda de sòl, d’aigua i de recursos a través d’una relació de simbiosi. Així, els residus excretats pel peix es converteixen en nutrients valuosos per les plantes, mentre que l’aigua de l’aqüicultura s’introdueix al sistema hidropònic i es pot re-circular.

El LEQUIA investigarà un sistema de bioremediació per a controlar el contingut de nutrients en aigua

Malgrat que recentment ja s’han instal·lat sistemes aquapònics a escala industrial, hi ha dos factors que limiten la seva expansió comercial: 1) la complexitat de regular el contingut de nutrients en l’aigua i 2) la càrrega organolèptica alliberada pel peix, que provoca males olors en els cultius hidropònics. Tots dos factors seran abordats pel projecte euro-mediterrani WAFRA (Wireless Aquaponic Farming in Remote Areas: A smart adaptive socio-economic solution). La reunió de llançament del projecte va tenir lloc el passat 7 de març a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

Aquest projecte de dos anys liderat per la Universitat Ains Shams d’Egipte i finançat a través del programa ERANETMED desenvoluparà un sistema aquapònic inalàmbric per a àrees remotes. En primer lloc, es treballarà en una plataforma de sensors remota alimentada per plaques solars fotovoltaiques per a fer un seguiment dels nutrients (nitrats i compostos de fòsfor), les propietats organolèptiques, l’olor del peix i altres paràmetres operacionals dels sistemes aquapònics. En segon lloc, s’aplicaran tecnologies electroquímiques microbianes per a ajustar la concentració de nutrients a l’efluent del tanc d’aqüicultura utilitzat en el cultiu hidropònic. La plataforma resultant inclourà un mòdul amb anàlisi de costos-beneficis i permetrà a empreses d’aqüicultura, propietaris d’explotacions hidropòniques/aquapòniques o proveïdors tecnològics operar els seus sistemes aquapònics d’una manera eficient i sostenible.

Per a assolir aquests objectius tan ambiciosos, col·laboraran cinc institucions de recerca nord-africanes i europees amb un ampli rang d’experteses que abasta la informàtica, la microbiologia, l’enginyeria de processos o la fisiologia vegetal: el Centre Helmholtz per a la Recerca Ambiental de Leipzig (Alemanya), la Universitat de Salerno (Itàlia), la Universitat de Girona (Espanya), la Universitat de Tunis El Manar (Tunísia) i la Universitat de Ains Shams (Egipte). També s’implicaran actors externs a través d’un complet pla de difusió i d’explotació que inclou la celebració de dos workshops a Tuníssia i a Egipte. El LEQUIA s’encarregarà de desenvolupar i escalar un sistema d’electro-bioremediació per a ajustar el contingut de nutrients a l’aigua, i també liderarà el pla de difusió i d’explotació.

L’acrònim del projecte, WAFRA, és una paraula àrab que significa abundància. Esperem que aquesta iniciativa euro-mediterrània impulsi l’aquaponia i que faci possible que en futur proper es produeixin en abundància peix i verdures de manera sostenible.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty