Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Un estudi de l’ICRA identifica els virus “bacteriòfags” com a agents propagadors de les resistències a antibiòtics

bacteriophage-309497_640

Els bacteriòfags són agents propagadors de les resistències a antibiòtics

La resistència als antibiòtics constitueix un greu problema per a la salut pública, ja que cada vegada amb més freqüència molts patògens bacterians són resistents al tractament amb aquests fàrmacs. Un informe recent elaborat per l’Organització Mundial de la Salut assenyalava que al voltant de 700.000 persones moren a l’any per infeccions provocades per bacteris resistents als antibiòtics.

El principal problema és que els bacteris intercanvien els seus gens amb promiscuïtat, fet que facilita la dispersió de les resistències entre els seus congèneres. Fins fa poc, aquests intercanvis genètics s’havien estudiat gairebé exclusivament en els plàsmids (uns petits cromosomes que molts bacteris s’intercanvien mitjançant un procés anomenat conjugació), encara que existeixen altres agents que també participen en aquest festí gènic: els virus. La presència de virus amb gens de resistència en el medi ambient constitueix una preocupació afegida a causa de les implicacions clíniques i mediambientals que se’n deriven. Entre aquestes cal destacar que els virus són les entitats biològiques més abundants i diverses al nostre planeta, cosa que facilita la infecció i posterior transferència de gens de resistència als bacteris de l’ambient.

És en aquest context que investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), a Girona, han dirigit un projecte per determinar si els virus que infecten exclusivament bacteris (també coneguts com a bacteriòfags o, més familiarment, fags) contenen gens de resistència als antibiòtics i, per tant, si també contribueixen a la seva disseminació. Part d’aquestes investigacions, cofinançades per la Iniciativa de Programació Conjunta (Water JPI) i pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, s’han publicat a la revista científica Environmental Pollution, on s’han presentat els resultats sobre la detecció de gens que confereixen resistència a diferents classes d’antibiòtics en genomes virals.

Amb l’objectiu d’analitzar tots els ambients on s’han detectat gens de resistència a antibiòtics, s’han estudiat els viromes (els gens de tots els virus en un determinat ambient) de femta humana i animals, així com d’aigües residuals, superficials i marines. De l’estudi d’aquestes mostres es dedueix que els bacteriòfags, especialment els d’ambients d’aigua dolça i marins, contenen una gran varietat de gens de resistència a antibiòtics. Això implica una major dispersió en l’ambient i, en cas de ser transferits a bacteris patògens, un increment de les resistències davant l’arsenal d’antibiòtics disponible. La infecció per un patogen resistent implica més dies d’hospitalització i la necessitat d’utilitzar antibiòtics no convencionals el que augmenta considerablement la despesa sanitària.

L’estudi dut a terme constitueix un pas endavant per conèixer amb més detall les vies implicades en la disseminació dels gens de resistència en l’ambient i poder així dissenyar estratègies més eficaces amb què fer front al problema de la resistència als antibiòtics.

Comentaris: 2

  1. Publicat per Emili Montesinos 01 febr. 2017 at 11:40 Comentar

    Ho trobo molt interessant. M’agradaria tenir accès a alguna publicació del grup en aquesta temàtica. El meu interès resideix en el problema de la resistència a antibiòtics en bacteris patògens de plantes, i per tant en Agricultura

Deixa el teu comentari!

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Publicacions relacionades