972 18 34 00
Posted by: General 26 abr. 2022 : 0

El Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) han guardonat la Dra. Jelena Radjenović, professora d’investigació ICREA i investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) on dirigeix el projecte europeu Electron4water, amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021.

Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora

Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora com de les iniciatives de comunicació i divulgació científica, de mecenatge científic i de cooperació pública i privada en projectes d’R+I a Catalunya. La categoria Premi Nacional de Recerca al Talent Jove té com a finalitat estimular i reconèixer l’esforç dels joves investigadors i de les joves investigadores del sistema català de recerca i innovació que hagin contribuït durant la seva trajectòria professional a l’avenç d’una disciplina científica en qualsevol dels seus àmbits. Així mateix, s’hi valoraran altres aspectes com ara la transferència de tecnologia i l’impacte social de les seves recerques.

En el cas de la Dra. Jelena Radjenović, el guardó se li concedeix per al seu treball en el projecte Electron4water per al desenvolupament d’elèctrodes nanoestructurats d’esponja de grafè de baix cost pel tractament de l’aigua. Aquests nous elements permeten, per primera vegada, un tractament electroquímic dels contaminants persistents, tòxics i cancerígens de l’aigua, com són per exemple composts perfluorats, i sense produir subproductes tòxics típicament observats en tractaments electroquímics usant materials comercials.

Perfil biogràfic de Jelena Radjenović

Jelena Radjenović (Belgrad, Sèrbia, 1980) és professora d’investigació ICREA i investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) de Girona, on treballa des de novembre de 2014. És llicenciada en Enginyeria Bioquímica i Biotecnologia per la Universitat de Belgrad (2004) i doctora en Química Ambiental per la Universitat de Barcelona (2009) amb distinció cum laude, havent treballat, de 2009 a 2014, al prestigiós Advanced Water Management Centre (AWMC) de Universitat de Queensland (Austràlia). És experta en el tractament químic i electroquímic avançat d’aigües residuals, eliminació de contaminants orgànics i inorgànics, centrant-se en la recerca de la interfície d’electroquímica i nanotecnologia.

Posted by: General 07 abr. 2022 : 0 Tags:

La vuitena edició dels Premis iAgua es lliuraran el pròxim 29 d’abril com a colofó ​​a Quality Water Summit, l’esdeveniment de referència anual per als líders del sector del tractament de l’aigua.

En una jornada presencial, els guardons més prestigiosos del sector reconeixeran una vegada més la tasca de difusió de les organitzacions, que cada dia es revela més important per assolir no només els objectius generals del sector de l’aigua, sinó també els reptes particulars de cada actor implicat.

La gala torna a ser una cita ineludible per als professionals del sector de l’aigua, que gaudiran una vegada més de la festa que comporta aquests guardons, ja consolidats com els més importants per al sector de l’aigua a Espanya i Llatinoamèrica.

12 guanyadors ja anunciats i els nominats a la resta de categories d’aquests guardons, recolliran el Premi iAgua el 29 d’abril a Roca Madrid Gallery (Madrid) a partir de les 12 h.

El guanyador de la categoria “Associació de l’any” recau sobre el Catalan Water Partnership. Se li ha reconegut la seva tasca, i l’impuls de nombroses activitats d’internacionalització a tots els continents mitjançant missions comercials, missions inverses, participació en fires, o amb estudis de mercat.

La octava edición de los Premios iAgua se entregarán el próximo 29 de abril

Posted by: General 04 abr. 2022 : 0 Tags: ,

El Col·laboratori Catalunya fomenta la col·laboració entre els labs i agents innovadors de la quàdruple hèlix d’arreu del país per abordar els grans reptes de la societat present i futura des d’una perspectiva col·laborativa i territorial

El projecte de dinamització territorial Col·laboratori Catalunya, impulsat pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i la Fundació i2CAT, compta des d’avui amb un nou laboratori de laboratoris d’innovació social i digital vinculat a les comarques gironines, el Col·laboratori CatNord. El nou col·laboratori s’ha presentat avui al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG), a Girona, en un acte que ha comptat amb la participació de la directora general de Societat Digital, Joana Barbany.

Durant la seva intervenció, Barbany ha destacat que “la posada en marxa del Col·laboratori CatNord suposa la consolidació de la iniciativa que vam impulsar com a pilot amb la voluntat de compartir les experiències dels labs, universitats, empreses i administracions per innovar conjuntament des del territori, per al territori i amb el territori”. “A partir d’aquí –ha afegit–, seguirem fent recerca d’altres territoris arreu del país on poder desplegar el mateix model d’interconnexió de labs, a l’hora que coordinarem aquestes diferents accions perquè tot Catalunya esdevingui un gran laboratori d’innovació on la ciutadania col·labori en la construcció d’una nació digital, avançada, apoderada i socialment inclusiva”.

El Col·laboratori CatNord, el tercer que es posa en marxa a Catalunya després del Col·laboratori CatSud i el Col·laboratori Anoia, és una xarxa de col·laboració entre administracions, universitats, empreses, ciutadania i centres de recerca, vinculada en aquest cas al territori gironí, que parteix dels labs o espais d’experimentació existents i aprofita els actius i coneixements dels diversos actors clau al territori per innovar conjuntament i resoldre els reptes que es plantegen en aquesta zona.

El Col·laboratori CatNord es posa en marxa amb la participació principal de la Universitat de Girona (UdG), la Diputació de Girona, els ajuntaments de Girona i Olot (a través de l’Espai Cràter), i l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG). Amb tot, el nou col·laboratori resta obert a la incorporació de totes aquelles entitats i agents innovadors de la quàdruple hèlix de l’àrea territorial del CatNord que s’hi vulguin adherir per abordar els grans reptes de la societat present i futura des d’una perspectiva col·laborativa i territorial.

Amb les entitats participants actualment, al Col·laboratori CatNord s’hi podran treballar projectes entorn a àmbits com el turisme de coneixement; la unió de natura i tecnologia; la innovació digital en escoles d’alta complexitat; la indústria de l’alimentació ecològica o la comunió d’ètica i intel·ligència artificial.

A l’acte de presentació també hi ha intervingut el vicerector de Projectes Estratègics de la UdG, Josep Calbó, i el director adjunt de la Fundació i2CAT, Artur Serra, a més de representants de la resta d’actors i entitats del Col·laboratori CatNord, que han presentat les seves accions i projectes en curs.

Catalunya, país de col·laboratoris

Col·laboratori Catalunya impulsat per Polítiques Digitals per innovar de forma col·laborativa des del territori

Durant l’acte també s’ha ofert la visió del Col·laboratori Catalunya a curt i llarg termini, que passa per seguir promovent l’extensió de les iniciatives territorials arreu del país i per consolidar-se com a agent coordinador i referent dels col·laboratoris desplegats amb l’objectiu últim de dotar Catalunya d’un sistema d’accés universal a la innovació.

En aquest sentit, s’ha anunciat l’activació del web del projecte, disponible des d’avui a www.colabscatalunya.cat. Es tracta d’una eina de consulta i espai de relació i treball col·laboratiu entre els diferents col·laboratoris existents i els agents i entitats que en formen part, on aquests hi podran donar a conèixer i compartir els seus projectes i experiències al mateix temps que establir contacte i abordar reptes comuns amb agents, projectes i iniciatives d’altres col·laboratoris.

Antecedents

A mitjans del 2020, la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat va impulsar el primer col·laboratori de Catalunya, el Col·laboratori CatSud, com a pilot per provar el concepte, la metodologia i el funcionament real d’un col·laboratori al territori català i valorar la viabilitat d’estendre el projecte a tot el país.

Els promotors d’aquell primer col·laboratori van ser, a més de Polítiques Digitals, la Fundació i2CAT, la Diputació de Tarragona, els ajuntaments de Tarragona, Reus i Amposta, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Clúster del Moble i l’Associació Reus Ciutat Sàvia.

Des d’aleshores, els membres inicials del CatSud i d’altres entitats que s’hi han anat adherint han posat en marxa, col·laborativament, diferents projectes d’innovació social i digital que abans d’aquesta posada en comú haurien estat molt més difícils de promoure.

Un cop activat el Col·laboratori CatSud i verificada la metodologia amb què es va posar en marxa, Polítiques Digitals i i2CAT van identificar l’oportunitat de desenvolupar un segon col·laboratori a la comarca de l’Anoia, en aquest cas amb la participació inicial de l’Ajuntament d’Igualada i l’Associació TIC Anoia: el Col·laboratori Anoia, que es va presentar a finals del mateix 2020.

Posted by: General 31 març 2022 : 0 Tags: ,
El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona va acollir la presentació del manifest que han signat més de cent científics a favor de l’energia eòlica marina flotant, on defensen la seva necessitat per anar cap a un model de transició energètica sempre que es tingui en compte l’opinió de la comunitat científica. A més de la presentació del manifest, també es van celebrar diverses xerrades sobre energies renovables i el futur del sector.
En aquest sentit, els promotors del Parc Tramuntana -l’única proposta que de moment hi ha sobre la taula per a fer un parc eòlic marí, que se situaria just davant de la costa de Roses– van emetre un comunicat de suport a la celebració de la jornada, ja que consideren que aquest manifest, «obre la porta a la creació d’un espai de debat i reflexió per construir un front comú amb el col·lectiu científic contra l’emergència climàtica i a favor del desplegament de l’eòlica marina flotant».

Sobre el manifest

El manifest pot obrir la porta a la creació dun espai de debat

Més de cent científics i experts han signat un manifest on reivindiquen la necessitat d’impulsar el desenvolupament de l’energia eòlica flotant a Catalunya “com a part de la solució contra el canvi climàtic“. El manifest, difós per l’Institut de Recerca en Energia, exposa la urgència del desplegament de renovables a Catalunya per evitar “les pitjors conseqüències” de l’escalfament global, tot recordant que el país encara està molt lluny “d’assolir els seus objectius de transició energètica per a l’any 2030 i 2050”. En aquelles dates, les renovables hauran de cobrir, respectivament, el 505 i el 100% de la demanda total de Catalunya.

El document destaca el “paper clau” que pot tenir l’energia eòlica marina flotant a Catalunya. Segons recorden, es tracta d’una “tecnologia innovadora que ja s’està projectant en diverses accions al Mediterrani” i que, segons indiquen, pot “obrir noves possibilitats i aportar grans beneficis energètics, mediambientals i de recerca arreu del territori”. A hores d’ara, l’únic projecte d’eòlica marina que s’ha presentat a Catalunya és el del parc Tramuntana, davant la costa de Roses, que preveu 35 molins de vent.

L’altra banda, els signants del manifest també subratllen la necessitat de tenir en compte els criteris de la comunitat científica catalana a l’hora de desplegar aquest tipus d’energia. Segons indiquen, es tracta d’una comunitat “forta i compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic de forma global, aportant solucions a la societat”. Així doncs, demanen a les administracions que factilitin els mitjans perquè el col·lectiu científic i tecnològic avaluï i acompanyi, “amb rigor i transparència”, les iniciatives en matèria de reonvables, tant si estan liderades per administracions públiques com si vénen de promotors privats. “En tots els casos, el coneixement científic i les aportacions de la recerca i el desenvolupament tecnològic seran clau per integrar i consensuar el desplegament de renovables per fer front a les conseqüències del canvi climàtic, assegurant la seva sostenibilitat i el mínim impacte al medi on s’integra”, assenyalen.

El document porta per títol “Manifest per al seguiment científic de l’energia eòlica flotant a Catalunya“, i està signat per experts i expertes en àmbits científics, de recerca, de l’enginyeria i del món universitari.

Posted by: General 24 març 2022 : 0

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron juntament amb l’empresa biotecnològica GoodGut han iniciat un estudi d’implementació d’un test no invasiu per diagnosticar la síndrome de l’intestí irritable (SII), anomenat RAID-Dx. Apunten que es posarà en marxa a les consultes externes del Servei d’Aparell Digestiu del mateix centre i als centres d’Atenció primària de l’àrea d’influència de la Vall d’Hebron.

Es tracta d’un test no invasiu en fer-se mitjançant la determinació en excrements de la signatura microbiana específica d’aquesta patologia

RAID-Dx és un test diagnòstic de positius a SII, que a diferència de mètodes anteriors, no és invasiu, ja que es realitza mitjançant la determinació en femta de la signatura microbiana específica d’aquesta patologia. A més, assenyalen que aquest instrument és capaç de diferenciar entre aquest tipus de síndrome i altres malalties inflamatòries intestinals que tenen els mateixos símptomes, com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.
Actualment, el SII afecta al voltant de l’11% de la població europea i es troba dins del rànquing de les 10 malalties més difícils de detectar.
Quant a la utilització del test en l’àmbit de l’atenció primària, suposarà una reducció del temps necessari de diagnòstic i, per tant, l’inici del seu tractament serà més ràpid, aconseguint així una millora de la qualitat de vida del pacient.
Des de l’hospital assenyalen que amb l’ús del RAID-Dx s’evitaran almenys el 30% dels procediments diagnòstics actuals, que només permetien descartar altres malalties i agilitzarà les derivacions d’aquests pacients a l’atenció especialitzada.
Els participants de l’estudi són individus que han estat diagnosticats prèviament amb SII i que presenten símptomes en el moment de ser inclosos en aquest treball. Se’ls sotmetrà al test RAID-Dx per poder avaluar el rendiment clínic de l’instrument. A més, es mesurarà l’impacte en la qualitat de vida del pacient sobre la millora de la rapidesa del diagnòstic i l’accés al tractament.
Posted by: General 22 març 2022 : 0 Tags: , , ,

Les aigües subterrànies proporcionen gairebé la meitat de tota l’aigua potable a tot el món, al voltant del 40% de l’aigua per a l’agricultura de regadiu i al voltant d’una tercera part del subministrament d’aigua necessària per a la indústria. Manté els ecosistemes, manté el flux base dels rius i evita la subsidència de la terra i la intrusió d’aigua de mar. Malgrat la seva importància, les aigües subterrànies són invisibles. I fora de la vista sovint també significa fora de la nostra percepció i enteniment.

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) és un centre que té per objecte la recerca en l’àmbit de l’aigua i dels seus recursos, entre ells els recursos d’aigua subterrània, des d’una visió integral del cicle de l’aigua incloent els aspectes qualitatius i quantitatius.

Amb aquesta missió, ICRA se suma a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua 2022, amb el lema “Aigua subterrània: fent l’invisible, visible” i difon el vídeo de la jornada que va organitzar el passat 17 de març, amb la participació d’experts tant de l’ICRA com de l’entorn universitari, administratiu i professional. Tots ells van aportar una visió actual del tema, van contribuir a difondre el coneixement de les aigües subterrànies i la seva importància en l’abastament humà i la preservació ambiental. De la mateixa manera van ajudar a abordar la realitat de les aigües subterrànies en l’àmbit de confederació hidrogràfica en l’abastament, amb èmfasi a les Conques Internes de Catalunya, i els reptes actuals de les aigües subterrànies en els propers plans de gestió.

Posted by: General 10 març 2022 : 0 Tags: ,

Ecomemb, la nova spinoff que s’està creant des de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha estat present al congrés internacional d’emprenedoria i d’start-ups 4YFN – 4 Years from Now, dins del programa del Mobile World Capital Barcelona, del 28 de febrer al 3 de març del 2022.

Per primera vegada, la Universitat de Girona ha exposat diversos projectes d’emprenedoria amb l’objectiu de connectar-los amb altres start-ups, inversors i corporacions, i fomentar així la creació de noves idees empresarials. L’esdeveniment escollit és un dels congressos d’emprenedoria amb més transcendència a nivell mundial, el 4YN. Gràcies a aquesta iniciativa, l’equip d’Ecomemb va estar totalment immers en l’ecosistema emprenedor català, compartint espai amb XkeletBAGI Inversions SLThe Smart LollipopTENSOR MEDICAL LLCMENTYCO i Orpheus —Empowering Buildings.

El projecte d’spinoff va ser finalista dels premis EAE Impact Forest Awards 2022

A més, Ecomemb va ser seleccionada pels Impact Forest Awards 2022 de la prestigiosa escola de negoci EAE Business School.  «Recentment ens han concedit el segell Ship2B com a empresa amb impacte mediambiental i social, la qual cosa coincideix amb el criteri del jurat dels premis d’Impact Forest», comenta Raquel García Pacheco, líder d’aquesta iniciativa. «Hem tingut l’oportunitat de compartir el nostre projecte conjuntament amb altres grans  finalistes: alterity, HarBestMarketKPLearning, MiWEndo Solutions, Comunitaria.com i OtailO  (guanyadora del premi). Aquesta oportunitat, a més, ens ha posat amb contacte amb entitats i empreses com Silicon Castles, Fondo Bolsa Social , FJ Group, Bcombinator, Farzana Patherya, Zubi Capital, Fundación Repsol, Pleo, Transaction Focus, Enagás, Qonto, Canal ES, Girbau LAB, recircular, Sorigué, MEETOPTICS i molts mésContactar amb tantes persones i amb tanta experiència ens ha enriquit com a equip i com a persones», conclou Raquel García Pacheco.

La missió d’Ecomemb és la recuperació sostenible de membranes d’osmosi inversa per a la seva reutilització posterior. Es tracta d’uns filtres amb un porus molt petits que s’utilitzen àmpliament en plantes dessaladores i depuradores d’aigües residuals. Cal tenir en compte que una planta dessaladora de grans dimensions pot arribar a tenir fins a unes 20.000 membranes d’osmosis inversa instal·lades que es renoven cada cinc o deu anys, i que després es llencen directament als abocadors o s’incineren. La tecnologia de recuperació sostenible de membranes d’Ecomemb és un projecte de base científico-tecnològica desenvolupat en el marc d’un projecte del programa TECNIOSpring d’ACCIÓ (Mem 2.0) i un altre projecte del programa INNOVADORS (DECEMEM) de l’AGAUR.

Posted by: General 17 febr. 2022 : 0 Tags: , , , ,

“Aquest quadre podries ser tu”, diu Juan Roldán, metge, investigador i impulsor de Genoma23, un projecte que transforma l’ADN humà en obres d’art personalitzat.

Ho fa a partir d’un algorisme basat en models matemàtics i que tradueix la informació genètica a traços únics i especials.

L’ADN conté la informació genètica que hem heretat dels nostres pares i que transmetrem als nostres fills. Les diferències a l’ADN ens fan ser únics i irrepetibles, de manera que al món no hi ha dues persones iguals, encara que siguin bessones. Genoma23 converteix la informació genètica en quadres colorits.

Genoma23 és un projecte del metge i investigador Juan Roldán. D’origen mexicà actualment viu a Girona. La seva experiència com a investigador als Estats Units, desenvolupant models moleculars de malalties respiratòries, va despertar la seva inquietud per l’ADN com a forma d’expressió artística. Roldán ha estat investigador principal de diferents projectes a l’Hospital Germans Trías ia l’Hospital de Santa Caterina de Girona. Té una àmplia gamma d’experiències artístiques i acadèmiques. Actualment, llança aquest projecte únic a Espanya que combina ciència i art.

Procés de transformació del teu ADN en art

L’algoritme té capacitat d’expressar el perfil genètic creant obres d’art úniques.

A partir d’una mostra de saliva, el laboratori aïlla i seqüència petits fragments d’ADN de 23 gens que defineixen els trets físics i que ens fan ser únics i irrepetibles. Són els mateixos gens que s’analitzen quan cal una prova de paternitat o els utilitzats en medicina forense.

Tot seguit, les seqüències d’ADN obtingudes al laboratori s’introdueixen a l’algoritme basat en models matemàtics i dut a terme en col·laboració amb laboratori de gràfics i imatge de la Universitat de Girona. El resultat assolit és una imatge digital. Aquesta imatge s’imprimeix en suports eco sostenibles i l’embalatge està fet de fusta de boscos sostenibles.

“Igual que l’ADN fa que les persones tinguem una forma facial única, un color de pell, cabells o ulls determinats, farà també que les pinzellades i tonalitats siguin úniques i irrepetibles, com l’ADN”, assegura Roldán.

L’ADN és una macromolècula que forma part de totes les cèl·lules que formen el cos i conté les claus de com som. La seva informació mostra si som més alts o més baixos, rossos, bruns o pèl-rojos, esportistes o músics, i fins que siguem més o menys propensos a patir certes malalties.

Bioart personalitzat

El procés és senzill i no invasiu. Un cop contractat el quadre a través del web Genoma23, s’envia un bioart DNA kit al domicili de la persona. La persona només ha d’obtenir la seva mostra de saliva, omple la targeta amb les seves dades i introduir-les al sobre per enviament. En dues setmanes rep el quadre personalitzat.

Genoma23 no utilitza noms ni cognoms al laboratori, per la qual cosa la protecció de dades està garantida. A més, la finalitat d’obtenir l’ADN és produir obra d’art. Un cop aconseguit el quadre, la mostra és destruïda sota una cura i segur procés.

L’obra va acompanyada d’un certificat d’autenticitat i queda registrada a l’Arxiu Internacional de Central d’Obres d’Art (AICOA). La persona també rep un certificat de titularitat genètica o perfil genètic del seu Corelab.

Posted by: General 26 gen. 2022 : 0 Tags: , ,

“RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” (RBDCOV) és un nou projecte, en el marc del programa Horizon Europe, que està liderat per la farmacèutica biotecnològica HIPRA. Engegat l’1 de desembre, l’objectiu de RBDCOV és provar l’eficàcia, tolerabilitat i seguretat de la vacuna recombinant COVID-19 d’HIPRA en població infantil (incloent-hi adolescents) i en persones immunocompromeses. Els assaigs tindran una durada de 2 anys i mig. 

Per dur a terme aquest projecte, HIPRA treballarà amb un consorci internacional que inclou empreses i institucions de cinc països europeus: Espanya (IRSICAIXAFUNDACIÓ HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRONFUNDACIÓN FILS DE LUCHA CONTRA ELSIDA (FLS)IDIBAPSIDIBGIASPHALIONVINCES CONSULTINGZABALA INNOVATION), Regne Unit (VERISTAT INTERNATIONAL), Itàlia (FONDAZIONE PENTA), Alemanya (EUROPEAN AIDS TREATMENT GROUP), i Turquia (METPHARM ARASTIRMA GELISTIRME SAGLIK DANISMANLIK). El projecte gestionarà un pressupost de 9.779.211,25 euros.

La vacuna d’HIPRA contra la COVID-19 s’estudiarà  en infants, adolescents i pacients immunocompromesos

El projecte RBDCOV preveu la realització de dos assaigs clínics, un en un grup de persones amb el sistema immune compromès i un segon estudi en un o varis grups de nens i adolescents. El projecte RBDCOV contribuirà al desenvolupament de la vacuna d’HIPRA, que té per objectiu protegir de la COVID greu incloent les persones immunocompromeses i garantir una resposta immunitària a llarg termini. 

Així mateix, el projecte també contempla que la vacuna sigui accessible per a les campanyes de vacunació a tot el món gràcies a la seva conservació entre 2 i 8º C, que facilita el seu emmagatzematge i distribució. 

La vacuna contra la COVID-19 que està desenvolupant HIPRA és una vacuna de proteïna recombinant adjuvada, basada en un heterodímer de fusió del domini d’unió al receptor (RBD) que conté les variants B.1.1.7 (alfa) i B.1.351 (beta) del SARS-CoV-2. 

El programa marc Horizon Europe és el programa europeu més gran de recerca i innovació (2021-2027), i entre les seves prioritats figura el suport a la recerca urgent sobre el coronavirus i les seves variants. La Comissió Europea ha seleccionat onze projectes en què participaran 312 equips de recerca de 40 països. RBDCOV és un dels projectes seleccionats que donarà suport a assaigs clínics per a una nova vacuna que pugui arribar més enllà de les fronteres d’Europa, creant vincles amb altres iniciatives europees. 

La mateixa comissària europea d’Innovació i Investigació, Mariya Gabriel, va anunciar l’any passat l’aprovació del projecte RBDCOV juntament amb 10 iniciatives més, destacant que la inversió en innovació és clau per afrontar la lluita contra la crisi del coronavirus i enfortir les infraestructures de recerca actuals per a l’actual pandèmia i futures crisis. 

La lluita contra el canvi climàtic ja fa temps que té lloc en diferents fronts. Un dels més importants són les anomenades tecnologies de captura i utilització del diòxid de carboni, que no només redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle sinó que, a més a més, transformen el carboni captat en productes de valor afegit.

La captura i utilització del diòxid de carboni és una tecnologia de lluita contra el canvi climàtic

El Grup de Recerca en Ecologia Microbiana Molecular (gEMM) i el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona fa més d’una dècada que treballen en una d’aquestes tecnologies: l’electrosíntesi microbiana (en anglès, microbial electrosynthesis, MES). L’electrosíntesi microbiana aprofita les propietats elèctriques d’alguns microorganismes (sobretot, bacteris i arqueus) per a reduir el diòxid de carboni. Només es necessita una petita quantitat d’energia elèctrica i aigua, així com controlar la producció d’hidrogen com a compost intermediari clau. Seguint aquest principi, a escala laboratori ja s’han sintetitzat amb èxit diferents compostos orgànics, com ara metà, butanol, etanol o acetat. Tanmateix, per implementar el procés a escala industrial encara existeixen diverses limitacions.

Elisabet Perona Vico ha aplicat tècniques avançades de microbiologia molecular, electroquímica, i enginyeria genètica, per tal de superar aquestes limitacions. Així, per estudiar els gens potencialment implicats en la transferència d’electrons, va emprar un reactor electrometanogènic. L’anàlisi de la composició de la comunitat microbiana, utilitzant l’ADN i l’ADN complementari, va destacar Methanobacterium sp. com a principal arqueu. Per a determinar els nivells d’expressió gènica de [NiFe]-hidrogenases (Eha, Ehb i Mvh), heterodisulfur reductasa (Hdr), coenzim F420 [NiFe]-hydrogenasa (Frh) i la proteïna de maduració Hyp, es van induir canvis a curt termini en el flux d’electrons (circuit elèctric obert o tancat). Els resultats obtinguts amb RT-PCR suggerien que els mecanismes implicats en la transferència d’electrons no es trobaven regulats a nivell transcripcional.

Un altre aspecte destacable de la seva tesi doctoral és l’estudi dels microorganismes que poden ser potencials bio-productors d’H2 en els biocàtodes. Concretament, va estudiar la producció biològica d’H2 en biocàtodes operats a -1.0 V vs. Ag/AgCl, emprant una metodologia comparable i CO2 com a font de carboni. Es van escollir deu soques bacterianes dels gèneres RhodobacterRhodopseudomonasRhodocyclusDesulfovibrio i Sporomusa, totes elles descrites com a candidats per a la producció d’H2. Vuit de les deu soques testades van mostrar electroactivitat i les taxes de producció d’H2 van ser significativament superiors respecte a les condicions abiòtiques (de 2 a 8 vegades) en dues d’elles (Desulfovibrio paquesii DSM 16681 i Desulfovibrio desulfuricans DSM 642).

Els resultats indicaven que l’aplicació de biocàtodes per a la producció sostinguda d’H2 pot ser que no sigui prou eficient per a mantenir els requeriments que han de permetre incentivar el metabolisme d’altres soques microbianes. En conseqüència, es van aplicar tècniques d’enginyeria genètica per incrementar l’habilitat de D. paquesii per a la producció d’H2. Els gens seleccionats per ser sobre-expressats van ser la [Fe]-hidrogenasa i el citocrom c3 en dues soques, D. vulgaris DSM 644 i D. paquesii DSM 16681. Es van testar diverses condicions i protocols experimentals per la implementació dels mecanismes adients que asseguressin la sobre-expressió dels gens seleccionats.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty